Imatges retrospectives d'una ciutat

Riu Llobregat

Masies des del Prat de Llobregat, 1967?

A aquesta fotografia la protagonista es la Papelera Española, al Prat de Llobregat, però també trobem una mica del nostre municipi, de quan Bellvitge ja tenia els primers blocs fets, i encara no s’havia fet el nus de carreteres que ens separa del Llobregat, ni tan sols s’havia ampliat el pont de la Granvia, com es diu: “tot eren camps”.

He posat uns cartellets a sobre de les construccions i camins amb els topònims que sé, i he descobert una masia que no tenia localitzada, la que es troba més a la vora del riu; no sé, no surt a cap mapa dels que he vist fins ara,… serà qüestió de buscar més,…

REFERÈNCIES

Imatge del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Jose Manuel Gomez Arribas Magnífica instantánea, pero también horrorosa, los maravillosos campos, las masias y ahí la Papelera en medio y los horribles edificios de Bellvitge….
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Bueno, tampoco son tan horribles!! ;-P
Anuncis

Hoſpitalet, 1732

Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.

De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest

  • Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
  • Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
  • Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge

També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:

  • Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
  • Caſas – Actual Pubilla Casas
  • Alemany – Actual Can Buxeres
  • Auguſti – Actual Remunta
  • Sunÿer – Can Riera?
  • Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
  • Alos – La despareguda Ca n’Alós
  • Torraſſa – Actual Casa Torrassa
  • Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
  • Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
  • Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
  • Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
  • Bayls – desapareguda Cal Vehils
  • Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)

Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.

I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…

També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…

Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…

REFERÈNCIA

Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.


Les cabanyes de la platja de l’Hospitalet de Llobregat

Aquest dies he pogut assistir a l’interessant exposició sobre les barraques de Barcelona i rodalies que ens ofereix el museu de la nostra ciutat. Fa un recorregut pel segle XX mostrant-nos l’evolució d’aquests habitatges i de les persones que hi vivien. La primera secció és la de les primeres barraques, i mostra les que van construir els treballadors de les canteres, a peu de l’explotació, per exemple a Montjuïc, i també les dels pescadors, a les platges, com la de l’Hospitalet de Llobregat.

He trobat aquesta fotografia de principis del segle XX d’una cabanya de pescadors a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat. Com veieu estava feta de canyes i fustes. A fotografies de la mateixa època també es veuen petites cases fetes amb maons i teules, encara que també s’utilitzaven les canyes per tal de fer tanques als patis. Pot ser les de la imatge eren les dels pescadors amb menys recursos econòmics.

Des de la CAMPSA fins al Llobregat exisitien els següents barris de pescadors: el Tiro de Pichón, el Vidriol (o Rancho Grande), les Casetes d’en Grasses, l’Arsenal, el carrer “Roldan” la Guitarra, la Puda (al costat de la farola) i Cal Patirem (al costat del Llobregat). Totes al costat de la platja, i de la polsosa carretera de la Farola, a excepció de les Casetes d’en Grasses.

REFERÈNCIES

  • Imatge: Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’ajuntament l’any 1997. Al peu de la imatge diu “Cobert de pescadors. A la platja de l’Hospitalet hi havia un barri dedicat a la pesca conegut com les barraques de pescadors”. Fotògraf: Tomàs Carreras i Artau. Arxiu d’Etnologia i Folklore de Catalunya. CSIC.
  • Text: Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.

Ponts del Llobregat, finals anys 40

Avui una altra fotografia dels ponts del Llobregat cedida per Pedro García Vela, creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat.

El pont més llunyà és el del ferrocarril, i el més proper és el pont de Ferran Puig, també anomenat el pont dels carros, ja veieu la causa. Aquest últim es va inaugurar al 1873, abans que el del ferrocarril que data de l’any 1881.

L’any 1919 es decideix construir un altre pont, el de les Tres Voltes (que vam veure a l’anterior article), però no es va inaugurar fins a l’any 1930, a partir d’aquest moment el pont de Ferran Puig es deixa d’utilitzar, ja que estava molt deteriorat, però al 1939, les tropes republicanes volen el pont de les Tres Voltes i no hi ha altra opció que tornar a utilitzar el de Ferran Puig fins al 1950 quan es construeix part del pont actual de la Gran Via.

El que veiem a la imatge és aquest moment, el pont de la Gran Via s’està construint (encara que no el veiem) i el pont de Ferran Puig encara s’utilitza. Fins quan? No ho sabem, però segur que no va arribar fins els anys 60, ja que existeix una imatge aèria de l’any 1958 on pràcticament sols queden els suports.

REFERÈNCIES


Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (2)

Al setembre ja vaig mostrar una fotografia aèria d’aquests ponts, ara Pedro García Vela creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat ens ha cedit una altra des de terra, des del costat del Prat de Llobregat. Com a l’altra imatge sols puc dir que la foto es va realitzar entre 1929 i 1939, ja que és el període que va perdurar el primer pont dels tres que es veuen, el de les tres Voltes.

El peu de la imatge a la seva situació original diu que l’home que es veu era un fotògraf alemany anomenat Frederic Herp, però no hi ha manera de trobar res sobre ell.

M’encanten les imatges del Llobregat amb gent pescant!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Víctor Freire Sembla el Mississippi…
  2. Alkezar Kelevra Quan el riu era net..
  3. Miguel González Jiménez El Llobregat… quien le ha visto y quien le vé. Y muchos dirigentes políticos justifican el cambio paisagístico de donde vivimos para “progresar” Y no podemos progresar de manera sostenible, protegiendo a la naturaleza, respetando nuestros ecosistemas, nuestro medio ambiente? Cuanta hipocresia y cinismo hay entre la clase política…

Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (1)

Aquesta fotografia es va fer des d’una avioneta pel pratenc Josep Monès i Amat, i pertany a la web d’un dels seus nets, l’Àlex, on es poden trobar fotografies interessantísimes que formen part de la història del municipi veí, i a vegades també del nostre. 

A l’esquerra es trobaria l’Hospitalet de Llobregat, i a la dreta el Prat. A dalt veiem el pont de Ferran Puig, i a sota, el pont de les Voltes.

El de les voltes es va construir al 1929 i pretenia substituir al de Ferran Puig, que era de 1873 i havia quedat una mica estret; però no va durar molt, ja que la nit del 24 al 25 de gener de 1939 l’exercit republicà en retirada el va fer saltar pels aires, juntament amb el de la línia Barcelona-Vilanova del ferrocarril, inaugurada al 1881

En lloc d’aquest ara tenim el de l’autovia de Castelldefels, construït al 1950, i ampliat als 70’s. Què vam utilitzar per comunicar-nos amb el Prat des de 1939 fins al 1950?

La veritat que no ho he trobat, però segurament es va continuar utilitzat el de Ferran Puig,… o pot ser fèiem el que es feia abans de 1873, es a dir, creuar el Llobregat en barca fins el Prat,…

REFERÈNCIES


Pont del Llobregat, 1950

La fotografia és de 1950, quan es va inaugurar el pont de l’autovia de Castelldefels a sobre del Llobregat, que a mitjans dels 70 seria ampliat, duplicant la superficie amb una nova línia de pilars,… encara que això pot ser no sigui el més important de la foto,…

REFERÈNCIES
Font: Presentació (MOLT INTERESSANT!!) “Infraestructures pratenques (965-1950)” a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López Encara es podia disfrutar del riu…
  2. Isabel Vargas López ostras no recordu a veura vist el riu an tanta aigua
  3. Rosa Maria Girones Bel el meu pare anava a netejar el cotxe amb l’aigua del riu…
  4. Joan Antoni Encare han d’haver escrits somnis als seus pilars…
  5. Esther Cabello Vivo en Can Serra y hará un año más o menos que descubrí la zona del Llobregat con la bici. Hemos bajado muchos fines de semana por la pista de tierra que sigue su curso hasta llegar al delta y a la playa. Es una zona preciosa que merece la pena conservar. Felicidades por la página y por acercarnos a la historia de Hospitalet 🙂