Imatges retrospectives d'una ciutat

SENSE CATEGORIA

Actualitzacions.prat

Avui he estat a la fira avícola del Prat de Llobregat i he trobat una iniciativa molt interessant, es diu Actualitzacions.prat i és un projecte fotogràfic portat a terme per Xavier Esteban on agafa fotografies antigues de la ciutat i les recrea al mateix lloc on es van fer originalment amb actors moderns, aquests actors formen part d’algunes de  les entitats de la ciutat.

A la primera imatge podeu veure els components de Basquet Prat:

A la següent, l’associació de Puntaires de Jardins de la Pau,…

A aquest conjunt de imatges veiem els treballadors que van traslladar/rehabilitar la granja La Ricarda, ara actualitzant una postal molt antiga de l’edifici,…

Però a la fira avícola del poble (dit en el millor sentit possible) del costat podem trobar una exposició de la producció de moltes explotacions agrícoles,…

Un munt de galls i gallines de pota blava! i també altres animalons, com rucs, cavalls,…

Carros, en aquest cas tartanes,…

I altres elements agrícoles que al nostre poble també es van utilitzat fa no res, però que malauradament hem oblidat, o ens han fet oblidar… encara que a un petit reducte denominat Cal Trabal es podrien fer servir,…

Potser ens volem actualitzar una mica massa,…

REFERÈNCIES

Actualitzacions.blogspot


Les muscleres de Montjuïc

Ja he escrit sobre el riu Llobregat, la platja de l’Hospitalet, Sant Pere Martir, accidents geogràfics que envolten la nostra ciutat, i avui vull parlar sobre Montjuïc. Fa uns dies em vaig llegir el llibre “Montjuich de Antaño. Estampas de la montaña” que Luis Baile Lisón va escriure a l’any 1942; és un compendi bastant personal de records, històries, llegendes,… sobre la muntanya, i he seleccionat una que m’ha semblat interessant per traslladar aquí. No tracta sobre el sector més proper de la muntanya, però segur que coneixeu el lloc. Per acompanyar el text he fet una mica de recerca i he posat algunes fotografies (i fins i tot un vídeo musical), que pot ser no són totes dels mateixos anys, però crec que són ilustratives. El text es titula,…

MOLUSCOS

Igual que las casas colgadas sobre el Huecar de Cuenca pendían sobre la carretera de Casantúnez, casi frente adonde hoy se asienta la estación de ferrocarril del Puerto, estos merenderos que por corrupción popular de la voz molusco llaman musculeras [suposo que vol dir muscleres].

Abajo, en la pequeña bahía del muelle de San Beltrán estaban anclados los pontones criaderos de ostras de negras valvas y de pulpa anaranjada que ofrecen al gastrónomo de cosas de mar uno de sus más deliciosos bocados. De allí las subían chorreando agua salina, frescas y palpitantes como herida junto al corazón, para ofrecerlas a la clientela, a veces popular, a veces distinguida.

[Afegeixo aquí aquest article del núm. 21 la revista Imatges del 20 d’octubre de 1930, suggerit per Manuel Domínguez del Centre d’Estudis de l’Hospitalet]


Sobre ellos, separando solamente por un tajo por cuyo fondo pasa el camino antiguo de Miramar, se alza la fábrica reconstruida de este famoso y caro restaurante.

Este camino que tantas veces ha servido para traer, en noches trágicas hombres corajudos a dirimir sus contiendas a facazo limpio, también ha llevado hasta estos merenderos su clientela varia que, nada belicosa por cierto, más gustaba de la paz contemplativa y de la dulce tranquilidad, que engendran unas docenas de mariscos humeantes de vapor y olorosos a buen condimento.

Cuando las torres de la boca del puerto se alzaban sobre el muelle de Barcelona junto al embarcadero de los grandes trasatlánticos italianos, el mar besaba casi las vías del ferrocarril y en la dársena de San Beltrán atracaban los vapores ingleses de cuyas panzas insondables salían toneladas y toneladas de carbón.

Desde los cuartitos reservados de las musculeras se podía contemplar el tráfago de hombres que en negras teorías sacaban cestones y cestones de hulla británica.

Un poco más apartados, hacia la escollera que separaba del mar libre, estaban los veleros italianos. Veleros que traían carbón vegetal de Sicilia, de Córcega o de Cerdeña

Era grato el espectáculo desde el recogido y prominente observatorio.

La mesa servida para merendar los deliciosos moluscos, la tarde barcelonesa, tibia, susurrante de lejanos rumores de la ciudad; y cuando el bon yantar de nuestro Arcipreste de Hita, alegraba el alma con el cosquilleo de sus calorías, repartiéndose por el organismo, subía del Puerto una música de acordeón y una voz napolitana cantaba plena de nostalgia una alegre tarantela.

Era un velero de Italia, donde los pobres marineros evocaban líricamente el dulce pais de su nacimiento, la patria de allende Mediterráneo cuyo pabellon tricolor, con la cruz de Saboya se mecia en lo alto del palo masana.

Sólo por vivir estos deliciosos momentos valía la pena llegar hasta los merenderos colgantes, donde económicamente se podía comer a la marinera de una manera substanciosa.

Y cuántas veces parejas de enamorados, llevados por el atrayente deseo de sumergirse en la paz de un aislamiento, se llegaban hasta estas musculeras clásicas de sabor costero y plácidamente en el pequeño comedorcito, amplia miranda al mar y al puerto, dejaban pasar el tiempo tras la merienda amablemente compartida.

¡Qué de recuerdos sabrosos y sentimentales traerán a algunos de nuestros lectores esas casitas colgantes  de sota Miramar! No debieron desaprecer nunca, porque, además de lo original de su situación y de su estructura, daban a la montaña de Montjuich el prestigio de una tradición clásica y humilde, que debió conservar para ofrecer siempre el contraste necesario en cada perspectiva. Bien está que el Miramar de los ricos barceloneses se haya modernizado para ponerse a tono con los gustos de esta generación refinada o más exigente que la anterior.

Pero estos merenderos, estas pequeñas musculeras colgantes debieron respetarse como cosa sagrada. Tan sagrada como la discreción de sus camareros que pisaban fuerte o llamaban quedamente antes de entrar, para no sorprender nunca a una pareja que, ante la maravilla de su propio amor jugaban a películas y se hallaban en el preciso momento del beso de largo metraje.

REFERÈNCIES


L’Hospitalet des dels terrats (2)

Més imatges de pisos en venda o en lloguer, millor dit, del que es veu des d’aquests pisos que anuncien al lloc web Habitaclia. He seleccionat les 20 vistes que més m’han agradat, veureu Can Trinxet, Ca n’Arús, la caserna de la Remunta, les dues Santa Eulàlies, la Talaia, el carrer del Parral, el Mercadona del Gornal, la comissaria dels Mossos,… més que res per donar una mica de color al bloc,…

REFERÈNCIES


Retalls sobre el fantasma del torrent Gornal

A finals de 1934, al segon pis del número dos del carrer de Gascón de Gotor de Saragossa es va començar a escoltar una “voz hombruna” que es lamentava a la cuina, des d’aquell moment cap inquilí de la casa va poder dormir, i no eren persones ignorants, hi vivien arquitectes i enginyers,… fins i tot la policia donava fe de que allà passava quelcom estrany. Davant d’aquests testimonis la notícia del “duende” de Saragossa va saltar a la primera plana de revistes i diaris.

En aquest context, pocs dies després, va sortir el cas paranormal de l’Hospitalet que aquí tracto. He fet recerca a totes les hemeroteques digitals que conec i he fet un recull de 6 articles. Molts apunten a un rotatiu nocturn de Barcelona com el que treu el cas a la llum, però ni l’he pogut trobar, ni sé el nom,… en tot cas entre tots els articles sabreu molts detalls d’aquell fantasma,…

No tinc cap foto del fantasma de l’Hospitalet, així que poso una de las que va fer William Hope que són bastant esgarrifoses i de la mateixa època,…


L’Hospitalet des dels terrats

Pot ser penseu que si voleu tenir una idea de com és una ciutat des de l’aire el millor es anar a parar a Google Earth, Bing Maps, l’Institut Cartogràfic,… segurament és cert, però hi ha un petit problema, a les imatges d’aquests llocs tot es veu molt petit. Si voleu volar baix, fregant les xemeneies i les antenes de televisió, i per ara no teniu una catifa voladora, ni una escombra de bruixa…  el millor a l’Hospitalet és pujar a les parts més altes de les talaies que tenim distribuïdes por tota la ciutat, als terrats, i mirar des d’allà,…

Hi ha una manera fàcil de pujar als terrats, és anar a parar als llocs web de venda de pisos. Sí, sí,… aquesta sobredosis d’imatges l’he seleccionada d’Habitaclia, que té l’avantatge de que no posa publicitat a les seves fotografies, són grandetes, i moltes d’una qualitat acceptable.

No poso cap comentari, dono per suposat que coneixeu la vostra ciutat,…

REFERÈNCIES

  1. Habitaclia – l’Hospitalet
  2. L’Hospitalet des dels terrats (2)

 

 


Beques del Museu i de l’Arxiu de l’Hospitalet, 2011

M’ha arribat un correu electrònic des del museu d’Història amb dades sobre les seves beques per aquest any. Com no trobo penjada aquesta informació enlloc i penso que pot ser interessant pels que seguiu aquest bloc, passo a publicar-la aquí.

La imatge és del bloc "Viatges i rutes a descobrir pel món"

Són dues beques de 6.000 euros adreçades a llicenciats universitaris de les branques relacionades amb els dos treballs de recerca següents:

Beca 1. Les masies de l’Hospitalet

Estudi sobre el paisatge agrari i els models d’explotació agropecuària del territori de l’Hospitalet en època moderna i contemporània, i sobre la estructura i l’evolució arquitectònica de les masies del terme, tant de les desaparegudes com de les existents. El treball inclourà un inventari i un mapa amb l’ubicació espacial de les masies esmentades.

Beca 2. La imatge de l’Hospitalet a l’art i la fotografia

Estudi sobre el tractament de l’imatge dels diversos paisatges de la ciutat a les arts visuals als segles XIX i XX. El treball comporta l’inventari –amb imatges- de tots les obres plàstiques detectades que reflecteixin imatges, paisatges o interpretacions localitzades a la nostra ciutat, tant pertanyents al fons d’art del Museu de l’Hospitalet com d’altres pertanyents a col·leccions ubicades fora de la nostra ciutat. El treball inclourà un buidatge i inventari de fons fotogràfics no ubicats a l’Hospitalet.

Teniu de temps per presentar les sol·licituds fins les 14 hores del divendres 23 de setembre de 2011.

Us enllaço aquí la resta de bases en format .doc


El primer Saló del Manga a l’Hospitalet

La tercera edició del Saló del Manga es va realitzar al nostre municipi a l’octubre de l’any 1997; marxava de la Estació de França per tal d’ampliar espais, per descentralitzar-se i per tal de diferecniar-se del Saló del Còmic, i des de llavors ja portem tretze caps de setmana en que l’Hospitalet es torna una mica japonès.

Aquell any la persona convidada va ser l’animador Masami Suda, conegut per participar en series com Bola de Drac, Comando G, Candy Candy, Pokemom, Dr Slump,…  i moltes més que personalment no conec. Per internet circula una versió errònia que diu que la convidada va ser la dibuixant de manga Masami Tsuda (autora de Kare Kano), errada fàcil de comprendre veient la similitud dels noms dels dos dibuixants.

Com veieu sols he pogut trobar el catàleg del Saló, però el cartell portava la mateixa imatge de la dibuixant Núria Péris.

Bé,… aquest és un petit homenatge al Japó des de l’Hospitalet de Llobregat,… esperem que no empitjori encara més la situació.

REFERÈNCIES