Imatges retrospectives d'una ciutat

OFICIS

Carrer de Santa Eulàlia amb Riera Blanca, anys 50?

Aquesta fotografia la va fer Carlos Perez de Rozas, pot ser als any 50, a l’encreuament entre el carrer de la Riera Blanca i el de Santa Eulàlia. Crec que és fatàstica, podria ser l’inici d’un munt d’històries, per exemple sobre els burots (fielatos) on es cobraven unes taxes per passar mercaderies d’una ciutat a l’altra, o també dels escombraires, una part molt important de la història de la nostra ciutat i que caldria investigar i fer conèixer molt més; d’aquest mur, dins trobariem  la torre de can Bitllera, que va ser les antigues oficines de la foneria Escorsa, ara la Casa Galega de la ciutat; de cal Ramonet, l’hostal de la Bordeta, allà al fons a l’esquerra, un lloc de parada i fonda que va anar a terra a finals del 90, va donar igual que fos l’edifici civil més antic del barri, del segle XVII,…

Deixo també una fotografia aèria de l’any 1958 amb cal Ramonet a sota, can Bitllera i el burot.

REFERÈNCIES


Los Agnis

Preguntant per aquí i per allà he arribat a la conclusió de que no tenim res escrit sobre els conjunts musicals pop/rock que es van formar a la nostra ciutat als anys 60 (ni als 70, tampoc als 80 i ja sí als 90). El grup hospitalenc que més va sobresortir en aquella àpoca van ser Los Diablos, i es veu que els dos guitarres de Los Salvajes també eren d’aquí, i el primer bateria dels Lone Star, i segur que hi havia molts més,…

Per exemple, he trobat una mica d’informació de Los Agnis, que es van formar l’any 1964 per fer, diuen que folk-pop. Eren de Collblanc, concretament la seva direcció de contractació era el carrer de Ferrer, 58, baixos. L’any 1966 la formació del grup era: Antonio Ponce (guitarra solista), Toni (veu), Pedro (bateria), Santi (guitarra rítmica) i Carlos (baix).  També he trobat a Johnny (pot ser Joan Parés?), que era germà de Toni, el vocalista,  i en algun moment es va passar a The Murderers, un grup de Santa Eulàlia molt documentat i del que trobareu una referència a sota. Joan Parés també va entrar com a baixista l’any 1965 a The Finder’s, aquests de Barcelona i molt més prolífics.

Paco ens comenta que Johnny i Toni van posar aquest nom al grup, en referència al  déu hindú Agni, deïtat del foc i del sacrifici, el que uneix la terra i el cel i l’atmosfera que hi ha entre ambdós, segons li va comentar Johnny, es van basar en una idea del seu pare, que era fakir.

A sota teniu a Toni, el cantant, amb gorra, i darrere seu, en el centre a Carlos Barberà, el baix.

Sols van treure un senzill  l’any 1966 amb el segell Marfer, aquest contenia els temes Muchacho de nuestra época y Lunes, lunes (una versió del monday, monday de The Mamas & the Papas).

Daniel Hernández García i de Alicia Sánchez Lloria ens diuen que tenien el local d’assaig a la rebotiga del bar Alegria, regentat per Juan Caparrós, i que es situava al carrer del mateix nom de la Florida. També que tocaven molt al soterrani de l’Oro Negro, al carrer de Pujós núm. 97, un bar-restaurant, on també es feien banquets, com el de la Mata Popis Té.

Si voleu escoltar les seves cançons el podeu fer a Viejopickup

Al bloc del programa de radio El Temps Passa, de Mario Prades i Quimet Curull, van publicar aquests records sobre ells:

Ara a El Temps Passa… i la música queda us portem un grup proper a la nostra juventut, Los Agnis. Aquest bon conjunt el formaven cinc joves de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat, just a la frontera amb Sants que ja és Barcelona. Mario havia ballat en moltes ocasions al ritme de Los Agnis que entre altres llocs, acostumaven a tocar en una sala de festes situada al carrer Jocs Florals, per sota de l’estació de metro Mercat Nou, per suposat llavor era Mercado Nuevo. Estava en un pis, però no recorda el nom del local. Que sapiguem Los Agnis, tot i ser un bon grup amb bons seguidors, només van publicar aquest single amb la versió del tema de The Mamas & The Papas en una cara i “Muchacho de nuestra época” en l’altra, aquesta última era una composició d’ells i el single de Los Agnis el va editar el segell Marfer l’any 1966. Per cert que aprop d’on estava aquesta sala de la que Mario no recorda el nom, és on assaja o assajava La Companyia Elèctrica Dharma

Fent recerca a internet he trobat la següent informació addicional:

  • 1964-1968 segons Daniel Hernández Garcia un any van estar tocant a la Fira de Mostres de Barcelona, a l’stand de la marca d’electrodomèstics Ignis
  • 1964-1966 guanyen el conurs “Paso a la Juventud”
  • 1964-1966 guanyen la final de ‘”Hora de los conjuntos” de radio Juventud, que es va celebrar al Palau d’Esports de Barcelona.
  • 1964-1966  – Actuen a TVE
  • 1966 són contraportada al número 1 del còmic 4 Ye-yes, d’Ediciones Olive y Hontoria de Barcelona, i que s’imprimia a l’Hospitalet
  • 1966 apareixen a la contraportada del número 6 del còmic 4 Ye-yes. Diuen que inicien una gira a Madrid i el centre d’Espanya, que treuran un nou disc (crec que no va arribar a sortir) i que estrenaven nou equip amb guitarres àrabs, els primers de tot l’estat que ho feien.
  • Març de 1967 – participen al Primer festival concurso CEDAM al teatre CAPSA
  • 19 de març de 1967 participen al Festival Europa ’67, a las Arenas, per on van passar un munt de grups del moment (Salvajes, Lone Star, Sirex, Mustang,…)
  • Maig 1967 – Juntament amb Los Setlande, Grupo 66,  Los espectros, Los reyes y Alex y los Finders, participan a la Semana de la Juventud de Barcelona
  • 1968 – Concert a la plaça de braus de Calatayud juntament amb Brandis , los Aracosta,…
  • Desembre 1971 – Toquen al Drac Roig de Cerdanyola.
  • 2009 – La canço Monday Monday forma part del recopilatori “Pop, Beat & Soul II” de Bela Records.

i la mateixa foto d’abans signada, juntament amb una altra de mala qualitat.


Si teniu més informació d’aquest o d’altres grups hospitalencs d’entre 1950 i 1985, o de llocs on tocaven,… ja sabeu,…

REFERÈNCIES


Entrevista a Jaume Ventura i Tort, 1984

Ahir als comentaris posteriors a la xerrada de la Marta Piera sobre les masies de l’Hospitalet, una parella assistent com a públic va mostrar el seu dolor per com s’havia tractat el patrimoni de l’Hospitalet al llarg dels anys, com s’havia deixat perdre. era/és una parella gran, i sabien molt del que parlaven, tant que amb els seus comentaris em van fer sentir nostàlgia d’un l’Hospitalet no viscut. Com a part del patrimoni, a més dels edificis, dels antics estris que es feien servir per cultivar la terra, també van parlar de les persones.

Es van referir a Jaume Ventura i Tort, un compositor de sardanes que des de 1930 va composar més de 150, entre d’altres obres, fins i tot una òpera, Rondalla d’Esparvers, que es va estrenar al Gran Teatre del Liceu l’any 1975. Van parlar d’ell com a part del patrimoni de la nostra ciutat que no s’ha tingut en compte com ells consideren que cal.

He estat fent una mica de recerca i he trobat aquesta entrevista realitzada a menys d’un any de la seva mort, el 30 de juliol de 1985. Fa un petit repàs de la seva vida, i crec que ens pot servir per conèixer una mica a aquesta personalitat de l’Hospitalet.


REFERÈNCIES

Llista de Sardanes de Jaume Ventura i Tort a Sardanista.cat


Llops i llobes de mar de la platja de l’Hospitalet, anys 20

Avui buscant informació sobre la Marina de l’Hospitalet m’he trobat amb el catàleg de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on hi ha un munt d’imatges de l’Hospitalet realitzades pel filòsof, advocat i etnòleg Tomàs Carreras i Artau (1879-1954), entre 1919 i 1923. Aquí teniu tres fotografies dels llops i llobes de mar de la platja de l’Hospitalet,…


REFERÈNCIES


Cabres creuant la Granvia, 50-60

Aquesta mateixa imatge ja la vaig compartir fa uns mesos, aquella la vaig treure de l’exposició  sobre els 160 anys de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet, feta fa un parell d’anys. Ara m’he retrobat amb ella una altra vegada gràcies a Nicanor Molina, el seu fotògraf. M’ha dit que la fotografia és de finals dels 50, principis dels 60, i que l’acció no es situa al carrer de Collblanc, com es descrivia a l’exposició, sinó a la Gran Via, just a l’encreuament amb l’antic carrer del 26 de gener, ara carrer de Castelao.

Nicanor recorda que l’edifici que dona a la banda mar de la Granvia podia ser un taller mecànic que quedava just en front del carrer del 26 de gener, molt a prop de la barriada de la Bomba. Les cabres creuaven la Granvia de mar a montaña,… he fet un petit croquis a sobre d’una fotografia aèria de 1958,…


Accident de la planta de Repsol-Butano, 1996

Al munt de fotografies que Joaquim Pol té a flickr també he trobat aquestes de l’accident que va sofrir la planta de gas liquat de Repsol-Butano al carrer Motors, el 19 de juliol de 1996 i que va causar un mort i un ferit greu. A partir d’aquell dia la planta va deixa de funcionar fins que es va finalitzar el seu desmantellament, l’agost del 2008, quasi un any abans del que havia previst l’empresa abans de l’accident, quan l’any 1994 va arribar a un acord amb l’ajuntament.

Aquesta planta es va instal·lar a l’Hospitalet l’any 1965 i era molt important, va arribar a produir el 90% de les bombones que es consumien a Catalunya, emmagatzemant fins 6000 m³ de gas liquat. Quan es va tancar l’empresa va donar al museu de la ciutat la bombona número 1 i la 100 milions.

A les imatges els bombers es troben refrescant els dipòsits de butà i propà per evitar que explotin. Cada dipòsit tenia 24 m de diàmetre, format per 600 tones d’acer, amb un grossor de 3 centímetres. 


REFERÈNCIES 


Parc de Bombers, 1975

Joaquim Pol és un fotògraf relacionat amb els serveis d’emergència, i té a flickr una extensa col·lecció de imatges relacionada amb aquests temes. L’any 1975, poc després de la inauguració (el 8 de març) del Parc de Bombers del Servei Provincial de la Diputació de Barcelona, va realitzar aquestes fotografies on podreu veure les instal·lacions, els vehicles i també el personal del parc.

Dona la casualitat de que quan el cotxe del google street view va passar pel parc fa quatre anys tenien tots els vehicles fora, ja podeu comparar,…

REFERÈNCIES