Actualitzacions.prat
Avui he estat a la fira avícola del Prat de Llobregat i he trobat una iniciativa molt interessant, es diu Actualitzacions.prat i és un projecte fotogràfic portat a terme per Xavier Esteban on agafa fotografies antigues de la ciutat i les recrea al mateix lloc on es van fer originalment amb actors moderns, aquests actors formen part d’algunes de les entitats de la ciutat.
A la primera imatge podeu veure els components de Basquet Prat:
A la següent, l’associació de Puntaires de Jardins de la Pau,…
A aquest conjunt de imatges veiem els treballadors que van traslladar/rehabilitar la granja La Ricarda, ara actualitzant una postal molt antiga de l’edifici,…
Però a la fira avícola del poble (dit en el millor sentit possible) del costat podem trobar una exposició de la producció de moltes explotacions agrícoles,…
Un munt de galls i gallines de pota blava! i també altres animalons, com rucs, cavalls,…
Carros, en aquest cas tartanes,…
I altres elements agrícoles que al nostre poble també es van utilitzat fa no res, però que malauradament hem oblidat, o ens han fet oblidar… encara que a un petit reducte denominat Cal Trabal es podrien fer servir,…
Potser ens volem actualitzar una mica massa,…
REFERÈNCIES
Les muscleres de Montjuïc
Ja he escrit sobre el riu Llobregat, la platja de l’Hospitalet, Sant Pere Martir, accidents geogràfics que envolten la nostra ciutat, i avui vull parlar sobre Montjuïc. Fa uns dies em vaig llegir el llibre “Montjuich de Antaño. Estampas de la montaña” que Luis Baile Lisón va escriure a l’any 1942; és un compendi bastant personal de records, històries, llegendes,… sobre la muntanya, i he seleccionat una que m’ha semblat interessant per traslladar aquí. No tracta sobre el sector més proper de la muntanya, però segur que coneixeu el lloc. Per acompanyar el text he fet una mica de recerca i he posat algunes fotografies (i fins i tot un vídeo musical), que pot ser no són totes dels mateixos anys, però crec que són ilustratives. El text es titula,…
MOLUSCOS
Igual que las casas colgadas sobre el Huecar de Cuenca pendían sobre la carretera de Casantúnez, casi frente adonde hoy se asienta la estación de ferrocarril del Puerto, estos merenderos que por corrupción popular de la voz molusco llaman musculeras [suposo que vol dir muscleres].
Abajo, en la pequeña bahía del muelle de San Beltrán estaban anclados los pontones criaderos de ostras de negras valvas y de pulpa anaranjada que ofrecen al gastrónomo de cosas de mar uno de sus más deliciosos bocados. De allí las subían chorreando agua salina, frescas y palpitantes como herida junto al corazón, para ofrecerlas a la clientela, a veces popular, a veces distinguida.
[Afegeixo aquí aquest article del núm. 21 la revista Imatges del 20 d’octubre de 1930, suggerit per Manuel Domínguez del Centre d’Estudis de l’Hospitalet]
Sobre ellos, separando solamente por un tajo por cuyo fondo pasa el camino antiguo de Miramar, se alza la fábrica reconstruida de este famoso y caro restaurante.
Este camino que tantas veces ha servido para traer, en noches trágicas hombres corajudos a dirimir sus contiendas a facazo limpio, también ha llevado hasta estos merenderos su clientela varia que, nada belicosa por cierto, más gustaba de la paz contemplativa y de la dulce tranquilidad, que engendran unas docenas de mariscos humeantes de vapor y olorosos a buen condimento.
Cuando las torres de la boca del puerto se alzaban sobre el muelle de Barcelona junto al embarcadero de los grandes trasatlánticos italianos, el mar besaba casi las vías del ferrocarril y en la dársena de San Beltrán atracaban los vapores ingleses de cuyas panzas insondables salían toneladas y toneladas de carbón.
Desde los cuartitos reservados de las musculeras se podía contemplar el tráfago de hombres que en negras teorías sacaban cestones y cestones de hulla británica.
Un poco más apartados, hacia la escollera que separaba del mar libre, estaban los veleros italianos. Veleros que traían carbón vegetal de Sicilia, de Córcega o de Cerdeña
Era grato el espectáculo desde el recogido y prominente observatorio.
La mesa servida para merendar los deliciosos moluscos, la tarde barcelonesa, tibia, susurrante de lejanos rumores de la ciudad; y cuando el bon yantar de nuestro Arcipreste de Hita, alegraba el alma con el cosquilleo de sus calorías, repartiéndose por el organismo, subía del Puerto una música de acordeón y una voz napolitana cantaba plena de nostalgia una alegre tarantela.
Era un velero de Italia, donde los pobres marineros evocaban líricamente el dulce pais de su nacimiento, la patria de allende Mediterráneo cuyo pabellon tricolor, con la cruz de Saboya se mecia en lo alto del palo masana.
Sólo por vivir estos deliciosos momentos valía la pena llegar hasta los merenderos colgantes, donde económicamente se podía comer a la marinera de una manera substanciosa.
Y cuántas veces parejas de enamorados, llevados por el atrayente deseo de sumergirse en la paz de un aislamiento, se llegaban hasta estas musculeras clásicas de sabor costero y plácidamente en el pequeño comedorcito, amplia miranda al mar y al puerto, dejaban pasar el tiempo tras la merienda amablemente compartida.
¡Qué de recuerdos sabrosos y sentimentales traerán a algunos de nuestros lectores esas casitas colgantes de sota Miramar! No debieron desaprecer nunca, porque, además de lo original de su situación y de su estructura, daban a la montaña de Montjuich el prestigio de una tradición clásica y humilde, que debió conservar para ofrecer siempre el contraste necesario en cada perspectiva. Bien está que el Miramar de los ricos barceloneses se haya modernizado para ponerse a tono con los gustos de esta generación refinada o más exigente que la anterior.
Pero estos merenderos, estas pequeñas musculeras colgantes debieron respetarse como cosa sagrada. Tan sagrada como la discreción de sus camareros que pisaban fuerte o llamaban quedamente antes de entrar, para no sorprender nunca a una pareja que, ante la maravilla de su propio amor jugaban a películas y se hallaban en el preciso momento del beso de largo metraje.
REFERÈNCIES
L’Hospitalet des dels terrats (2)
Més imatges de pisos en venda o en lloguer, millor dit, del que es veu des d’aquests pisos que anuncien al lloc web Habitaclia. He seleccionat les 20 vistes que més m’han agradat, veureu Can Trinxet, Ca n’Arús, la caserna de la Remunta, les dues Santa Eulàlies, la Talaia, el carrer del Parral, el Mercadona del Gornal, la comissaria dels Mossos,… més que res per donar una mica de color al bloc,…
REFERÈNCIES
Retalls sobre el fantasma del torrent Gornal
A finals de 1934, al segon pis del número dos del carrer de Gascón de Gotor de Saragossa es va començar a escoltar una “voz hombruna” que es lamentava a la cuina, des d’aquell moment cap inquilí de la casa va poder dormir, i no eren persones ignorants, hi vivien arquitectes i enginyers,… fins i tot la policia donava fe de que allà passava quelcom estrany. Davant d’aquests testimonis la notícia del “duende” de Saragossa va saltar a la primera plana de revistes i diaris.
En aquest context, pocs dies després, va sortir el cas paranormal de l’Hospitalet que aquí tracto. He fet recerca a totes les hemeroteques digitals que conec i he fet un recull de 6 articles. Molts apunten a un rotatiu nocturn de Barcelona com el que treu el cas a la llum, però ni l’he pogut trobar, ni sé el nom,… en tot cas entre tots els articles sabreu molts detalls d’aquell fantasma,…
No tinc cap foto del fantasma de l’Hospitalet, així que poso una de las que va fer William Hope que són bastant esgarrifoses i de la mateixa època,…
L’Hospitalet des dels terrats
Pot ser penseu que si voleu tenir una idea de com és una ciutat des de l’aire el millor es anar a parar a Google Earth, Bing Maps, l’Institut Cartogràfic,… segurament és cert, però hi ha un petit problema, a les imatges d’aquests llocs tot es veu molt petit. Si voleu volar baix, fregant les xemeneies i les antenes de televisió, i per ara no teniu una catifa voladora, ni una escombra de bruixa… el millor a l’Hospitalet és pujar a les parts més altes de les talaies que tenim distribuïdes por tota la ciutat, als terrats, i mirar des d’allà,…
Hi ha una manera fàcil de pujar als terrats, és anar a parar als llocs web de venda de pisos. Sí, sí,… aquesta sobredosis d’imatges l’he seleccionada d’Habitaclia, que té l’avantatge de que no posa publicitat a les seves fotografies, són grandetes, i moltes d’una qualitat acceptable.
No poso cap comentari, dono per suposat que coneixeu la vostra ciutat,…
REFERÈNCIES
Beques del Museu i de l’Arxiu de l’Hospitalet, 2011
M’ha arribat un correu electrònic des del museu d’Història amb dades sobre les seves beques per aquest any. Com no trobo penjada aquesta informació enlloc i penso que pot ser interessant pels que seguiu aquest bloc, passo a publicar-la aquí.
La imatge és del bloc "Viatges i rutes a descobrir pel món"
Són dues beques de 6.000 euros adreçades a llicenciats universitaris de les branques relacionades amb els dos treballs de recerca següents:
Beca 1. Les masies de l’Hospitalet
Estudi sobre el paisatge agrari i els models d’explotació agropecuària del territori de l’Hospitalet en època moderna i contemporània, i sobre la estructura i l’evolució arquitectònica de les masies del terme, tant de les desaparegudes com de les existents. El treball inclourà un inventari i un mapa amb l’ubicació espacial de les masies esmentades.
Beca 2. La imatge de l’Hospitalet a l’art i la fotografia
Estudi sobre el tractament de l’imatge dels diversos paisatges de la ciutat a les arts visuals als segles XIX i XX. El treball comporta l’inventari –amb imatges- de tots les obres plàstiques detectades que reflecteixin imatges, paisatges o interpretacions localitzades a la nostra ciutat, tant pertanyents al fons d’art del Museu de l’Hospitalet com d’altres pertanyents a col·leccions ubicades fora de la nostra ciutat. El treball inclourà un buidatge i inventari de fons fotogràfics no ubicats a l’Hospitalet.
Teniu de temps per presentar les sol·licituds fins les 14 hores del divendres 23 de setembre de 2011.
Us enllaço aquí la resta de bases en format .doc
El primer Saló del Manga a l’Hospitalet
La tercera edició del Saló del Manga es va realitzar al nostre municipi a l’octubre de l’any 1997; marxava de la Estació de França per tal d’ampliar espais, per descentralitzar-se i per tal de diferecniar-se del Saló del Còmic, i des de llavors ja portem tretze caps de setmana en que l’Hospitalet es torna una mica japonès.
Aquell any la persona convidada va ser l’animador Masami Suda, conegut per participar en series com Bola de Drac, Comando G, Candy Candy, Pokemom, Dr Slump,… i moltes més que personalment no conec. Per internet circula una versió errònia que diu que la convidada va ser la dibuixant de manga Masami Tsuda (autora de Kare Kano), errada fàcil de comprendre veient la similitud dels noms dels dos dibuixants.
Com veieu sols he pogut trobar el catàleg del Saló, però el cartell portava la mateixa imatge de la dibuixant Núria Péris.
Bé,… aquest és un petit homenatge al Japó des de l’Hospitalet de Llobregat,… esperem que no empitjori encara més la situació.
REFERÈNCIES
El nom de l’Hospitalet de Llobregat
Al llibre 25 imatges de la història de l’Hospitalet (1979), de lectura indispensable, Francesc Marcé i Sanabra ens diu:
El topònim oficial i correcte de la nostra població avui és L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. Així fou aprovat pel Consell de Ministres el 23 de juliol de 1977.
L’anteposició de l’article, a vegades el, a vegades lo, el trobem normalment a partir de l’aparició del nom Hospital, qualsevol que sia la seva grafia. I fins ben avançat el segle passat es manté tant en català com en castellà. La seva desaparició no és provocada perquè la gent del veïnat hagi volgut fer un canvi en la denominació, sinó perquè les formes castellanitzades l’han adulterat artificialment. El nom “Llobregat” que li fou adjuntat per distinguir-lo d’altres Hospitalets el comencem a trobar en els llibre municipals a partir de 1873. La preposició de (no del), que uneix els dons noms, és la que hi correspon d’acord amb l’Institut d’Estudis Catalans, perquè el segon és el nom d’un riu, com s’esdevé per exemple amn Mora d’Ebre, Artesa de Segre i l’Espluga de Francolí.
El nom tal com és avui ja l’havia aprovat l’Ajuntament l’any 1933 i s’ajustava al nomenclàtor establert per la Generalitat de Catalunya. L’any 1939 això no fou respectat i l’article en tornà a despareixer.
Deixo un parell d’exemples que he trobat a l’ARCA
El primer fragment és del diari La Federación (Órgano de la Federación Barcelonesa de la Asociación Internacional de los Trabajadores) del 11 d’octubre de 1873; el segon correspon al calendari català de l’any 1877
Evolució de les masies de Catalunya
Ahir al parlar de Cal Gotlla també ho vaig fer sobre la seva classificació segons l’esquema de Danés i Torras. Com segurament sortirà una altra vegada, vull fer una mica d’explicació, i pot ser el millor es agafar-me al resum que va fer Francesc Marcé a un petit llibre sobre les nostres masies.
Com veieu hi ha 3 grups principals. Les masies del primer tenen la particularitat de que les vessants de la teulada llença les aigües cap a la façana principal, per correspondre a llocs poc plujosos. Acostumen a ser d’estructura més modesta i mancats de fustes llargues per a utilitzar com a bigues. Aquest grup ha evolucionat amb la incorporació de construccions annexes, d’acord amb les necessitats i possibilitats econòmiques.
El segon grup és el més generalitzat, pràcticament un 70% del total de les masies clàssiques tenen aquests patrons. Els vessants donen aigües a les façanes laterals, la qual cosa és pròpia d’indrets plujosos. De tots els tipus, el més important és el 2, amb un 57% del total, i que evolucionà al segle XVI produint la resta. Els tipus 4, 5, 6, 7 i 8 són propis del Barcelonès i comarques limítrofes, per tant els trobarem a la nostra ciutat: Cal Gotlla, Cal Trabal, Cal Masover Nou,…
El tercer grup són masies de grans proporcions i d’aire senyorial. Les més grans disposen d’una torratxa o llanterna al centre de l’edifici que il·lumina l’escala. A l’Hospitalet tenim l’Harmonia o l’edifici del museu d’Història.
També vull enllaçar al bloc de Ramón Lasheras, “Una finestra al Delta del Llobregat” on hi ha tres entrades sobre aquest tema: “La masia, com a element viu, ha tingut un naixement, un creixement, una època d’esplendor i en l’actualitat sembla encaminar-se cap a la decadència o, encara pitjor, a la seva desaparició. Amb el transcurs dels anys, el que va començar sent una explotació agrària o ramadera s’ha anat convertint en segona residència, restaurant o, en el millor dels casos, en allotjament turístic rural o casa de colònies. En l’actualitat, a Catalunya queden unes 6.000 masies. La seva situació és, segons les últimes investigacions, alarmant, corrent el risc real de desaparèixer per sempre de la nostra fisonomia…”
Patrimoni arquitectònic desprotegit de l'Hospitalet de Llobregat. Font: AV de Bellvitge. (Segons la classificació de dalt: per un costat II-3 i per l'altre II-6)
REFERÈNCIES
- Imatge: La masia catalana, Història, Arquitectura i Sociologia. Joaquim de Camps i Arboix. Ed. AEDOS, Barcelona, 1976, 3ra edició. Pàg. 108.
- Text del llibre “Una mirada a la marina d’ahir. Les Nostres masies” (1980) de Francesc Marcé. Editat pel Museu d’Història de la Ciutat, i del bloc “Una finestra al Delta del Llobregat”
El col·lectiu Video-Nou a Can Serra, 1977-78
Aquesta fotografia és del col·lectiu Vídeo-Nou filmant el documental “Intervenció vídeo a Can Serra” del que he trobat uns 5 minuts al You Tube
En aquest vídeo podem veure el barri de Can Serra als anys 1977-1978. Són unes imatges de mala qualitat, sense so, i a més en format .mov, el que vol dir que fins que no es descarregui tot el video no el podreu veure, però no patiu que són pocs minuts d’espera.
Ja comentareu,…
_____________________
Video-Nou, va ser un un col·lectiu de persones amb diversa formació que van explorar l’aplicació del vídeo en diferents camps,… podeu llegir més als links de sota.
http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=156
http://www.dailymotion.com/video/x8rkw_video-nou-carles-ameller_news
http://www.blogsandocs.com/?p=76
“en el caso de Can Serra se hizo lo siguiente:
Primero, nosotros hicimos un documental con tono periodístico sobre el estado sociourbanístico del barrio en el que se entrevistaron a todas las partes implicadas.
Segundo, a partir del debate en sesión abierta con motivo de la presentación de ese documental, en un proceso de feed-back con los participantes y personas del barrio, surgían los temas que producían más fricción de intereses.
Tercero, se organizaba un taller de vídeo en el que participaban personas, generalmente jóvenes, del lugar.
Cuarto, se producían los reportajes de vídeo sobre los temas que más destacaron en el debate para así ser tratados monográficamente, realizados por los participantes del taller y asesorados por algunos de los componentes de Video-Nou.
Luego, éstos reportajes tienen que difundirse entre los diversos colectivos o grupos sociales que están de alguna forma afectados por la temática que se desarrolla en cada reportaje; y la idea era hacer esta difusión tanto en ese barrio como en otros barrios con situaciones similares, cosa que muy pocas veces se logró.
Tenemos pues, un ejemplo de que este tipo de procesos de comunicación no terminan realmente. A nosotros nos hubiera gustado que continuara, que a iniciativa de las asociaciones o grupos sociales de barrio se siguieran este tipo de acciones. Pero entonces la cuestión que aparece es quién financia el trabajo -a no ser que se asuma como trabajo voluntario. El proyecto de intervención en Can Serra fue financiado por la Fundació Serveis de Cultura Popular (donde estaban trabajando Olaguer Sarsanedas y Jordi Font), que consideraron su interés como experiencia piloto, por tanto, sin asegurar su continuidad.
REFERÈNCIES
Zemos98: “Por una comunicación contextual. La experiencia de video-nou / servei de video comunitari”
- Helena Martinez Nuñez Mi querido barrio,viví muchos años allí ,de pequeña jugaba en el descampado de la carpa, cuantos años y cuantos recuerdos.
- MuNh Radeac Entrevistan a mi profe Francesc Batallé (Pare), por aquella época había una escuela de adults en la que él daba clases de forma voluntaria. La escuela la dirigía el profesor Botey.
L'Hospitalet de Llobregat 