Imatges retrospectives d'una ciutat

Pescadors

Pesca de l’angula a la desembocadura del Llobregat

La imatge d’avui és també d’una barraca situada a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat però en aquesta ocasió podem veure a sobre la sorra els instruments de pesca que es feien servir per capturar les angules.

Fa uns dies vam mostrar dues de les tècniques de pesca que feien servir els pescadors de la platja de l’Hospitalet, però Julio Baños Soria ens descriu una altra al seu llibre, la pesca de l’angula:

“El sedàs era un instrument compost d’un pal de fusta d’uns dos metres i mig de llargada ben lligat a un sedàs de tela metàl·lica en forma de cistella, d’un metre i escaig. (…) van col·locar el sedàs a la part més baixa del riu, gairabè a la desembocadura del Llobregat i a contra corrent. Ens vam treure les sabtes i ens vam ficar al riu uns metres més amunt. Llavors fent un gran soroll, xipollejàvem, bellugàvem el fons amb els peus i caminàvem a contracorrent per fer sortir les angules que s’amagaven al fons i esperaven la nit per continuar el seu camí. Amb l’ensurt, i en sentir-se amanaçades, pujaven a la superfície i nedaven a favor de la corrent, ben a l’inrevés de que feien a la nit i, llavors, les empenyíe sense treva cap a la trampa.

De tant en tant, agafàvem el sedàs, amb molta cura, trèiem les angules petites que havien quedat atrapades al fons i, amb molt de compte per tal de no ferir-les, les dipositàvem en una galleda que havíem dut per això”

Segur que aquest sedàs rebia un nom específic, però no l’he pogut trobar,… També he buscat instruments similars a la resta de l’estat,  i he trobat els sedassos de la imatge al Museo Marítimo de Asturias, que es semblen en dimensions i forma, però crec que es feien servir des de barques,…

REFERÈNCIES

Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.

+ INFORMACIÓ

Anuncis

Les cabanyes de la platja de l’Hospitalet de Llobregat

Aquest dies he pogut assistir a l’interessant exposició sobre les barraques de Barcelona i rodalies que ens ofereix el museu de la nostra ciutat. Fa un recorregut pel segle XX mostrant-nos l’evolució d’aquests habitatges i de les persones que hi vivien. La primera secció és la de les primeres barraques, i mostra les que van construir els treballadors de les canteres, a peu de l’explotació, per exemple a Montjuïc, i també les dels pescadors, a les platges, com la de l’Hospitalet de Llobregat.

He trobat aquesta fotografia de principis del segle XX d’una cabanya de pescadors a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat. Com veieu estava feta de canyes i fustes. A fotografies de la mateixa època també es veuen petites cases fetes amb maons i teules, encara que també s’utilitzaven les canyes per tal de fer tanques als patis. Pot ser les de la imatge eren les dels pescadors amb menys recursos econòmics.

Des de la CAMPSA fins al Llobregat exisitien els següents barris de pescadors: el Tiro de Pichón, el Vidriol (o Rancho Grande), les Casetes d’en Grasses, l’Arsenal, el carrer “Roldan” la Guitarra, la Puda (al costat de la farola) i Cal Patirem (al costat del Llobregat). Totes al costat de la platja, i de la polsosa carretera de la Farola, a excepció de les Casetes d’en Grasses.

REFERÈNCIES

  • Imatge: Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’ajuntament l’any 1997. Al peu de la imatge diu “Cobert de pescadors. A la platja de l’Hospitalet hi havia un barri dedicat a la pesca conegut com les barraques de pescadors”. Fotògraf: Tomàs Carreras i Artau. Arxiu d’Etnologia i Folklore de Catalunya. CSIC.
  • Text: Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.

Imatge de la platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1907

Avui presento sencera i en gran (piqueu a sobre!) la imatge de la capçalera d’aquest bloc de records, d’antigues imatges, moltes oblidades… i què millor imatge per presidir aquest bloc que una platja desapareguda per sempre.

Podeu veure el delta inundat a l’octubre de 1907, segons Jaume Codina: “conegut al territori amb el nom de «l’any de les cinc riuades», encara que en realitat foren sis, cinc a l’octubre, seguides i molt fortes, i la darrera, el 17 de novembre. De caràcter general -la premsa publicà nombroses fotografies de les riuades -, la situació del pla del Llobregat es féu deplorable. El Delta vas quedar convertit en «un verdadero mar que llegaba desde las faldas de Montjuich hasta las playas de Castelldefels, ocupando una superficie de más de cien kilómetros cuadrados con una altura en algunos parajes de dos y tres metros». Hom organitzà les humanitàries subscrpcions i juntes d’auxilis, molt efectius.”

També veieu el far, de 35 m d’alçada, molt més allunyat de la platja que ara, i davant el barri de barraques dels pescadors de l’Hospitalet, aquesta és l’única imatge que he trobat on es pot veure el barri en conjunt. Com veieu era un barri petit, que segons les dades dels padrons de l’Hospitalet de Llobregat (on apareix des del 1895 fins al 1920) al 1915 va arribar a tenir 180 veïns vivint a 35 barraques.

De l’any de la fotografia no tenim dades però sabem que a l’any 1905 exisitien 25 barraques amb 75 habitants, que 5 anys després van pujar a 35 barraques amb 141 veïns. Tot això sense comptar els veïns que no estaven empadronats per diferents causes.

Hi han altres edificis, com veieu la fotografia es va fer des de la teulada d’un edifici situat molt pròxim a la platja, era Can Boada y Buhigas, una fàbrica de productes químics, que es trobava a 500 m de la farola, al límit de l’Hospitalet amb Barcelona.

Sobre les masies ho sento però no les puc identificar amb la informació que tinc, ja que és contradictoria. En principi la masia que es veu al centre de la imatge, hauria de ser Cal Pebrot també anomenada Cal Sala, que és la masia més propera al mar segons la llista de 1863 que vaig publicar l’altre dia, però l’única imatge que he trobat de la masia no es sembla molt a la de la foto,… deixo a sota tota la cartografia antiga de que disposo, per si algú està interessat.




REFERÈNCIES

  • Imatge de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d’octubre de 1907 i del llibre “Imatges retrospectivas de la Marina” de Julio Baños i Soria
  • Text: Inundacions al Delta del Llobregat (1971) de Jaume Codina. Editor Rafael Dalmau.
  • Padrò municipal 1905, 1910 i 1915

CARTOGRAFIES


Sistemes de pesca a la platja de l’Hospitalet de Llobregat

Realment no fa molt de temps que em vaig portar la sorpresa de que l’Hospitalet de Llobregat havia tingut platja, quasi un quilòmetre!, i encara menys temps de que a aquesta havien [mal]viscut algunes families de pescadors.

Vaig intentar fer una mica de recerca sobre el tema i em vaig donar compte de la pràctica inexistència de imatges i que sobre ells únicament existien petites referències escrites.

Revisant alguns llibres de pesca, vaig trobar “La Pesca a Catalunya” escrit al 1927 per Emerencià Roig reeditat fa uns anys per l’editorial Noray, on vaig trobar aquesta imatge d’un pescador fent servir el rall a la boca del Llobregat, acompanyada d’altres dues on s’especifica que es van fer a l’Hospitalet de Llobregat (encara que al 1927 la platja de  l’Hospitalet feia 7 anys que havia estat expropiada i ja no era nostra). A una fotografia es veuen els pescadors treient el peix de dins de la bosa de l’art, i l’altra es titula “repartiment de la part dels tiradors de l’art”. Les imatges no es veuen molt be a la reedició, que es el llibre al que he pogut accedir, però ja coneixem dos dels sistemes de pesca que utilitzaven, i com una imatge val més que mil paraules,…

El rall

L’art 


El tio Nel·lo va néixer a la platja de l’Hospitalet

Josep Martí i Susany, més conegut pel tio Nel·lo, es considera l’últim pescador de la platja de Casa Antúnez (Can Tunis), que segons algunes fonts anava des de Montjuïc fins al Llobregat.

Va protagonitzar a l’any 1949 un episodi de resistència contra la construcció de la Zona Franca a la Marina, que encara ara es recorda, lamentablement no he trobat molta informació escrita. No sé quants pescadors vivien a la platja aquell any, però 3 anys abans havitaven 113 persones al voltant de la Farola i unes 50 families al sector de Can Tunis, quantitats en retrocés, ja que mica en mica les obres del port anaven alterant l’estructura del paisatge i els recursos que es podien explotar.

La lluita del tío Nel·lo té el seu punt àlgid quan el Consorci de la Zona Franca exigeix que abandoni la seva casa i ell es nega:

“Puesto en manos del juez, cuando llegó por parte judicial la orden traída por el oficial del juzgado acompañado de la guardia civil y un camión para hacer el traslado de muebles, ya había pasado por el barrio el rumor de que aquel día se presentarían.

Las mujeres del barrio y los párrocos se situaron todos delante de la caseta de Nel·lo. (Hay que entender la época: represión feroz por parte de la dictadura, la guardia civil tenía el derecho de matar sin dar explicaciones a nadie, si hubieran disparado, nadie les hubiera dicho nada, y seguramente el hecho hubiera intentado silenciarse y ya está).

La guardia civil ordenó que se fueran. La gente se negó. Amenazaron de empezar a disparar contra la gente. Los párrocos se arrodillaron, y empezaron a rezar, todas las mujeres muertas de miedo se arrodillaron también y se pusieron a rezar. Mientras tanto, Mossén Josep Ricard se movió haciendo gestiones para ganar tiempo. Hay una ley que dice que no se puede desahuciar a nadie de noche así llegó la noche y el desahucio no fue consumado”

El tio Nel·lo va néixer a la platja de l’Hospitalet (la part més propera al Llobregat de la platja de Casa Antúnez) a l’any 1892. La seva mare va néixer a Castelldefels i el seu pare a Fuentespalda, un petit poble de Teruel a prop del delta del Ebre. Es van establir a la platja aproximadaments a l’any 1875.

REFERÈNCIES