Imatges retrospectives d'una ciutat

MASIES – INDRETS

Els camps de la Marina des de l’hipòdrom de Can Tunis, 1916

L’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya fa temps que està compartint el seu fons al lloc web de la Memòria Digital de Catalunya. La següent fotografia és del 1916, i ens mostra el hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona, que es feia servir també com aeròdrom, de fet, l’any 1910, es va realitzar allà el que es considera el primer vol a motor d’Espanya.

El fotògraf, Josep Maria Co de Triola,  ens mostra una avioneta Caudron G3 aterrant, davant l’expectació de tot el public.

Aquesta imatge és de les poques que està orientada cap a l’Hospitalet, el que ens permet veure els extensos camps de la Marina, i també la Farola, situada a l’esquerra. Us deixo un mapa a sota del 1926 on marco la visual des de l’hipòdrom cap a la Farola, aquest mapa marca fins les alineacions dels arbres, així que la que veiem a la fotografia podria ser la del camí del Canyet, per on també baixava la pluvial Gran, o del Pont del Pi, o d’en Pebrot.

Davant de la farola es veu la figura d’una construcció, que per la posició podria ser cal Cigalet Nou, també sembla que es veu una altra construcció darrere del pal de l’electricitat situat més a la dreta, però aquesta ja no m’atreveixo a dir quina masia podria ser.

REFERÈNCIES


Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892

Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.

Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.

La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.

REFERÈNCIES


Paisatge des d’Amadeu Torner, 1962

Aquesta fotografia ens acaba d’arribar a la pàgina de facebook, és de la Rosam Boira i la va fer des del balcó de casa seva, segurament des del carrer d’Amadeo Torner mireu quin paisatge tan obert! es veu fins la Tecla Sala, clar encara no s’havien construït els edificis de Jansana.

A sota deixo la visual, on he marcat alguns edificis, d’esquerra a dreta, la Tecla Sala, la xemeneia de la Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal), l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, un edifici amb un cobert (una vaqueria?), l’edifici on es troba actualment l’associació d’amics del ferrocarril,… no sé què era abans, i clar, les vies del carrilet amb una retroexcavadora movent carbó,… i un autobús, allà a la dreta de l’esglèsia,…


No m’he pogut resistir en tornar aquesta fotografia, un any posterior, on es veu quasi la mateixa zona però des d’una visual perpendicular a l’anterior.


El pont de la Gran Via a l’alçada del carrer sense nom

A veure si recordeu aquest pas de vianants de la Gran Via, a l’alçada d’entre el carrer pendent d’anomenar (segons el lloc web de l’ajuntament) i el carrer de l’Alhambra. La veritat és que no tinc molta informació sobre el pont, sols que Bartolomé Fite, la persona que me la va enviar,  em va dir que la fotografia es va fer l’any 1980, però no sé quan de temps existia abans, ni quant després.

De tot el que veieu sols queda l’edifici on posa “HOTEL·OFICINAS·COMERCIAL – TEL 2586100 (l’antic telèfon d’IBUSA)”, la Gran Via va ser soterrada i la caserna de Lepanto va ser enderrocada per construir la Ciutat de la Justícia.


Deixo a sota la localització del carrer pendent d’anomenar. Gràcies per l’apreciació Juan Manuel!


Deixo també una fotografia aèria de l’any 1986-87 on es veu la situació exacta del pont.


Ajuda!, una troballa sorprenent!

Ahir vaig trobar a una botiga d’objectes de segona ma de la ciutat aquesta fotografia emmarcada de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida feta als anys 20, ja sabeu, el temple que van destruir a la Guerra Civil, que es situava a on és ara la nova, a prop de l’Ajuntament.

Mai havia vist aquesta fotografia fins ara als llibres que he consultat, i gràcies a ella he descobert que al campanar hi havia un rellotge solar, no en tenia constància, ja que l’angle i la resolució de la resta d’imatges que he vist no permetia veure bé aquesta zona.

No és un original, és una ampliació d’alguna fotografia antiga a la que han afegit un apunt a la part inferior. Pot ser formava part d’una exposició juntament amb altres fotos que ves a saber tu on paren, o algú se la va fer expressament per decorar el seu despatx,…


En fi, com no era molt cara, la vaig comprar, i només arribar a casa vaig desmuntar el quadre, per tal d’intentar trobar més dades sobre la foto. Només treure la tapa de cartró de darrera de la fotografia em trobo aquest dibuix d’una nena d’un o dos anys:

Sols veure la nena vaig tenir la seguretat de que algú havia comés una errada, algú s’havia oblidat del dibuix. Pot ser el va ficar darrere la foto poc després de que el tal Roca el dibuixés l’any 2006, i no se’n va recordar fa uns dies, quan ell o ella sols creia que venia la fotografia de l’església.

He trucat a la botiga per comentar el tema amb el responsable, i he deixat el meu telèfon per si contacten de nou amb l’antic propietari i aquest vol recuperar el dibuix de la nena,… però no hi confio massa,…. així que a veure si em podeu ajudar a trobar la nena per tal de retorna-li el seu retrat. Ja sé que som molts habitants a aquesta ciutat, però si mostreu la foto als vostres companys segur que la trobem!

Gràcies per compartir!

REFERÈNCIES

Més fotos de l’esglèsia


La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala

A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.

Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.

Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.

He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.

La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.

També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…


i per la meva part ja no puc aportar res més,…

REFERÈNCIES


Cal Ramon Saio (o cal Salvador Salvadó)

Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven  la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Ramon Saio.

La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: En Salvador Salvadó i Domènech era fill de Nulles (comarca de l’Alt Camp). Va venir a Barcelona l’any 1916 per fer els tres mesos de la temporada d’estiu, però li va agradar la terra de regadiu i s’hi va quedar. Va ser mosso i carreter de can Pelat durant cinc anys, fins que es va casar amb Inés Casas i Llarissó. Aleshores van anar a viure a la casa de pagès número 71 del barri de la Marina. Era l’any 1921. Aquesta casa era coneguda abans com cal Ramon Saio, un pagès que se n’anà a viure al Prat, i molt de temps enrere era a cal Samalitroc. d’aquest últim motiu, no n’he pogut saber res, tret que es força antic, ja que consta en una llista feta per l’Ajuntament el 1863.

En Salvador Salvadó va ser un pagès “modern”: el 1936 va idear i estrenar la primera màquina de sembrar mongetes construïda pel ferrer Vidal, el Cama-sec. El 1950 feia servir el primer multicultor que hi va haver al Baix Llobregat als sus camps. El 1952 va estrenar la primera màquina de sembrar llavors d’enciam i escarola a solcs.

Als mapes veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.

La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, crec que l’any 1968, al fons a la dreta es veu part de la masia cal Pepet Islenyo (també dita ca la Conxita o cal Manel Nolla)


Si ens donés per buscar on són les restes de la masia hauriem d’excavar on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…

La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…

Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria. Existeix una altra fotografia de finals del 60 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i de la Mireia Mascarell. Al de la Mireia també trobareu dues fotografies més, una d’en Salvador Salvadó i una altra de una de les seves màquines treballant.


REFERÈNCIES

  • Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
  • “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
  • “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965″ (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL