Imatges retrospectives d'una ciutat

Riu Llobregat

Desembocadura del Llobregat, 1881

Pau Audoard i Deglaire (1856-1919) va ser el fotògraf retratista de moda entre la burgesia barcelonina de finals del segle XIX, essent també el fotògraf oficial de l’Exposició Universal de 1888.

Pau, fill de fotògraf,  es va iniciar com a pintor, deixeble de Francesc Torrescassana. Va fer algunes exposicions entre 1875 i 1881, encara que el 1879, després de la mort del seu pare, es va decidir per la fotografia professional, cosa que no li agradava molt ja que el resultava bastant monòton, deia que preferia la llibertat de l’aficionat, però que fins que li toqués la loteria,…

Aquesta obra del 1881, per tant de les últimes que va fer, ens mostra dos nens, segurament pratencs, pescant a la llera del Llobregat; cap a la dreta tenim el mar i just davant tenim la llera hospitalenca, que no ens dona molta informació, encara que aquells dos arbres alts i aïllats els guardo a la memòria per pròximes troballes,…

En aquells anys el Llobregat es trobava dins d’un inusual període de calma, l’ultima riada va succeir al 1874, i no va ser molt important. No tornaria a fer mal fins el 15 de gener de 1898, a la coneguda riuada de Sant Antoni.

REFERÈNCIES

Anuncis

Can Pelicán/ Cal Patirem

De cal Patirem sols conec dues fotografies, aquesta  sense datar, on veiem la família Planas (els Patirem) que s’encarregaven de portar aquest restaurant de platja, o pot ser sols era una espècie de txiringuito,…

I aquesta altra, realitzada l’any 1919, per Josep Salvany i Blanch, on podem veure el cobert amb la seva taula. El seu nom segurament venia donat per la seva situació molt propera al riu i a la platja.

Es trobava entre la Farola i la desembocadura del riu, com podeu veure a aquest plànol de 1926 (quan aquesta zona feia 6 anys que era de Barcelona)

Al següent plànol de 1914, on veiem sols, ara sí, la platja de l’Hospitalet, l’edifici tenia el nom can Pelicán,… pot ser paraven allà pelícans? Ni idea.

Ara passem a les fotos,…. aquesta ja havia sortit, és de 1913 i està feta des del Prat de Llobregat. Podem veure la Farola i davant algunes edificacions que correspondrien a can Pelicán, encara que no es veuen molt bé. Allà al fons, davant de Montjuïc, veiem unes xemeneies, això és la fàbrica de productes químics de Boada i Buhigas, i fins allà arribava la nostra platja.

La següent postal és fantàstica (es fa molt gran), el problema és que per ara desconec quan es va fer, vam intentar resoldre aquest tema fa uns mesos a un facebook del Prat però no vam trobar pistes per saber si era anterior o posterior a 1920, es a dir, si el que veiem es l’Hospitalet o Barcelona. Ens vam fixar en l’uniforme del senyor de blanc, un carabiner del Prat, però no vam poder saber de quin any era…. El que sí que podem veure és que davant de l’edifici de ¿cal Patirem? hi ha un cobert fet amb branques com el de la primera imatge,…

Aquesta fotografia, trobada a una coneguda web de subhastes, és de l’any 1912, en aquest cas veiem com el mar està més a prop de les barraques que en les fotografies anteriors,…

En fi, per ara sols n’hi ha això,…

REFERÈNCIES


El pont de les Voltes, 1932 i 39

Juan Miñarro, un home que ho sap tot del municipi veí, fa un temps em va enviar aquesta enorme fotografia de l’any 1932 del pont de les Voltes, el pont pel que podiem passar al Prat abans de la guerra,  .

El va construir la Diputació de Barcelona, i es situava a on ara es troba el pont de la Granvia, encara que era molt més estret, ja que no podien passar dos cotxes al mateix temps.  Va ser dinamitat pels republicans el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, quan escapaven de les tropes franquistes. A l’últim vehicle que va circular, un cotxe, anaven el coronel Sandino, l’alcalde Joan Bruixola Marsé i el senyor Josep Pujol Capsada, avi dels germans Josep i Joan Lluís Ferret i Pujol, escriptors del Prat als que recomano.

La segona imatge és del grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat on diu que ha estat cedida per Mario Vilà Montané i on podem veure la seva mare, Teresa, davant del pont al mateix any 1939.


REFERÈNCIES


Una historia de nassos a ca l’Anguilero

De Ca l’Anguilero no és la primera vegada que escric, com sabeu era una masia restaurant que es trobava a la llera hospitalenca del Llobregat, era un pol d’atracció per molts barcelonins, un lloc on anar fent una excursió agradable per la platja i a més fer un bon dinar, pot ser després d’anar de cacera als vedats del Prat.

Un expert en l’historia del Prat, en Juan Miñarro, m’ha enviat aquesta molt bona fotografia de la masia realitzada des de la llera pratenca; per tal d’orientar-vos una mica dir que el mar quedava a la dreta de la imatge.

A la fotografia es veuen les taules que es disposaven a l’entrada del restaurant, les barques amarrades per creuar el riu, unes canyes de pescar,… També es veuen moltes branques trencades, pot ser una riuada havia fet de les seves recentment,…

Fa temps que tenia reservat el següent relat de 1920 per quan trobés una altra imatge de la masia, i crec que a aquesta fotografia ja li està bé. El text va sobre sobre unes parelles que decideixen anar a ca l’Anguilero per tal de celebrar el Dijous Gras,… i el vi fa de les seves,…. Llegiu-lo està molt bé.


REFERÈNCIES


Una mossegada i tres taurons

Buscant informació sobre els pescadors de la desapareguda platja de l’Hospitalet de Llobregat a finals del segle XIX-principis del XX, m’han sortit quatre noticies sobre fets relacionats amb taurons que es van donar allà o molt a prop.

La primera és bastant curta, he buscat però no he trobat molta més informació,… suposo que seria un tauró,…

Dos articles sobre la captura a les xarxes d’uns vaixells d’una llama, nom que per ara no he pogut relacionar amb cap espècie de tauró. El segon article va ser comentat al bloc Memòria de l’Hospitalet que enllaço a sota


Dos articles més sobre la captura d’un altre tauró d’uns 200 kg de pes i 3 m de llargària. Al primer article li donen el nom de camarín i diuen que és un cetaci, al segon diuen sols que és un tauró,… He buscat què és un camarín i pel que he trobat és un sinònim de llobarro, que com a màxim arriben a poc més d’un metre de llargària, per tant ens quedem sense conèixer quina era l’espècie,…

També he trobat notícia de dos altres esquals agafats a prop de la Farola del Llobregat a l’any 1900, i notícia de que aquest fet es produeix casi diàriament a la zona de Barcelona. A aquests els denominen Trufes,…

Deixo també aquest pòster on surten les espècies de taurons que us podeu trobar qualsevol dia d’aquests a la vostra platja,… no jugueu amb ells,… 🙂

REFERÈNCIES


Carlos de Haes a la desembocadura del Llobregat, 1876

Per ara la fotografia més antiga que he vist sobre l’Hospitalet de Llobregat és una de 1879 que surt a la pàgina 189 del llibre Espigolant en el passat de la Matilde Marcé i Piera. És una foto d’estudi amb un fons artificial darrere, es veu el comandant Jaume Mitjavila i Rius, juntament amb Ràfuls de Cal Carreter i amb Pere Norta posant amb el seu millor aspecte.

Així que més cap endarrere en el temps d’aquesta fotografia les úniques imatges que trobarem seran dibuixos o pintures (i també mapes). Avui presento una pintura de 1876 realitzada pel paisatgista Carlos de Haes (Bruselas, 1826-Madrid, 1898) de la desembocadura del Llobregat.

Pel que he llegit aquest pintor va ser molt important, va ser el pioner de la tradició paisatgista d’orientació naturalista a Espanya (deixant fora Catalunya), i també va ser precursor de l’impressionisme. Va ser catedràtic de paisatge a la Escola de Belles Arts de San Fernando, a la qual ensenyava a l’aire lliure fent excursions amb els seus alumnes. He consultat algunes biografies a internet i he trobat que va viatjar pràcticament per tota Espanya i també per molts països de Europa, el que no he trobat són referències o pintures de cap viatge a la nostra ciutat, ni tan sols a Barcelona. Va realitzar milers d’obres i existeixen diversos llibres publicats sobre el seu treball, així que la meva recerca ha estat bastant parcial.

Carlos de Haes normalment finalitzava les seves obres al seu estudi a partir dels apunts que havia agafat a camp, així que pot ser que el paisatge que veiem sigui un temps anterior a 1876

Per descriure una mica la pintura sols dir que en primer pla veiem una barca amarrada a la vora hospitalenca; més lluny a la dreta la vora pratenca, i en mig el Llobregat que presta les seves aigües al Mediterrani.

REFERÈNCIES


Cal Xic de la Barca,… i la barca

És estrany però de Cal Xic de la Barca no he vist moltes imatges, pot ser a l’arxiu en tenen però als llibres que he consultat fins ara no surt cap, per tant aquesta és l’única que conec, i ha vingut del Prat de Llobregat, me l’ha facilitat en Pedro Garcia Vela, el creador del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat” i que ja s’apropa a les 1000 imatges!!

Aquesta masia es trobava fent cantonada entre l’autovia de Castelldefels i la carretera de la Vora del Riu, que baixava paral·lela al Llobregat. La imatge segur que és posterior a 1971, ja que surt l’hospital de Bellvitge acabat de construir aquell any. La masia va ser enderrocada per les obres de la ronda Litoral, segurament a la primera meitat dels anys 80. Com veieu l’abandonament era total, a veure si un dia surt alguna imatge de quan feia de masia,…

He reutilitzat la imatge inferior de l’article sobre la masia de Cal Miquel del Ros, masia que va tenir la mateixa sort, per que veieu on es situaria ara Cal Xic de la Barca si existís.

En taronja: Cal Trabal, Cal Masover Nou i la Torre Gran, encara més o menys dempeus. En verd Cal Miquel del Ros, desapareguda; i en vermell, Cal Xic de la Barca.

Matilde Marcé i Piera escriu que segons la tradició oral: “fa moltíssims anys, no hi havia cap pont per passar d’una riba a l’altra del riu. Es feia servir una barca per a transportar persones bèsties i carruatges. A tocar de la masia, hi havia un canal que duia fins al riu i on es resguardava la barca quan el Llobregat sortia de mare

Joan Lluís Ferret fa poc va poder autopublicarse un llibre on podreu trobar molta informació sobre les barques del Prat, així que faré un petit resum del que ens toca sobre aquest tema.

Primer dir que la barca era indispensable pel Prat ja que gràcies a ella podia treure els seus productes cap a Barcelona i a més  introduir adobs pels seus conreus. El camí cap a Barcelona que existia més a prop de la costa i que passava per la Marina de l’Hospitalet es trobava normalment en mal estat, ja que el pagesos del nostre municipi no el feien servir, les relacions comercials amb el Prat eren petites, i pot ser també d’alguna manera feien més difícil que arribessin els productes pratencs a un mercat on competien els dos municipis.

La barca existia des de l’any 1327 fins 1873 quan Ferran Puig va construir el primer pont a aquesta zona i per tant la barca ja no tenia sentit.

Xic de la Barca, el barquer, es deia realment Francesc Pau i Bruguera, i va ser l’arrendatari de la barca que creuava el Llobregat des de 1862 a 1873 (a excepció de 1867).La propietat fins 1867 va ser del Real Patrimoni de S.M., i fins 1873 de Pablo Cerdà.

La barca tenia tres punts per passar el riu segons la quantitat d’aigua que baixava: el que queda en front del camí de Cal Mosso, un altre més ample, riu amunt, a prop de Cal Manso (Cornellà), que es feia servir quan baixava molta aigua, i un tercer que no és coneix però que es situava a prop d’aquests dos. Al de Cal Mosso, el més utilitzat, l’embarcador era un terraplè sostingut amb fustes. Sobre la construcció de l’embarcador el Xic de la Barca va tenir alguna denúncia, ja que es ficava en terreny d’altres propietaris i feia de les seves sense permís.

Es diu que si la riuada era molt forta treien la barca, però no s’especifica on, ni com,… la imatge inferior és de 1933, i és pot veure on es situava el pas més utilitzat per creuar amb la barca, el camí de Cal Mosso. També veiem la posició de la masia de Cal Xic de la Barca, però clar, 60 anys després de que la barca ja no es fes servir no veurem cap canal, ni cap resta d’ell,…

Imatge de 1933 on es veu el cami de Cal Mosso, on normalment es situava la barca.

REFERÈNCIES