Imatges retrospectives d'una ciutat

SERVEIS – LLEURE

Circular del Casino Nacional, núm. 2, desembre/1947

Ja fa uns mesos que J Albert Graells em va enviar aquest document, una vegada solucionats uns temes d’espai al bloc, avui el publico. Em comenta que queden molt pocs, pot ser mitja dotzena, i aquest concretament procedeix d’un volum propietat del Sr. Joan Rosell que recull diversos butlletins del Casino corresponents als anys 1947-1948. Aquests butlletins , en el seu moment van ser recollits i bellament enquadernats pel Sr. Josep Rosell Ventura, antic President del C. H. Casino. Si piqueu a sobre de la següent imatge podreu descarregar la circular sencera.

Trobem molts temes interessants, per exemple, sobre el per què de la celebració de la festa major d’hivern, en motiu de Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre; consultes sobre agricultura, concretament sobre l’escàs rendiment dels cultius de mongetes, segons l’autor, probablement degut a la contaminació; també de les gallines pota blava del Prat; de l’equip de hoquei del Casino i de la preparació d’un festival de patinatge artístic; el programa de les festes,…


També hi ha un apartat d’història de la ciutat, “Perfiles Sentimentales”, que ens parla d’una nit de 1909 al primer cinema de l’Hospitalet; una entrevista a Antonio Parera Oliveras,  com organitzador de les festes;  una secció on surten els naixements i les peticions de ma;  una nota sobre la celebració de la festa de l’arbre, i sobre audicions de discos, que es comentaven entre els participants… a més de contes, reflexions, mots encreuats, tests de memòria, poemes, musica, consells per fer pessebres,…


Restaurants, bars, pubs, discoteques,… del 1983

El que tenim a continuació es la sel·lecció de bars, pubs discoteques, restaurants,… que es publicava a El Periódico del Llobregat el maig de 1983. N’hi havia més, l’Hospitalet sempre ha tingut i té molts locals d’aquests tipus, però segur que vau pisar algun dels que surten,….


Per cert, sabeu quina és l’entrada més vista en aquest bloc?? la de la discoteca Dragón Rojo, que també trobareu a la llista.

REFERÈNCIES


Passeig de Bellvitge, 1973

L’altre dia vaig descobrir aquestes fotografies que en Leon Silva havia publicat a la pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flikr, el vaig localitzar al facebook, li vaig preguntar si les podia publicar i aquí les teniu.

Aquesta primera és d’en Leon i la seva companya al que ara és el passeig de Bellvitge, al fons  a l’esquerra es veu l’edifici de la Telefònica i a la dreta el cine Lumiere en obres, estan cobrint la teulada. Això ens permet datar la fotografia ja que el cinema es va finalitzar a finals de l’any 1973, així que probablement les fotografies són de la primavera d’aquell any, es veuen mànigues curtes i llargues.

Aquestes dues també son del passeig; els arbres del fons són els que havia a cada costat de la Gran Via i en aquell espai, entre els dos blocs es construiria l’institut del barri, i una torre de 17 plantes.


Aquesta última està feta des del balcó del pis d’en Leon, a una planta alta, amb unes vistes que arriben fins la muntanya de Montjuïc. Més a prop veiem una esplanada amb un edificis baixos i allargats, no sé què són però és possible que siguin de les obres del Gornal, ja que la construcció d’aquest barri va començar el juliol de 1972. Més a prop, a sota, veiem les vies de la línia de Vilanova

 

REFERÈNCIES

 


Les primeres pel·lícules del Cinema Victoria

Nicanor Molina m’ha enviat aquest article que va escriure per la publicació Hospitalet Deportivo el dia de la inauguració del nou cine Victoria, que per cert, ell no el té apuntat i jo no trobo quan va ser,… bé, al menys sé que va ser un dissabte de molt a finals del 1960 o dels inicis del 1961, ja que el projecte de construcció del cinema es va aprovar el juny de 1960, i ja sortia com acabat al primer dels quatre números de la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo de 1961.

Al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana van fer un recull d’informació sobre aquest cinema i sobre el seu arquitecte,  així que per no repetir informació, si esteu interessats en més informació sobre el cinema us deixo l’enllaç a les referències, allà també podreu enllaçar amb altres documents molts interessants sobrer aquest i altres cinemes de la ciutat. També us poso una fotografia de l’interior amb la gran pantalla i les butaques de fusta!

Les dues pel·lícules que van exhibir el dia de l’inauguració no eren aptes per a tots els públics, d’Infierno en la ciudad deien que era “a un mismo tiempo desagradable y turbadora, como el aguardiente de las tabernas de arrabal“, i a més, a les cartelleres de Barcelona ja apareixien des d’octubre de 1960, es a dir, no eren ben bé estrenes. Això m’ha semblat estrany, ja que,… no sé,… jo hauria fet el contrari per fer venir a més gent el dia de la inauguració, programar pel·lícules d’estrena i per tots els públics,…


REFERÈNCIES


Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70

Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975  o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…

A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.


La Casa de la Cultura de l’Hospitalet

Al programa d’actuació municipal 1969/72 he trobat aquesta maqueta del que anava a ser el teatre municipal i casa de la cultura de la ciutat. Al moment de publicació del programa, a l’estiu de 1970, encara es tenia que adquirir el terreny per construir-lo al barri del Centre, però ja es publicava el cost total, uns 10 milions de pessetes, ja!

El teatre tenia un aforament previst de 1200 espectadors i amés a l’edifici hauria un auditori per 350 persones, una sala d’exposicions, una biblioteca, botigues d’ús cultural, i les set plantes serien la seu de moltes entitats culturals.

Ja al juny de 1973, a la publicació La Voz del Llobregat, he trobat algun comentari dient que s’havia desestimat el projecte pel seu excessiu cost.

 


Hostal de Santa Eulàlia, 1961

Avui escriuré una mica sobre l’Hostal Santa Eulàlia, inaugurat tot corrent per celebrar també la inauguració de l’antic camp de futbol de la ciutat, situat a Sant Josep, el 15 de maig de 1958.  Des d’aquell moment quasi tots els dinars-sopars oficials i oficiosos de la ciutat es van fer allà. Tots els equips que venien de lluny a jugar a la nostra ciutat, aquí venien a parar; també personalitats oficials, artistes, i un munt de turistes de totes les nacionalitats, però sobre tot d’Alemania, ja que al costat tenia el garatge d’Autocares Julià, on l’Europabús tenia l’estació terminal. Lògicament també és celebraven batejos, comunions, casaments,… es a dir, que segur que hi ha un munt de fotos a les caixes que teniu a dalt de l’armari,…

L’establiment tenia 4 pisos, i fins a 8 al cos més alt; disposava de 50-60 habitacions, bar restaurant, menjador per 80 comensals, i dos grans salons, un per 100 i un altre per 300 persones.

Aquí teniu la seva situació, al carrer de Santa Eulàlia, a l’alçada del carrer de Martí Codolar.

Des de 1960, l’hostal el portava el senyor Josep Elias i Serra (1909-1991), que també s’encarregava de l’Hotel Colonia Puig, a Montserrat. El secundaven la seva germana Eulàlia i el seu marit Pedro Virgili Fortuny. A la Vanguardia es poden trobar anuncis dels plats de cuina catalana que realitzaven (escudella i carn d’olla, peus de porc, bacallà a la catalana,…) o també de plats més “internacionals” (sopa de formatge, pollastre grillé americana,…) fins al 1967, però segurament van tancar anys més tard, no he trobat quan.

Els preus de principis dels 60 pels banquets era de 120 pessetes per persona, i el dinar,… 50 pessetes! A sota teniu el menjador.

I aquí el bar,…

Aquesta fotografia és de Josep Elias, el més baixet, amb una de tantes personalitats que van passar per l’hostal, el que va ser campió mundial dels pesos pesats (1933-34), Primo Carnera.

Seguidament la pàgina que van pagar a la Vanguardia per fer-se publicitat., juntament amb les empreses que van col·laborar en la construcció.

Seguidament, un parell de dibuixos que he trobat a internet,…

REFERÈNCIES