Els caiacs de la Unió Excursionista de Catalunya – Hospitalet Centre, 1954
L’altre dia vaig coincidir amb Antoni Mesa i Montserrat Rey, antics membres de la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya al barri del Centre, i em van comentar que els havia agradat molt el bloc i que tenien algunes imatges per enviar-me,… i aquí tenim dues,… de quan els membres de la UEC van fer la botadura d’uns caiacs de construcció pròpia.
Aquesta primera és del 9 d’octubre de 1954, quan Mossèn Homar beneeix els caiacs a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.
I aquesta segona és del dia després, de l’avarada de la flotilla de caiacs a la llera del riu Llobregat. A càrrec dels cincs caiacs tenim a Josep Gil, Francesc Xavier Duch, Jaume Alicart, Esteve Granell i Francesc Sànchez.
En aquells anys al Prat de Llobregat existia el club de remo Ruber, obra del mecenes Lluís Omedes, amb gran activitat al riu Llobregat i que va portar una de les seves embarcacions entre entre els primers llocs de Hèlsinki 1952. Pot ser aquell club va tenir alguna cosa a veure en l’idea de la fabricar aquests caiacs, ja que tots dos grups es trobaven a les ribes del mateix riu.
Del llibre de la Mireia Mascarell he tret la següent informació: La delegació del barri del Centre de la UEC es va crear l’any 1952, va ser la segona de la nostra ciutat, després de la de Collblanc, l’any 1949. Es va crear per un grup d’amants de l’excursionisme, encapçalats per històrics membres del Grup Saltadiç (creat l’any 1918 i desaparegut durant la Guerra Civil). Les persones que formaven part de les primeres juntes no podien tenir antecedents d’activitats polítiques o socials, no podien ser considerades contràries al règim. Per aquest motiu molt dels impulsors de la reaparició de l’excursionisme a la postguerra van haver de treballar a l’ombra.
REFERÈNCIES
L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965, escrit per la Mireia Mascarell, i editat per l’editorial Efadós l’any 2003
Barraquisme a la llera del Llobregat, anys 50-60
Les notícies de barraquisme al tram hospitalenc del Llobregat ens venen d’un grup de facebook sobre fotografies antigues del Prat; en Manel Mayench, que ens ha cedit aquest fotografía, també ens explica que al lloc que he marcat amb un rectangle verd, als anys 48-50 es van instal·lar dues o tres families vingudes del sud d’Espanya, les que no van poder entrar a la masia de Can Peixo, al Prat. També ens diu que l’any 1962, quan la gran riada, ja no hi vivia ningú.
José Miñarro Rubio ens dona una versió una mica diferent: “eran casas excavadas en la ladera de la izquierda de fuerte arcilla y a dos metros de la parte superior del margen izquierdo, vivian siete u ocho familias. Estas casitas estaban entre el puente dels carros y el puente del ferrocarril. Los hombres se dedicaban a garvillar la grava para obtener arena muy apreciada en la construcción. Con la riada del 62, se inundaron y nunca mas volvieron a habitarlas“
Aquests habitatges van ser excavats a les argiles del marge del riu, però no com a coves; suposo que aquestes argiles no donaven per formar un sostre estable, per tant la teulada es feia amb fustes, canyes, cartró pedra,…
L’esplanada sense vegetació que es veu davant de les barraques, al costat del riu, servia per que els carros carreguessin àrids del riu, després pujaven el marge del riu per un caminet que portava fins el camí antic del Prat; just on anava a parar el pont de Ferran Puig, o dels carros, del que veieu aquí tan sols les columnes.
Del mateix grup de facebook tenim aquesta fotografia de 1961 d’un altre habitatge proper que va compartir en Pedro Garcia Vela, i va comentar Juan Miñarro Rubio. Juan ens diu que quan van construir la Gran Via, a la zona pratenca propera al riu, van deixar uns forats a banda i banda, per tal de permetre el pas de l’aigua en cas de riada, i així evitar que la carretera pogués trencar-se al fer de presa. Com això passava cada deu o vint anys, un grup de families amb pocs recursos es va instal·lar durant vuit anys. La riada de 1962 els va agafar desprevinguts i van tenir que sortir amb el duien posat, mai més es va permetre utilitzar-los.
A continuació he marcat a una fotografia aèria de 1958 les dues zones, i també el punt des d’on més o menys es va fer la fantàstica fotografia del pont de Ferran Puig.
REFERÈNCIES
Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892
Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.
Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.
La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.
REFERÈNCIES
Festa de l’arbre, 50-60
L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.
Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…
Aquí més informació
Quan l’Hospitalet tenia platja
Us deixo l’article de la Rosa Maria Bravo sobre la platja, aquella que fa ja quasi un segle va formar part del municipi de l’Hospitalet de Llobregat; es va publicar diumenge passat a la revista Presència, i crec que ha quedat molt bé, m’ha agradat molt l’introducció històrica i també la informació subministrada per la Mercedes Medina sobre la vida al far. Segur que us resultarà interessant,…
Us deixo també el decret que el 11 de maig de 1920 va declarar d’utilitat pública els terrenys destinats a la construcció del Depósito Franco; els que es situaven a l’Hospitalet s’agregarien a Barcelona, i posteriorment serien expropiats als seus propietaris:
Desembocadura del Llobregat, finals del XVII
Aquests sis mapes de la desembocadura del Llobregat pertanyen a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i es poden consultar al lloc web PARES (Portal de Archivos Españoles). No venen acompanyats de molta informació, sols ens diuen que els plànols mostren diversos terrenys en litigi, situats al terme municipal del Prat de Llobregat, a tots dos costats del riu, entre el riu, l’antic camí Real i el mar, amb indicació de les masies Romeu i Vilarrubia.
Segons l’arxiu tots menys un es va realitzar l’any 1698, aquesta frase surt darrere del mapa de color verd, el quart, ‘Producta per parte Luis Costa et Romeu die tertium juny 1698‘. El segon mapa seria més antic ja que es descriu així: ‘Die 24 septembris 1692. Exhibita pro parte Ludovici Vidal Sartoris contra Mariannam Costa y Romeu‘.
Es veu que en l’antiguitat aquests litigis entre propietaris, i inclús entre municipis eren molt comuns ja que es prenia com a referència el riu, i aquest no s’estava quiet, i sovint canviava violentament de llera. Aquest litigi té aquesta referència: Real Audiencia, Pleitos Civiles, núm.6.005, f.840
Si piqueu a sobre dels mapes obtindreu pdfs a molta resolució, però el problema principal que trobareu és que, al menys per mi, és molt difícil entendre la lletra. En aquest primer veiem al costat Hospitalenc Lo mas Caldero, lo mas Vilarrubia, i la torre del Cap del riu. Al costat pratenc un edifici dibuixat amb tres naus, que és lo Mas Romeu, el masset den Escarrer, la Barraca de ¿nofrages? i a sota de tot, a tocar del riu la casa de les monges. Entre lo mas Caldero i Vilarrubia, trobem la carretera real de València.
El següent l’he posat a l’inrevés per que el veieu amb el nord a dalt, amb el mar a sota. Al costat trobem la llegenda dels números assenyalats al mapa, i trobem els mateixos edificis protagonistes del mapa anterior
A aquest següent, també a l’inrevés, la llera del riu és similar a l’anterior, tornem a trobar la torre del cap del Riu i la casa de les monges, i també uns estanys al costat del que sembla l’antiga llera del riu. es veu com el mas de Vilarrubia devia ser molt gran en comparació als altres.,…
Aquest que ve, el el més antic de tots i crec que ens marca la terra motiu de la disputa, al menys la lletra s’entén una mica millor. Tornem a trobar els mateixos edificis, i descobrim que les pobres monges que es trobaven a la desembocadura pratenca del riu eren de l’ordre de les Carmelites, aquesta ordre busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa,…
El següent és el que cobreix més terreny hospitalenc, ens porta més al nord del camí Real de València, fins al camí Real del Prat (més o menys l’actual carretera del Mig), i també viem lo camí dels tarongers (aproximadament l’actual Granvia). En mig de tots dos camins lo mas Alegret, i per sota lo mas Icart, que “buÿ” del col·legi de Sant Francesc,… i molta lletra que no acabo d’entendre. La llera té un recorregut diferent, sols fa un gir abans d’arribar al mar també al costat de les Carmelites
I aquest últim és el que conté més text; la llera del riu segueix el mateix recorregut que el mapa anterior, i trobem a la dreta l’any 1689, així que aquests dos últims mapes podrien ensenyar-nos com era la geografia de la zona abans d’un canvi de llera del riu.
Revisant els llibres de Jaume Codina, ja ens parla d’això, de riades els anys 1694 i 1695, sobre tot al delta Oriental, es a dir on es situen Cornellà i l’Hospitalet. També ens parla d’una de les masies, de mas Calderó que l’any 1678 va estar a punt de ser enderrocada per la força de la corrent del riu. Però què va passar amb aquest paisatge? És estrany que al següent mapa de 1723, al costat del riu, per sota del camí dels tarongers, no trobem pràcticament res, on són els masos Calderó, Romeu, Vilarrubia,… no els van dibuixar, se’ls va portar el riu??
Bé, ja veieu que aquest post està bastant verd, hi ha molts misteris,… seguiré llegint, seguiré informant,…
REFERÈNCIES
- PARES, portal de archivos españoles
- Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial (vol.2), escrit per Jaume Codina i publicat per l’Abadia de Montserrat l’any 1987 (entre d’altres)
Memmortigo? (1934)
Doncs l’Ines del fòrum de l’associació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) m’ha tornat a mostrar unes imatges que no coneixia del pont de les Voltes, el que entre 193o i 1939 era utilitzat per creuar el Llobregat a l’alçada de l’actual pont de la Granvia.
Es tracta del film amateur Memmortigo?, dirigit l’any 1934 per Delmir de Caralt i Puig (1901-1990), que crec que era net de Delmir de Caralt i Matheu que el 1873 va instal·lar a Santa Eulàlia l’empresa Marquès, Caralt i Cia., i que es dedicava a filar cànem i lli,… Delmir estudià Peritatge Mercantil i Direcció d’Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar des dels 20 anys, però el que realment l’apassionava era el cinema amateur, de manera que es va convertir en un dels directors més avantguardistes de l’època.
Memmortigo? dura quasi 16 minuts, és muda, surrealista, plena de metàfores, amb humor… El seu títol significa “em suïcido?” en esperant, i l’argument és això mateix, un home (Ernest Sants) que s’intenta suïcidar de moltes maneres, fins que es troba amb una dona (Rosita García) molt simpàtica que amb el seu somriure el fa canviar d’opinió. El film va tenir molt bona crítica al seu temps, va guanyar molts premis tant nacionals com internacionals i es va considerar des de l’inici una peça de museu.
Com aquest bloc va una mica sobre imatges de l’Hospitalet he intentat esbrinar on es va rodar, però no he trobat pràcticament informació d’on es va rodar concretament la pel·lícula. Les escenes del pont no fa falta situar-les, inclús es veu al fons la desapareguda masia hospitalenca de cal Xic de la Barca.
Aquí podeu situar el pont (erròniament citat com de les Tres Voltes) i la masia a l’any 1933,… pot ser també encara es veuen els “Llachs”, aquells arbres de 1890 que mencionava a la nota de l’altre dia,…
A una de les primeres escenes surt una torre elèctrica i darrere un paisatge muntanyós despoblat d’arbres, aquest també surt més cap endavant del film, i ben bé podria ser el front barceloní e Collcerola, pot ser es podria situar a Esplugues, però no m’atreveixo a afirmar res, ja que sé que ell va néixer a la Bonanova i va viure a Sarrià, així que també podria ser aquella zona.
Als dos minuts de pel·lícula surt una sèquia amb un petit pont i al fons un nucli de cases blanques, amb una masia més propera, podria ser l’Hospitalet però sols veig una xemeneia (m. 2:33), i en aquells anys hi havia moltes més!
Als dos minuts i mig surten imatges d’uns arbres d’aspecte tètric que podrien ser tant del Prat com de la marina hospitalenca.
Una mica més endavant surten dos cotxes a una carretera, al fons sembla endevinar-se el contorn de la muntanya de Montjuïc, però per la distància no sé si ens trobem al Prat o ja a l’Hospitalet, en aquest últim cas podria tractar-se de l’antiga carretera del Prat ¿?
Com sempre no he arribat a moltes conclusions clares. En tot cas aquí teniu la pel·lícula per si voleu donar una ullada i ajudar-me,…
LA PEL·LÍCULA
Memmortigo?
REFERÈNCIES
- El Periódico, 16 de març de 1987
- Viquipèdia: Delmir de Caralt i Puig
- El cinema amateur a l’Hospitalet dins de El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala. Quaderns d’Estudi 13-14. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1996
- El cinema amateur pratenc. Material del Baix Llobregat, 1. 1994, per Margarida Gómez i Inglada
- Cal Xic de la Barca
Desembocadura del Llobregat, 1881
Pau Audoard i Deglaire (1856-1919) va ser el fotògraf retratista de moda entre la burgesia barcelonina de finals del segle XIX, essent també el fotògraf oficial de l’Exposició Universal de 1888.
Pau, fill de fotògraf, es va iniciar com a pintor, deixeble de Francesc Torrescassana. Va fer algunes exposicions entre 1875 i 1881, encara que el 1879, després de la mort del seu pare, es va decidir per la fotografia professional, cosa que no li agradava molt ja que el resultava bastant monòton, deia que preferia la llibertat de l’aficionat, però que fins que li toqués la loteria,…
Aquesta obra del 1881, per tant de les últimes que va fer, ens mostra dos nens, segurament pratencs, pescant a la llera del Llobregat; cap a la dreta tenim el mar i just davant tenim la llera hospitalenca, que no ens dona molta informació, encara que aquells dos arbres alts i aïllats els guardo a la memòria per pròximes troballes,…
En aquells anys el Llobregat es trobava dins d’un inusual període de calma, l’ultima riada va succeir al 1874, i no va ser molt important. No tornaria a fer mal fins el 15 de gener de 1898, a la coneguda riuada de Sant Antoni.
REFERÈNCIES
Can Pelicán/ Cal Patirem
De cal Patirem sols conec dues fotografies, aquesta sense datar, on veiem la família Planas (els Patirem) que s’encarregaven de portar aquest restaurant de platja, o pot ser sols era una espècie de txiringuito,…
I aquesta altra, realitzada l’any 1919, per Josep Salvany i Blanch, on podem veure el cobert amb la seva taula. El seu nom segurament venia donat per la seva situació molt propera al riu i a la platja.
Es trobava entre la Farola i la desembocadura del riu, com podeu veure a aquest plànol de 1926 (quan aquesta zona feia 6 anys que era de Barcelona)
Al següent plànol de 1914, on veiem sols, ara sí, la platja de l’Hospitalet, l’edifici tenia el nom can Pelicán,… pot ser paraven allà pelícans? Ni idea.
Ara passem a les fotos,…. aquesta ja havia sortit, és de 1913 i està feta des del Prat de Llobregat. Podem veure la Farola i davant algunes edificacions que correspondrien a can Pelicán, encara que no es veuen molt bé. Allà al fons, davant de Montjuïc, veiem unes xemeneies, això és la fàbrica de productes químics de Boada i Buhigas, i fins allà arribava la nostra platja.
La següent postal és fantàstica (es fa molt gran), el problema és que per ara desconec quan es va fer, vam intentar resoldre aquest tema fa uns mesos a un facebook del Prat però no vam trobar pistes per saber si era anterior o posterior a 1920, es a dir, si el que veiem es l’Hospitalet o Barcelona. Ens vam fixar en l’uniforme del senyor de blanc, un carabiner del Prat, però no vam poder saber de quin any era…. El que sí que podem veure és que davant de l’edifici de ¿cal Patirem? hi ha un cobert fet amb branques com el de la primera imatge,…
Aquesta fotografia, trobada a una coneguda web de subhastes, és de l’any 1912, en aquest cas veiem com el mar està més a prop de les barraques que en les fotografies anteriors,…
En fi, per ara sols n’hi ha això,…
REFERÈNCIES
- Primera imatge del llibre Imatges retrospectives de la Marina de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona a l’any 1997. Moltes imatges les podeu trobar a aquest lloc web
- Discussió al grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat sobre l’última imatge
- Fotografia de baronfotografia a todocoleccion.com
- Fotografia de cal Patirem de la Biblioteca de Catalunya
El pont de les Voltes, 1932 i 39
Juan Miñarro, un home que ho sap tot del municipi veí, fa un temps em va enviar aquesta enorme fotografia de l’any 1932 del pont de les Voltes, el pont pel que podiem passar al Prat abans de la guerra, .
El va construir la Diputació de Barcelona, i es situava a on ara es troba el pont de la Granvia, encara que era molt més estret, ja que no podien passar dos cotxes al mateix temps. Va ser dinamitat pels republicans el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, quan escapaven de les tropes franquistes. A l’últim vehicle que va circular, un cotxe, anaven el coronel Sandino, l’alcalde Joan Bruixola Marsé i el senyor Josep Pujol Capsada, avi dels germans Josep i Joan Lluís Ferret i Pujol, escriptors del Prat als que recomano.
La segona imatge és del grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat on diu que ha estat cedida per Mario Vilà Montané i on podem veure la seva mare, Teresa, davant del pont al mateix any 1939.
REFERÈNCIES
Una historia de nassos a ca l’Anguilero
De Ca l’Anguilero no és la primera vegada que escric, com sabeu era una masia restaurant que es trobava a la llera hospitalenca del Llobregat, era un pol d’atracció per molts barcelonins, un lloc on anar fent una excursió agradable per la platja i a més fer un bon dinar, pot ser després d’anar de cacera als vedats del Prat.
Un expert en l’historia del Prat, en Juan Miñarro, m’ha enviat aquesta molt bona fotografia de la masia realitzada des de la llera pratenca; per tal d’orientar-vos una mica dir que el mar quedava a la dreta de la imatge.
A la fotografia es veuen les taules que es disposaven a l’entrada del restaurant, les barques amarrades per creuar el riu, unes canyes de pescar,… També es veuen moltes branques trencades, pot ser una riuada havia fet de les seves recentment,…
Fa temps que tenia reservat el següent relat de 1920 per quan trobés una altra imatge de la masia, i crec que a aquesta fotografia ja li està bé. El text va sobre sobre unes parelles que decideixen anar a ca l’Anguilero per tal de celebrar el Dijous Gras,… i el vi fa de les seves,…. Llegiu-lo està molt bé.
REFERÈNCIES
Una mossegada i tres taurons
Buscant informació sobre els pescadors de la desapareguda platja de l’Hospitalet de Llobregat a finals del segle XIX-principis del XX, m’han sortit quatre noticies sobre fets relacionats amb taurons que es van donar allà o molt a prop.
La primera és bastant curta, he buscat però no he trobat molta més informació,… suposo que seria un tauró,…
Dos articles sobre la captura a les xarxes d’uns vaixells d’una llama, nom que per ara no he pogut relacionar amb cap espècie de tauró. El segon article va ser comentat al bloc Memòria de l’Hospitalet que enllaço a sota
Dos articles més sobre la captura d’un altre tauró d’uns 200 kg de pes i 3 m de llargària. Al primer article li donen el nom de camarín i diuen que és un cetaci, al segon diuen sols que és un tauró,… He buscat què és un camarín i pel que he trobat és un sinònim de llobarro, que com a màxim arriben a poc més d’un metre de llargària, per tant ens quedem sense conèixer quina era l’espècie,…
També he trobat notícia de dos altres esquals agafats a prop de la Farola del Llobregat a l’any 1900, i notícia de que aquest fet es produeix casi diàriament a la zona de Barcelona. A aquests els denominen Trufes,…
Deixo també aquest pòster on surten les espècies de taurons que us podeu trobar qualsevol dia d’aquests a la vostra platja,… no jugueu amb ells,… 🙂
REFERÈNCIES
Carlos de Haes a la desembocadura del Llobregat, 1876
Per ara la fotografia més antiga que he vist sobre l’Hospitalet de Llobregat és una de 1879 que surt a la pàgina 189 del llibre Espigolant en el passat de la Matilde Marcé i Piera. És una foto d’estudi amb un fons artificial darrere, es veu el comandant Jaume Mitjavila i Rius, juntament amb Ràfuls de Cal Carreter i amb Pere Norta posant amb el seu millor aspecte.
Així que més cap endarrere en el temps d’aquesta fotografia les úniques imatges que trobarem seran dibuixos o pintures (i també mapes). Avui presento una pintura de 1876 realitzada pel paisatgista Carlos de Haes (Bruselas, 1826-Madrid, 1898) de la desembocadura del Llobregat.
Pel que he llegit aquest pintor va ser molt important, va ser el pioner de la tradició paisatgista d’orientació naturalista a Espanya (deixant fora Catalunya), i també va ser precursor de l’impressionisme. Va ser catedràtic de paisatge a la Escola de Belles Arts de San Fernando, a la qual ensenyava a l’aire lliure fent excursions amb els seus alumnes. He consultat algunes biografies a internet i he trobat que va viatjar pràcticament per tota Espanya i també per molts països de Europa, el que no he trobat són referències o pintures de cap viatge a la nostra ciutat, ni tan sols a Barcelona. Va realitzar milers d’obres i existeixen diversos llibres publicats sobre el seu treball, així que la meva recerca ha estat bastant parcial.
Carlos de Haes normalment finalitzava les seves obres al seu estudi a partir dels apunts que havia agafat a camp, així que pot ser que el paisatge que veiem sigui un temps anterior a 1876
Per descriure una mica la pintura sols dir que en primer pla veiem una barca amarrada a la vora hospitalenca; més lluny a la dreta la vora pratenca, i en mig el Llobregat que presta les seves aigües al Mediterrani.
REFERÈNCIES
Cal Xic de la Barca,… i la barca
És estrany però de Cal Xic de la Barca no he vist moltes imatges, pot ser a l’arxiu en tenen però als llibres que he consultat fins ara no surt cap, per tant aquesta és l’única que conec, i ha vingut del Prat de Llobregat, me l’ha facilitat en Pedro Garcia Vela, el creador del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat” i que ja s’apropa a les 1000 imatges!!
Aquesta masia es trobava fent cantonada entre l’autovia de Castelldefels i la carretera de la Vora del Riu, que baixava paral·lela al Llobregat. La imatge segur que és posterior a 1971, ja que surt l’hospital de Bellvitge acabat de construir aquell any. La masia va ser enderrocada per les obres de la ronda Litoral, segurament a la primera meitat dels anys 80. Com veieu l’abandonament era total, a veure si un dia surt alguna imatge de quan feia de masia,…
He reutilitzat la imatge inferior de l’article sobre la masia de Cal Miquel del Ros, masia que va tenir la mateixa sort, per que veieu on es situaria ara Cal Xic de la Barca si existís.
En taronja: Cal Trabal, Cal Masover Nou i la Torre Gran, encara més o menys dempeus. En verd Cal Miquel del Ros, desapareguda; i en vermell, Cal Xic de la Barca.
Matilde Marcé i Piera escriu que segons la tradició oral: “fa moltíssims anys, no hi havia cap pont per passar d’una riba a l’altra del riu. Es feia servir una barca per a transportar persones bèsties i carruatges. A tocar de la masia, hi havia un canal que duia fins al riu i on es resguardava la barca quan el Llobregat sortia de mare“
Joan Lluís Ferret fa poc va poder autopublicarse un llibre on podreu trobar molta informació sobre les barques del Prat, així que faré un petit resum del que ens toca sobre aquest tema.
Primer dir que la barca era indispensable pel Prat ja que gràcies a ella podia treure els seus productes cap a Barcelona i a més introduir adobs pels seus conreus. El camí cap a Barcelona que existia més a prop de la costa i que passava per la Marina de l’Hospitalet es trobava normalment en mal estat, ja que el pagesos del nostre municipi no el feien servir, les relacions comercials amb el Prat eren petites, i pot ser també d’alguna manera feien més difícil que arribessin els productes pratencs a un mercat on competien els dos municipis.
La barca existia des de l’any 1327 fins 1873 quan Ferran Puig va construir el primer pont a aquesta zona i per tant la barca ja no tenia sentit.
Xic de la Barca, el barquer, es deia realment Francesc Pau i Bruguera, i va ser l’arrendatari de la barca que creuava el Llobregat des de 1862 a 1873 (a excepció de 1867).La propietat fins 1867 va ser del Real Patrimoni de S.M., i fins 1873 de Pablo Cerdà.
La barca tenia tres punts per passar el riu segons la quantitat d’aigua que baixava: el que queda en front del camí de Cal Mosso, un altre més ample, riu amunt, a prop de Cal Manso (Cornellà), que es feia servir quan baixava molta aigua, i un tercer que no és coneix però que es situava a prop d’aquests dos. Al de Cal Mosso, el més utilitzat, l’embarcador era un terraplè sostingut amb fustes. Sobre la construcció de l’embarcador el Xic de la Barca va tenir alguna denúncia, ja que es ficava en terreny d’altres propietaris i feia de les seves sense permís.
Es diu que si la riuada era molt forta treien la barca, però no s’especifica on, ni com,… la imatge inferior és de 1933, i és pot veure on es situava el pas més utilitzat per creuar amb la barca, el camí de Cal Mosso. També veiem la posició de la masia de Cal Xic de la Barca, però clar, 60 anys després de que la barca ja no es fes servir no veurem cap canal, ni cap resta d’ell,…
- Imatge de 1933 on es veu el cami de Cal Mosso, on normalment es situava la barca.
REFERÈNCIES
- Cop d’ull als motius de l’Hospitalet, de Matilde Marcé i Piera, núm 5 de la Col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, 1991
- Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat, i la seva explotació (1327-1873), de Joan Lluís Ferret i Pujol, 2007
- Grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat”
Masies des del Prat de Llobregat, 1967?
A aquesta fotografia la protagonista es la Papelera Española, al Prat de Llobregat, però també trobem una mica del nostre municipi, de quan Bellvitge ja tenia els primers blocs fets, i encara no s’havia fet el nus de carreteres que ens separa del Llobregat, ni tan sols s’havia ampliat el pont de la Granvia, com es diu: “tot eren camps”.
He posat uns cartellets a sobre de les construccions i camins amb els topònims que sé, i he descobert una masia que no tenia localitzada, la que es troba més a la vora del riu; no sé, no surt a cap mapa dels que he vist fins ara,… serà qüestió de buscar més,…
REFERÈNCIES
Imatge del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Jose Manuel Gomez Arribas Magnífica instantánea, pero también horrorosa, los maravillosos campos, las masias y ahí la Papelera en medio y los horribles edificios de Bellvitge….
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Bueno, tampoco son tan horribles!! ;-P
Hoſpitalet, 1732
Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.
De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest
- Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
- Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
- Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge
També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:
- Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
- Caſas – Actual Pubilla Casas
- Alemany – Actual Can Buxeres
- Auguſti – Actual Remunta
- Sunÿer – Can Riera?
- Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
- Alos – La despareguda Ca n’Alós
- Torraſſa – Actual Casa Torrassa
- Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
- Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
- Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
- Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
- Bayls – desapareguda Cal Vehils
- Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)
Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.
I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…
També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…
Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…
REFERÈNCIA
Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.
Les cabanyes de la platja de l’Hospitalet de Llobregat
Aquest dies he pogut assistir a l’interessant exposició sobre les barraques de Barcelona i rodalies que ens ofereix el museu de la nostra ciutat. Fa un recorregut pel segle XX mostrant-nos l’evolució d’aquests habitatges i de les persones que hi vivien. La primera secció és la de les primeres barraques, i mostra les que van construir els treballadors de les canteres, a peu de l’explotació, per exemple a Montjuïc, i també les dels pescadors, a les platges, com la de l’Hospitalet de Llobregat.
He trobat aquesta fotografia de principis del segle XX d’una cabanya de pescadors a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat. Com veieu estava feta de canyes i fustes. A fotografies de la mateixa època també es veuen petites cases fetes amb maons i teules, encara que també s’utilitzaven les canyes per tal de fer tanques als patis. Pot ser les de la imatge eren les dels pescadors amb menys recursos econòmics.
Des de la CAMPSA fins al Llobregat exisitien els següents barris de pescadors: el Tiro de Pichón, el Vidriol (o Rancho Grande), les Casetes d’en Grasses, l’Arsenal, el carrer “Roldan” la Guitarra, la Puda (al costat de la farola) i Cal Patirem (al costat del Llobregat). Totes al costat de la platja, i de la polsosa carretera de la Farola, a excepció de les Casetes d’en Grasses.
REFERÈNCIES
- Imatge: Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’ajuntament l’any 1997. Al peu de la imatge diu “Cobert de pescadors. A la platja de l’Hospitalet hi havia un barri dedicat a la pesca conegut com les barraques de pescadors”. Fotògraf: Tomàs Carreras i Artau. Arxiu d’Etnologia i Folklore de Catalunya. CSIC.
- Text: Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.
Ponts del Llobregat, finals anys 40
Avui una altra fotografia dels ponts del Llobregat cedida per Pedro García Vela, creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat.
El pont més llunyà és el del ferrocarril, i el més proper és el pont de Ferran Puig, també anomenat el pont dels carros, ja veieu la causa. Aquest últim es va inaugurar al 1873, abans que el del ferrocarril que data de l’any 1881.
L’any 1919 es decideix construir un altre pont, el de les Tres Voltes (que vam veure a l’anterior article), però no es va inaugurar fins a l’any 1930, a partir d’aquest moment el pont de Ferran Puig es deixa d’utilitzar, ja que estava molt deteriorat, però al 1939, les tropes republicanes volen el pont de les Tres Voltes i no hi ha altra opció que tornar a utilitzar el de Ferran Puig fins al 1950 quan es construeix part del pont actual de la Gran Via.
El que veiem a la imatge és aquest moment, el pont de la Gran Via s’està construint (encara que no el veiem) i el pont de Ferran Puig encara s’utilitza. Fins quan? No ho sabem, però segur que no va arribar fins els anys 60, ja que existeix una imatge aèria de l’any 1958 on pràcticament sols queden els suports.
REFERÈNCIES
Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (2)
Al setembre ja vaig mostrar una fotografia aèria d’aquests ponts, ara Pedro García Vela creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat ens ha cedit una altra des de terra, des del costat del Prat de Llobregat. Com a l’altra imatge sols puc dir que la foto es va realitzar entre 1929 i 1939, ja que és el període que va perdurar el primer pont dels tres que es veuen, el de les tres Voltes.
El peu de la imatge a la seva situació original diu que l’home que es veu era un fotògraf alemany anomenat Frederic Herp, però no hi ha manera de trobar res sobre ell.
M’encanten les imatges del Llobregat amb gent pescant!
- Víctor Freire Sembla el Mississippi…
- Alkezar Kelevra Quan el riu era net..
- Miguel González Jiménez El Llobregat… quien le ha visto y quien le vé. Y muchos dirigentes políticos justifican el cambio paisagístico de donde vivimos para “progresar” Y no podemos progresar de manera sostenible, protegiendo a la naturaleza, respetando nuestros ecosistemas, nuestro medio ambiente? Cuanta hipocresia y cinismo hay entre la clase política…
Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (1)
Aquesta fotografia es va fer des d’una avioneta pel pratenc Josep Monès i Amat, i pertany a la web d’un dels seus nets, l’Àlex, on es poden trobar fotografies interessantísimes que formen part de la història del municipi veí, i a vegades també del nostre.
A l’esquerra es trobaria l’Hospitalet de Llobregat, i a la dreta el Prat. A dalt veiem el pont de Ferran Puig, i a sota, el pont de les Voltes.
El de les voltes es va construir al 1929 i pretenia substituir al de Ferran Puig, que era de 1873 i havia quedat una mica estret; però no va durar molt, ja que la nit del 24 al 25 de gener de 1939 l’exercit republicà en retirada el va fer saltar pels aires, juntament amb el de la línia Barcelona-Vilanova del ferrocarril, inaugurada al 1881
En lloc d’aquest ara tenim el de l’autovia de Castelldefels, construït al 1950, i ampliat als 70’s. Què vam utilitzar per comunicar-nos amb el Prat des de 1939 fins al 1950?
La veritat que no ho he trobat, però segurament es va continuar utilitzat el de Ferran Puig,… o pot ser fèiem el que es feia abans de 1873, es a dir, creuar el Llobregat en barca fins el Prat,…
REFERÈNCIES
Pont del Llobregat, 1950
La fotografia és de 1950, quan es va inaugurar el pont de l’autovia de Castelldefels a sobre del Llobregat, que a mitjans dels 70 seria ampliat, duplicant la superficie amb una nova línia de pilars,… encara que això pot ser no sigui el més important de la foto,…
REFERÈNCIES
Font: Presentació (MOLT INTERESSANT!!) “Infraestructures pratenques (965-1950)” a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Susana López Encara es podia disfrutar del riu…
- Isabel Vargas López ostras no recordu a veura vist el riu an tanta aigua
- Rosa Maria Girones Bel el meu pare anava a netejar el cotxe amb l’aigua del riu…
- Joan Antoni Encare han d’haver escrits somnis als seus pilars…
- Esther Cabello Vivo en Can Serra y hará un año más o menos que descubrí la zona del Llobregat con la bici. Hemos bajado muchos fines de semana por la pista de tierra que sigue su curso hasta llegar al delta y a la playa. Es una zona preciosa que merece la pena conservar. Felicidades por la página y por acercarnos a la historia de Hospitalet 🙂
Ca l’Anguilero, 1908
Ca l’Anguilero/Anguilaire, o també Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a l’antiga Marina de l’Hospitalet, que feia de restaurant, i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes.
Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador. Es veu que als anys 30 eren famosos el seus plats de conill amb angules i cargols, no he trobat a internet cap plat amb aquests tres ingredients, pot ser era una variant de l’Espardenyà originaria de l’Albufera Valenciana,…
Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Ca l’Arana (Al Prat de Llobregat), desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant.
L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina, i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.
I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu.
REFERÈNCIES I MÉS INFORMACIÓ
L'Hospitalet de Llobregat 
