Guia de l’Hospitalet de Llobregat, 1899
Avui la Sílvia Feixas ha arribat al bloc buscant al seu besavi Joan Herp i Badia, l’alcalde de l’Hospitalet entre els anys 1894 i 1901, i aprofitant que ha trobat alguna cosa ha fet alguna pregunta sobre ell; jo no he pogut respondre tot el que demanava, a les hemeroteques no he trobat molta informació, però ha aparegut aquesta guia de 1899, de l’època en que el besavi de la Sílvia governava la nostra ciutat.
Pertany a l’Anuario Riera de Catalunya, que eren uns totxos bastant grans on es repassaven, poble per poble, ja veieu, una mica de geografia, el govern municipal, comerços, fàbriques, associacions, propietaris,… Aquesta i moltes altres les podeu trobar a la hemeroteca de la Biblioteca Nacional de Espanya.
A primera vista el besavi de la Silvia feia la cosa més rara del poble: rasurava “palos tintòreos”, això al 1899, i si ens anem a la guia del 1894 posa que tenia una fàbrica de “palos de campeche”, ni idea. Fent una mica de recerca he trobat que ara aquestes coses normalment no es fan, ja que la majoria dels colorants són sintètics, però abans la gran part eren naturals, i quan eren fustes es deien “palos tintòreos”, un exemple era el campeche, un colorant negre, originari de la bahía de Campeche a Mèxic i molt abundant a Amèrica del Sud; es destinava sobre tot a les fàbriques tèxtils i per qui a prop n’hi havia moltes.
Bé, us deixó amb el poble,…
REFERÈNCIES
La Causa General a l’Hospitalet de Llobregat
La Causa General fou un extens procés d’investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, després de la Guerra Civil, amb l’objecte, segons el seu preàmbul, d’instruir «els fets delictius comeses en tot el territori nacional durant la dominació roja».
Va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d’abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d’accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d’esquerres des de la instauració de la Segona República en 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l’obertura de nombroses processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables dels mateixos, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d’una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l’1 d’abril de 1939».
El que teniu aquí sota és la portada dels 271 fulls de la Causa General a l’Hospitalet instruïda per Luis Mazo Mendo.
Què podem trobar a la Causa General?
- La relació de les 60 persones residents en el terme municipal, que durant la Guerra Civil van ser mortes violentament o van desaparèixer i es creu van ser assassinades. (1) i (2)
- La relació de 19 cadàvers recollits en el terme municipal, de persones no reconegudes com a residents en ell, que van patir mort violenta durant la Guerra Civil. (1) i (2)
- La relació de turments, tortures, incendis d’edificis, saquejos, destruccions d’església i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius que per les seves circumstàncies, per l’alarma o el terror que van produir s’hagin de considerar greus, amb exclusió dels assassinats, que van ser comesos en el terme municipal durant la Guerra Civil. (1) i (2)
- Diligències, Certificacions, Providències del fiscal i del jutge, Informes de la Guàrdia Civil i la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, Declaracions de testimonis, Relacions, Citacions, Certificats de defunció,… (Entre les pàgines 132 i 145 també trobareu un informe sobre l’estat de l’ordre públic en els mesos precedents a l’inici de la guerra)
De l’últim paquet, el més voluminós, he decidit incorporar aquí, per la seva rellevància, el testimoni d’Àngela Casas Sabaté sobre la mort de Just Oliveras i Prats (industrial, i tres vegades alcalde la de la nostra ciutat entre 1916 i 1931) i la seva cunyada Antònia Durban Casas.
REFERÈNCIES
Una presó i una capella a ca la Pubilla Casas, 1939
Començo per la noticia de la Vanguardia,…
Per ara l’única referència sobre aquesta presó l’he trobada a un llibre de Josep M. Jordà i Capdevila que diu que durant la Guerra Civil, ca la Pubilla Casas va ser ocupada per un comitè i en els soterranis, on hi havia hagut el celler de la casa, s’hi van fer alguns assesinats. Després de la guerra es va cedir als pares Passionistes, els quals a la planta baixa van obrir al culte una capella pública. L’any 1943 la comunitat es va traslladar a una torre de la travessera de les Corts.
Al mateix llibre, l’autor fa una llista incompleta de les persones de la parròquia que van morir durant la guerra, cita com assassinats a ca la Pubilla Casas, el 25 d’agost de 1936, Joan Bibet i Marquina i els seus dos fills, Ramon i Fèlix Bibet i Trabal, els dos primers eren contractistes d’obres i l’últim era pare salesià.
A la fotografia següent veiem el pati frontal de ca la Pubilla Casas amb les personalitats que van acudir a la inauguració.
A la imatge inferior, veiem a l’esquerra al tinent general Luis Orgaz Yoldi, cap de la Capitania General de IV Regió Militar (Catalunya). L’home de blanc va ser el primer alcalde de la dictadura, José Wenceslao Marín López, que va durar nou mesos fins que va ser empresonat; poc després va morir.
A sota veiem la capella, bastant buida de mobiliari ¿?
REFERÈNCIES
- La Vanguardia, 09.09.1939
- Arxiu Nacional de Catalunya – FONS ANC1-42 / BRANGULÍ
- Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat, escrit per Josep M. Jordà i Capdevila i publicat per la citada parròquia l’any 1996
- Minibiografia de José Wenceslao Marín López
- Minibiografia de Luis Orgaz Yoldi
Luis Orgaz
Eleccions municipals del 3 d’abril de 1979
El 3 d’abril de 1979 es celebraven les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura del general Franco. Les imatges que venen a continuació són de l’alcalde, Juan Ignacio Pujana i del primer tinent d’alcalde, Joan Saura, que es van adreçar aquella mateixa tarda a la multitud que esperava a la plaça de l’ajuntament.
Prohibit blasfemar a l’Hospitalet, 1929
No fa falta explicar molt: Tomás Giménez Bernabé, que portava com alcalde des de l’any 1923, i deixaria el càrrec el 1930, coincidint aproximadament amb la duració de la dictadura de Primo de Rivera, fa un bàndol per reprimir la blasfèmia,…
L’homenatge a la vellesa de 1931
Aquesta fotografia la va realitzar Alessando Merletti i es va publicar a la revista Mundo Gráfico el 17 de juny de 1931. Era la celebració de la festa en homenatge a la vellesa (diada dels vells), que es feia a la nostra ciutat des de l’any 1916 fins crec el 1974, que és l’última referència que he trobat.
Es van iniciar a nivell de Catalunya i Balears com a iniciativa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, que va fundar l’Obra de la Vellesa amb el propòsit de provocar la formació de patronats locals encarregats d’organitzar cada any aquestes diades.
L’edició de 1931 va tenir lloc al cinema Oliveras, suposo que el que es veu a la fotografia és l’entrada. Encara que no va venir, s’esperava la presència del president Macià, el que va causar una gran afluència de ciutadans. Sí que es va presentar el capità general de la regió, López Ochoa, que veiem a la fotografia, amb el seu ajudant, el capità Fajardo. També podem veure darrere de la nena que porta les flors a Francesc Moragas i Barret, fundador i director de “La Caixa”; l’alcalde de l’Hospitalet, Josep Muntané i Almirall, seria l’home calb i amb bigoti blanc que es trobaria darrere de la tercera nena sentada començant per la dreta, i suposo que les persones que es troben a la mateixa filera són el munt d’autoritats que van acudir, però jo no les sé reconèixer.
Pot ser els que sou de l’Hospitalet de fa molts anys podeu reconèixer els vostres avantpassats. Quantes penúries ens podrien contar aquests homes i dones, nascudes moltes a mitjans del segle XIX!!
També deixo el relat d’aquesta diada contada per La Vanguardia:
La flama olímpica a Pubilla Cases
Alex Molina m’ha enviat per compartir al bloc un munt de captures del pas de la flama olímpica pel barri de Pubilla Cases el 16 de juny de 1992. Concretament per la plaça de la Pubilla Casas i després per l’avinguda de Tomás Giménez. Per no fer un post massa llarg he seleccionat sols cinc imatges.
A la primera es veu que la flama s’apropa, veiem el Col·legi de Lope de Vega i la plaça de la Pubilla Casas a la dreta.
A aquesta ens trobem a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Tomás Giménez, es veu la botiga de caçats Napoli que crec que encara existeix.
La flama la porta Celestino Corbacho, quan encara no era l’alcalde, i es veu que no estava previst ja que a l’edició del 19 de juny de 1992 del Mundo Deportivo figuraven com a rellevistes previstos Juan Ignacio Pujana, Encarna López, Roberto Ruiz, Alejandra Calvente, Santiago Diaz, Antoni Mateus, José Sasín, José Ramón Ramón i Antoni Ros. És a l’edició del 20 de juny del mateix diari on surt Celestino Corbacho com a primer relleu de l’etapa que acabava cap a Lleida. Després correrien Juan Ribas, Eduardo Durán i Juan José Parra.
A la següent passem per la botiga de mobles FF, que em sembla que també perdura
També deixo altres dos articles que va aparèixer al diari Mundo Deportivo,…
Gràcies a Alex Molina, que ha pujat el vídeo al youtube, podeu recordar aquests instants d’una manera més fidel,…
REFERÈNCIES
- Mundo Deportivo 19.06.1992 (relleus etapa Manresa-l’Hospitalet)
- Mundo Deportivo 20.06.1992 (relleus etapa l’Hospitalet-Lleida)
La font de la roda i el monolit de La Florida
Com a continuació de l’article sobre la font de la roda de l’altre dia he recopilat totes les fotografies que s’han aportat fins ara a la pàgina de facebook. Ah! i que quedi clar que aquesta font no es la mateixa que la de la plaça del Repartidor.
Aquestes primeres les ha facilitades el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i formen part del Butllerí d’Informació Municipal núm. 74, on podem veure la inauguració de la font el 14 de juny de 1972
El mateix dia es va inaugurar un monolit: a les imatges veiem a l’alcalde Matías España i al regidor del districte Francisco Fuentes, el qual va ser el gran impulsor del monument, agafant el mateix la pedra a la muntanya de Montserrat, en la que es va col·locar una imatge de la Moreneta.
Segons Jose Antonio Armero Mora hi havien peixos de colors, però els incívics dels 80 els robaven a les nits, a més de trencar la font en tantes ocasions que l’ajuntament es va cansar de reparar-la.
José David Castan també ens va aportar la següent imatge de les seves dues germanes junt a la font. També podem veure el gratacels més alt de La Florida i les línies elèctriques, i segons José Antonio Armero Mora, el mític camío de Muebles Chousa, que es veu que sempre aparcava al mateix lloc,… També en Macario Garci Garcia ens fa notar que en aquells temps l’herba no creixia als parterres.
La següent fotografia és dels inicis dels 80, on podem veure a l’Alex Molina amb la seva tieta el dia de la palma, i darrere l’edifici del famós SEPU. La font està plena crec que de runa, suposo que eren les malifetes que comentava abans.
José Antonio Armero Mora ens diu també ” Su desaparición fue una pena, pues recuerdo echarme la siesta con la ventana abierta y escuchaba como brotaba el agua del caño, que aparte de ser relajante se podían escuchar también los pajaritos cantando mientras bebían y se lavaban, posteriormente se bajaban al césped y se ponían bufados en el sol para secarse. Fue un pequeño oasis de animales de paso, me encantaba mirarlos cuando era un crio”. Aquests mateixos records també el tenen d’altres veïns i veïnes.
REFERÈNCIES
Benedicció d’una sucursal d’una caixa
Les imatges d’avui són bastant dolentes però són d’uns fets que avui dia no es donen, o al menys que jo sàpiga, són de la inauguració, amb benedicció inclosa, de la sucursal del carrer de Luarca,20 (Pubilla Cases) de la Caja de Ahorros del Panadés el 17 d’abril de 1970.
Es veu que va asistir molt de públic, amb la presència d’autoritats de l’Ajuntament i de la Diputació, i també d’alts càrrecs d’aquesta caixa.
A la primera es veu la benedicció que va fer el Reverend José Masdeu Safons davant dels mostrador de l’oficina,…
A la segona es veu el tinent d’alcalde de Hisenda, José Mitjavila, donant la ma a un directiu de la caixa citada,…
He estat buscant al carrer de Luarca si aquesta sucursal encara existeix, però crec que no, segurament és una de tantes que totes les entitats han anant tancat aquests últims anys.
REFERÈNCIES
Hospitalencs d’ahir
Hospitalencs d’ahir és el títol d’un llibre de Francesc Marcé i Sanabra publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any 1994, com a recull de 79 biografies que ja havien format part del seus Xiprerets des de 1988.
He tingut accés a ell fa relativament poc, ja que es troba esgotat a l’Ateneu, i a tota la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona sols existeix un únic volum al menys de préstec, i a més bastant atrotinat, amb algun full desaparegut, i molts desenganxats, tants que fa por obrir-lo ja que es trenca!, sembla que en qualsevol moment tots els fulls s’alliberaran del llom,… i després com retorno això a la biblioteca??
Són quasi 600 pàgines on s’aprofiten tots els racons per ficar molt de text, fotografies, mapes, partitures,… de tot el que es pot ficar dins d’un llibre; tot per definir les persones d’aquesta llista:
És probable que no conegueu a la majoria, sols Francesc Sabaté surt a la llista de personatges relacionats amb la nostra ciutat que hi ha a l’article de la Wikipedia sobre l’Hospitalet de Llobregat. Pot ser el més mediàtic és Antoni Castejón que va ser meteoròleg a TV3, també hi ha escultors, pintors, polítics, religiosos, pilots d’aviació, poetes, empresaris,… tots van deixar una empremta gran o petita a la ciutat. Segurament faltaran persones, però ja diu l’autor que és una llista personal, i per ell també incompleta per la manera en que es va realitzar.
També diu a la justificació de l’obra“Si els que som autòctons no recordem els origens, quins vincles podem oferir als vinguts de fora? Si com a poble perdem la identitat – i l’estem perdent- què resultarà de l’aiguabarreig? Jo intento, modestament, – i no és la primera vegada- posar el meu gra d’arena per estintolar la nostra personalitat i establir un pont entre el passat i el futur que anem fent dia a dia. Perquè no resulti que som un poble que eternament comença a partir de zero”
REFERÈNCIES
- Hospitalencs d’ahir escrit per Francesc Marcé i Sanabra i publicat per l’Ateneu de Cutura Popular dins de la seva col·lecció Medusa (núm.8) l’any 1994
- L’Hospitalet dee Llobregat a la Wiquipédia
Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930
El 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també el nostre alcalde d’aquell moment, Tomàs Giménez Bernabé, que és substituït el 26 de febrer per Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà; però el Govern Civil no l’accepta i mana canviar-lo, el 5 de març el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.
A sota teniu dues fotografies de Tomàs Giménez i Just Oliveras, dels pocs (crec que són tres) alcaldes que han donat el nom a un carrer a la nostra ciutat.
Per contextualitzar una mica més, dir que a l’octubre de 1929 es va produir el crac de la bolsa d’Estats Units i s’iniciava una crisis a nivell mundial coneguda com la Gran Depressió.
El que us presento avui és una entrevista trobada al periòdic santfeliuenc “Camí” (afí al partit Acció Catalana, escissió de la Lliga Regionalista), del dia 30 de març de 1930, es a dir, menys d’un mes després de l’arribada al càrrec de Just Oliveras. A l’entrevista el nou alcalde comença a desgranar el per què del dèficit de la ciutat, quasi sis vegades per sobre del que havia deixat ell al 1923,…
REFERÈNCIES
Alcaldes (i alcaldesa) de l’Hospitalet de Llobregat, 1717-2011
Aquesta és una relació que feia temps que volia compartir, era tan fàcil com traslladar les dades que Francesc Marcé i Sanabra va escriure al llibre “Batlles o alcaldes de Hospitalet” de 1975, però entre la manca de temps i que el llibre no és fàcil de trobar, s’ha endarrerit una mica. Com dic el mèrit és del senyor Marcé, jo sols he fet l’últim apartat, que tampoc es que sigui molt complicat. El mateix escriptor ens alerta de la possibilitat d’errades degut a la manca i a la dificultat dels documents consultats, el que es podria resoldre per la meva part amb la consulta de treballs posteriors sobre aquest tema,… mica en mica,…
Rev 2 -> Gràcies a Javier Ayuso per avisar de que mancava l’alcade Josep Xena Torrent.
Inauguració del pont d’en Jordà, 1935
Això de dir-li d’en Jordà està bé, així ningú es baralla per si el pont és de la Torrassa o de Santa Eulàlia, o si és del metro o de la RENFE,… Josep Jordà i Polls, va ser l’impulsor i promotor ja que era propietari de part dels terrenys, i a més regidor de l’ajuntament. Les aportacions econòmiques van vindre dels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona, i també de la companyia del metro, que en aquell moment es deia Metropolitano Transversal.
Avui revisant les carpetes que Juan Miguel Serrano té a Picasa, plenes de imatges de ferrocarrils, m’he trobat amb aquesta del pont engalanat. El moment sense dubte és el de la seva inauguració, el 7 d’abril de 1935, un diumenge al migdia, en que es van reunir moltes personalitats, entitats i també molts veïns i veïnes dels barris propers.
Aquí sota tenim tallant la cinta al nostre alcalde d’aquell moment, el capità (de la Remonta) Alfredo Martín i Velasco, i a la seva esquerra la personalitat més important de l’acte, el president interí de la Generalitat i també alcalde de Barcelona, Joan Pich i Pon, que després de les paraules del nostre alcalde, va dir:”Barcelona se siente satisfecha de esta mejora porque los pueblos no viven de egoísmos y porque, además, constata con satisfacción el progreso de los pueblos colindantes. Ha de llegar día en que, respetando todas sus características, desaparezcan las cercas y obstáculos hasta hacer de Hospitalet una prolongación de Barcelona. Los pueblos que trabajan y se preocupan de su grandeza son verdaderamente dignos de la autonomía y de la República“,…
Per cert, aquestes imatges són de dues llegendes del fotoperiodisme, la de dalt és de Camilo Merletti (que anava amb el seu pare Alessandro, que crec que era l’home amb barret blanc i càmera en ma, a la dreta) i la de sota és d’Agustí Centelles
Darrere d’Alessandro crec que es pot reconèixer a Ramon Puig i Gairalt amb bufanda blanca, i que com arquitecte municipal va col·laborar amb el disseny del pont, realitzat per l’enginyer Santiago Rubió (Segons Inocencio Salmerón l’enginyer va ser Rosend Moncunill).
Encara que el pont ja es volia construir al 1930, el projecte va quedar paralitzat, de manera que l’encàrrec a la Maquinista Terrestre y Marítima va arribar al març del 1934 i el 14 d’abril a la fi es col·locà la primera pedra.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 09.04.1935 (pàg, 6)
- La Vanguardia 09.04.1935 (pàg 10)
- Mundo Gràfico 10.04.1935
- Fotografies de Juan Miguel Serrano
- PEPPA 2001 (fitxa 98)
- Històries de Collblanc- La Torrassa, d’Inocencio Salmerón Vargas. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet
Impressions de l’Hospitalet de 1928
Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…
L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.
Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.
REFERÈNCIES
Uns avets de Das
Avui marxem cap al Pirineu, a un poblet de Girona que es diu Das, i què farem allà? Doncs primer mirar el seu ajuntament, l’edifici de la foto,… maco, eh?
i ara tornem cap a l’Hospitalet per explicar una historieta: Resulta que pel nadal de 1973 el poble de Das ens va regalar un parell d’avets, que es van situar, un a la plaça de l’Ajuntament i l’altre a la de Collblanc, suposo que per cobrir-los d’ornaments i convertir-los en arbres de nadal.
Però què va moure als de Das a portar-nos els arbres des d’allà dalt? La causa va ser Rossend Arús i Arderiu (1847-1891), nom que us sonarà del carrer que es troba al costat del nostre ajuntament. Bé, aquest home va viure a Barcelona, però passava llargues temporades a casa dels avis paterns, a la nostra ciutat. El seu pare, Pere Arús i Cuixart, va nàixer aquí però va marxar a Barcelona on tenia un pròsper negoci d’ultramarins i colonials a l’engròs. Rossend, fill únic, el va heretar juntament amb una gran fortuna, que va deixar sota el control del seu soci i amic Antoni Farnés, mentre ell es va dedicar a la literatura i a la filantropia, les seves dues gran passions.
Moria als 46 anys, deixant com a marmessors als seus amics Valentí Almirall i Antoni Farnés. Abans de morir però va poder veure uns dels seus dos desitjos, l’ajuntament i les escoles de Das, que ell havia financiat i manat construir al poble de la seva mare, Teresa Arderiu i Pons. El segon no el va veure realitzat, però els seus marmessors van seguir les indicacions verbals de Rossend i després de vuit mesos de construcció, el 24 de juny de 1895 inauguraven un altre ajuntament amb les seves escoles al poble del seu pare, l’Hospitalet de Llobregat.
El text de 1975, el que parlava dels avets, diu que els dos ajuntaments tenien una estructura similar, però la veritat és que encara que el nostre ha sofert diverses modificacions, les similituds no són tan grans com las que té, al menys a la façana principal, amb l’antic ajuntament de Sarrià (1896), del mateix arquitecte que va dissenyar el nostre, Francesc Mariné i Martorell (1845-1902).
Ah! un oncle d’en Rossend, Jaume Arús i Cuixart, fou batlle de l’Hospitalet en els anys 1839-40, 1856, 1857-58, 1874 i 1875-76, i va ser fundador del Centro Económico, Agrícola e Industrial, més conegut com el Casino del Centre,…
REFERÈNCIES
- Fotografia de l’ajuntament de Das per Digitography a Panoramio. Veure també les de J.A.E.E.
- Història dels avets a La Voz del Llobregat del 21 de desembre de 1973, que podeu trobar al XAC.
- Biografia de Rossend Arús, per Francesc Marcé a la publicació de l’Ateneu de Cultura Popular, Xipreret, núm. 333, febrer de 2010
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001) – Fixa 2
- Biblioteca Pública Arús de Barcelona per Ma Carmen Illa Munné. B. Anabad, XXX (1980) núm. 4
- Los Arderiu per Alfredo Arderius MArtin (febrer de 2011)
El final dels passadissos del carrer del Mestre Candi
Al barri de Sant Josep crec que sols queden els passadissos del carrer de Rodés, però abans existien al menys uns al carrer de Miquel Romeu, i també els més grans de tota la ciutat, els del carrer del Mestre Candi, que pel que es veu a la fotografia inferior, realitzada al 1947, era un conjunt de 7 passadissos. Es van construir entre els anys 20 i 30 del segle XX, segons plànols de Ramon Puig i Gairalt, com habitatge a les classes obreres que podien pagar un lloguer.
A l’any 1982, de quan és el plànol inferior, sols es conservaven 3 passadissos, els números 19 al 27 (amb 14 habitatges) i 49 al 63 (amb 18 habitatges), però s’havia pres la firme decissió de protegir-los, juntament amb el de Miquel Romeu. En aquell moment es pretenia transformar l’entorn de la parc de la Serp fins i tots als números 33-39 s’havia projectat la construcció d’un teatre municipal per a 400 persones que regentaria el Grup d’Acció Teatral (GAT),… mai es portaria terme.
A aquesta imatge tan dolenta podeu veure com eren els passadissos. Al projecte de rehabilitació, per tal d’augmentar la superfície d’algunes de les cases, d’uns 25 m², es pretenien unificar de dos en dos per així tenir de dos a tres habitacions. Es pretenien finalitzar les obres l’any 1985.
Lamentablement les inundacions del 7 de novembre de 1983 (213 mm amb vent de llevant de 115 Km/h) van afectar molt seriosament aquest edificis i a d’altres de tot l’Hospitalet. L’1 de desembre de 1983, en Ple Municipal, es decideix la suspensió del Pla Especial de Reforma Interior del parc de la Serp, i per tant les cases ja no serien rehabilitades degut al augment del cost (75.000 pessetes/m²), un representant del PSUC va dir: «se pierde un elemento histórico de nuestra ciudad como son las casas de pasillos». La Generalitat, que era la que havia de pagar, tampoc estava disposada a rehabilitar les cases, sembla ser ja havia mostrat el seu desacord inicialment.
Les families que estaven de lloguer vivint en molt males condicions als passadissos (algunes no van tenir més remei que anar-se’n a pensions o amb familiars), després de sis mesos de espera des de les inundacions, on no van deixar de pressionar insistentment, tallant varies vegades Prat de la Riba, i fins inclús tancar-se a l’ajuntament, van ser traslladades, també de lloguer, a uns habitatges de propietat municipal al carrer del Molí de Can Serra. També es van afegir persones del carrer de Sauri, que van sumar un total de 51 families. Cal dir també que inicialment a Can Serra alguns veïns van protagonitzar protestes i tenses assemblees a la Casa de la Reconciliació degut a la rasa gitana dels possibles nouvinguts.
Finalment el dia 18 d’abril de 1984 es van tirar a terra:
Com a colofó deixo aquests dos articles connectats, un d’un arquitecte, i un altre d’un historiador que el respon.
REFERÈNCIES
- El barri de Sant Josep (1988) escrit per José Manuel Morales Medina dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet (1989) escrit per Miguel Sanz Parera dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 7 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- El Periódico del Llobregat. 16.10 .1982 (Sobre el nou parc de la Serp)
- El Periódico del Llobregat. 02.11 .1982 (Sobre el nou teatre)
- El Periódico del Llobregat. 08.01 .1983 (Aprovada la rehabilitació de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 08.03 .1983 (Modificacions del Pla Especial)
- El Periódico del Llobregat. 07.07 .1983 (Recursos dels veïns contra les expropiacions de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 03.12 .1983 (Decisió de que no seran rehabilitades)
- El Periódico del Llobregat. 05.11 .1983 (Manca l’aportació econòmica de la Generalitat per fer el teatre)
- El Periódico del Llobregat. 05.01 .1984 (L’ajuntament compra habitatges pels afectats per les inundacions)
- El Periódico del Llobregat. 21.01 .1984 (Pujana protesta per que no arriben els diners del teatre des de la Generalitat)
- El Periódico del Llobregat. 02.02 .1984 (Els veïns tallen per dues vegades el carrer d’Enric Prat de la Riba)
- El Periódico del Llobregat. 07.02 .1984 (L’ajuntament desmenteix que a Can Serra arribin 200-300 families gitanes de Can Tunis, sols són 9 de Mestre Candi, però encara així alguns veïns protesten)
- El Periódico del Llobregat. 08.02 .1984 (Sobre l’estat de les cases, entrevista als veïns de Mestre Candi)
- El Periódico del Llobregat. 09.02 .1984 (uns 500 veïns de Can Serra protesten a l’ajuntament davant la manca d’informació respecte a l’arribada de gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 15.02 .1984 (Article d’opinió sobre l’oposició d’alguns veïns de Can Serra a l’arribada dels gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 14.03 .1984 (Pròxima adjudicació dels pisos)
- El Periódico del Llobregat. 05.04 .1984 (Alguns veïns de Mestre Candi es tanquen a l’Ajuntament en protesta)
- El Correo del Llobregat. 07.04.1984 (Acord amb l’ajuntament)
- El Correo del Llobregat. 12.04.1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 12.04 .1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 19.04 .1984 (Es tiren a terra les cases)
- El Periódico del Llobregat. 19.06 .1984 (Article de Ferran Navarro i Acebes)
- El Periódico del Llobregat. 09.08 .1984 (Article de José Manuel Morales Medina)
- TOTES LES REFERÈNCIES ANTERIORS (1982-84) LES PODEU CONSULTAR AL XAC
La “nova estètica” de Ramon Puig i Gairalt
Avui com no tinc molt de temps incorporo un article de El Periódico del Llobregat, que es va publicar el 25 de febrer de 1984. Aquest diari està ple de dades molt interessants sobre la l’Hospitalet dels anys 80, i moltes vegades tiren més cap endarrere, com és el cas, on trobem un petit resum de l’obra de Ramon Puig Gairalt, el que va ser arquitecte municipal de la nostra ciutat. Us deixo amb ell.
REFERÈNCIES
Tres imatges de Josep Brangulí
Com demà inauguren al CCCB l’exposició sobre el fotògraf hospitalenc Josep Brangulí i Soler (1879-1945) he fet una mica de recerca a veure si trobava alguna fotografia seva relacionada amb l’Hospitalet, i he trobat tres, aquesta de 1941 on “Niños harapientos saludan, brazo en alto, al Gobernador Civil de Barcelona y jefe provincial del Movimiento en la fiesta mayor del barrio de Collblanc”
El moment concret ens el diu l’hemeroteca de La Vanguardia, és el mati del diumenge 31 d’agost de 1941. El senyor de blanc, el Governador Civil, es deia Antonio de Correa y Veglison, i l’home de la dreta és l’alcalde de l’Hospitalet, Enric Jonama Darnaculleta. Desconec la direcció d’aquesta caserna de las Juventudes
A internet també podeu trobar aquesta altra fotografia d’un acte falangista a l’any 1939. No he trobat més dades, però segons l’exposició permanent de Can Riera l’acte es va realitzar a la plaça de l’ajuntament.
Una altra fotografia que he trobat sobre la nostra ciutat és la d’aquest tramvia de la línia 55 que unia Sants Estació amb Collblanc, segons he llegit la imatge és aproximadament de 1920, però el tramvia ja funcionava des del 29 d’abril de 1911.
Joan Perelló i Masllorens (1929-2011)
Ahir va morir als 82 anys Joan Perelló i Masllorens, va ser director d’una empresa química, regidor del nostre ajuntament al 1974 i alcalde accidental de l’Hospitalet quan va substituir a Vicente Capdevila Cardona, el 25 d’abril de 1977, ja que es presentava com a diputat a Las Cortes. Va precedir a Juan Ignacio Pujana Fernández, que va ocupar el càrrec després de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 3 d’abril de 1979. Posteriorment, 1980-86, va presidir la Junta de Govern de l’Hospital de la Creu Roja i de la seva assemblea local. També era membre del Consell de Síndics de la ciutat; sinó erro, l’únic membre predemocràtic.
L’actual alcaldesa, Nuria Marín ahir va dedicar unes paralues: “un alcalde que va viure una de les etapes més interessants política i socialment a la ciutat, amb l’arribada de la democràcia i la legalització dels partits polítics” i “era una persona molt dialogant i oberta a participar en actes importants, com la commemoració dels actes dels 75 anys de la concessió del títol de ciutat de L’Hospitalet o els actes de celebració dels ajuntaments democràtics”
Al llibre Història de l’Hospitalet podem llegir: “Persona de tarannà dialogant, acusat per l’oposició d’esquerres de ser l’home de palla del dimitit Capdevila, es manifestà impotent per a donar solucions, ni que fossin transitòries, al desgavell de la ciutat en tots els ordres. El mateix alcalde manifestà públicament la vigília de la fi del seu mandat que els problemes plantejats al Consistori hospitalenc no tenien solució sense una nova Llei de règim local, l’Estatut d’Autonomia i l’autonomia municipal. A la impotència política, s’hi afegir la seva solitud. Progressivament, i per causes diferents, van dimitir els regidors [Ramiro] Gallego Pinilla, Francesc Codina, Miró i Gomar. D’altres es mantingueren en una posició passiva i sembla que uns quants, entre ells Celestí Nolla, Mulet, Fossa i Vilaplana seguiren actius a l’equip municipal”. Cal dir que ens trobem dins de la transició democràtica espanyola, un moment molt complicat de governar, quan l’oposició d’esquerres, que tenia com a fita arribar al poder local, i juntament amb els sindicats i les associacions de veïns, porten a terme un allau d’accions reivindicatives sense precedents.
Buscant a Hemeroteques he trobat molts articles on es fa palès l’ambient d’aquells moments; per la quantitat d’informació trobada, recomano els articles de J. Macià i Macià a la publicació Setmanari del Baix Llobregat, que podeu trobar a la secció de Premsa digitalitzada del Departament de Cultura
No vull acabar sense tornar a recomanar el seu llibre Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba (2005), que vaig utilitzar a una article per extreure molts noms de lloc del barri de Sant Josep, d’on ell era. Va escriure més llibres: Un bocí de l’Hospitalet, una gent (1993) i va participar al llibre de la Matilde Marcé i Piera, Tres hospitalencs s’expliquen (1998), però aquests últims no els coneixia fins ara, així que no els puc recomanar,… Tots tres van ser publicats a la col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat, que Joan Perelló va ajudar a renàixer.
Descansi en pau.
REFERÉNCIES
- Imatges de Museus en línia
- Notícia a la web de l’Ajuntament
- La Vanguardia 26.04.1977
- Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet. (pag. 229-230)
- Història de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat
- Article “Barri de Sant Josep, 1947”
Francesc Marcé i Sanabra, creador del Museu d’Història
La veritat es que estava escrivint sobre una altra cosa, i m’he trobat aquesta entrevista a Francesc Marcé i Sanabra a finals de l’any 82, no he dubtat en deixar el que estava fent per demà i publicar-la.
No dic molta cosa més ja que l’entrevista s’explica sola,… sols que crec que aquest home es pot considerar el culpable de molts dels llibres que s’han escrit sobre la ciutat. Els seus escrits, principalment el “25 imatges,…”, van aconseguir que els hospitalencs s’interessessin per la seva història, i mica en mica, de no existir pràcticament cap llibre sobre la nostra ciutat als anys 80, ara gràcies a molts investigadors que han rebuscat en l’oblit, ja en tenim una petita biblioteca,…
REFERÈNCIES
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Autobús de la línia Hospitalet-Barcelona, 1922
Xafardejant revistes m’he trobat amb aquesta de la FAVB on en portada surt una fotografia de l’hospitalenc Josep Brangulí (1879-1949), on capta el que a la revista donen com el primer autobús que va fer la línia l’Hospitalet-Barcelona. M’he anat directament al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell a veure si trobava més fotos i sí, hi han dos més d’autobusos Scémia, amb matrícules posteriors, un B-12445 i l’altre B-16065
Per tal de datar la matrícula podem consultar una web que ens diu que el 01.06.1922 a Barcelona es va donar la matrícula B-8611, i una altra web que ens diu que el 31.12.1922 es va donar la B-9759, per tant queda clar que aquest vehicle es va matricular a finals de 1922, mentre que els que surten al llibre citat es van matricular al 1923
Ara ens anem a altra web amb moltíssimes imatges de la historia de Oliveras SA, i on podem llegir:
“Los orígines de la empresa Oliveras nacen con la línea de L’Hospitalet del Llobregat a Barcelona, el origen de esta línea aparece cuando, el 5 de agosto de 1921, María Prats, viuda de Just Oliveras y madre del entonces alcalde de L’Hospitalet, solicitaba, presumiblemente por cuenta de su hijo, una línea de autobuses que uniese ambas localidades. Con una población de 12.360 habitantes, el movimiento entre L’Hospitalet y Barcelona era ya importante, este hecho debió animar al alcalde a establecer el servicio de autobuses, aunque la solicitud citaba que el servicio se hacía en vía de ensayo. Hay que remarcar también, por otro lado, que la pavimentación de la carretera había quedado lista por septiembre del 1920, hecho que contribuía a facilitar las comunicaciones
El permiso fue -evidentemente- concedido en la misma sesión y la parada quedó fijada en la Pl. de la Vil.la, esquina con la calle Rossend Arús [Aquí es pot veure la parada al 1925]. Por otro lado, el Ayuntamiento de Barcelona concedia, el 25 de agosto de 1921, la autorización para establecer una parada al lado de la carretera de la Bordeta, cerca de la Pl. España. El servicio parece que se inició a finales de aquel mes, i se presentaba desde las 6.30h. hasta las 21.30h. con unas tarifas que oscilavan entre 10 y 60 céntimos de pesetas. La concesión definitiva de la línea en explotación fue acordada el 15 de mayo del 1925 a la Sra. María Prats.
La línea de L’Hospitalet fue dotada desde el 1921 con autobuses eléctricos marca Walker. Aunque fueron retirados, a partir de 1923, por autobuses Scémia: autobuses con dos plataformas y cuatro accesos, con un mínimo de 8 vehículos en servicio.”
Això no cuadra, el de la foto no va ser el primer autobús de la línia l’Hospitalet-Barcelona ja que abans van fer aquesta ruta els Walker. El que pot ser és que fos el primer d’aquesta marca, i també que encara que es va matricular a finals del 1922, no entrés en funcionament fins el 1923.
REFERÈNCIES
Els Gegants de la Ciutat a la plaça Espanyola, 1974
Avui ens anem a visitar el bloc del grup Memòria de barri de La Torrassa on trobem una entrada que parla d’una visita que fan els seus membres al local del Sr Josep Mulet (Serveis Integrals de l’Espectacle). Ens diuen:
“Aquest senyor, ens va explicar que l’any 1974 sent ell Concejal de l’Hospitalet, i sabent que els Gegants de la Ciutat eren al Parc de Can Boixeres, arraconats i bastant malmesos, es va encarregar de que fossin reparats per poder tornar a sortir pels carrers. L’any 1975 es va organitzar una desfilada de majorets i Gegants, celebrant que feia anys que no sortien als carrers”
A la imatge, una de les dues que hi ha al bloc, es pot observar el campanar de l’església de la Mare de Déu dels Desamparats i part de la plaça Espanyola quan el carrer de Mossèn Jaume Busquet continuava per la plaça fins el carrer del Montseny,… i clar, també els Gegants de la Ciutat.
REFERÈNCIES
Enric Jonama Darnaculleta
Ahir vam mostrar un bàndol municipal on es prohibia parlar el català (o qualsevol altra llengua que no fos el castellà) als funcionaris dins de l’exercici de la seva feina.
Aquest advertiment de l’any 40 el signava l’Enric Jonama Darnaculleta,… i bé, avui he trobat una fotografia seva que segur que no coneixeu, ja que encara que sembli mentida és molt difícil trobar imatges d’alguns antics alcaldes de la ciutat, no és com ara,…
La biografia que ja vaig indicar ahir, extreta del llibre “Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979)” de Martí Marín, diu el següent:
Fou empleat de l’empresa Sabadell y Henry on tingué per cap Demetrio Carceller. Quan aquesta empresa fou integrada a CAMPSA es va fer representant d’una firma de lubricants fins que es casà amb la filla d’un propietari agrícola.
Segons els informes governatius era simpatitzant de les esquerres i militant del PRR (Partit Republicà Radical Autonomista), mentre d’altres fonts el fan proper a la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i fins i tot precoç falangista.
Fou nomenat fiscal del Jutjat municipal el 1932. Sempre segons els informes, en la fase 1934-1936 adoptà una postura més esquerrana propera als radicalsocialistes o bé al partit d’Azaña. Cap al 1936 s’allunyà d’aquests sectors pero passà la guerra a l’Hospitalet i prosperà economicament. El 1939 s’afilià a FET-JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i maniobrà per situar-se de primer tinent d’alcalde en la gestora provisional.
Al 1934 era l’alcalde accidental en ser cessat Marín López, i gràcies a una gestió de Demetrio Carceller el confirmà a l’alcaldia, tot incorporant el cunyat de Carceller com a primer tinent.
Salvà de la depuració el seu cunyat, subinspector de la Generalitat, i el confirmà com a interventor de fons municipal. Es construí un fals passat de quintacolumnista, perseguit i empresonat gràcies al qual fou nomenat cap local de FET-JONS el 1940.
Inicià en aquest punt les seves activitats fraudulentes en els abastaments de la ciutat, que multiplicà en la seva segona etapa (1945-1952) com a alcalde.
Fou cessat per Felipe Acedo per denúncies d’abús d’autoritat i prevaricació en l’abastament de carns. En aquell moment varis membres de la corporació, per boicotejar-lo no assistien a les sessions.
REFERÈNCIES
Biografia de Enrique Jonama Darnaculleta
Imatge: Museu d’Historia de l’Hospitalet de Llobregat dins de la web Museus en línia
L'Hospitalet de Llobregat 
