Imatges retrospectives d'una ciutat

Càrrecs religiosos

Creació de la parròquia de Sanfeliu, 1967

Aquesta imatge és del llibre “Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps” (2000), que podeu trobar o bé a l’Associació de Veïns d’aquest barri o a l’espai del grup fotogràfic amateur Foto-Viva, dins de l’hotel d’entitats de Sanfeliu.

A l’any 1965 arriba el primer capellà al barri de Sanfeliu, es deia Mariano Roncalés, diuen d’ell que era una persona decidida, amb empenta, geniuda, tossuda i oberta als corrents de l’església de l’època, tant que no va caure molt bé als sectors més clàssics del barri pel seu modernisme (per exemple, no portava sotana), però mica en mica va reunir un nucli de fidels i va poder llogar un local, després un altre, fins que la Sra. Roca (propietària, juntament amb el seu marit, de quasi tots els terrenys d’aquesta banda del barri)  li va cedir el solar, on gràcies a la col·laboració de molts veïns, es va construir la parròquia de la Immaculada Concepció l’any 1967.

En aquell moment Sanfeliu, com tota la ciutat, augmentava la seva població vertiginosament, de 1574 habitants a l’any 1960, es va passar a 2705 deu anys després, un 58%. Els serveis eren mínims, el barri pràcticament no estava urbanitzat, els edificis es construïen de manera desordenada amb mancances de tots tipus,… però el fet de l’arribada d’un capellà volia dir que aquest nucli fins ara marginat, allunyat de la resta de la ciutat, ja es considerava un nucli de població important, un barri.

Incorporo una imatge actual d’aquest lloc, la parròquia es troba a sota de tot, a la dreta del carrer de l’Estroci

REFERÈNCIES

Anuncis

Plaça de Mossen Homar als anys 60

Avui una imatge des de la plaça de l’Ajuntament enfocant cap a la plaça del rector Mossen Homar. Anys 60 

i ja que estem, escriuré una mica d’aquest home, Josep Homar (1886-1967), va arribar a l’Hospitalet al 1948, amb 62 anys, i va ser anomenat regent de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, de la qual acabaria sent rector l’any 1954.

Considerat un capellà culte, lletraferit i poeta, a més de molt actiu (impulsa les obres de restauració de l’altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l’ermita de Bellvitge, on s’hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l’escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l’Ajuntament per muntar una escola parroquial, etc.)

Abans de morir va donar tot el seu fons bibliogràfic (7.000 volums) a la ciutat i això va obligar a obrir la segona biblioteca de la ciutat, que es va situar al propi Ajuntament.

REFERÈNCIES