Imatges retrospectives d'una ciutat

Església de Santa Eulàlia de Mèrida (nova)

Els caiacs de la Unió Excursionista de Catalunya – Hospitalet Centre, 1954

L’altre dia vaig coincidir amb Antoni Mesa i Montserrat Rey, antics membres de la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya al barri del Centre, i em van comentar que els havia agradat molt el bloc i que tenien algunes imatges per enviar-me,… i aquí tenim dues,… de quan els membres de la UEC van fer la botadura d’uns caiacs de construcció pròpia.

Aquesta primera és del 9 d’octubre de 1954, quan Mossèn Homar beneeix els caiacs a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.


I aquesta segona és del dia després, de l’avarada de la flotilla de caiacs a la llera del riu Llobregat. A càrrec dels cincs caiacs tenim a Josep Gil, Francesc Xavier Duch, Jaume Alicart, Esteve Granell i Francesc Sànchez.

En aquells anys al Prat de Llobregat existia el club de remo Ruber, obra del mecenes Lluís Omedes, amb gran activitat al riu Llobregat i que va portar una de les seves embarcacions entre entre els primers llocs de Hèlsinki 1952. Pot ser aquell club va tenir alguna cosa a veure en l’idea de la fabricar aquests caiacs, ja que tots dos grups es trobaven a les ribes del mateix riu.

 


Del llibre de la Mireia Mascarell he tret la següent informació: La delegació del barri del Centre de la UEC es va crear l’any 1952, va ser la segona de la nostra ciutat, després de la de Collblanc, l’any 1949. Es va crear per un grup d’amants de l’excursionisme, encapçalats per històrics membres del Grup Saltadiç (creat l’any 1918 i desaparegut durant la Guerra Civil). Les persones que formaven part de les primeres juntes no podien tenir antecedents d’activitats polítiques o socials, no podien ser considerades contràries al règim. Per aquest motiu molt dels impulsors de la reaparició de l’excursionisme a la postguerra van haver de treballar a l’ombra.

REFERÈNCIES 

L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965, escrit per la Mireia Mascarell, i editat per l’editorial Efadós l’any 2003


Fotografies d’accidents, 1965

Durant el temps que Nicanor Molina va estar treballant de guàrdia urbà una de les seves funcions era fer fotografies i apuntar les dades dels vehicles involucrats als accidents que ocorrien a la ciutat. Ahir li vaig demanar que m’enviés algunes amb l’objectiu de, més que veure els vehicles sinistrats, veure els carrers de la ciutat de mitjans dels anys 60. Espero que no molestin o portin mals records a ningú.

Aquesta primera és del 5 d’octubre de 1965 i Nicanor la situa al carrer del Generalísimo amb el del Crucero Baleares, es a dir, Enric Prat de la Riba amb Ventura Gassol, més o menys on era el Cine Stadium (1958-1984). Es veu que el Land Rover no va cedir el pas a la Vespa i es van estabellar davant se la xurreria G. Rodrigo?

El següent accident es va produir a la Gran Via, a l’alçada de Feixa Llarga. El camió va donar per darrere a l’autobús.

El 29 de juliol de 1965 a la Gran Via, entre el carrer de l’Alhambra i la caserna de Lepanto quatre cotxes van xocar.

Una altra col·lisió amb una Vespa, en aquest cas va ser amb un taxi, el 17 de juliol de 1965 al carrer Miquel Romeu, entre Cobalt i Carretera del Mig, pot ser a l’alçada del número 118.

En aquest cas és un camió que es va incendiar de manera fortuïta, va pujar dalt de la vorera i es va portar un arbre per davant. Va ser el 8 de juliol de 1965 a l’avinguda d’Isabel la Catòlica.

Les dues següents són del mateix accident, el 12 d’agost de 1965, al costat de la caserna de la Remunta. A ma dreta es veu l’entrada a la CAMPSA i en sentit a Cornellà un restaurant que es veu que era molt famós, m’ha comentat en Nicanor que allà s’havia fet algun acte de la Guàrdia Urbana. Es curiós què bé es veu el campanar de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, que baixes eren les cases del carrer Major.


La Guàrdia Urbana, anys 60

Dues imatges més de Nicanor Molina,  amb tot el cos de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, inspectors i guàrdies, i un senyor sense uniforme al darrere de tot, poant per la foto a les escales de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida. No sabem la data de la foto, però segurament seria de principis dels 60.

En Nicanor recorda al cap, Francisco de Alaminos Peralta, ex combatent de la División Azul i onzè Marqués de Alhendin de la Vega de Granada, i jo crec que també veig davant de tot al pare de la Anna Maria Parella, el primer motorista de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet,…


Un goig de sant Roc

Fa uns dies un seguidor del bloc em va comentar que dins no havia trobat cap goig, és cert, era un tema que tenia pendent, i no sé per què encara no havia abordat. De Santa Maria de Bellvitge hi ha un llibre sencer on recopila uns 25 goigs (Ricard Vives i Sabaté, 1972) i de santa Eulàlia de Provençana també n’he vist algun als llocs web de subhastes.

Us poso un de sant Roc, copatró de la ciutat, editat l’any 1926. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc es situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d’aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l’altar major de l’antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l’any 1936, i que gràcies als membres de l’Ateneu de Cultura Popular, que van arriscar-se a salvar-los mentre la multitud els escridassava, ara els podem veure restaurats a l’Harmonia. Sobre aquest sant també cal citar que el seu dia al calendari, el 16 d’agost, era quan es celebrava l’extingida festa major de l’Hospitalet.

Sense anar més lluny, a la viquipèdia podem trobar el significat i origen dels goigs: “són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d’un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó… La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat” us deixo l’enllaç, on trobareu molta més informació, a sota.

Si esteu interessats en llegir el que diu o fer-vos un pòster, sols teniu que picar a sobre de la imatge i es farà molt més gran,…

REFERÈNCIES

  • Article sobre els goigs a la viquipèdia
  • L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Edificat per la Mireia Mascarell i editat per l’editorial Efadós l’any 2003.
  • La Matilde Marcé de l’Ateneu Popular m’ha comentat el fet de la participació dels membre de l’entitat citada en el salvament dels retaules.

Dues postals de 1964

Pel que he vist a les pàgines de venda de postals, els Laboratorios Fotográficos Jori eren especialistes en fer-les acolorides; van fer de molts llocs, i de l’Hospitalet conec quatre, encara que crec que n’hi han més, de fet crec que les imatges que veiem a continuació fent les composicions, segurament es poden trobar individualment. Això com apunt als col·leccionistes de postals de la ciutat.

De totes maneres, no sé les tècniques amb que contarien aquests laboratoris als any 60, però la veritat és que els acabats no es que siguin una meravella,…

Es veu que els llocs emblemàtics de la ciutat per aquests laboratoris eren cinc: La zona ajardinada, encara existent, que delimiten els carrers de Can Pujadas,  de Jansana, de Santa Eulàlia, i d’un que no té nom i enllaça els dos anteriors. La palmera també continua allà i el doble de gran!. Al fons es veu l’església i ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El segon lloc emblemàtic seria la plaça de l’Ajuntament, amb la vegetació retallada amb les lletres de FRANCO als jardins. El tercer lloc emblemàtic, molt proper al anterior, seria la plaça de Mossèn Homar, amb l’església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons, i també amb la mateixa palmera que tenim ara. El quart, l’ermita de Bellvitge, que segurament quan es va fotografiar, encara no s’havia començat a construir el barri.

A la següent postal es repeteixen tres  localitzacions a les imatges petites, però la fotografia allargada és nova, és el pas inferior pel qual el carrer d’Enric Prat de la Riba es transforma en el de Santa Eulàlia, i que es va inaugurar el 29 de gener de 1961. A l’esquerra podem veure l’entrada al Campo Municipal de Deportes i una torre que posa Ferrys (un anunci de calçotets?). A la dreta la torre de l’empresa Marbres Rodón, ja desapareguda.


REFERÈNCIES

Més fotografies del pas inferior a la web de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana 


La reconstrucció de la Diòcesi de Barcelona, 1950

Avui una coseta ràpida,… una article del diari ABC sobre la reconstrucció dels edificis religiosos destruïts a la Guerra Civil. Us poso la primera pàgina on veieu que surten fotografies de les dues Santa Eulàlia de Mèrida, després si voleu continuar llegint la segona pàgina de l’article la trobareu a les referències,…


REFERÈNCIES 


Plaça de Mossèn Homar, 1971

Sota la gran palmera i les magnòlies, els veïns i els que esperen l’autobús gaudeixen de l’ombra i del brollar de l’aigua de la font, envoltada d’un jardi. Dos taxis, (el primer un SEAT 1500), esperen un viatger al costat del quiosc ple de clients. També veig una brillant cabina de telèfons com les d’abans folrada d’anuncis de Lois  i una botiga de joguines que es deia Elena?

En aquell moment la zona no era peatonal i com veieu el cotxe blanc (un Austin 1300?) passava pel carrer Major a tota velocitat! No hi havia semàfors, així que un guàrdia urbà s’ocupava d’ordenar el trànsit, i frenar els vehicles del carrer sense preferència momentània, com el camió de cerveses Moritz que baixa pel carrer de l’Eslglèsia.

Santa Eulàlia de Mèrida sembla tancada i al peu de l’escala l’escombraire ha aparcat el seu carretó amb dos cubs, just darrere del cartell de la Mirinda.  Són tres quarts menys cinc d’una i hi ha moviment de personal a la plaça de l’Ajuntament, sembla que el bar de la cantonada (¿?) ja comença a rebre clients,…


REFERÈNCIES

Més imatges de la plaça