Impressions de l’Hospitalet de 1928
Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…
L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.
Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.
REFERÈNCIES
El final dels passadissos del carrer del Mestre Candi
Al barri de Sant Josep crec que sols queden els passadissos del carrer de Rodés, però abans existien al menys uns al carrer de Miquel Romeu, i també els més grans de tota la ciutat, els del carrer del Mestre Candi, que pel que es veu a la fotografia inferior, realitzada al 1947, era un conjunt de 7 passadissos. Es van construir entre els anys 20 i 30 del segle XX, segons plànols de Ramon Puig i Gairalt, com habitatge a les classes obreres que podien pagar un lloguer.
A l’any 1982, de quan és el plànol inferior, sols es conservaven 3 passadissos, els números 19 al 27 (amb 14 habitatges) i 49 al 63 (amb 18 habitatges), però s’havia pres la firme decissió de protegir-los, juntament amb el de Miquel Romeu. En aquell moment es pretenia transformar l’entorn de la parc de la Serp fins i tots als números 33-39 s’havia projectat la construcció d’un teatre municipal per a 400 persones que regentaria el Grup d’Acció Teatral (GAT),… mai es portaria terme.
A aquesta imatge tan dolenta podeu veure com eren els passadissos. Al projecte de rehabilitació, per tal d’augmentar la superfície d’algunes de les cases, d’uns 25 m², es pretenien unificar de dos en dos per així tenir de dos a tres habitacions. Es pretenien finalitzar les obres l’any 1985.
Lamentablement les inundacions del 7 de novembre de 1983 (213 mm amb vent de llevant de 115 Km/h) van afectar molt seriosament aquest edificis i a d’altres de tot l’Hospitalet. L’1 de desembre de 1983, en Ple Municipal, es decideix la suspensió del Pla Especial de Reforma Interior del parc de la Serp, i per tant les cases ja no serien rehabilitades degut al augment del cost (75.000 pessetes/m²), un representant del PSUC va dir: «se pierde un elemento histórico de nuestra ciudad como son las casas de pasillos». La Generalitat, que era la que havia de pagar, tampoc estava disposada a rehabilitar les cases, sembla ser ja havia mostrat el seu desacord inicialment.
Les families que estaven de lloguer vivint en molt males condicions als passadissos (algunes no van tenir més remei que anar-se’n a pensions o amb familiars), després de sis mesos de espera des de les inundacions, on no van deixar de pressionar insistentment, tallant varies vegades Prat de la Riba, i fins inclús tancar-se a l’ajuntament, van ser traslladades, també de lloguer, a uns habitatges de propietat municipal al carrer del Molí de Can Serra. També es van afegir persones del carrer de Sauri, que van sumar un total de 51 families. Cal dir també que inicialment a Can Serra alguns veïns van protagonitzar protestes i tenses assemblees a la Casa de la Reconciliació degut a la rasa gitana dels possibles nouvinguts.
Finalment el dia 18 d’abril de 1984 es van tirar a terra:
Com a colofó deixo aquests dos articles connectats, un d’un arquitecte, i un altre d’un historiador que el respon.
REFERÈNCIES
- El barri de Sant Josep (1988) escrit per José Manuel Morales Medina dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet (1989) escrit per Miguel Sanz Parera dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 7 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- El Periódico del Llobregat. 16.10 .1982 (Sobre el nou parc de la Serp)
- El Periódico del Llobregat. 02.11 .1982 (Sobre el nou teatre)
- El Periódico del Llobregat. 08.01 .1983 (Aprovada la rehabilitació de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 08.03 .1983 (Modificacions del Pla Especial)
- El Periódico del Llobregat. 07.07 .1983 (Recursos dels veïns contra les expropiacions de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 03.12 .1983 (Decisió de que no seran rehabilitades)
- El Periódico del Llobregat. 05.11 .1983 (Manca l’aportació econòmica de la Generalitat per fer el teatre)
- El Periódico del Llobregat. 05.01 .1984 (L’ajuntament compra habitatges pels afectats per les inundacions)
- El Periódico del Llobregat. 21.01 .1984 (Pujana protesta per que no arriben els diners del teatre des de la Generalitat)
- El Periódico del Llobregat. 02.02 .1984 (Els veïns tallen per dues vegades el carrer d’Enric Prat de la Riba)
- El Periódico del Llobregat. 07.02 .1984 (L’ajuntament desmenteix que a Can Serra arribin 200-300 families gitanes de Can Tunis, sols són 9 de Mestre Candi, però encara així alguns veïns protesten)
- El Periódico del Llobregat. 08.02 .1984 (Sobre l’estat de les cases, entrevista als veïns de Mestre Candi)
- El Periódico del Llobregat. 09.02 .1984 (uns 500 veïns de Can Serra protesten a l’ajuntament davant la manca d’informació respecte a l’arribada de gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 15.02 .1984 (Article d’opinió sobre l’oposició d’alguns veïns de Can Serra a l’arribada dels gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 14.03 .1984 (Pròxima adjudicació dels pisos)
- El Periódico del Llobregat. 05.04 .1984 (Alguns veïns de Mestre Candi es tanquen a l’Ajuntament en protesta)
- El Correo del Llobregat. 07.04.1984 (Acord amb l’ajuntament)
- El Correo del Llobregat. 12.04.1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 12.04 .1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 19.04 .1984 (Es tiren a terra les cases)
- El Periódico del Llobregat. 19.06 .1984 (Article de Ferran Navarro i Acebes)
- El Periódico del Llobregat. 09.08 .1984 (Article de José Manuel Morales Medina)
- TOTES LES REFERÈNCIES ANTERIORS (1982-84) LES PODEU CONSULTAR AL XAC
La “nova estètica” de Ramon Puig i Gairalt
Avui com no tinc molt de temps incorporo un article de El Periódico del Llobregat, que es va publicar el 25 de febrer de 1984. Aquest diari està ple de dades molt interessants sobre la l’Hospitalet dels anys 80, i moltes vegades tiren més cap endarrere, com és el cas, on trobem un petit resum de l’obra de Ramon Puig Gairalt, el que va ser arquitecte municipal de la nostra ciutat. Us deixo amb ell.
REFERÈNCIES
Plànols de les Cases Barates, 1914
Ahir a la nit vaig començar parlant sobre la destrossa que volen fer al camí de la Fonteta i vaig acabar amb la que van fer a les Cases Barates de la rambla de Just Oliveras ja fa molts anys. Pot ser us vau quedar amb el desig de veure alguna fotografia de les tres cases, desafortunadament no trobo cap per ara, però sí els plànols de 1914 realitzats per Ramon Puig Gairalt, era poc després d’acabar la carrera d’arquitectura, a la seva etapa secessionista (1909-1915). Aquest arquitecte sortirà moltes vegades a aquest bloc ja que a més de ser urbanista, va participar a la construcció de molts edificis de l’Hospitalet; d’ell i del seu germà Antoni n’hi han 1500 expedients sols de la nostra ciutat,…
Ara a veure si trobo una foto,… per ara us deixo aquesta del molt recomanable bloc “arquitectura, entre d’altres solucions” un bloc d’en Jaume Prat. A aquesta imatge es veu la Casa Sabadell que també comentàvem a l’anterior post.
REFERÈNCIES
El mercat del Centre des del carrer de Rossend Arús, 190?
Aquesta imatge pertany a la Guia de recerca i lectura núm. 4 (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet on es fa un recull de documents històrics sobre el Mercat del Centre, destinats a servir de guia a l’exposició sorgida del treball de recerca “El Mercat del Centre” de l’alumna Lara Gómez Mor (IES Mercè Rodoreda), dirigida per la professora Rosa Aldabó Recasens. Aquest treball va ser guanyador de l’Àmbit Ciutat, a les 7es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet de secundària (curs 2005- 2006), organitzades per l’àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament.
A l’enllaç teniu moltíssimes dades; per fer un petit resum únicament dir quatre coses: que el Mercat del Centre es va inaugurar al 1898, i no era com l’actual, era una simple plaça amb una font central, tot envoltat d’uns murs. A aquest espai es van instal·lar tots els comerciants que es situaven diàriament al carrer Major i que van originar protestes del mossèn des de feia dècades.
El projecte original va ser d’en Mariano Tomás Barba (el mateix arquitecte que el de la Torre Puig que es situava a la Rambla). L’any 1925, en Ramon Puig i Gairalt dirigeix la construcció de la coberta i la pavimentació, aquest arquitecte també va projectar els mercats de Collblanc (1926) i de Santa Eulàlia (1929).
A partir d’aquí les modificacions han estat més petites i internes, que com deia, podeu consultar al document que enllaço.
Editat el 23.01.2011.- Incorporo una imatge d’avui mateix
REFERÈNCIES
Guia de recerca i lectura núm. 4 (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet
Can Gajo, anys 90
L’altre dia vaig trobar a la Biblioteca de Bellvitge el llibre “Descobrir l’Hospitalet de Llobregat”. Un llibre del 1992 on es fa un recorregut pel patrimoni cultural de la ciutat des de finals del segle XVIII fins el primer terç del segle passat. El llibre és com una mena de registre on tenim imatges, descripcions i historia de més de 100 edificis de tot tipus.
Abans d’entrar a escriure sobre la foto m’agradaria copiar un fragment de la presentació del llibre: “Durant molt de temps el patrimoni cultural ha estat sinónim de patrimoni artístic: interesava destacar aquelles peces singulars, diferents de les altres pel seu valor estètic o monumental. Actualment aquesta concepció restringida ha evolucionat en constatar la importància d’aquells edificis o elements representatius d’una època determinada, documents reals de com vivien, es relacionaven i treballaven els nostres avantpassats. Així, afegim al valor artístic, el valor documental del patrimoni“
Ara sí, l’edifici de la foto és un cas atípic a la nostra ciutat. Va ser el segon edifici que es va construir a la rambla Just Oliveras, finalitzat a l’any 1910, a la cantonada del carrer de Lleida. El va construir l’arquitecte Mariano Tomás i Barba a petició de Ramón Puig Campreciós, es deia la Torre Puig, i sense dubte era un dels edificis amb més valor estètic dels que s’han construït a la nostra ciutat [el podeu veure a aquesta imatge]. Lamentablement l’any 1925 es va transformar en una clínica i l’any 1951, per tal d’ampliar espai van transformar l’edifici modernista, segons plànols de Manuel Puig Janer, en un edifici, pel meu gust, amb menys valor estètic, encara que aquest últim arquitecte va ser el que també va projectar l’església de Santa Eulàlia de Mèrida o l’edifici de la Caixa de Pensions a la plaça de l’Ajuntament.
Sobre el valor documental, una vegada modificat l’edifici, crec que tenia el mateix. Aquest valor ve donat per exemple, per que la primera intervenció quirúrgica que es va fer va ser d’àpendix, amb unes condicions tan precàries que el malalt va tenir que portar-se el llit de casa seva. Que durant la guerra civil va ser expropiada i va servir per atendre ferits de guerra d’ambdós bàndols, succesivament, i la més gran, que a aquesta clínica van donar a llum milers d’hospitalenques.
Aquesta es la història de la seva desaparició:
-
1982.- Tanca la clínica i l’edifici queda abandonat.
-
1983.- L’edifici entra dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat
-
1984.- Es qualifica el solar per construir equipaments dins del “Pla Especial de Reequipament de Can Gajo”
-
1994.- Es treu l’edifici del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat ja que van demostrar que existien errades en els paràmetres de selecció, com per exemple una errada que encara es continua fent, sense anar més lluny per l’Arxiu Municipal a la fitxa del mes de maig de 2010, que és atribuir el projecte de la Torre Puig a Ramon Puig i Gairalt, com escric al principi va ser de Mariano Tomás i Barba, autor de per exemple la “Casa dels Cargols” a la confluència dels carrers del Llobregat i del Montseny de la nostra ciutat
-
1996.- Es modifica el Pla Especial per poder construir un equipament sanitari d’iniciativa privada.
-
1997.- L’Ajuntament arriba a un acord amb l’AV del barri del Centre “Según este compromiso, el Consistorio determinará, conjuntamente con los vecinos, el uso de la planta baja del equipamiento sanitario que se construya en este solar privado y que será cedida por la empresa Cofor Construcciones Fornells S.L., promotora del proyecto. El futuro uso de esta superficie,de 200 metros cuadrados de extensión, debe ser compatible con la actividad del consultorio médico que se prevé construir en Can Gajo”
-
2005.- Podem trobar el següent comentari de la portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament, Meritxell Borràs: “…té la circumstància agreujant que l’edifici de davant, l’antiga clínica Gajo, que havia estat inclòs en els plans de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament, es va enderrocar fa uns anys amb la condició de dedicar-ho a equipaments sanitaris privats. Ara ens hauria anat molt bé per les urgències i només s’hauria de creuar el carrer. D’altre banda també els compromisos adquirits en el moment de l’enderroc han variat i Can Gajo ha acabat sent coses tan diferents com ara un bar públic. No podem per menys que denunciar que l’Ajuntament hagi estat tan permissiu amb Can Gajo”.
Doncs aquesta ha estat la trista historia de la Torre Puig/Can Gajo, ja sense valor artístic, ni documental.
REFERÈNCIES
- “PATRIMONI CONTEMPORANI – Descobrir l’Hospitalet de Llobregat” (1992) de Pilar Giménez i Lax; Conxi López i López; Alex Lloreda i Saleta; Maria José Ruiz i Sánchez, i Manuel Domínguez i López (membres de l’Escola Taller del Patrimoni de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Editat per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pàg. 116
- Modificació del Pla especial per excloure l’edifici anomenat Can Gajo, situat a la Rambla Just Oliveres, núm. 48 (1994)
- El grup d’IC-EV s’oposa a la privatització dels terrenys de Can Gajo – L’Hospitalet, 09.09.1996, pàg 11
- La finca Can Gajo se convertirá en un equipamiento sanitario – L’Hospitalet, 21.10.1996, pàg 9
- Acuerdo sobre el futuro de la antigua finca Can Gajo – L’Hospitalet, 20.01.1997, pàg 4
- “L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat – recull gràfic 1890-1965”, 2003, de Mireia Mascarell. Editorial Efadós, pàg 111
- Borràs diu que els acords de l’Ajuntamebt amb el tripartit no es compleixen – Canal-h , 18.07.2005
- Fitxa de la Torre Puig de l’Arxiu Municipal (document del mes del maig de 2010)
Pavimentació de l’exterior del Mercat de Santa Eulàlia, 1935
L’arxiu municipal una vegada al mes comparteix un dels seus documents, aquest novembre han deixat sortir aquesta imatge del mercat de Santa Eulàlia de Alexandre Merletti, considerat com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya.
La imatge és de les obres de pavimentació de l’exterior, es veuen paletes, veïns passejant i nens jugant prop dels obrers. Per fer una mica d’història ara us copio de la web del mercat un fragment de la història del mercat
“Al mercat Municipal de Santa Eulàlia, com a la majoria dels mercats, van ser els venedors que des de les seves parades a terra o des dels mateixos carros dels pagesos oferien les seves mercaderies. Encara que la data d’ocupació formal del mercat es l’any 1932, es sap que es va construir entre els anys 1929 i 1930, i que va ser fruit d’un projecte de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.
Quatre naus disposades en forma de creu grega donaven cabuda a 84 parades. Al voltant del mercat es va generar activitat de venda de producte no alimentari, que van donar lloc a les 60 parades exteriors del mercat i a les 17 botigues. L’any 1.989 es va fer la reforma de les parades exterior i l’any 1990 l’ampliació de les botigues, que és com es troben actualment.
L’any 2003 es va fer un projecte per dur a terme una reforma integral del mercat. Les obres es van fer l’any 2004 i respectant la seva estructura de creu grega, han transformat totalment l’aspecte del mercat , dotant-lo d’instal·lacions modernes i creant nous espais”
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Handy Bilbaisi Infante Me gustaría saber si esta parte da a la calle pareto con la calle unión, alguien lo sabe?
- Julia Costa Merletti vivia al Poble-sec, un gran professional, el fill també era fotograf.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Handy le he estado dando vueltas a tu pregunta (y al mercado) y creo que todo depende de si la imagen se hizo por la mañana o por la tarde. Me baso en la sombra.
Julia, un fotograf de la mateixa importància i època que Merletti, va ser José Brangulí i era de l’Hospitalet, saps alguna cosa d’ell? http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Brangul%C3%AD
Plaça de l’Ajuntament – de Mossèn Homar, 1966
Avui, una altra postal, en aquest cas és una imatge de la plaça de l’Ajuntament al 1966, on es pot veure tot l’edifici “Caixa de Pensions” construït entre 1947-1950 a l’espai que va deixar l’enderrocament al 1937 d’un rengle de cases setcentistes.
L’arquitecte va ser el municipal, en Manuel Puig Janer, el mateix que va projectar l’església, i que va aprofitar per reorganitzar i ampliar la plaça.
Amb aquest edifici, que tingué la promoció de la “Caja de Pensiones para la Vejez i el Ahorro”, va aconseguir donar-li a la plaça un caràcter més homogeni, aprofitant les seves dimensions i la seva horitzontalitat, així com mitjançant l’ús dels models renaixentistes, li van donar un caràcter monumental.
Aquest edifici forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
i ja no sé més!
REFERÈNCIES
Informació de la fitxa núm. 4 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (2001)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac i jugabem a la plaça a “churro”
- Raúl Alvarín Álvarez Us felicito per la tasca informativa i de recerca que feu. Molt bé els apunts d’urbanisme i arquitectura. Gràcies
- Feli Granado Me gustaba mas que ahora!! Al menos tenia encanto …
- Rosa Deu Ramos Que tiemposssss
- Francisco Villaescusa Estoy con Feli, se ha ganado espacio útil pero es una plaza taaaaan fría, sobretodo de noche en fin de semana… Yo viví una temporada en el edificio “Caixa de pensions” y al asomarme al balcón me daba la sensación de vivir en un decorado. Suerte que la gente al usarla le da un poco de vida.
L'Hospitalet de Llobregat 
