Imatges retrospectives d'una ciutat

Riu Llobregat

Els caiacs de la Unió Excursionista de Catalunya – Hospitalet Centre, 1954

L’altre dia vaig coincidir amb Antoni Mesa i Montserrat Rey, antics membres de la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya al barri del Centre, i em van comentar que els havia agradat molt el bloc i que tenien algunes imatges per enviar-me,… i aquí tenim dues,… de quan els membres de la UEC van fer la botadura d’uns caiacs de construcció pròpia.

Aquesta primera és del 9 d’octubre de 1954, quan Mossèn Homar beneeix els caiacs a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.


I aquesta segona és del dia després, de l’avarada de la flotilla de caiacs a la llera del riu Llobregat. A càrrec dels cincs caiacs tenim a Josep Gil, Francesc Xavier Duch, Jaume Alicart, Esteve Granell i Francesc Sànchez.

En aquells anys al Prat de Llobregat existia el club de remo Ruber, obra del mecenes Lluís Omedes, amb gran activitat al riu Llobregat i que va portar una de les seves embarcacions entre entre els primers llocs de Hèlsinki 1952. Pot ser aquell club va tenir alguna cosa a veure en l’idea de la fabricar aquests caiacs, ja que tots dos grups es trobaven a les ribes del mateix riu.

 


Del llibre de la Mireia Mascarell he tret la següent informació: La delegació del barri del Centre de la UEC es va crear l’any 1952, va ser la segona de la nostra ciutat, després de la de Collblanc, l’any 1949. Es va crear per un grup d’amants de l’excursionisme, encapçalats per històrics membres del Grup Saltadiç (creat l’any 1918 i desaparegut durant la Guerra Civil). Les persones que formaven part de les primeres juntes no podien tenir antecedents d’activitats polítiques o socials, no podien ser considerades contràries al règim. Per aquest motiu molt dels impulsors de la reaparició de l’excursionisme a la postguerra van haver de treballar a l’ombra.

REFERÈNCIES 

L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965, escrit per la Mireia Mascarell, i editat per l’editorial Efadós l’any 2003

Anuncis

Barraquisme a la llera del Llobregat, anys 50-60

Les notícies de barraquisme al tram hospitalenc del Llobregat ens venen d’un grup de facebook sobre fotografies antigues del Prat; en Manel Mayench, que ens ha cedit aquest fotografía, també ens explica que al lloc que he marcat amb un rectangle verd, als anys 48-50 es van instal·lar dues o tres families vingudes del sud d’Espanya, les que no van poder entrar a la masia de Can Peixo, al Prat. També ens diu que l’any 1962, quan la gran riada, ja no hi vivia ningú.

José Miñarro Rubio ens dona una versió una mica diferent: “eran casas excavadas en la ladera de la izquierda de fuerte arcilla y a dos metros de la parte superior del margen izquierdo, vivian siete u ocho familias. Estas casitas estaban entre el puente dels carros y el puente del ferrocarril. Los hombres se dedicaban a garvillar la grava para obtener arena muy apreciada en la construcción. Con la riada del 62, se inundaron y nunca mas volvieron a habitarlas

Aquests habitatges van ser excavats a les argiles del marge del riu, però no com a coves; suposo que aquestes argiles no donaven per formar un sostre estable, per tant la teulada es feia amb fustes, canyes, cartró pedra,…

L’esplanada sense vegetació que es veu davant de les barraques, al costat del riu, servia per que els carros carreguessin àrids del riu, després pujaven el marge del riu per un caminet que portava fins el camí antic del Prat; just on anava a parar el pont de Ferran Puig, o dels carros, del que veieu aquí tan sols les columnes.


Del mateix grup de facebook tenim aquesta fotografia de 1961 d’un altre habitatge proper que va compartir en Pedro Garcia Vela, i va comentar Juan Miñarro Rubio. Juan ens diu que quan van construir la Gran Via, a la zona pratenca propera al riu, van deixar uns forats a banda i banda, per tal de permetre el pas de l’aigua en cas de riada, i així evitar que la carretera pogués trencar-se al fer de presa. Com això passava cada deu o vint anys, un grup de families amb pocs recursos es va instal·lar durant vuit anys. La riada de 1962 els va agafar desprevinguts  i van tenir que sortir amb el duien posat, mai més es va permetre utilitzar-los.

A continuació he marcat a una fotografia aèria de 1958 les dues zones, i també el punt des d’on més o menys es va fer la fantàstica fotografia del pont de Ferran Puig.


 

REFERÈNCIES


Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892

Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.

Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.

La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.

REFERÈNCIES


Festa de l’arbre, 50-60

L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.


Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…

Aquí més informació


Quan l’Hospitalet tenia platja

Us deixo l’article de la Rosa Maria Bravo sobre la platja, aquella que fa ja quasi un segle va formar part del municipi de l’Hospitalet de Llobregat; es va publicar diumenge passat a la revista Presència, i crec que ha quedat molt bé, m’ha agradat molt l’introducció històrica i també la informació subministrada per la Mercedes Medina sobre la vida al far. Segur que  us resultarà interessant,…



Us deixo també el decret que el 11 de maig de 1920 va declarar d’utilitat pública els terrenys destinats a la construcció del Depósito Franco; els que es situaven a l’Hospitalet s’agregarien a Barcelona, i posteriorment serien expropiats als seus propietaris:

Gaceta de Madrid, número 133, pàg. 580 – 12 de maig de 1920 


Desembocadura del Llobregat, finals del XVII

Aquests sis mapes de la desembocadura del Llobregat pertanyen a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i es poden consultar al lloc web PARES (Portal de Archivos Españoles). No venen acompanyats de molta informació, sols ens diuen que els plànols  mostren diversos terrenys en litigi, situats al terme municipal del Prat de Llobregat, a tots dos costats del riu, entre el riu, l’antic camí Real i el mar, amb indicació de les masies Romeu i Vilarrubia.

Segons l’arxiu tots menys un es va realitzar l’any 1698, aquesta frase surt darrere del mapa de color verd, el quart,  ‘Producta per parte Luis Costa et Romeu die tertium juny 1698‘. El segon mapa seria més antic ja que es descriu així: ‘Die 24 septembris 1692. Exhibita pro parte Ludovici Vidal Sartoris contra Mariannam Costa y Romeu‘.

Es veu que en l’antiguitat aquests litigis entre propietaris, i inclús entre municipis eren molt comuns ja que es prenia com a referència el riu, i aquest no s’estava quiet, i sovint canviava violentament de llera. Aquest litigi té aquesta referència: Real Audiencia, Pleitos Civiles, núm.6.005, f.840

Si piqueu a sobre dels mapes obtindreu pdfs a molta resolució, però el problema principal que trobareu és que, al menys per mi, és molt difícil entendre la lletra.  En aquest primer veiem al costat Hospitalenc Lo mas Caldero, lo mas Vilarrubia, i la torre del Cap del riu. Al costat pratenc un edifici dibuixat amb tres naus, que és lo Mas Romeu, el masset den Escarrer, la Barraca de ¿nofrages? i a sota de tot, a tocar del riu la casa de les monges. Entre lo mas Caldero i  Vilarrubia, trobem la carretera real de València.

El següent l’he posat a l’inrevés per que el veieu amb el nord a dalt, amb el mar a sota. Al costat trobem la llegenda dels números assenyalats al mapa, i trobem els mateixos edificis protagonistes del mapa anterior

A aquest següent, també a l’inrevés, la llera del riu és similar a l’anterior, tornem a trobar la torre del cap del Riu i la casa de les monges, i també uns estanys al costat del que sembla l’antiga llera del riu.  es veu com el mas de Vilarrubia devia ser molt gran en comparació als altres.,…

Aquest que ve, el el més antic de tots i crec que ens marca la terra motiu de la disputa, al menys la lletra s’entén una mica millor. Tornem a trobar els mateixos edificis, i descobrim que les pobres monges que es trobaven a la desembocadura pratenca del riu eren de l’ordre de les Carmelites, aquesta ordre busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa,…

El següent és el que cobreix més terreny hospitalenc, ens porta més al nord del camí Real de València, fins al camí Real del Prat (més o menys l’actual carretera del Mig), i també viem lo camí dels tarongers (aproximadament l’actual Granvia). En mig de tots dos camins lo mas Alegret, i per sota lo mas Icart, que  “buÿ” del col·legi de Sant Francesc,… i molta lletra que no acabo d’entendre. La llera té un recorregut diferent, sols fa un gir abans d’arribar al mar també al costat de les Carmelites

I aquest últim és el que conté més text;  la llera del riu segueix el mateix recorregut que el mapa anterior, i trobem a la dreta l’any 1689, així que aquests dos últims mapes podrien ensenyar-nos com era la geografia de la zona abans d’un canvi de llera del riu.

Revisant els llibres de Jaume Codina, ja ens parla d’això, de riades els anys 1694 i 1695, sobre tot al delta Oriental, es a dir on es situen Cornellà i l’Hospitalet. També ens parla d’una de les masies, de mas Calderó que l’any 1678 va estar a punt de ser enderrocada per la força de la corrent del riu. Però què va passar amb aquest paisatge? És estrany que al següent mapa de 1723, al costat del riu, per sota del camí dels tarongers, no trobem pràcticament res, on són els masos Calderó, Romeu, Vilarrubia,… no els van dibuixar, se’ls va portar el riu??

Bé, ja veieu que aquest post està bastant verd, hi ha molts misteris,… seguiré llegint, seguiré informant,…

REFERÈNCIES

  • PARES, portal de archivos españoles
  • Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial (vol.2), escrit per  Jaume Codina i publicat per l’Abadia de Montserrat l’any 1987 (entre d’altres)

Memmortigo? (1934)

Doncs l’Ines del fòrum de l’associació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) m’ha tornat a mostrar unes imatges que no coneixia del pont de les Voltes, el que entre 193o i 1939 era utilitzat per creuar el Llobregat a l’alçada de l’actual pont de la Granvia.

Es tracta del film amateur Memmortigo?, dirigit l’any 1934 per Delmir de Caralt i Puig (1901-1990), que crec que era net de Delmir de Caralt i Matheu que el 1873 va instal·lar a Santa Eulàlia l’empresa Marquès, Caralt i Cia., i que es dedicava a filar cànem i lli,… Delmir estudià Peritatge Mercantil i Direcció d’Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar des dels 20 anys, però el que realment l’apassionava era el cinema amateur, de manera que es va convertir en un dels directors més avantguardistes de l’època.

Memmortigo? dura quasi 16 minuts, és muda, surrealista, plena de metàfores, amb humor… El seu títol significa “em suïcido?” en esperant, i l’argument és això mateix, un home (Ernest Sants) que s’intenta suïcidar de moltes maneres, fins que es troba amb una dona (Rosita García) molt simpàtica que amb el seu somriure el fa canviar d’opinió. El film va tenir molt bona crítica al seu temps, va guanyar molts premis tant nacionals com internacionals i es va considerar des de l’inici una peça de museu.

Com aquest bloc va una mica sobre imatges de l’Hospitalet he intentat esbrinar on es va rodar, però no he trobat pràcticament informació d’on es va rodar concretament la pel·lícula. Les escenes del pont no fa falta situar-les, inclús es veu al fons la desapareguda masia hospitalenca de cal Xic de la Barca.

Aquí podeu situar el pont (erròniament citat com de les Tres Voltes) i la masia a l’any 1933,… pot ser també encara es veuen els “Llachs”, aquells arbres de 1890 que mencionava a la nota de l’altre dia,…

A una de les primeres escenes surt una torre elèctrica i darrere un paisatge muntanyós despoblat d’arbres, aquest també surt més cap endavant del film, i ben bé podria ser el front barceloní e Collcerola, pot ser es podria situar a Esplugues, però no m’atreveixo a afirmar res, ja que sé que ell va néixer a la Bonanova i va viure a Sarrià, així que també podria ser aquella zona.

Als dos minuts de pel·lícula surt una sèquia amb un petit pont i al fons un nucli de cases blanques, amb una masia més propera, podria ser l’Hospitalet però sols veig una xemeneia (m. 2:33), i en aquells anys hi havia moltes més!

Als dos minuts i mig surten imatges d’uns arbres d’aspecte tètric que podrien ser tant del Prat com de la marina hospitalenca.

Una mica més endavant surten dos cotxes a una carretera, al fons sembla endevinar-se el contorn de la muntanya de Montjuïc, però per la distància no sé si ens trobem al Prat o ja a l’Hospitalet, en aquest últim cas podria tractar-se de l’antiga carretera del Prat ¿?

Com sempre no he arribat a moltes conclusions clares. En tot cas aquí teniu la pel·lícula per si voleu donar una ullada i ajudar-me,…

LA PEL·LÍCULA

Memmortigo?

REFERÈNCIES