Imatges retrospectives d'una ciutat

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Les barraques de Sant Josep, anys 50

Aquesta primera fotografia la va cedir el Sr. Enric Pino Jansà al Centre d’Estudis de l’Hospitalet i aquest la va publicar al 16 de novembre de 2011 al seu grup de facebook; es va realitzar a l’any 1957 des de la desapareguda Torre Ubach, al barri de Sant Josep.

Veiem un munt d’elements que encara es conserven: Cosme Toda, Tecla Sala, l’església de Santa Eulàlia de Provençana, el transformador de la Torrassa,… i d’altres que ja han desaparegut com el canal de la Infanta, just al mig; els seus horts, a banda i banda del canal; la casa que tenim més a prop, que es deia Can Manet, o les casetes de l’esquerra. Aquestes últimes eren el que es coneix com barrraques, es a dir, construïdes sense autorització administrativa, sense la propietat del terreny i amb materials barats.

Aquest, situat molt a prop del pont de Matacavalls, era un dels molts nuclis de barraques que existien al nostre municipi, com el de La Bomba, el de la Riera Blanca, el de Collblanc, Sanfeliu,…  i que encara no s’han estudiat amb la deguda profunditat, tot al contrari del que està succeint a la ciutat veïna, Barcelona, on existeix una Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques formada per 81 entitats i més de 800 persones que ha aconseguit que tant l’ajuntament anterior, com l’actual, facin seus un projecte d’homenatge i recuperació de la memòria d’aquests espais.

En el següent article de Esteve Busquets i Molas a El Correo Catalan del 20 de desembre de 1952, que fa un temps que em van deixar fotocopiar a l’Arxiu Municipal, podem veure les mateixes barraques, i si l’amplieu i el llegiu segur que us sorprendrà el nivell d’organització que tenien,…

REFERÈNCIES

Barcelona retoma el plan para rescatar la memoria histórica de las barracas. ElPeriódico, 10 de març de 2012.

10 Març 2012 | Categories: Anys 50, Barraquisme, Barriada de la Muntanya, Canal de la Infanta, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep, Tecla Sala | Tags: , , , , , , , | 4 comentaris

Els habitatges dels treballadors de la la RENFE

Avui sortim a investigar fora de l’Hospitalet de Llobregat, anem a l’encreuament entre el carrer dels Motors i el de la Metal·lúrgia, allà trobarem un element que la ciutat de Barcelona ha considerat part del seu patrimoni arquitectònic (nivell de protecció D), encara que es troba una mica fet pols. A la imatge següent podeu veure on ens trobem (el nord es troba a sota); la línia blava és el límit entre Barcelona i l’Hospitalet, i el que anem a veure és l’edifici allargat.

És un conjunt de cases que es van construir entre 1925 i 1927 pels treballadors de la companyia de tren MZA (Madrid- Saragossa- Alacant) de l’antiga línia Barcelona-Vilanova-Valls. A algun plànol les anomenen com a “habitatges dels ferroviaris” i a un plànol del Port Franc de 1927 apareixen com a “Casa de los empleados de la estación”, ja que es troben al costat de l’estació de can Tunis (Casa Antúnez).

Aquests 17 habitatges aparellats abans es trobaven aïllats, entre camps i masies, a prop del grup molt més nombrós d’habitatges coneguts com “casas baratas” o d’Eduardo Aunós, i construïts pocs anys després de las dels ferroviaris.

A la imatge següent podeu veure la seva situació, quan s’estava edificant la SEAT a mitjans dels anys 50, també veureu que la teulada dels habitatges es diferent, encara que no s’acaba de distingir molt bé que havia abans,…

A les següents fotografies podeu veure l’estat actual de l’edifici, algunes cases es troben habitades i d’altres tapiades, algunes façanes cuidades, i d’altres deixades,… A aquesta primera, podeu veure la façana lateral més propera a l’Hospitalet, la que dona al carrer de la Metal·lúrgia, i on es veu que existia una “planta de llenado”, que portava el nom d’Hospitalet. No sé si es refereix a una gasolinera,…

També crec que és interessant aquest fragment del programa “Callejeros” facilitat per l’Andreu Martínez Sánchez i la Katy López Marín del grup de facebook “Generación de los 50 En el Grupo de Viviendas Eduardo Aunos(Casas baratas)” on podreu veure com són les cases per dins i també escoltar records d’aquella zona:

REFERÈNCIES

21 Desembre 2011 | Categories: >Barcelona, Anys 20, Carrer de la Metal·lurgia, Carrer dels Motors, Ferrocarril, Granvia Sud, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , , , , | 3 comentaris

La casa dels Cargols

La va manar construir Miquel Ribera a l’agost de 1911, segons projecte del mestre d’obres Marià Tomàs i Barba (també va signar el Mercat del Centre, la Torre Puig,…). Com veieu és un edifici clarament modernista amb treballs de forja de ferro i ceràmica vidriada com les màscares, els cargols i els motius florals, podeu llegir una descripció més extensa al PEPPA 2001, que deixo a sota.

Originalment la casa estava aïllada en mig d’uns jardins, però una dècada més tard la propietat va decidir deixar-se de floretes i construir un conjunt de nou cases baixes i de petites dimensions just a tocar de la casa, això amb la quantitat de gent que buscava un sostre donava molts més diners, però la casa va quedar envoltada d’una muralla sense cap lligam estètic i que pràcticament l’ocultava als vianants.

Al Ple municipal de l’abril de 2003 es decidia recuperar la casa; al 2004 l’ajuntament aconseguia la propietat de la casa (es veu que cedida per la constructora Nova Reus), i també adquiria les nou casetes que l’envoltaven; el 17-18 de maig del 2007 finalment s’enderrocaven i els seus habitants es traslladaven al carrer de Fornés; ja es podia començar la rehabilitació.

L’edifici té una superfície de 180 m² (152 útils), que com es pot observar a la fotografia inferior era utilitzada, tota o al menys la planta baixa, per  les casetes que l’ocultaven.

Dues imatges més dels moment de la restauració des del google street view:

Per tal de restaurar l’edifici es va tenir que consolidar l’estructura i adequar-la a la normativa actual; es van recuperar els balcons, i es va encarregar a un ceramista la reproducció d’algunes peces de la façana que es trobaven en mal estat. Aquestes peces originalment es van fer a l’antiga fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues, i alguna d’elles també es van utilitzar a altres llocs com les flors verds a la font de Sant Nicasi de Gavà.

A sota podem observar l’estat en que es trobava la decoració de la façana abans de restaurar-la; també podeu veure els cargols, que encara que no están molt amagats hi ha molts que no els saben localitzar,…

El 30 de setembre de 2009, una vegada ja restaurada, s’inaugura l’Oficina Jove d’Emancipació, que des de llavors ocupa la casa.

Poso com a curiositat que a Barcelona també hi ha una altra casa dels Cargols, construïda als voltants del 1895 i situada entre els carrers de Tamarit i Entença, i que pot ser va servir d’inspiració, encara que allà els cargols són molt més patents. Diu la llegenda que aquella es va construir per que un home que anava caçant cargols al solar on ara es troba la casa va trobar-se un sac ple de doblons d’or; en homenatge a aquests bitxos li va dedicar la decoració de la casa,…

REFERÈNCIES 

6 Desembre 2011 | Categories: Anys 10, Anys 20, Carrer del Llobregat, Carrer del Montseny, La casa dels Cargols, La Torrassa, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , , , , , | 8 comentaris

Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat, 1981

Ahir em vaig passar per la biblioteca de Can Sumarro, volia visitar la col·lecció de llibres de temàtica local que allà tenen en exclusiva, un d’ells, aquest document sobre els elements del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat a l’any 1981.

Aquest és el primer catàleg que es va fer, i posteriorment es va modificar dues vegades, i justament ara s’ha de tornar a modificar, si és necessari, ja que té una periodicitat de revisió de 10 anys. Ara per exemple es podrien incloure els vestigis del canal de la Infanta, el refugi/barraca del torrent de can Nyac,… tothom, com diuen aquestes fulles, pot aportar els seus suggeriments.

D’aquest primer llistat hi ha alguns edificis que ja no existeixen, ja que han estat enderrocats, com per exemple la Torre Cluset o can Brugaroles (7), la caseta modernista de Can Trinxet (37),  l’antic col·legi de Can Pi (51), les casernes de Lepant (15), cal Naré (18),…  ja deia Francesc Marcé que aquest catàleg no servia de molt, que era paper mullat,… També hi ha un element, definit com a “Edifici nou a Bellvitge” (50), que encara existeix, però que va ser retirat dels següents plans de protecció, era l’únic edifici modern del llistat, obra d’uns arquitectes,Pere Llimona i Xavier Ruiz Vallés, quanyadors dels premis FAD al 1968,… deixo una referència a sota,…


REFERÈNCIES

Edifici de Bellvitge

7 Octubre 2011 | Categories: Anys 80, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Tot l'Hospitalet | Deixa un comentari

La casa del director de La Papelera Española

Aprofitant que el nostre ajuntament ens ha dignificat el camí per arribar al riu i més enllà,…  us convido a visitar un dels elements arquitectònics del Prat de Llobregat més propers. Com veieu a la fotografia inferior on estava La Papelera Española des de fa uns anys tenim un desert pavimentat, preparat per construir un nou barri residencial, que com tots haurà d’esperar uns anyets per que sigui rendible ficar-se.

 

A la cantonada que dona al riu encara queda a punt de caure l’antiga central d’energia, i també una cogeneració més moderna situada al costat. Seguint la via fins l’altre costat del desert trobem el nostre objectiu, l’habitatge del director de la paperera, que segur que si heu passat per l’autovia de Castelldefels i heu mirat de reüll cap el Prat l’heu vista, cosa que no es podia fer abans de la demolició ja que quedava oculta per un munt de naus industrials,…

L’edifici, com la resta de la fàbrica es va iniciar en 1917, promogut per Nicolàs Maria Urgoiti, el fundador de l’empresa. Passa com amb la caseta de la Tecla Sala, és desconeix quin arquitecte la va projectar. La seva façana es defineix com historicista i la seva coberta és a l’holandesa de teulada àrab,… podeu llegir la seva descripció arquitectònica a la fitxa que trobareu a les referències.

Les imatges següents són dels inicis de l’empresa i formen part del bloc El Prat d’Abans, fill del immens grup de facebook “Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat”


REFERÈNCIES

27 Setembre 2011 | Categories: >El Prat, Anys 10, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC | Tags: | 5 comentaris

Un retall de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, 1850

A la memòria del primer pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat tenim unes molt interessants Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat escrites per Joan Casas a l’any 1983. Aquest text també el va editar la Ponència d’Ensenyament Dinàmica Educativa dins dels Quaderns Urbans núm. 3 sota el títol De pagesos a aturats, que és d’on he tret aquests plànols, de baixa qualitat, però que encara així ens donen molta informació sobre aquesta part de la ciutat a l’any 1850.

“Plano geométrico de la porción detallada en el estado de este mnm. regable con las aguas procedentes del Río Llobregat por medio del canal titulado Serma Sra Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón construido a espensas de los terratenientes de su comprencion” (entre 1817 i 1819), per tant queda clar que el que tenim és un plànol de part del canal de la Infanta, que és la línia que ens limita el plànol pel nord. Com veieu el ferrocarril encara no surt, tan sols falten quatre anys per que el construeixin paral·lelament al canal.

Al sud tenim la carretera antiga del Prat, que anava per sota de l’actual carrer de les Ciències; a llevant es dibuixa l’antiga frontera amb el municipi de Santa Maria de Sans, i cap a ponent, de dalt a baix, sinó erro, els següents carrers: el de l’Estrella, fins al carrer d’Enric Prat de la Riba, després l’avinguda de la Fabregada, fins la carretera del Mig (o de la barca del Prat), i més cap al sud la carretera de l’Hospici, esborrada totalment i que passaria per Bellvitge, concretament pel carrer de França i després creuant els blocs que hi ha entre el passeig de Bellvitge i l’avinguda de Europa; just a on gira el camí ara passa l’AVE soterrat i un munt de vies en superfície que encara no existien, com tampoc l’avinguda de la Gran Via.

Aquest mapa també ens permet observar, a la dreta, el sector que va passar a mans Sants anys després i que ja vaig comentar al post sobre la Mitja Galta (teniu un enllaç a les referències).

He senyalat amb rectangles verds tot el que crec que són edificis, crec que em deixo uns quants per prudència fins que obrin l’arxiu municipal. Els dos punts taronges són els molins fariners de Lleonart i el de la Bordeta, moguts per les aigües del canal.

Què queda d’aquests rectangles verds? De torrent Gornal cap a ponent no en queda cap, fa res l’ajuntament seguint les queixes dels veïns per problemes de salubritat, va tirar a terra l’últim, l’edifici del carrer Juan de Toledo, de l’any 1765, i que encara així no estava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat (també deixo un enllaça a sota).

Per sota de la carretera de la barca del Prat he buscat Cal Gotlla, l’edifici més antic que ens queda a aquesta part de la ciutat, però no l’he trobat, ja que en principi és 10 anys posterior al mapa.

Amb el mapa següent, que he agafat del lloc web de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana, podrem veure molt millor la part de llevant. Tan sols he pogut localitzar tres edificis actualment dempeus: l’ermita, Can Colom i pot ser, encara que no queda molt clar el moment del seu origen, Cal Bitllera, també anomenada l’Escorça. A sobre del canal també podem trobar l’edifici de la Torrassa,… per tant ens queda ben poca cosa.

Un tema també interessant és que molts dels carrers i illes actuals conserven les línies de les antigues propietats agrícoles, i aquestes del sistema de regatge que es va crear amb el canal de la Infanta, però això ja el deixo per vosaltres,…

REFERÈNCIES

28 Agost 2011 | Categories: 4. CARTOTECA, Anys 50, Avinguda de la Fabregada, Cal Gotlla, Can Colom, Canal de la Infanta, Carrer d'Enric Prat de la Riba, Carrer de França, Carrer de l'Estrella, Carretera del Mig, Carretera del Prat, Ermita de Santa Eulàlia de Provençana, Granvia Sud, L'Escorça (Cal Bitllera), La Torrassa, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep, Santa Eulàlia | Tags: , , , , , | Deixa un comentari

La cara oculta de ca n’Arús

Fa uns mesos vaig mostrar aquesta imatge de 1933 sense saber la seva ubicació, però gràcies al grup de facebook la resposta no va tardar,… Santos Vallespín ens va treure de dubtes ràpidament, era ca n’Arús. Més tard vaig descobrir que la imatge ens mostra la façana que es va ocultar fa uns anys, es va permetre construir un edifici adossat que la tapiava, i això que ca n’Arús està protegit,…  aquesta desprotecció per part de l’ajuntament va crear cert rebombori patrimonial a la ciutat, i això no passa moltes vegades,…

A continuació una fotografia de 1994 de la façana de ponent des del carrer de la Provença.


Per situar-nos us poso un parell d’imatges generals de l’edifici, la primera de fa uns anys, on es veu ca n’Arús i els seus jardins a l’esquerra; darrere d’ells veureu una nau industrial que es fa servir com a taller mecànic. Aquest taller està comunicat amb el carrer de Provença amb un carreró, que es el que veieu a la fotografia superior.

A la imatge inferior, més moderna i girada uns 45º respecte a l’anterior, podeu veure ca n’Arús ja restaurat i el nou edifici pintat en verd, construït a sobre del carreró que dona al taller i adossat a la façana lateral de ca n’Arús.

Ca n’Arús es va construir a l’any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, antic alcalde de l’Hospitalet i soci fundador del Casino del Centre. Era una casa pairal aïllada que destacava molt ja que estava envoltada de camps i cases baixes; però amb el temps els edificis van anar creixent al seu voltant deixant-la petita, malgrat tot es van conservar els seus jardins, ara oberts a la ciutat, ja que tot el conjunt va passar a ser propietat de l’ajuntament via expropiació als anys 80.

Us aporto uns fragments de les notícies que enllaço a les referències:

A l’estiu del 2004 la notícia salta al diari municipal, Meritxell Borràs de CIU: “Ens preocupa saber si la llicència d’obres que s’ha donat contempla l’edifici tal i com s’està fent. Si és que sí, volem saber qui, del departament de Patrimoni Arquitectònic, ha autoritza l’obra. En cas que no hi hagi cap informe de patrimoni, volem saber qui, del departament d’Urbanisme, ha donat el consentiment perquè es faci aquesta actuació“, a finals de juliol es demana un informe jurídic intern des del govern municipal, però les obres de l’edifici continuen i la façana s’acaba tapiant.

Dos anys més tard CIU presentava un informe de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), de l’òrbita del Col·legi d’Arquitectes on deia: “un cop analitzada tota la documentació consultada sobre Can Arús i la nova edificació, l‘argumentació de l’Ajuntament apareix com a incorrecta en algun dels seus aspectes. Tota la problemàtica començà però per la concepció de la façana de ponent com una paret mitgera, amb les finestres tapiades i per tant segons ells sense dret a vistes, que permet la construcció en solar contigu de qualificació 13b, d’una nova edificació (…)

Una masia acostuma a ser una edificació aïllada ja sigui formada per una única construcció o bé per la suma de diferents cossos. A causa d’aquest fet, tota la seva pell serà considerada com a façana pel seu caràcter d’edifici ‘a quatre vents (…)

Si s’hagués seguit la normativa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la nostra ciutat (PEPPA), s’hauria hagut de fer un informe previ a l’atorgament de la llicència d’obres per part del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament, on s’hagués detectat la impossibilitat de construir el nou edifici tot tapiant la façana de ponent de Can Arús”.

Des del departament d’Urbanisme municipal, Àlex Mora va dir que el consistori va actuar amb total legalitat en permetre que s’aixequés un edifici aparellat a aquella façana,  ja que es va fer amb tots els informes necessaris, on s’especificava que si la parcel·la del costat tenia potestat d’edificabilitat, la paret que la separa de Can n’Arús era mitjanera, i  si els redactors del PEPPA havien considerat que la construcció del nou edifici era correcta, el seu paper com a responsable del servei era concedir la llicència.

I així va acabar tot,… d’aquí podem extreure que si un edifici té al costat un terreny edificable, es construirà allà, independentment de que la façana de l’edifici existent sigui protegida, i inclús de que sigui propietat de l’ajuntament. L’ajuntament no te cap eina urbanística per evitar-lo, i a més, encara que parlem de la façana original d’una casa pairal construïda al 1851, diran que és una parets mitgera. I aquest ajuntament com a última mesura tampoc adquirirà els terrenys edificables o donarà una compensació als propietaris per evitar la construcció del nou edifici i protegir la façana catalogada de l’antic. Es a dir que el PEPPA no serveix per molt,…

Un altra cosa que encara no sé és si finalment es va demanar un informe al departament de Patrimoni municipal previ a la construcció, i tampoc sé què pinten aquí els redactors del PEPPA, també havien fet un informe sobre aquest edifici? en tot cas m’he llegit la fitxa del PEPPA i a l’única façana que resta importància és a la del carrer de la Provença i a la meitat de la que es motiu d’aquest text, ja que les consideren part d’un cos afegit segurament a finals del segle XIX, però no es diu que tinguin cap rang inferior de protecció. També era un afegit la part de l’edifici que dona a la rambla de la Marina i com veieu a les imatges generals, trenca la simetria.

També tinc un dubte històric, quin va ser el motiu pel qual les finestres de la façana de ponent van ser tancades?, com veiem a la primera imatge, ja als anys 30. Pot ser realment el van considerar una futura paret mitgera?,… pot ser tenien pensat en un futur fer créixer l’edifici tal com havien fet a la banda de llevant per donar-li la simetria perduda,… pot ser estaven esperant a comprar els terrenys,…

No sé si algú recorda el cas o té més informació,…

REFERÈNCIES

23 Agost 2011 | Categories: Anys 50, Anys 90, Ca n'Arús, Carrer de la Provença, Centre, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Rambla de La Marina | Tags: , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Uns avets de Das

Avui marxem cap al Pirineu, a un poblet de Girona que es diu Das, i què farem allà? Doncs primer mirar el seu ajuntament, l’edifici de la foto,… maco, eh?

i ara tornem cap a l’Hospitalet per explicar una historieta: Resulta que pel nadal de 1973 el poble de Das ens va regalar un parell d’avets, que es van situar, un a la plaça de l’Ajuntament i l’altre a la de Collblanc, suposo que per cobrir-los d’ornaments i convertir-los en arbres de nadal.

Però què va moure als de Das a portar-nos els arbres des d’allà dalt? La causa va ser Rossend Arús i Arderiu (1847-1891), nom que us sonarà del carrer que es troba al costat del nostre ajuntament. Bé, aquest home va viure a Barcelona, però passava llargues temporades a casa dels avis paterns, a la nostra ciutat. El seu pare, Pere Arús i Cuixart, va nàixer aquí però va marxar a Barcelona on tenia un pròsper negoci d’ultramarins i colonials a l’engròs. Rossend, fill únic, el va heretar juntament amb una gran fortuna, que va deixar sota el control del seu soci i amic Antoni Farnés, mentre ell es va dedicar a la literatura i a la filantropia, les seves dues gran passions.

Moria als 46 anys, deixant com a marmessors als seus amics Valentí Almirall i Antoni Farnés. Abans de morir però va poder veure uns dels seus dos desitjos, l’ajuntament i les escoles de Das, que ell havia financiat i manat construir al poble de la seva mare, Teresa Arderiu i Pons. El segon no el va veure realitzat, però els seus marmessors van seguir les indicacions verbals de Rossend i després de vuit mesos de construcció, el 24 de juny de 1895 inauguraven un altre ajuntament amb les seves escoles al poble del seu pare, l’Hospitalet de Llobregat.

El text de 1975, el que parlava dels avets, diu que els dos ajuntaments tenien una estructura similar, però la veritat és que encara que el nostre ha sofert diverses modificacions, les similituds no són tan grans com las que té, al menys a la façana principal, amb l’antic ajuntament de Sarrià (1896), del mateix arquitecte que va dissenyar el nostre, Francesc Mariné i Martorell (1845-1902).

Ah! un oncle d’en Rossend, Jaume Arús i Cuixart, fou batlle de l’Hospitalet en els anys 1839-40, 1856, 1857-58, 1874 i 1875-76, i va ser fundador del Centro Económico, Agrícola e Industrial, més conegut com el Casino del Centre,…

REFERÈNCIES

25 Juliol 2011 | Categories: >Barcelona, Agrícola e Industrial, Ajuntament, Anys 70, Anys 90, Carrer de Rossend Arús, Casino del Centre, Centre, Centro Económico, Membres de l'ajuntament, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Plaça de l'Ajuntament | Tags: , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

El final dels passadissos del carrer del Mestre Candi

Al barri de Sant Josep crec que sols queden els passadissos del carrer de Rodés, però abans existien al menys uns al carrer de Miquel Romeu, i també els més grans de tota la ciutat, els del carrer del Mestre Candi, que pel que es veu a la fotografia inferior, realitzada al 1947, era un conjunt de 7 passadissos. Es van construir entre els anys 20 i 30 del segle XX, segons plànols de Ramon Puig i Gairalt, com habitatge a les classes obreres que podien pagar un lloguer.

A l’any 1982, de quan és el plànol inferior, sols es conservaven 3 passadissos, els números 19 al 27 (amb 14 habitatges) i 49 al 63 (amb 18 habitatges), però s’havia pres la firme decissió de protegir-los, juntament amb el de Miquel Romeu. En aquell moment es pretenia transformar l’entorn de la parc de la Serp fins i tots als números 33-39 s’havia projectat la construcció d’un teatre municipal per a 400 persones que regentaria el Grup d’Acció Teatral (GAT),… mai es portaria terme.

A aquesta imatge tan dolenta podeu veure com eren els passadissos. Al projecte de rehabilitació, per tal d’augmentar la superfície d’algunes de les cases, d’uns 25 m², es pretenien unificar de dos en dos per així tenir de dos a tres habitacions. Es pretenien finalitzar les obres l’any 1985.

Lamentablement les inundacions del 7 de novembre de 1983 (213 mm amb vent de llevant de 115 Km/h) van afectar molt seriosament aquest edificis i a d’altres de tot l’Hospitalet. L’1 de desembre de 1983, en Ple Municipal, es decideix la suspensió del Pla Especial de Reforma Interior del parc de la Serp, i per tant les cases ja no serien rehabilitades degut al augment del cost (75.000 pessetes/m²), un representant del PSUC va dir: «se pierde un elemento histórico de nuestra ciudad como son las casas de pasillos». La Generalitat, que era la que havia de pagar, tampoc estava disposada a rehabilitar les cases, sembla ser ja havia mostrat el seu desacord inicialment.

Les families que estaven de lloguer vivint en molt males condicions als passadissos (algunes no van tenir més remei que anar-se’n a pensions o amb familiars), després de sis mesos de espera des de les inundacions, on no van deixar de pressionar insistentment, tallant varies vegades Prat de la Riba, i fins inclús tancar-se a l’ajuntament, van ser traslladades, també de lloguer, a uns habitatges de propietat municipal al carrer del Molí de Can Serra. També es van afegir persones del carrer de Sauri, que van sumar un total de 51 families. Cal dir també que inicialment a Can Serra alguns veïns van protagonitzar protestes i tenses assemblees a la Casa de la Reconciliació degut a la rasa gitana dels possibles nouvinguts.

Finalment el dia 18 d’abril de 1984 es van tirar a terra:

Com a colofó deixo aquests dos articles connectats, un d’un arquitecte, i un altre d’un historiador que el respon.

REFERÈNCIES

  • El barri de Sant Josep (1988) escrit per José Manuel Morales Medina dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • Pluges i inundacions a l’Hospitalet (1989) escrit per Miguel Sanz Parera dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 7 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • El Periódico del Llobregat. 16.10 .1982 (Sobre el nou parc de la Serp)
  • El Periódico del Llobregat. 02.11 .1982 (Sobre el nou teatre)
  • El Periódico del Llobregat. 08.01 .1983 (Aprovada la rehabilitació de les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 08.03 .1983 (Modificacions del Pla Especial)
  • El Periódico del Llobregat. 07.07 .1983 (Recursos dels veïns contra les expropiacions de les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 03.12 .1983 (Decisió de que no seran rehabilitades)
  • El Periódico del Llobregat. 05.11 .1983 (Manca l’aportació econòmica de la Generalitat per fer el teatre)
  • El Periódico del Llobregat. 05.01 .1984 (L’ajuntament compra habitatges pels afectats per les inundacions)
  • El Periódico del Llobregat. 21.01 .1984 (Pujana protesta per que no arriben els diners del teatre des de la Generalitat)
  • El Periódico del Llobregat. 02.02 .1984 (Els veïns tallen per dues vegades el carrer d’Enric Prat de la Riba)
  • El Periódico del Llobregat. 07.02 .1984 (L’ajuntament desmenteix que a Can Serra arribin 200-300 families gitanes de Can Tunis, sols són 9 de Mestre Candi, però encara així alguns veïns protesten)
  • El Periódico del Llobregat. 08.02 .1984 (Sobre l’estat de les cases, entrevista als veïns de Mestre Candi)
  • El Periódico del Llobregat. 09.02 .1984 (uns 500 veïns de Can Serra protesten a l’ajuntament davant la manca d’informació respecte a l’arribada de gitanos)
  • El Periódico del Llobregat. 15.02 .1984 (Article d’opinió sobre l’oposició d’alguns veïns de Can Serra a l’arribada dels gitanos)
  • El Periódico del Llobregat. 14.03 .1984 (Pròxima adjudicació dels pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 05.04 .1984 (Alguns veïns de Mestre Candi es tanquen a l’Ajuntament en protesta)
  • El Correo del Llobregat. 07.04.1984 (Acord amb l’ajuntament)
  • El Correo del Llobregat. 12.04.1984 (Les families ja tenen pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 12.04 .1984 (Les families ja tenen pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 19.04 .1984 (Es tiren a terra les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 19.06 .1984 (Article de Ferran Navarro i Acebes)
  • El Periódico del Llobregat. 09.08 .1984 (Article de José Manuel Morales Medina)
  • TOTES LES REFERÈNCIES ANTERIORS (1982-84) LES PODEU CONSULTAR AL XAC

24 Juliol 2011 | Categories: 5. IMATGES AÈRIES, Anys 20, Anys 30, Anys 80, Arquitectes, Can Serra, Carrer de Miquel Romeu, Carrer de Sauri, Carrer del Mestre Candi, Carrer del Molí, Casa de la Reconciliació, Inundacions, Membres de l'ajuntament, Parc de la Serp, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep | Tags: , , , , , , , , , | 2 comentaris

La “nova estètica” de Ramon Puig i Gairalt

Avui com no tinc molt de temps incorporo un article de El Periódico del Llobregat, que es va publicar el 25 de febrer de 1984. Aquest diari està ple de dades molt interessants sobre la l’Hospitalet dels anys 80, i moltes vegades tiren més cap endarrere, com és el cas, on trobem un petit resum de l’obra de Ramon Puig Gairalt, el que va ser arquitecte municipal de la nostra ciutat. Us deixo amb ell.

REFERÈNCIES

Aquesta publicació la podeu trobar al XAC

23 Juliol 2011 | Categories: Anys 20, Anys 30, Arquitectes, Collblanc, Membres de l'ajuntament, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , , | Deixa un comentari

Els menjadors de la SEAT, 1955

Com he fet altres vegades, sortiré de la ciutat per parlar d’un element arquitectònic singular i proper; avui he decidit anar a buscar-lo a Barcelona. Si al nostre municipi n’hi ha 110 edificacions protegides, a Barcelona arriben fins a 4000 elements, es a dir, que tinc per elegir bastants,…

He trobat un molt proper i molt singular, es troba a uns 500 m de la línia que ens separa de Barna, però lamentablement crec no el podreu visitar, ja que es troba dins de la SEAT, són els seus menjadors. D’altra banda segur que algú de vosaltres a treballat allà, o potser els vostres pares,… gran part dels treballadors d’aquesta empresa eren hospitalencs, i encara surten autocars carregats cap a Martorell.

Els menjadors de la SEAT són obra de César Ortiz-Echagüe, Manuel Barbero i Rafael de la Joya, que a l’any 1957 van guanyar un prestigiós Reynolds Memorial Award, fet que va ser una gran noticia a nivell nacional i internacional, ja que van competir amb 86 projectes d’arquitectes de 21 països (deixo a les referències el NO-DO del 08.07.1957 on trobareu imatges d’aquest fet). Lamentablement segons notícies de fa un any els menjadors es trobaven en perill d’enderrocament, ara no sé en quina situació es troben,…

Els menjadors pretenien canviar d’escenari als treballadors fent-los passar de les avorrides cadenes de muntatge a uns espais amplis i transparents, envoltats de flors, aigua i arbres,… Però per què són tan interessants aquests edificis?, bé, faré un petit resum però com que la història és llarga i interessant us recomano que aneu a les referències. Com sabeu el terreny del delta no és molt bo, així que quan els arquitectes van començar a fer càlculs van arribar a la conclusió de que el preu de la cimentació era tan car com construir la resta de l’edifici. Llavors van optar per una solució innovadora al nostre país, fer servir alumini per l’estructura, 10 vegades més car que el ferro, però molt més lleuger, així que estalviava molt en la cimentació, ja que podia ser superficial. Per aconseguir aquest fet els enginyers de l’empresa aeronàutica CASA, van col·laborar estretament en el disseny i la construcció, fent servir perfils destinats a la construcció d’avions, adaptant-los per a la construcció dels edificis,… passo a les imatges:

Fotografia aèria dels menjadors poc després de començar a utilitzar-se a l’any 1956

Els menjadors dels obrers i empleats, existien 3 com aquests:

El menjador dels ajudants dels enginyers, caps d’oficina i tallers:

El menjador dels enginyers i de la direcció, que també s’utilitzava com a sala de recepció:

Les cuines, amb olles a pressió on es podien realitzar 3000 menjars en dos torns:

i una imatge en color del 2006 per despertar una mica els sentits,…


Llegint aquestes referències m’he trobat amb aquetsa frase de Rafael Echaide: “L’única possibilitat de supervivència d’un edifici resideix en el seu valor” però això no és suficient perquè: “A més a més, es necessari que la societat sigui conscient d’aquest valor i estigui disposada a conservar-lo”

REFERÈNCIES

22 Juliol 2011 | Categories: >Barcelona, Anys 50, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC | Tags: , , , , , , | Deixa un comentari

La caseta modernista de la Tecla Sala, 1937

Suposo que tots alguna vegada o una altra heu visitat algun equipament de l’antiga fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala, per tant crec que no fa falta situar aquest petit edifici que es troba just davant, on gira la rampa que puja cap a la biblioteca.Aquest és un dels edificis més macos de la ciutat, una petita joia (com diu la Cristina García) modernista amb la decoració característica d’aquest estil: relleus florals que emmarquen portes i finestres, esgrafiats també florals sota la cornisa, respiralls ornamentats amb relleus, vidres de la parts superior gravats amb àcid, coronaments decorats amb el cap d’una dona amb els cabells embolicats amb flors,…

I a més de maco està envoltat d’algun que d’altre misteri, el primer és què per ara no es coneix qui va ser l’arquitecte, i tampoc l’any de la seva construcció. La primera referència que s’ha trobat de la caseta data de 1916 i és un dibuix de tota la fàbrica realitzat per F. Xumetra on podem veure-la, aquest dibuix es troba a l’entrada de la biblioteca, i ja el vaig compartir aquí mateix fa un temps.

La data anterior es propera a 1913, quan Joan Riera i Sala (¿?-1926) i Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973) van comprar la fàbrica a la família Basté, propietària des de l’any 1889  (encara que alguns edificis són més antics, concretament de l’any 1855, quan era un molí paperer). En principi, encara no sé per què, es considera que l’edifici es posterior al 1913, però no hi ha probes de que no fos la família Basté la que va manar construir-lo, per exemple a Claudi Duran i Ventosa (¿? -,1925), l’arquitecte que va construir al 1893 el gran edifici on es troba la biblioteca.

Després d’introduir una mica la historia de la caseta continuem amb un altre “misteri” que no té res a veure amb els anteriors i que m’ha sorgit al descobrir aquestes fotografies de l’arxiu Zerkowitz i realitzades per Adolfo Zerkowitz (1184-1972).

Resulta que a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana disposen de dues imatges del mateix lloc, també amb els nens i nenes al pati, amb els gronxadors, amb l’obra de la casa a la mateixa posició,…. semblen fetes al mateix dia però lògicament no el puc assegurar. Van ser publicades al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell (pàg. 582), on es diu que es van realitzar a l’any 1937 i que són de l’escola bressol de la fàbrica, a més identifica a dos nens, el Vicenç i la Carme Ortí, fills de la Carme Travé, una veïna de Sant Josep treballadora de la fàbrica.

Per situar-nos una mica més, cal dir que en el moment que ens situem, la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica, ha marxat exiliada cap a Paris i l’empresa ha estat col·lectivitzada per la CNT, com la gran majoria de les de la ciutat. De fet l’historiador Miquel Izard, al seu article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució”, diu que la de la Tecla Sala va ser la primera llar que es va organitzar a una fàbrica de l’Hospitalet

Les imatges de l’arxiu Zerkowitz  no estan datades però indiquen un altre tipus de llar d’infants, diuen que la llar era d’Assistència Infantil, m’explico,… Tal dia com avui, fa 75 anys, es podria dir que es va iniciar la Guerra Civil; Barcelona i voltants era una de les zones republicanes, que dies després es va transformar en receptora de milers de nens i nenes que fugien dels llocs de conflicte. Diferents entitats van formar el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, i una d’aquestes entitats era Assistència Infantil.

Després de fer molta recerca les hemeroteques sobre aquesta entitat i també sobre Ajut Infantil de la Reraguarda, un altra entitat també molt important, no he trobat cap referència a cap llar d’infants a la nostra ciutat, però que quedi clar que això no vol dir que no es fes servir per aquesta causa, ja que aquestes llars es mantenien amb cert secret, inclús pot ser, a pesar del seva petita grandària, que la funció fos doble?

En tot cas quan veieu aquesta caseta, a pesar de les incògnites sobre el seu origen,  segur que tindrà una altra dimensió per vosaltres. A les imatges següents podreu veure aquesta petita llar d’infants de 12 plats, per dins i per fora: el pati, l’aula de treball, el dormitori i el menjador

Aquestes últimes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions sota pressupost.

REFERÈNCIES

17 Juliol 2011 | Categories: Anys 30, Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, Guerra Civil, Llar d'infants de la Tecla Sala (1937), PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep, Tèxtil, Tecla Sala | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , | 10 comentaris

Les xemeneies de les ceràmiques de Sant Josep

El nostre Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) crec que defensa totes les antigues xemeneies de maons que es troben repartides per la ciutat. Avui vull mostrar les que existien al voltant de Cal Cosme, al carrer d’Enric Prat de la Riba, entre el carrer del Canigó i Can Batllori, antigues terres del Baró de Maldà.

Abans a aquesta illa, a més del magatzems d’oli de Can Bau, teniem tres empreses dedicades a la ceràmica, de les quals sols persisteix, Cosme Toda (Cal Cosme); les altres dues, Cal Batllori i Cal Llopis, ja fa temps que van plegar i sols ens queden les casetes i les xemeneies, que juntament amb els dos edificis antics de Cal Cosme estan protegides pel PEPPA. Segons aquest document, Cal Cosme es va fundar al 1883, igual que Can Llopis; Can Batllori va ser la primera i crec que també l’última en produïr, la seva construcció és original de 1874 i segons el PEPPA pot ser encara funcionava al 2001.

Pot ser l’edifici més impressionant és la gran nau de Cal Cosme, obra de Ramón Puig i Gairalt, construida a l’any 1923. Si voleu saber molt més d’aquestes empreses, trobareu molta informació i imatges al llibre de la Matilde Marcé que deixo a les referències, també trobareu algunes contradiccions amb les dates que us dic, però bé, aquestes són les oficials. El PEPPA diu sobre Cal Cosme: “Tiene sótanos de gran belleza que antiguamente se dedicaban a secaderos de lodo, con bóvedas de medio punto y estructura de catacumba; hoy desocupados. Mantiene los railes de las vagonetas y pozos de extracción de tierras, que aún tienen agua,…”

A la següent fotografia, realitzada a l’any 1933, podem veure en primer pla els horts de Cal Calona de la familia Estruch, que ara son l’illa entre el carrer de Batllori i de Ventura Gassol, on es va construir el cinema Sant Josep, que en poc temps es va tranformar en Stadium,… Els primers edificis són els de l’empresa Cal Batllori, de la qual també veiem la xemeneia de la caldera de vapor, amb un aspecte diferent a l’actual, sense els tirants de ferro que ara té.

La següent xemeneia també és conserva, és la de la caldera de vapor de Cal Llopis, que com veiem ja disposa de tirants de ferro i d’una sanefa de maons a l’extrem superior que la fa diferent a la resta. Les quatre xemeneies restants, actualment desaparegudes, són les de Cal Cosme.

A la següent imatge de data desconeguda, que trobareu al lloc web de Cosme Toda, veiem les seves xemeneies i també la de Cal Llopis. Per cert, ahi vaig trucar a l’empresa presentant-me com un aficionat a l’historia de la ciutat i vaig preguntar si fan visites guiades per l’edifici de Ramon Puig i Gairalt, la persona que em va atendre em va comentar que de vegades van col·legis però que parlés amb la responsable de màrqueting, això ho intentaré dilluns, però no sé si algú de vosaltres estaria d’entrada interessat en fer una visita,…

Per cert, com segurament sabreu existeix un projecte per reurbanitzar l’illa on es situen aquests edificis des de fa uns 12 anys (deixo unes referències). El fet és que fa res s’han tirat a terra una sèrie de naus industrials que portaven un temps  desocupades (el Vaya-Vaya també), i això el que ha permès és que Cal Cosme, que quedava ocult darrer d’elles, ara quedi una mica més visible; per exemple, una fotografia d’ahir,…

Es una mica llarg, però no puc acabar aquest article sense reproduir un text del llibre de Joan Perelló, l’antic batlle de la nostra ciutat: “Distingirem fàcilment dos gegants, dos gegants de pedra, dos gegants morts, dos gegants als quals el progrés i les noves tècniques comunicaren una tremenda decissió, un despietat veredicte: 

«A partir d’avui, no sols no podem assegurar-vos la vostra permanència  – tan altiva i desafiant-, sinó que d’ara endavant restareu sense un alè de vida, momificats. Si teniu sort i algún equip d’arquitectes decideix, per melangia o detall ornamental, que resteu dempeus, no ens hi oposarem, però tingueu present que el desenvolupament i tot el que comporta no estan per romanços. Ja no escopireu més fum, els fogars restaran apagats, ja no us caldrà atiar les flames amb els vostres xuclets.

Els homes han aixecat molts obeliscs en commemoració de victòries guerreres i altres tragèdies, també per memorar fets notables. A vosaltres, xemeneies de Cal Cosme, Cal Llopis i Cal Batllori, us alçaren perquè sense vosaltres no hauria estat possible que la terra verge es convertís en terra fossilitzada. La vostra missió ha acabat. Continuareu notant el fred, la calor, la pluja i el vent, però ja mai les vostres entranyes sentirien l’embranzida del fum calent, d’una saba que cerca la fugida per fer que l’argila sofreixi una metamorfosi i es converteixi en rajoles, cairons, teules i estris d’ús diari».

Sou mòmies, mòmies mortes com totes les mòmies, però capaces de guardar el testimoni d’un temps que s’esmunyí, no diré si millor o pitjor, però que fou el vostre temps, un temps que vosaltres, xemeneies apagades, compartíreu amb una gent, una breu mostra de la qual encara restem, gent d’il·lusions, si no apagades del tot, sí ja força amortides”.

REFERÈNCIES

2 Juliol 2011 | Categories: Anys 30, Anys 70, Anys 80, Cal Batllori, Cal Cosme (Cosme Toda), Cal Llopis, Carrer d'Enric Prat de la Riba, Carrer de Batllori, Carrer del Canigó, Construcció, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep | Tags: , , , , , , , , , , | 3 comentaris

L’enderroc de l’edifici més antic de Sant Josep.

Humbert Vázquez ens ha fet arribar una serie d’imatges de la demolició dels edificis del carrer Juan de Toledo que tants mals de cap havien causat als seus veïns, sobre tot per la insalubritat que havia originat el seu abandonament.

Aquestes eren les cases més antigues del barri de Sant Josep, inclús a aquestes imatges, on sols queda la façana, encara es pot veure la pedra que té gravat l’any 1765.

Fa uns dies van arribar notícies que s’estaven realitzant prospeccions arqueològiques, ja que aquestes cases, segons alguns autors, s’havia construït sobre les restes d’un convent antic. També teniem notícies de que existia un refugi antiaeri, i que a un centenar de metres s’havien trobat restes romanes.

Avui a sortit la notícia de que  “tècnics de la Secció de Patrimoni de l’Ajuntament han realitzat un informe històric i arqueològic que recull imatges de les diferents estructures de l’edifici i durant aquests tres mesos [els que durarà l’enderroc] faran un seguiment per tal de recuperar els possibles elements arqueològics d’interès. També es té coneixement que en el subsòl hi ha galeries coetànies del convent que van ser utilitzades durant la Guerra Civil com a refugis”

REFERÈNCIES

10 Juny 2011 | Categories: Carrer de Juan de Toledo, Carrer de l'Ebre, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep | Tags: , , | Deixa un comentari

La torre de la Miranda

Avui sortim de l’Hospitalet i ens anem cap a Cornellà de Llobregat, a fer cinc cèntims de potser l’element més conegut dels que formen part del patrimoni arquitectònic d’aquesta ciutat. Segur que la torre de la Miranda la teniu més que vista, però pot ser no sabeu moltes coses d’ella.

Es troba al barri de Sant Ildefons, a l’avinguda de Salvador Allende, just a sobre del talús que separa la Marina del Samontà, a sobre del Parc de Can Mercader.

He trobat fins a quatre dates de construcció més o menys creïbles:

  1. Segons el lloc web municipal, l’enciclopèdia.cat i molts llocs més la torre és de finals del segle XIX
  2. Segons la revisió del catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic de Cornellà de Llobregat (1996) és de 1920
  3. Segons la guia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre el parc de Can Mercader es va construir l’any 1929, coincidint amb la segona exposició universal de Barcelona.
  4. Segons la llegenda del Mag Maginet fa 300 anys que viu a la torre,… però això és una llegenda amb paraules màgiques i tot: “El vol del mussol, la cua del gat del Baix Llobregat“.

És d’estil neomudejar combinat amb medieval (eclèctic), té forma hexagonal de 3 m de costat i uns 27 m d’alçada, dividits en quatre cosos separats per cornises. El cos principal te quatre pisos amb finestres. El cos superior, és el destinat a mirador, i disposa de grans finestrals. Una miranda descoberta amb marlets corona la torre.

La va construir Arnau de Mercader i Zufía, compte de Bell·lloc (1852-1932), molt a prop del seu palau, com a mirador del Delta del Llobregat, amb l’objectiu d’observar les aus que paraven als aiguamolls i també com a observatori astronòmic.

Aquesta primera imatge és de la nevada de 1962, segurament realitzada des del campanar de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida a la nostra ciutat, i es pot observar perfectament com la torre no tenia res que entorpís la vista al seu voltant.

La següent fotografia, de Prudencia Carrasco, està datada com de 1925 i és d’una casa del carrer Dolores Almeda de Cornellà; al final de tot es veu la torre, per tant, si el que diuen a la pàgina “@lmeda… memoria de un barrio obrero” és cert, no s’hauria construït a l’any 1929 com diu la guia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre el parc de Can Mercader.

D’aquesta segona imatge no he trobat la data, però pel que sembla Sant Ildefons encara eren camps de blat i garrofers.


La següent fotografia és de 1986, on trobem que ja no està tan sola,…

REFERÈNCIES

7 Juny 2011 | Categories: >Cornellà, Anys 20, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Segle 19 (XIX) | 14 comentaris

Itinerari insòlit per l’Hospitalet, 1975

Avui un article de Francesc Marcé i Sanabra parlant de la nostra ciutat poc abans de la mort de Francisco Franco. És un itinerari a través dels monuments, els que més tard serien i encara són el nostre patrimoni arquitectònic, però també és una pluja de records sobre l’Hospitalet d’abans.



REFERÈNCIES

 

 

2 Juny 2011 | Categories: Anys 70, Ca l'Esquerrer, Ca la Pubilla Casas, Cal Masover Nou, Cal Trabal, Can Buxeres, Can Rigalt, Ermita de Bellvitge, Ermita de Santa Eulàlia de Provençana, L'Harmonia, La Pinça, La Pubilla Casas, La Talaia, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Can Colom

D’aquest edifici del carrer de Martí i Codolar, 2-4 no he trobat molta informació a pesar de formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i d’haver estat recentment restaurat. Es veu que es va construir entre el segle XVIII i el XIX i sols he trobat la següent informació, anterior a la seva restauració:

“de tres cuerpos (crujías de 3-4 m) y planta cuadrada con nave posterior (celler) y patio cubierto posterior con pilares de funcición e iluminación cenital. Posteriormente se le añadieron dos cuerpos laterales, uno de capilla (derecho) y otro de porche (izquierdo) de inspiración neogótica-eclecticista con falsas pilastras.

Fachada revocada y caracterísitcas interiores originales (vigas, bóvedas, etc,…).

Estructura: paredes de 50 cms. ancho. cubierta a dos aguas. Torre asimétricamente colocada.

Patio con entrada a c/Apretadora de puerta de fundición con pilares con adornos cerámicos.

Arbolado interior; Varias higueras”.

El dia 5 de juny de 2003 (segons CIU) l’Ajuntament va signar un acord amb la Conselleria de Justicia per tal de que fos rehabilitada dins de les actuacions previstes al projecte de la Ciutat de la Justícia, però la rehabilitació no es va iniciar fins 5 anys més tard, quan la Ciutat de la Justícia ja estava en funcionament. Al mitjans de 2010 es va finalitzar i actualment es la seu del Programa Municipal per a la Dona.

REFERÈNCIES

23 Mai 2011 | Categories: Can Colom, Carrer de la Aprestadora, Carrer de Martí i Codolar, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Santa Eulàlia, Segle 18 (XVIII), Segle 19 (XIX), Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , | 16 comentaris

El Gornal, 197?

Aquest imatge m’ha arribat de José Garrido i és del barri del Gornal en plena construcció. Veiem el carrer de Carmen Amaya amb els 5 edificis, més baixets, que es van construir per persones grans i matrimonis sense fills. També veiem el Xaloc, un col·legi molt anterior al barri, que va obrir el 5 d’octubre de 1964.

A l’esquerra un element del patrimoni arquitectònic de la ciutat, la fàbrica Godó i Trias, de 1903, i un altre element que es veu molt petit és la masia Cal Gotlla, al fons.

La data de la imatge la podem situar entre l’inici de la construcció del barri, en juliol de 1972 fins al 1977, que és quan en principi s’acava la primera fase de construcció. Em faria falta una cronologia de l’edificació del barri però no l’he sabut trobar a cap dels tres llibres que he consultat. A veure si vosaltres teniu més idea,…

REFERÈNCIES

14 Mai 2011 | Categories: Anys 70, Avinguda de Carmen Amaya, Cal Gotlla, El Gornal, Fàbrica Godó i Trias, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Xaloc | Deixa un comentari

La Casa de la Torrassa (i 2)

La imatge inferior, de 1928, ens mostra en primer terme l’estació reguladora de Sants (dins de l’Hospitalet), i ja que estem en faré cinc cèntims, es va construir al 1914 i en aquell moment rebia les línies de 110.000 volts que venien de les estacions hidroelèctriques de Seròs i Camarasa, posteriorment els transformava en 25.000 i 8.000 volts i els enviava a la xarxa secundaria d’alta tensió,…  també dir que durant un temps va formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Aquesta imatge també ens permet veure com era aquesta part de la Torrassa, amb casetes baixes i amb grans arees encara sense urbanitzar. Veiem al fons una altre element del patrimoni arquitectònic, l’illa de les Casetes Borràs, habitatges obrers del tipus passadís construïts al carrer del Progrés tan sols feia 5 anys.

Deixo a sota una imatge aèria amb un angle una mica diferent on es pot observar la mateixa àrea.

La primera imatge el que ens permet també és apreciar l’antiga orografia de la zona i la situació privelegiada de la casa com a punt d’observació. Us recomano en aquest sentit que llegiu una descripció del paisatge que es veia des d’aquest edifici a l’any 1891, us sorprendrà, deixò l’enllaç a les referències.

I ara passem al Castell de Bellvei. Com us comentava ahir no he trobat molta informació a internet. El més interessant és el resum d’una comunicació al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, al juny del 2010, per part d’Adriana Geladó Prat i d’Ivan Salvadó Jambrina, de l’empresa d’arqueologia Strats SL, que porta/ava a terme les excavacions. Reprodueixo el text sencer i també incorporo un parell de imatges de la mateixa Adriana on podem veure les espitlleres. La primera imatge seria de l’interior de l’antiga fortificació, i la segona de l’exterior.

“Les tasques realitzades a la masia de la Torrassa, situada al ben mig de l’entramat urbà de la ciutat de l’Hospitalet, responen a la intenció de recuperar l’edifici pel barri, donant-li un ús públic. Els treballs s’iniciaren l’any 2006 amb la realització d’un estudi de les fonts documentals i bibliogràfiques, combinat amb un registre fotogràfic de l’estat de la finca en aquell moment. Durant els anys 2007 i 2008 es dugueren a terme dues campanyes arqueològiques, reforçades per un estudi arqueoconstructiu de determinats paraments de l’edifici. L’objectiu consistia en la identificació i documentació de totes aquelles estructures i elements destacats, susceptibles de formar part del nou ús que se li donarà a l’edificació.

Els resultats obtinguts ens han permès documentar l’evolució arquitectònica de l’edifici des de finals del segle XII fins a l’actualitat, destacant la documentació de la muralla nord d’un possible recinte fortificat el qual, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X, i identificat amb el castell de Bellvís. Aquest element es caracteritza per tenir un alçat de dues plantes, fortificat mitjançant una línia de defensa horitzontal formada per sageteres, de les que se’n van poder documentar sis, tot i que molt probablement ocupin tot el seu perímetre.

Mitjançant els sondejos excavats a l’exterior de l’edifici, es van poder documentar dos trams del fossat que envoltava la construcció, amortitzat a finals del XII, i part de la distribució murària interior de l’edifici medieval, d’època més tardana que la muralla i la vall. Les espitlleres encara estaven en funcionament entre els segles XVI-XVII, quan l’edifici ja s’havia transformat en masia, tot i que foren adaptades als canvis en els sistemes defensius medievals, duts a terme a partir dels segles XIV i XV. La construcció continuà evolucionant en època moderna, en gran part pels nous usos relacionats amb les tasques de producció dutes a terme al mas. En  relació a això es van documentar dos cups per la producció de vi o d’oli, així com la cubeta de decantació d’un d’ells. Finalment, entre els segles XIX i XX, es dugué a terme la reforma més important, construint dos cossos de nova planta i compartimentant l’espai interior en diferents vivendes”

I per ara és el que he trobat,…

REFERÈNCIES

27 Abril 2011 | Categories: Anys 10, Anys 20, Carrer del Progrés, Electricitat, La Torrassa, La Torrassa, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Ronda de la Torrassa, Segle 10 (X) | Tags: , , , , , , | 4 comentaris

La Casa de la Torrassa (1)

Doncs no sé per on començar, pot ser dient que hi ha un bloc, UPAYA, de la Silvia i en David, on s’expliquen un munt de coses sobre la casa de la Torrassa. Van viure els avis i va neixer el pare d’en David i aquesta connexió li va fer investigar i arribar a conclusions, i també a dubtes que ens trasllada. Trobareu 11 articles escrits des de setembre del 2007 fins setembre de 2009 on ens explica les seves últimes troballes, les conferències a que assisteix i els seus contactes amb historiadors, la seva visita a la casa i les seves impressions. També hi ha comentaris d’usuaris del bloc on li envien el seu recolzament i alguns records de la casa. Us deixo l’enllaç al final però si el llegiu no oblideu l’article “algunas incógnitas de la Casa de la Torrassa” ja que comenta algunes dades que corregeixen la resta.

La Casa de La Torrassa és propietat del nostre ajuntament i es troba als números 123-129 de la Ronda del mateix nom. He posat aquesta imatge molt coneguda i que no sé datar-la, pot ser dels anys 60.

A la imatge superior encara es veu la torre sencera, no sé com va caure, o per què la van retallar, però com veieu ara ja no és tan alta i tampoc està la teulada.

Moltes persones creuen que aquesta casa rep el nom de la Torrassa per la seva torre, però això no és cert, al 1889 no en tenia i ja es deia així, com es pot comprovar a aquest dibuix de J. Roca. Com veurem a la segona part a l’any 1928 ja en tenia.

També  incorporo els plànols actuals, on es veu que a la planta baixa hi ha una habitació que es troba en contacte amb la roca.

A un dels comentaris al bloc UPAYA, Manel, un home de 75 anys que havia habitat allà molt de temps, ens diu “Yo recuerdo lo del agujero en la pared, pusimos un cable con una bombilla y vimos una habitación bastante grande, luego sé que se terminó de romper la pared y quedó como una habitación más de la casa, creo que sí que encontraron un jarrón o algo parecido con unos papeles que se rompieron al tocarlos, yo no estuve en aquel momento, no era mi casa yo vivia arriba y esto fue en la planta baja. También recuerdo el túnel o pasadizo que estaba en los bajos derecha de la casa, lo tenían cerrado con llave por estar dentro de la misma vivienda” De fet al treball de Josep Ribas Vinyals, aquest que tant menciono sobre refugis, ens diu que a les últimes investigacions s’ha trobat un refugi antiaeri que servia a dues families.

Bé, ja sabeu que a l’any 2008 es va realitzar a aquesta casa un descobriment molt important per la història i el patrimoni de la nostra ciutat, però com ja és tard intentaré explicar-lo demà. No espereu gran cosa del text, això sí, la imatge que us posaré és sorprenent, al menys per mi,…

REFERÈNCIES 

26 Abril 2011 | Categories: Anys 80, La Torrassa, La Torrassa, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Ronda de la Torrassa, Segle 20 (XX) | Tags: , , | 4 comentaris

Els edificis del carrer Juan de Toledo tenen els dies comptats

Ahir vaig escriure sobre un edifici abandonat que creava problemes sanitaris als seus veïns al barri del Centre, i avui torno amb la mateixa situació, o pitjor, al barri de Sant Josep.

També és un edifici privat, però en aquest cas l’ajuntament actuarà enderrocant-lo, ja que l’octubre passat el va declarar ruïna econòmica, en aquell moment la tinenta d’alcalde d’Urbanisme va dir que si el 29 de novembre passat no es donava resposta es tiraria a terra carregant el cost al propietari. Encara no ho ha fet però sembla que ja queda poc.

El cas és que aquestes poden ser les últimes imatges d’aquest conjunt d’edificis; es poden veure els cartells que avisen del seu enderroc imminent. Esperem que l’ajuntament, i l’empresa executora, tingui en compte que l’edifici es troba a menys de 100 m del jaciment arqueològic de Can Torresolanes i pot ser hi hagi alguna sorpresa, també que és l’edifici més antic del barri, a l’entrada d’un dels edificis es pot veure una pedra on figura gravat l’any 1765, encara que pot ser de l’edifici que existia allà anteriorment, el convent de monges de l’Estrella, i que a més de tot això, allà sota existeixen encara un o dos refugis antiaeris d’uns 50 m de longitud.

Es a dir, que s’hauria d’anar en compte en previsió del que es pugui trobar.

REFERÈNCIES

23 Abril 2011 | Categories: Anys 70, Barriada de la Muntanya, Carrer de Juan de Toledo, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep | Tags: , , , , | 4 comentaris

Can Cervera i l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota

Com a continuació de l’article d’ahir avui farem una incursió a la ciutat veïna d’Esplugues amb l’objectiu de donar una ullada del seu patrimoni arquitectònic. Anirem fins als punts taronges,…

Veurem dos construccions, l’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota i Can Cervera. La descripció de l’aqüeducte és la mateixa que la del que tenim a l’Hospitalet, però cal dir que aquest és més llarg.

Imatge agafada des de la part més baixa del torrent cap a muntanya.

A sobre de laqüeducte, es pot passejar sense perill, inclús hi ha alguns que pugen a sobre dels murets,...

El més espectacular és la quantitat dhorts que hi ha sota. Com diuen, és un "vergel"!

Aquí veiem la part baixa del torrent, aprofitat al milímetre. (cap a mar)

El mateix, però ara cap a muntanya.

Can Cervera des de laltra banda del torrent de Can Clota.

La façana principal de Can Cervera

De Can Cervera no he trobat molt escrit:  és una masia del segle XVIII, d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, el carener de la qual és paral·lel a la façana principal. Aquesta s’obre amb dos portals, un de llinda recta i l’altre d’arc rebaixat. Està presidida per un porxo que fa de balcó del pis i coronada per un frontó triangular. Per damunt de la teulada s’alça una airosa torratxa. Patrimoni arquitectònic de la ciutat d’Esplugues, i com veieu no es troba en un estat massa òptim,…

Ah! tots els horts desapareixeran en res, és l’anomenada Àrea Residencial Estratègica Can Cervera i es construiran 1360 fantàstics habitatges i es deixaràn un jardins en el fons del torrent. Es va constituir un consorci urbanístic per desenvolupar-lo l’any passat,… cal dir que a l’any 1982 van dir que tot seria un parc de 17 Ha, però clar qui anava a pensar que serien necessaris tants pisos!

REFERÈNCIES

16 Abril 2011 | Categories: >Esplugues, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Segle 18 (XVIII) | Tags: , , , | 4 comentaris

La bòbila i l’aqüeducte del torrent de Can Nyac

Com sou tants els que voleu saber on es troba el refugi del torrent de Can Nyac, he dibuixat el camí per trobar-lo des de l’ascensor de la parada de metro Can Boixeres, però he pensat que ja que estem aquí també podia fer un petita explicació del patrimoni arquitectònic proper, tant del nostre com del d’Esplugues. Vila Victòria no es troba molt lluny, també la podrieu afegir a la visita.

Bé, la línia blanca és el límit entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona de 2010, avui no he ficat el límit de 1976 per tal de no emplenar tot de ratlles.

Des del primer punt verd podem veure l’aqüeducte del torrent de Can Nyac, que com el del torrent de Can Clota va ser construït per la Societat General d’Aigües de Barcelona a l’any 1888. Al PEPPA podem llegir la següent descripció “Acueducto moderno de una sobriedad y corrección de lineas apreciable. Arcos de medio punto en los ojos del mismo y estructura de piedra con los cantos reforzados”.

Posaré un parell de imatges, la primera està agafada des de la Ronda de Dalt i la segona és un detall des de l’altre costat.

Però a aquest mateix espai tenim les restes, una xemeneia trencada, d’una antiga bòbila. He recuperat un parell de imatges aèries antigues on es pot veure el creixement la fàbrica, tal com creixia la zona explotada.

He trobat també una imatge de 1962 on encara funciona la bòbila, i una altra de més moderna, pot ser dels anys 80, on s’ha transformat en una empresa de neteja de bidons, fins no sé quan (pot ser d’aquí venien els bidons que hem pogut veure dins del refugi antieri).

Deixo una imatge de la xemeneia, que com deia és la meitat de que era, la part superior va caure ja fa unes dècades. La podeu sencera a una altra imatge del bloc on surt un metro sortint de l’estació de Can Boixeres, deixo l’enllaç a sota.

També deixo una imatge dels materials que formaven el front d’extracció de les argiles que feien servir a la bòbila.

I demà, si és possible, farem una altra incursió al municipi d’Esplugues a veure l’altre aqüeducte, i el torrent de la Clota,… Per cert sabeu d’on bé el nom d’Esplugues?

REFERÈNCIES

15 Abril 2011 | Categories: >Esplugues, 5. IMATGES AÈRIES, Anys 80, Aqüeductes, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sanfeliu, Segle 21 (Actualitat), Torrent de Can Nyac | 8 comentaris

Vila Victoria, patrimoni arquitectònic d’Esplugues de Llobregat

Avui farem una mica de turisme arquitectònic i visitarem el barri de la Plana d’Esplugues de Llobregat, però tranquils sols ens sortirem del nostre poble, concretament del barri de Sanfeliu, un centenar de metres,… bé, aquest és el primer problema, saber on està la frontera. He pintat en taronja el límit entre els dos municipis que figura als plànols del Pla General Metropolità de 1976 i en rosa el que figura al Pla Teritorial Metropolità de Barcelona de 2010. Com veieu les diferències són bastant grans, i no sé a què son degudes.

El que anem a veure és la taca verda de la imatge anterior, un edifici neomodernista, part del patrimoni arquitectònic d’Esplugues, que està fet un fàstic. El seu nom és Vila Victòria, però també es coneix com el Castell dels Tres Dragons o com la casa del senyor Domingo.

Va ser construït com a residència d’estueig, a la segona meitat del segle XIX, i segons el Grup d’Estudis d’Esplugues és un dels edificis més peculiars de la seva ciutat. No he trobat molta més informació,… es veu que passa com aquí, sembla que la difusió del patrimoni no interessa molt a l’administració, sobretot si es troba en aquest estat.

L’edifici següent es troba a la mateixa illa i crec que forma part del mateix conjunt:

REFERÈNCIES

El pou del Vernís núm. 11. Octubre de 2005. Grup d’Estudis d’Esplugues

14 Abril 2011 | Categories: >Esplugues, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sanfeliu | Tags: , , , , , | Deixa un comentari

« Entrades més antigues