Les modificacions del far als anys 50
Juan Miñarro m’ha enviat aquesta fotografia del monumental far de la Torre del riu Llobregat, alies la Farola, ja sabeu, el que abans de 1920 es situava a l’Hospitalet, i que encara als anys 70 molts hospitalencs anàvem a la seva platja com a mínim a prendre el sol, o veure el mar de prop, i encara que l’aigua ja estava contaminada, també a ficar-nos dins.
He intentat datar la foto amb l’ajuda de Jose Antonio Armero Mora, que sap molt de cotxes, com veieu (si piqueu a sobre) hi ha un Renault 4/4, un Renault Gordini (o Dauphine, o Ondini) i un SEAT 600, també hi ha una moto però no es veu molt bé. En fi, que amb els cotxes i els banyadors de les senyores em arribat a la conclusió que podria ser de mitjans dels 60.
Aquesta següent la va compartir fa uns tres anys la Núria Botías Medina al grup de facebook sobre el far. Veureu que hi ha algunes diferències: la base circular (l’habitatge del farer) tenia un pis menys, i la llanterna era diferent. És més antiga, probablement d’inicis dels 50, en aquells anys el mar el feia perillar, i en moments de tempesta havia hagut algun accident com el que veieu a la foto. He observat a una fotografia de 1952 que el mur ja estava trencat, la deixo a les referències,…
Com veieu a sota, a una foto actual, al penell del far posa 1955, però pel que he llegit l’òptica es va substituir l’any 1952 per una de la casa francesa Barbier Bernard & Turenne i es va instal·lar una nova llanterna aeromarítima de la casa la Maquinista Valenciana. Tot es va inaugurar el 5 de setembre de 1956, així que com no he trobat cap més informació no sé què pinta el 1955 del penell,…
La següent fotografia també és de la Núria, i ens mostra la bastida que van instal·lar per tal de canviar la llanterna; com veieu la base circular del far ja s’havia ampliat un pis. No he trobat cap fotografia del far amb la llanterna antiga i la base ampliada, així que segurament les dues obres es van fer amb poc temps de separació.
REFERÈNCIES
Llops i llobes de mar de la platja de l’Hospitalet, anys 20
Avui buscant informació sobre la Marina de l’Hospitalet m’he trobat amb el catàleg de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on hi ha un munt d’imatges de l’Hospitalet realitzades pel filòsof, advocat i etnòleg Tomàs Carreras i Artau (1879-1954), entre 1919 i 1923. Aquí teniu tres fotografies dels llops i llobes de mar de la platja de l’Hospitalet,…
REFERÈNCIES
Els camps de la Marina des de l’hipòdrom de Can Tunis, 1916
L’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya fa temps que està compartint el seu fons al lloc web de la Memòria Digital de Catalunya. La següent fotografia és del 1916, i ens mostra el hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona, que es feia servir també com aeròdrom, de fet, l’any 1910, es va realitzar allà el que es considera el primer vol a motor d’Espanya.
El fotògraf, Josep Maria Co de Triola, ens mostra una avioneta Caudron G3 aterrant, davant l’expectació de tot el public.
Aquesta imatge és de les poques que està orientada cap a l’Hospitalet, el que ens permet veure els extensos camps de la Marina, i també la Farola, situada a l’esquerra. Us deixo un mapa a sota del 1926 on marco la visual des de l’hipòdrom cap a la Farola, aquest mapa marca fins les alineacions dels arbres, així que la que veiem a la fotografia podria ser la del camí del Canyet, per on també baixava la pluvial Gran, o del Pont del Pi, o d’en Pebrot.
Davant de la farola es veu la figura d’una construcció, que per la posició podria ser cal Cigalet Nou, també sembla que es veu una altra construcció darrere del pal de l’electricitat situat més a la dreta, però aquesta ja no m’atreveixo a dir quina masia podria ser.
REFERÈNCIES
- Avioneta Caudron G3
- L’hipòdrom de Can Tunis al lloc web Barcelofilia, ‘inventari de la Barcelona desapareguda
- L’hipòdrom de Casa Antúnez (Can Tunis) a aquest mateix lloc web
- Imatges del aeròdrom/hipòdrom de Can Tunis al lloc web de la Memòria Digital de Catalunya
- Mapa de l’Hospitalet de Francesc Marcé i Sanabra
Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892
Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.
Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.
La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.
REFERÈNCIES
Quan l’Hospitalet tenia platja
Us deixo l’article de la Rosa Maria Bravo sobre la platja, aquella que fa ja quasi un segle va formar part del municipi de l’Hospitalet de Llobregat; es va publicar diumenge passat a la revista Presència, i crec que ha quedat molt bé, m’ha agradat molt l’introducció històrica i també la informació subministrada per la Mercedes Medina sobre la vida al far. Segur que us resultarà interessant,…
Us deixo també el decret que el 11 de maig de 1920 va declarar d’utilitat pública els terrenys destinats a la construcció del Depósito Franco; els que es situaven a l’Hospitalet s’agregarien a Barcelona, i posteriorment serien expropiats als seus propietaris:
Desembocadura del Llobregat, finals del XVII
Aquests sis mapes de la desembocadura del Llobregat pertanyen a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i es poden consultar al lloc web PARES (Portal de Archivos Españoles). No venen acompanyats de molta informació, sols ens diuen que els plànols mostren diversos terrenys en litigi, situats al terme municipal del Prat de Llobregat, a tots dos costats del riu, entre el riu, l’antic camí Real i el mar, amb indicació de les masies Romeu i Vilarrubia.
Segons l’arxiu tots menys un es va realitzar l’any 1698, aquesta frase surt darrere del mapa de color verd, el quart, ‘Producta per parte Luis Costa et Romeu die tertium juny 1698‘. El segon mapa seria més antic ja que es descriu així: ‘Die 24 septembris 1692. Exhibita pro parte Ludovici Vidal Sartoris contra Mariannam Costa y Romeu‘.
Es veu que en l’antiguitat aquests litigis entre propietaris, i inclús entre municipis eren molt comuns ja que es prenia com a referència el riu, i aquest no s’estava quiet, i sovint canviava violentament de llera. Aquest litigi té aquesta referència: Real Audiencia, Pleitos Civiles, núm.6.005, f.840
Si piqueu a sobre dels mapes obtindreu pdfs a molta resolució, però el problema principal que trobareu és que, al menys per mi, és molt difícil entendre la lletra. En aquest primer veiem al costat Hospitalenc Lo mas Caldero, lo mas Vilarrubia, i la torre del Cap del riu. Al costat pratenc un edifici dibuixat amb tres naus, que és lo Mas Romeu, el masset den Escarrer, la Barraca de ¿nofrages? i a sota de tot, a tocar del riu la casa de les monges. Entre lo mas Caldero i Vilarrubia, trobem la carretera real de València.
El següent l’he posat a l’inrevés per que el veieu amb el nord a dalt, amb el mar a sota. Al costat trobem la llegenda dels números assenyalats al mapa, i trobem els mateixos edificis protagonistes del mapa anterior
A aquest següent, també a l’inrevés, la llera del riu és similar a l’anterior, tornem a trobar la torre del cap del Riu i la casa de les monges, i també uns estanys al costat del que sembla l’antiga llera del riu. es veu com el mas de Vilarrubia devia ser molt gran en comparació als altres.,…
Aquest que ve, el el més antic de tots i crec que ens marca la terra motiu de la disputa, al menys la lletra s’entén una mica millor. Tornem a trobar els mateixos edificis, i descobrim que les pobres monges que es trobaven a la desembocadura pratenca del riu eren de l’ordre de les Carmelites, aquesta ordre busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa,…
El següent és el que cobreix més terreny hospitalenc, ens porta més al nord del camí Real de València, fins al camí Real del Prat (més o menys l’actual carretera del Mig), i també viem lo camí dels tarongers (aproximadament l’actual Granvia). En mig de tots dos camins lo mas Alegret, i per sota lo mas Icart, que “buÿ” del col·legi de Sant Francesc,… i molta lletra que no acabo d’entendre. La llera té un recorregut diferent, sols fa un gir abans d’arribar al mar també al costat de les Carmelites
I aquest últim és el que conté més text; la llera del riu segueix el mateix recorregut que el mapa anterior, i trobem a la dreta l’any 1689, així que aquests dos últims mapes podrien ensenyar-nos com era la geografia de la zona abans d’un canvi de llera del riu.
Revisant els llibres de Jaume Codina, ja ens parla d’això, de riades els anys 1694 i 1695, sobre tot al delta Oriental, es a dir on es situen Cornellà i l’Hospitalet. També ens parla d’una de les masies, de mas Calderó que l’any 1678 va estar a punt de ser enderrocada per la força de la corrent del riu. Però què va passar amb aquest paisatge? És estrany que al següent mapa de 1723, al costat del riu, per sota del camí dels tarongers, no trobem pràcticament res, on són els masos Calderó, Romeu, Vilarrubia,… no els van dibuixar, se’ls va portar el riu??
Bé, ja veieu que aquest post està bastant verd, hi ha molts misteris,… seguiré llegint, seguiré informant,…
REFERÈNCIES
- PARES, portal de archivos españoles
- Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial (vol.2), escrit per Jaume Codina i publicat per l’Abadia de Montserrat l’any 1987 (entre d’altres)
El fons marí de les platges de l’Hospitalet, 1880
Revisant el llibre Geografia General de Catalunya (1905) de Francesc Carreras Candi m’he trobat aquest mapa del fons marí de la platja que existia des de Montjuïc fins al Llobregat. Al mar trobem uns números que són la profunditat acompanyats d’una lletra que indica el tipus de substrat (A: sorra; F: fang; C: cascall ¿?; Aig.: algues i P: pedres), com veieu, a prop de la platja trobaven sorra, a partir d’uns 10 metres fang i a més profunditat es localitzen algunes taques amb algues.
A terra he trobat una cosa que desconeixia, que a l’Hospitalet existien quatre platges: de Pescadors, de la Pudrida, de la Farola i del cap del riu Llobregat, no trobem el topònim de la platja del Vidriol, ni tan sols la fàbrica, aquella que es deia Boada i Travessa o també Boada i Bohigues, fundada el 1868. Pot ser el mapa que van fer servir com a base era més antic, pot ser la fàbrica es va traslladar a la platja posteriorment a la seva fundació, o pot ser no han dibuixat els edificis, tampoc trobem les barraques dels pescadors,… una altra cosa que esbrinar d’aquesta platja amb tan mala sort,…
Veiem la desembocadura del Llobregat i la seva illa, també l’estany que envoltava el far de la torre del riu Llobregat, i una zona més elevada, on a les fotografies de principis de segle veiem cal Patirem,…
REFERÈNCIES
Un torpede arriba a la platja, 1936
Bé, el que relata aquest article va passar l’any 1936, la platja i 900 hectàrees més ja ens havien estat expropiades, però els pagesos es continuaven sentint hospitalencs; de fet, aquell mateix any la CNT va col·lectivitzar totes els camps de l’Hospitalet sota el nom de l’Agrícola Col.lectiva, i tots els camps era des del cap del Riu fins a la carretera de Collblanc, sense distincions, ignorant les fites que partien el terme. Així que podríem dir que mentre va durar la guerra civil d’alguna manera aquell espai van tornar a ser hospitalenc.
Aquest mateix article va ser publicat a l’hora, amb les mateixes lletres a quatre diaris de Madrid (La Voz, La Libertad, El Sol, i ABC), però en canvi no he trobat cap referència ni a La Vanguardia, ni a les diferents hemeroteques catalanes on he consultat; el que com a mínim és estrany.
De casualitat, revisant les fotografies que hi ha al lloc web de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, m’he trobat amb una imatge d’aquell torpede pujat a un vaixell, sense més informació que la data i el lloc on es va trobar, que coincideix amb les de la notícia.
Hi ha infinitat de pàgines que parlen sobre aquests submarins italians, denominats legionaris, amb informacions sovint contradictòries,… després de molt llegir finalment he trobat moltes respostes, i també he descobert el valor propagandístic d’aquest torpede,…
“Infine lo Jalea (capitano di corvetta Silvio Garino), nello spazio di poche ore, tra la notte del 25 e il mattino del 26 dicembre, trovandosi in agguato presso Barcellona, lanciò a vuoto tre siluri contro due navi mercantili. Uno dei siluri, che al secondo attacco aveva fallito la motonave spagnola “Villa de Madrid”, finì sulla spiaggia senza esplodere. Rintracciato, recuperato ed esaminarono a bordo dell’incrociatore Mendez Nuñez, fornì ai repubblicani la prova che si trattava di un arma italiana, un siluro Whitehead costruito a Fiume, ed essi ne sfruttarono il grande valore propagandistico per dimostrare all’opinione pubblica internazionale che i sommergibili della Regia Marina operavano in appoggio alle forze navali di Franco”
Una cosa que no menciona el text, és que al dia següent, abans de les 7 del matí, suposadament el mateix submarí tornava a disparar dos torpedes contra un vaixell al port de Tarragona, i tornaven a anar a parar a la platja,… deixo a sota la referència.
REFERÈNCIES
- Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, 1920 1 1933. Escrit per Jordi Ferrer i Pumareta i publicat als Quaderns d’Estudi 19 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 2005
- Lloc web de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
- ABC, 27.12.1936, Torpedes a Tarragona.
- Francesco Mattesini – activitat del submarins italians i alemanys a la tardor – hivern de 1936-1937
- Fotografies del Jalea del fòrum Betasom i també del grupsom
Barcelona, 1853
Aquí tenim un altre dibuix de Barcelona on surt una mica de l’Hospitalet, el va fer Alfred Guesdon, un litògraf, viatger i arquitecte francés que utilitzava les millors tècniques del moment per fer aquestes vistes aèries, es a dir, un fotògraf pujat a un globus aerostàtic a uns 150-200 m d’alçada. Aquest procediment feia que les fotos no fossin molt nítides ja que aquells equips fotogràfics necessitaven un llarg temps d’exposició, i clar, damunt d’un globus la càmera es movia una mica,… però després ell es treballava les fotos i dibuixava aquestes meravelles, que competien amb els millors plànols de l’època.
El que veiem de l’Hospitalet és una part molt petita, la seva platja fins al Llobregat. Entre Montjuïc i el far es veuen unes taques marrons que podrien ser simplement vegetació. El far, obra de l’enginyer i capità de fragata Simó Ferrer i Bosch (o Roch), es va encendre per primera vegada el 1 de març de 1852, així que a la pintura el veieu pràcticament nou,…
A l’altra banda de Montjuïc, al fons de tot, encara allunyats de Barcelona veiem Hostafrancs, Sants, i més enllà La Bordeta, Santa Eulàlia, Collblanc,…
Mireu, amb aquest plànol de 1855 es veu millor, es porta dos anys amb el dibuix així que no poden existir moltes diferències. Les xemeneies fumejants segur que no són hospitalenques, encara que quedava sols un any per que comencés a funcionar l’Aprestadora Española, l’any 1854 és quan es considera que arrenca la Revolució Industrial al nostre municipi, i no sols per l’Aprestadora, també per que és l’any que arriba el ferrocarril. Alguna d’aquelles xemeneies segur que era de l’España Industrial, que aquell any ja funcionava.
REFERÈNCIES
- Comentari de la pintura dins del molt recomanable bloc La Ciudad en el Arte
- LA formació de la indústria a l’hopsitalet del s.XIX escrit per Joan Casas i Fuster i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet el maig de 1985.
Barcelona, 1563
Ahir a la tarda vaig anar al Prat per trobar-me amb Joan Lluís Ferret i Pujol, un historiador amateur que ha publicat un munt de llibres relacionats amb el Prat i la seva gent, i que des de fa molt de temps esta realitzant una investigació sobre el procés de formació del delta del Llobregat. Disposa de molta informació de tot tipus: testimonis geològics, estudis geofísics, cartografies antigues, estudis sobre variacions del nivell del mar,… i també en la bibliografia històrica, de fet era el tema pel que ens havien reunit, ja que sembla que estic agafant fama de savi sobre aquests temes a l’àmbit de l’Hospitalet. He de dir en la meva defensa que res més lluny de la realitat, jo no sé res, em dedico a fer difusió del que altres han escrit. De fet, va ser molt poca l’ajuda que li vaig poder proporcionar aen Joan Lluís,… encara que m’ha posat deures: localitzar edificis entre més o menys l’actual Granvia i el mar cap el segle XVII,… si algú té notícies ja sap a qui dir-ho!
Per la meva part, d’aquesta molt agradable reunió, a més de tot el vaig aprendre, em porto cap aquest bloc una pintura que no coneixia i que considero molt interessant, ja ens permet veure com era la platja de la que tant escric fa quatre segles i mig.
La pintura és d’Anton Van Den Wyngaerde, un paisatgista flamenc, que per encàrrec de Felip II va recórrer Espanya a partir de 1561. Va realitzar 62 dibuixos de diferents ciutats espanyoles publicats posteriorment a la seva mort, l’any 1571.
A la platja no hi ha res, es que no trobareu ni la Torre del Cap de Riu, ja que la seva primera pedra es va col·locar el 19 d’agost de 1566 pel virrei compte de Melito “per deffensar que los turchs no puguen pendre ayguada”. El que sí que sembla que es veuen són unes barraques, o són unes barques?.
També es pot apreciar la petita badia o golf que existia a tocar de Montjuïc,… i clar tota Barcelona, si us interessa saber una mica més, us recomano que aneu al bloc La Ciudad en el Arte, que és d’on he extret la imatge, a sota teniu la porta.
REFERÈNCIES
Discussió a la platja, 1952
Ja sabeu que tinc una espècie de fixació col·leccionista amb la figura del far del Llobregat, cada vegada que trobo una imatge d’ell, és com si em trobés una moneda d’un euro pel carrer, o pot ser un bitllet de cinc, o de deu,… trobo que és difícil mesurar la meva alegria en euros,…
Avui he trobat aquestes tres de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades el 17 de maig de 1952 per Josep Maria Có de Triola (1884-1965). He fet una petita recerca a internet i va ser fotoperiodista esportiu i redactor i fotògraf de La Veu de Catalunya (com Passavolant), i D’Ací i d’Allà. Va destacar en esports tan variats com el motociclisme, l’hípica, el tenis, l’espeleologia, l’esquí i, sobretot, en els tres esports més populars a Catalunya a principis de segle XX: el ciclisme, la boxa i el futbol. Va ser promotor del Xalet de la Molina, dels Minyons de Muntanya i de l’Aeroclub de Catalunya. El primer a Catalunya que introdueix una càmera fotogràfica dins d’un avenc, va publicar un llibre sobre excursionisme,…
Cal dir que aquell any ja feia molt que la platja no es trobava dins del l’Hospitalet, s’havia expropiat per fer un Port Franc el 1920, però en tot cas, com és difícil trobar imatges d’aquest lloc tan antigues, crec que són interessants.
Dos homes grans amb corbata i dos guàrdies civils armats, un amb una manta, capa,… van des del far, on han deixat el cotxe, cap a la desembocadura del Llobregat caminant per la platja. El far encara no s’havia ampliat en un pis la seva part cilíndrica, i ja s’havia fet l’escullera per protegir-lo de les tempestes. Al fons es veu una quinta persona que no sé identificar a les següents fotografies.
A prop de la desembocadura es troben amb altres cinc homes que per l’instrument estaven pescant angules al riu. Trobem unes canyes amarrades que pot ser formen part d’una barraca. Podem veure el far al fons, i unes roques? a la dreta; entre el far i l’escena sembla que tenim aigua, pot ser ens trobem a l’altra banda del riu, o pot ser és un estany?
Els homes amb corbata discuteixen amb els pescadors descalços, mentre els guàrdies civils s’ho miren, un pescador es fuma una cigarreta i un gos mira en quina cama pixar-se,… Aquí veiem la desembocadura del Llobregat darrere, i també un braç de sorra
REFERÈNCIES
La platja hospitalenca segons Josep Roig i Raventós
Avui us presento la meva última troballa sobre les persones que vivien a la desapareguda platja de l’Hospitalet de Llobregat. No és del tot cert, ja què el text que us presento va ser escrit l’any 1922, i en aquell moment la nostra ciutat ja no en tenia de mar, ens l’havien expropiat feia un parell d’anys; de totes maneres crec que en aquell curt espai de temps la zona no va sofrir molts canvis més.
A una de les meves minirecerques a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) se’m va aparèixer una entrevista a Josep Roig i Raventós (1883-1966), a propòsit de l’edició del seu llibre La Flama Vivent, on parlava de les condicions de vida a les barraques properes a la gola del Llobregat, i res,… que ja he trobat el llibre, i aquí us deixo les pàgines del capítol on ens descriu el que es movia a aquell antic límit amb la Mediterrània de la nostra ciutat:
A aquestes primeres pàgines ens parla del far alterós que encara perdura, l’únic que ens queda d’aquell paisatge, que com diu l’autor, lligava harmònicament la vida muntanyenca i marinera. Pels que encara no el coneixeu us deixo aquesta fotografia de la Núria Botías Medina
També ens menciona cal Patirem i els seus arrosos, i els pescadors que llançaven el rall per atrapar les llises, com a la fotografia inferior,… molt més actual.
Ens parla del Vidriol, l’antiga fàbrica de productes químics Boada i Buhigas, que separava dos poblats ben diferents. Cap a llevant, es a dir, cap a Montjuïc, trobem els murcians, que em sembla que no li queien molt simpàtics a l’escriptor, ho dic per això de que diu que al cor portaven una gota de sang bullent d’una rancúnia avial,… feia relativament poc temps que havien arribat a la platja i vivien en el que es podria considerar barraquisme, segurament a cases com aquestes:
A l’altra banda del Vidriol, al que havia estat territori de l’Hospitalet fins 1920, ja portaven més de 50 anys vivint allà i eren com una gran familia. Les cases eren blanques, construïdes amb materials més duradors, tal com es veuen a les imatges inferiors, i com podeu veure a la imatge que il·lustra la capçalera d’aquest bloc.
Deixo el final del capítol, encara que no aporti molta més informació,…
REFERÈNCIES
Suposicions sobre la Joia del Llobregat
Aquest bergantí goleta no era la Joia del Llobregat, era el Ethel V. Boynton, però segur que es semblava molt. Permeteu-me que comenci amb un fragment del primer document que vaig trobar on es parla de la Joia, és de la revista Esplai del 16 de setembre de 1934, on es fa una crònica d’una exposició sobre la marina vuitcentista al Masnou:
“Les coses de mar sempre han fet una atracció a tothom, adhuc als més profans en aquesta matéria. Un dia o altre, tothom s’ha encantat davant un poètic veler (ja en que den pocs) i ha pretés entendre tot aquell embolic de cordes i pals i escales i veles, i ha contemplat encisat com un mariner trescava rapid per entrernig d’aquell teixit semblant a una taranyina monumental sense que s’hi quedés pres. Cal haver viscut el temps de l’hegemonia de la marina de vela per a copsar-ne tot l’encís. Els vells us en parlen amb una mena d’encantament, i en els seus mots trobeu com reviscuda la vida catalana de tota la costa del Llevant.
Es una meravella oir contar el comiat i l’arribada d’un veler, acte que tenia, en aquell temps, una gran importància. Mireu, per exemple, l’arribada del bergantí-goleta «Joia del Llobregat». Hi ha noticies de la seva tornada d’América. Dies després hom atalaiava el castell del guaita de Montjuïc fins que es vela el senyal de «nau d’Amèrica a la vista» i més tard en donava les característiques.
Tot seguit, l’armador era avisat, al seu despatx del carrer Ample, i des d’aquell moment començava el tràfec. Amb una tartana s’anava a l’Hospitalet del Llobregat per tal d’avisar els que eren part interessada en el vaixell, els quals tenien per costum traslladar-se a llurs cases del Prat, enfilar-se a la teulada, i amb un gran llençol a les mans esperaven que «La joia» passés per la farola per donar-li la benvinguda, la qual cosa feien amb aquell llençol desplegat al vent com una gran bandera. Com a anècdota curiosa, esmentarem que en una ocasió, un dels copropietaris de «La joia», tot enfilant-se a la teulada va relliscar i va trencar-se una cama, amb el consegüent esverament que va aigualir tota la festa d’aquella arribada.
Naturalment, després d’haver hissat el llençol, encara els sobrava temps per anar a Barcelona, i un cop allí, junt amb l’armador, el qual vestia sempre levita i capell de copa alta, s’organitzava una mena de curiosa manifestació que anava al moll, agafava un bot i feia una rebuda cordialíssima als navegants que feia vuit o nou mesades que havien sortit de les seves llars.
Calia veure el vaixell. Si quan emprenia el viatge era tot flamant, quan tornava tenia un aspecte que palesava tots els penediments i angoixes que havia sofert durant la llarga travessia. Quan aneu al Masnou, si voleu remembrar les gestes d’aquells esforçats mariners, no més us cal fer una cosa ben senzilla. Aneu a l’estanc, i fixeu-vos en el taulell, obra curiosíssirna d’un home de mar del Masnou; en «Carlets», que en pau descansi. Aquell taulell és executat, peça per peça, amb una paciència de sant, durant les hores de calma passades en ple Atlàntic, a bord del «Joia del Llobregat» i «Nuevo Currutaco», de la matrícula de Barcelona”.
Una vegada llegit això vaig començar una recerca d’aquest vaixell, i sí vaig trobar molta informació , sobre tot de les sortides i arribades al port de Barcelona.El «Joia del Llobregat» va navegar, al menys, des del 1880 al 1906, que són les dates en que he trobat informació d’ella a les hemeroteques.
També he trobat que la seva capacitat o tonatge era de 219 t i que els trajectes duraven d’entre 50 i 90 dies depenent del destí i de les escales que es realitzaven. Aquests eren, suposo que d’entre d’altres: Montevideo (Uruguay), Santiago de Cuba, Cárdenas (Cuba), Laguna de Términos (Mèxic), Carmen (Mèxic), Campeche (Mèxic),… i el més freqüent, Cienfuegos (Cuba). Aquest destí m’ha encès les alarmes, ja que fa poc vaig escriure sobre unes estàtues d’aquesta ciutat, realitzades a la fàbrica hospitalenca de Can Barella a la dècada dels 90 del segle XIX, però per ara no he trobat cap relació.
El 19 de setembre de 1889 una gran tempesta va afectar al port de Carmen a Mèxic, de tal manera que va deixar inservibles 34 vaixells de tot tipus, però el Joia del Llobregat va aguantar: “tomando mayores proporciones la tempestad, se perdieron todos, con excepción de la Joya del Llobregat, español; con su ancla de esperanza y dos hombres de mar, mandados por el valeroso é inteligente marino D. José M. Delgado, pudo salvarse, quedando los demás ó totalmente perdidos ó completamente averiados é inservibles” Aquest text és de la revista La Ilustración del 10 de novembre de 1889, i ve acompanyada d’aquest dibuix, on trobem un bergantí goleta sense més indicacions,… era aquest la Joia de Llobregat?
Sobre els propietaris he trobat que podien ser els senyors Company, Brugués y Galí, ja que són els noms que he trobat en més ocasions relacionats amb el seu carregament. Aquest homes es dedicaven a les conserves, a mes de portar coses, en aquest i altres vaixells; concretament a la Joia, d’aquí cap allà (vi, ametlles, vinagre, sabo,…) i d’allà cap aquí (mel, pita, palo campeche,…).
En fi, com dic al títol, moltes suposicions,… i cap dada concreta,… Fins aviat!
Deixò també alguns apunts, per si algú vol continuar,…
- Lo Catalanista 07.11.1880 – sortida Santiago de Cuba bergantí goleta Joya de Llobregat.
- LV 04.11.1881 – arribada de Laguna de Términos (Mèxic) y Mahon en 54 ds. berg. gol. Joya del Llobregat, de 219 t s ., c. Molins, con 310500 ks. palo campeche á J. A. Nadal y compañía
- LV 31.01.1883 – sortida para Cienfuegos, ber. gol. Joya del Llobregat, c. Molins, con efectos
- LV 19.08.1883 – sortida Berg.-gol. Joya del Llobregat, c. Molins, para Cienfuegos
- La Dinastia 08.11.1883 – arribada a Cienfuegos 15.10.1983
- La Dinastia 17.03.1884 – sortida a Cienfuegos 25.03.1884, c. Molins
- La Dinastia 02.08.1886 – A Cienfuegos porta vi, vinagre, sabó i ametlles
- La Dinastia 18.12.1887 – sortida a Cienfuegos, c. Roses,
- LV 24.05.1889 – sortida Bergantín goleta Joya de! Llobregat, c. Roses, para Cienfuegos
- La Ilustración 10.11.1889 – El 19.09.1889 ” tomando mayores proporciones la tempestad, se perdieron todos (34 barcos), con excepción de la Joya del Llobregat, espanol; con su ancla de esperanza y dos hombres de mar, mandados por el valeroso é inteligente marino D. José M. Delgado, pudo salvarse, quedando los demás ó totalmente perdidos ó completamente averiados é inservibles”
- El Diluvio 10.06.1890 – vist a Tarifa el 08.06
- LV 03.01.1891 – arribada de Laguna de Términos, en 59 días b. g. Joya del Llobregat, de 219 tons., c. Sisa, con 172 tons. pita y palo campeche a Company, Brugués y Galí
- El Diluvio 17.03.1891 – Bergantín goleta Joya del Llobregat c. Rosas para Montevideo
- LV 02.01.1892 –
- El Diluvio 11.04.1892 – Arribada de Cárdenas (Cuba) , en 49 dias, c. Roses con 290.000 kg de miel a los señores Company, Brugués y Galí
- El Diluvio 14.08.1892 – sortida cap a Cienfuegos, c. López
- El Diluvio 05.07.1893 – Entrada en Barcelona des d’Amèrica
- El Diluvio 29.09.1893 – Sortida cap a Cienfuegos c. Lloret
- El Diluvio 17.10.1893 – passa per Tarifa el 15.10
- La Dinastia 08.10.1895 – Arriba des de Campeche
- La Dinastia 11.12.1895 – Sortida Cienfuegos
- La Veu de Catalunya 18.11.1900 – arribada de Carmen (Mèxic), 98 ds. bergantí goleta Joya del Llobregat, de 219 ts. c. López, ab efts.
- La Veu de Catalunya 17.08.1902 – Sortida Belice, c. Matamala, en lastre
- La Veu de Catalunya 02-14.04.1906 – Naufragi de la corbeta Joya del Llobregat
Can Pelicán/ Cal Patirem
De cal Patirem sols conec dues fotografies, aquesta sense datar, on veiem la família Planas (els Patirem) que s’encarregaven de portar aquest restaurant de platja, o pot ser sols era una espècie de txiringuito,…
I aquesta altra, realitzada l’any 1919, per Josep Salvany i Blanch, on podem veure el cobert amb la seva taula. El seu nom segurament venia donat per la seva situació molt propera al riu i a la platja.
Es trobava entre la Farola i la desembocadura del riu, com podeu veure a aquest plànol de 1926 (quan aquesta zona feia 6 anys que era de Barcelona)
Al següent plànol de 1914, on veiem sols, ara sí, la platja de l’Hospitalet, l’edifici tenia el nom can Pelicán,… pot ser paraven allà pelícans? Ni idea.
Ara passem a les fotos,…. aquesta ja havia sortit, és de 1913 i està feta des del Prat de Llobregat. Podem veure la Farola i davant algunes edificacions que correspondrien a can Pelicán, encara que no es veuen molt bé. Allà al fons, davant de Montjuïc, veiem unes xemeneies, això és la fàbrica de productes químics de Boada i Buhigas, i fins allà arribava la nostra platja.
La següent postal és fantàstica (es fa molt gran), el problema és que per ara desconec quan es va fer, vam intentar resoldre aquest tema fa uns mesos a un facebook del Prat però no vam trobar pistes per saber si era anterior o posterior a 1920, es a dir, si el que veiem es l’Hospitalet o Barcelona. Ens vam fixar en l’uniforme del senyor de blanc, un carabiner del Prat, però no vam poder saber de quin any era…. El que sí que podem veure és que davant de l’edifici de ¿cal Patirem? hi ha un cobert fet amb branques com el de la primera imatge,…
Aquesta fotografia, trobada a una coneguda web de subhastes, és de l’any 1912, en aquest cas veiem com el mar està més a prop de les barraques que en les fotografies anteriors,…
En fi, per ara sols n’hi ha això,…
REFERÈNCIES
- Primera imatge del llibre Imatges retrospectives de la Marina de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona a l’any 1997. Moltes imatges les podeu trobar a aquest lloc web
- Discussió al grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat sobre l’última imatge
- Fotografia de baronfotografia a todocoleccion.com
- Fotografia de cal Patirem de la Biblioteca de Catalunya
Una mossegada i tres taurons
Buscant informació sobre els pescadors de la desapareguda platja de l’Hospitalet de Llobregat a finals del segle XIX-principis del XX, m’han sortit quatre noticies sobre fets relacionats amb taurons que es van donar allà o molt a prop.
La primera és bastant curta, he buscat però no he trobat molta més informació,… suposo que seria un tauró,…
Dos articles sobre la captura a les xarxes d’uns vaixells d’una llama, nom que per ara no he pogut relacionar amb cap espècie de tauró. El segon article va ser comentat al bloc Memòria de l’Hospitalet que enllaço a sota
Dos articles més sobre la captura d’un altre tauró d’uns 200 kg de pes i 3 m de llargària. Al primer article li donen el nom de camarín i diuen que és un cetaci, al segon diuen sols que és un tauró,… He buscat què és un camarín i pel que he trobat és un sinònim de llobarro, que com a màxim arriben a poc més d’un metre de llargària, per tant ens quedem sense conèixer quina era l’espècie,…
També he trobat notícia de dos altres esquals agafats a prop de la Farola del Llobregat a l’any 1900, i notícia de que aquest fet es produeix casi diàriament a la zona de Barcelona. A aquests els denominen Trufes,…
Deixo també aquest pòster on surten les espècies de taurons que us podeu trobar qualsevol dia d’aquests a la vostra platja,… no jugueu amb ells,… 🙂
REFERÈNCIES
Un naufragi a la platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1913
A l’any 1913 l’Hospitalet era el doble de gran que ara i la seva població voltava tan sols els 10.000 habitants. Encara no havia arribat a ser la segona ciutat més poblada de Catalunya, i algunes altres com Badalona, Reus, Tortosa o Mataró ens duplicaven en habitants i inclús Lleida i Sabadell ens triplicaven. On anava,… que com érem un poblet, els diaris no ens prestaven molta atenció i quan ho feien, de tant en tant, normalment no era per res bo.
El diumenge 2 de març de 1913 a les 10 del matí, quatre adults i quatre nens sortien del Real Club Naútic de Barcelona en un vaixell per tal de fer una excursió marítima, es van dirigir cap a la desembocadura del Llobregat, però una vegada allà el gran corrent del riu i les barres de sorra i fang que es formaven allà, bolcarien l’embarcació fent caure a l’aigua tots els tripulants. Una segona versió diu que l’accident es va produir quan un dels nens va cauere i la resta es va abalançar a salvar-li. Des de terra els pescadors de l’Hospitalet van veure el que passava, i ràpidament dos d’ells van acudir amb la barca que feien servir per creuar el riu, però sols en van poder rescatar tres adults.
Un veritable drama que va sortir a molts diaris, ja que l’amo del vaixell, el Sr. José Guilera Villareal, era un distingit comerciant de vins. Un tal Moragas va realitzar un reportatge fotogràfic del lloc de la tragèdia i quatre fotografies es van publicar al núm. 344 de la revista La Actualidad.
En aquell moment a la platja de l’Hospitalet vivien uns 150 persones a 35 barraques situades a diferents nuclis,com el que es trobava entre el riu i la farola, que podem veure a la següent imatge, amb Montjuïc al fons, i davant de la muntanya la fàbrica de productes químics dels senyors Boada i Traversa, que llavors era el límit del nostre municipi amb Barcelona i on es situava el telèfon més proper. També veiem els útils que es feien servir per la pesca de l’angula a la vora del riu.
A la següent podem veure Andrés Pérez Aparici, amb la barca que utilitzava per navegar pel riu i que va fer servir pel salvament dels nàufrags. Podem observar la llera sorrenca del costat del Prat.
La següent és de José Calvet Susany, el segon heroi que va poder rescatar a tres dels nàufrags.
A la següent imatge veiem els pescadors i les seves dones al costat dels cadàvers tapats a l’espera de que arribi el jutjat. L’home de la dreta és un carabiner, amb tota probabilitat de la caserna del Prat de Llobregat, relativament propera.
A la següent imatge on es va prestar auxili als supervivents, la barraca de l’alcalde de la marina de l’Hospitalet (també dita barraca del Carter), José Costa Vilar i el seu cunyat Arturo Bort Soriano. Sobre l’alcalde he trobat algunes coses a la Vanguardia, com que a l’any 1907 ja va rebre la medalla de bronze de la Sociedad Española de Salvamiento de Náufragos, que normalment es donava per recompensar els salvadors dels naufragis; també que a l’any 1923, una vegada aquestes terres van passar a Barcelona, el continuava essent alcalde primero del barri de la Farola (que justament era tota la zona expropiada a l’Hospitalet)
Com es veu, darrere hi ha un edifici, que segurament es correspon amb la fàbrica de productes químics dels senyors Boada i Traversa, a l’altra banda de la platja.
- La Vanguardia 04.03.1913 pàg. 5 i 6 (sobre el naufragi)
- La Correspondencia Española: diario universal de niticias – 03 i 04.03.1913 (sobre el naufragi)
- Diario de Reus: de avisos y noticias – 05.03.1913 (sobre el naufragi)
- La Vanguardia 19.11.1907 pàg 3 (sobre l’alcalde)
- La Vanguardia 17.05.1923 pàg 5 (sobre l’alcalde)
- Sociedad Española de Salvamento de Náufragos
- Sociedad Española de Salvamento de Náufragos (una mica més)
- Sociedad Española de Salvamento de Náufragos (medalles)
La font de la Puda
De fonts que es diuen “Puda” hi ha moltes a Catalunya, a Banyoles, a Castellolí, a Sant Pau de Segúries,… pot ser la més coneguda, i les més propera, era la font que va donar nom al antic balneari de la Puda de Montserrat, que veiem a la dreta quan anem cap aquesta muntanya per la C-55 des de Barcelona, una vegada hem passat el congost del Cairat.
Les fonts que es diuen Puda, reben aquest nom per que les seves aigües fan pudor, ja que tenen un alt contingut en sofre, són aigües sulfuroses, que es consideren de valor medicinal (curatives per les vies respiratòries, pell, osos,…). Doncs bé, fa més de cent anys nosaltres teniem una d’aquestes, que es trobava a prop de la nostra platja i que li deien la Puda del Llobregat.
La font es va descobrir al maig de 1878 , molt a prop de la Farola del Llobregat. Segons testimonis de 1880 “es troba en un soterrani o cova davant una casa de pagès, conté set aixetes y s’hi baixa per tres escales, careixen l’entrada la part NO”
A diversos mapes de l’antiga Marina trobem el motiu La Puda, que és el nom que va rebre, a més de la font, la casa de pagès que es trobava a prop. No he trobat cap imatge d’aquesta casa, la que sí que he trobat és Cal Jaume de la Puda, situada a prop de l’estació de Casa Antunez (Can Tunis), no sé si hi ha cap relació, ja que l’amo de la font a finals del XIX era Francisco Casas y Ginabreda, també anomenat “Titu”, pot ser el tal Jaume (de la Puda) era familiar d’en Francisco o va ocupar la casa posteriorment,…
Sobre la font trobem més notícies a l’any 1892 quan el Dr Jadett defensava aquest manantial front a les declaracions d’altres col·legues que deien que les aigües no eren potables ja que eren producto de detritus vegetales formados en una cuenca de tipo pantanoso. Deixo l’article sencer on surt fins a una analítica de les aigües de la font:
Es veu que als anys 80 (del segle XX) l’enginyer químic Joan Marcé Miracle va comparar els resultats d’aquestes analítiques amb d’altres i va trobar moltes semblances amb la composició de les aigües de l’aqüífer superficial del Llobregat a la zona costanera, el que confirmaria que el seu origen no serien les moles granítiques,…
La darrera referència documental es va trobar a un mapa de 1932, però segons Josep Ferret feia anys que estava abandonada.
REFERÈNCIES
- El antics aprofitaments d’aigües subterrànies al delta del Llobregat (1600-1900) de Josep Ferret i Pujol, editat per la Comunitat d’Usuaris del Delta del riu Llobregat a l’any 2002 (referència principal)
- L’article és de la publicació quinzenal El Faro del Llobregat, 07.08.1892 (pàg.2) que poeu trobar amb aquest buscador del Departament de Cultura
- La imatge de la casa és del llibre Imatges retrospectivas de la Marina de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona a l’any 1997. Moltes imatges les podeu trobar a aquest lloc web
- Cal dir que el motiu Cal Jaume de la Puda també es menciona al llibre Cop d’ull als motius de L’Hospitalet de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular a l’any 1991. No hi ha cap referència als motius de les masies de 1863 recollides per Francesc Marcé al seu llibret “Una Mirada a la Marina d’ahir” de 1980
CARTOGRAFIES
- L’Hospitalet de Llobregat, 1914
- Finques expropiades de les marines
- Can Tunis, la seva platja i els seus camps a principis dels anys 40
- Un mapa similar a l’anterior però de data indeterminada
- Les Masies de l’Hospitalet de Francesc Marcé, data indeterminada
- Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona (1926)
Hoſpitalet, 1732
Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.
De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest
- Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
- Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
- Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge
També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:
- Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
- Caſas – Actual Pubilla Casas
- Alemany – Actual Can Buxeres
- Auguſti – Actual Remunta
- Sunÿer – Can Riera?
- Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
- Alos – La despareguda Ca n’Alós
- Torraſſa – Actual Casa Torrassa
- Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
- Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
- Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
- Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
- Bayls – desapareguda Cal Vehils
- Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)
Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.
I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…
També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…
Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…
REFERÈNCIA
Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.
Pesca de l’angula a la desembocadura del Llobregat
La imatge d’avui és també d’una barraca situada a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat però en aquesta ocasió podem veure a sobre la sorra els instruments de pesca que es feien servir per capturar les angules.
Fa uns dies vam mostrar dues de les tècniques de pesca que feien servir els pescadors de la platja de l’Hospitalet, però Julio Baños Soria ens descriu una altra al seu llibre, la pesca de l’angula:
“El sedàs era un instrument compost d’un pal de fusta d’uns dos metres i mig de llargada ben lligat a un sedàs de tela metàl·lica en forma de cistella, d’un metre i escaig. (…) van col·locar el sedàs a la part més baixa del riu, gairabè a la desembocadura del Llobregat i a contra corrent. Ens vam treure les sabtes i ens vam ficar al riu uns metres més amunt. Llavors fent un gran soroll, xipollejàvem, bellugàvem el fons amb els peus i caminàvem a contracorrent per fer sortir les angules que s’amagaven al fons i esperaven la nit per continuar el seu camí. Amb l’ensurt, i en sentir-se amanaçades, pujaven a la superfície i nedaven a favor de la corrent, ben a l’inrevés de que feien a la nit i, llavors, les empenyíe sense treva cap a la trampa.
De tant en tant, agafàvem el sedàs, amb molta cura, trèiem les angules petites que havien quedat atrapades al fons i, amb molt de compte per tal de no ferir-les, les dipositàvem en una galleda que havíem dut per això”
Segur que aquest sedàs rebia un nom específic, però no l’he pogut trobar,… També he buscat instruments similars a la resta de l’estat, i he trobat els sedassos de la imatge al Museo Marítimo de Asturias, que es semblen en dimensions i forma, però crec que es feien servir des de barques,…
REFERÈNCIES
Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.
+ INFORMACIÓ
Les cabanyes de la platja de l’Hospitalet de Llobregat
Aquest dies he pogut assistir a l’interessant exposició sobre les barraques de Barcelona i rodalies que ens ofereix el museu de la nostra ciutat. Fa un recorregut pel segle XX mostrant-nos l’evolució d’aquests habitatges i de les persones que hi vivien. La primera secció és la de les primeres barraques, i mostra les que van construir els treballadors de les canteres, a peu de l’explotació, per exemple a Montjuïc, i també les dels pescadors, a les platges, com la de l’Hospitalet de Llobregat.
He trobat aquesta fotografia de principis del segle XX d’una cabanya de pescadors a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat. Com veieu estava feta de canyes i fustes. A fotografies de la mateixa època també es veuen petites cases fetes amb maons i teules, encara que també s’utilitzaven les canyes per tal de fer tanques als patis. Pot ser les de la imatge eren les dels pescadors amb menys recursos econòmics.
Des de la CAMPSA fins al Llobregat exisitien els següents barris de pescadors: el Tiro de Pichón, el Vidriol (o Rancho Grande), les Casetes d’en Grasses, l’Arsenal, el carrer “Roldan” la Guitarra, la Puda (al costat de la farola) i Cal Patirem (al costat del Llobregat). Totes al costat de la platja, i de la polsosa carretera de la Farola, a excepció de les Casetes d’en Grasses.
REFERÈNCIES
- Imatge: Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’ajuntament l’any 1997. Al peu de la imatge diu “Cobert de pescadors. A la platja de l’Hospitalet hi havia un barri dedicat a la pesca conegut com les barraques de pescadors”. Fotògraf: Tomàs Carreras i Artau. Arxiu d’Etnologia i Folklore de Catalunya. CSIC.
- Text: Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.
Imatge de la platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1907
Avui presento sencera i en gran (piqueu a sobre!) la imatge de la capçalera d’aquest bloc de records, d’antigues imatges, moltes oblidades… i què millor imatge per presidir aquest bloc que una platja desapareguda per sempre.
Podeu veure el delta inundat a l’octubre de 1907, segons Jaume Codina: “conegut al territori amb el nom de «l’any de les cinc riuades», encara que en realitat foren sis, cinc a l’octubre, seguides i molt fortes, i la darrera, el 17 de novembre. De caràcter general -la premsa publicà nombroses fotografies de les riuades -, la situació del pla del Llobregat es féu deplorable. El Delta vas quedar convertit en «un verdadero mar que llegaba desde las faldas de Montjuich hasta las playas de Castelldefels, ocupando una superficie de más de cien kilómetros cuadrados con una altura en algunos parajes de dos y tres metros». Hom organitzà les humanitàries subscrpcions i juntes d’auxilis, molt efectius.”
També veieu el far, de 35 m d’alçada, molt més allunyat de la platja que ara, i davant el barri de barraques dels pescadors de l’Hospitalet, aquesta és l’única imatge que he trobat on es pot veure el barri en conjunt. Com veieu era un barri petit, que segons les dades dels padrons de l’Hospitalet de Llobregat (on apareix des del 1895 fins al 1920) al 1915 va arribar a tenir 180 veïns vivint a 35 barraques.
De l’any de la fotografia no tenim dades però sabem que a l’any 1905 exisitien 25 barraques amb 75 habitants, que 5 anys després van pujar a 35 barraques amb 141 veïns. Tot això sense comptar els veïns que no estaven empadronats per diferents causes.
Hi han altres edificis, com veieu la fotografia es va fer des de la teulada d’un edifici situat molt pròxim a la platja, era Can Boada y Buhigas, una fàbrica de productes químics, que es trobava a 500 m de la farola, al límit de l’Hospitalet amb Barcelona.
Sobre les masies ho sento però no les puc identificar amb la informació que tinc, ja que és contradictoria. En principi la masia que es veu al centre de la imatge, hauria de ser Cal Pebrot també anomenada Cal Sala, que és la masia més propera al mar segons la llista de 1863 que vaig publicar l’altre dia, però l’única imatge que he trobat de la masia no es sembla molt a la de la foto,… deixo a sota tota la cartografia antiga de que disposo, per si algú està interessat.
REFERÈNCIES
- Imatge de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d’octubre de 1907 i del llibre “Imatges retrospectivas de la Marina” de Julio Baños i Soria
- Text: Inundacions al Delta del Llobregat (1971) de Jaume Codina. Editor Rafael Dalmau.
- Padrò municipal 1905, 1910 i 1915
CARTOGRAFIES
Sistemes de pesca a la platja de l’Hospitalet de Llobregat
Realment no fa molt de temps que em vaig portar la sorpresa de que l’Hospitalet de Llobregat havia tingut platja, quasi un quilòmetre!, i encara menys temps de que a aquesta havien [mal]viscut algunes families de pescadors.
Vaig intentar fer una mica de recerca sobre el tema i em vaig donar compte de la pràctica inexistència de imatges i que sobre ells únicament existien petites referències escrites.
Revisant alguns llibres de pesca, vaig trobar “La Pesca a Catalunya” escrit al 1927 per Emerencià Roig reeditat fa uns anys per l’editorial Noray, on vaig trobar aquesta imatge d’un pescador fent servir el rall a la boca del Llobregat, acompanyada d’altres dues on s’especifica que es van fer a l’Hospitalet de Llobregat (encara que al 1927 la platja de l’Hospitalet feia 7 anys que havia estat expropiada i ja no era nostra). A una fotografia es veuen els pescadors treient el peix de dins de la bosa de l’art, i l’altra es titula “repartiment de la part dels tiradors de l’art”. Les imatges no es veuen molt be a la reedició, que es el llibre al que he pogut accedir, però ja coneixem dos dels sistemes de pesca que utilitzaven, i com una imatge val més que mil paraules,…
El rall
L’art
La Marina des de Montjuïc a principis de segle XX
Aquesta fotografia és de principis del segle passat i es va fer des de la muntanya de Montjuïc. El que veiem és Can Tunis o Casa Antúnez i la seva platja, al terme municipal de Barcelona, però també al fons de tot, a sobre de l’horitzó, es pot veure una petita taca blanca que ens senyala l’Hospitalet de Llobregat, ja que el que veiem és el far de la Torre del riu Llobregat, que encara sembla lluny de la platja. La platja de l’Hospitalet anava des de l’última xemeneia que es veu a toca de l’aigua fins el Llobregat, darrere, molt a prop del far.
Es poden trobar centenars de fotografies realitzades des de Montjuïc cap a Barcelona, però molt poques mirant cap aquest costat, i menys tan antigues, per aquest motiu i encara que la Marina de l’Hospitalet, la Marina que ara és el port i la Zona Franca de Barcelona, es veu molt lluny, no he dubtat en mostrar-la.
A data 15.01.2011 incorporo una imatge panoràmica (8168×2819) de la zona a l’actualitat.
REFERÈNCIES
Imatge: http://www.lamarina-zonafranca.com/
COMETARIS AL FACEBOOK
- Pepi Celades Canut volem la platja de L.Hospitalet¡¡¡¡
- Pepi Villar Villar aquesta foto es fantastica sens dubte la platja de l´hospitalet va se un atracament a la ciutat per els que manaven allavorens llastima no poger fer res per remediaro
L'Hospitalet de Llobregat 
