Circular del Casino Nacional, núm. 2, desembre/1947
Ja fa uns mesos que J Albert Graells em va enviar aquest document, una vegada solucionats uns temes d’espai al bloc, avui el publico. Em comenta que queden molt pocs, pot ser mitja dotzena, i aquest concretament procedeix d’un volum propietat del Sr. Joan Rosell que recull diversos butlletins del Casino corresponents als anys 1947-1948. Aquests butlletins , en el seu moment van ser recollits i bellament enquadernats pel Sr. Josep Rosell Ventura, antic President del C. H. Casino. Si piqueu a sobre de la següent imatge podreu descarregar la circular sencera.
Trobem molts temes interessants, per exemple, sobre el per què de la celebració de la festa major d’hivern, en motiu de Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre; consultes sobre agricultura, concretament sobre l’escàs rendiment dels cultius de mongetes, segons l’autor, probablement degut a la contaminació; també de les gallines pota blava del Prat; de l’equip de hoquei del Casino i de la preparació d’un festival de patinatge artístic; el programa de les festes,…
També hi ha un apartat d’història de la ciutat, “Perfiles Sentimentales”, que ens parla d’una nit de 1909 al primer cinema de l’Hospitalet; una entrevista a Antonio Parera Oliveras, com organitzador de les festes; una secció on surten els naixements i les peticions de ma; una nota sobre la celebració de la festa de l’arbre, i sobre audicions de discos, que es comentaven entre els participants… a més de contes, reflexions, mots encreuats, tests de memòria, poemes, musica, consells per fer pessebres,…
Restaurants, bars, pubs, discoteques,… del 1983
El que tenim a continuació es la sel·lecció de bars, pubs discoteques, restaurants,… que es publicava a El Periódico del Llobregat el maig de 1983. N’hi havia més, l’Hospitalet sempre ha tingut i té molts locals d’aquests tipus, però segur que vau pisar algun dels que surten,….
Per cert, sabeu quina és l’entrada més vista en aquest bloc?? la de la discoteca Dragón Rojo, que també trobareu a la llista.
REFERÈNCIES
Passeig de Bellvitge, 1973
L’altre dia vaig descobrir aquestes fotografies que en Leon Silva havia publicat a la pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flikr, el vaig localitzar al facebook, li vaig preguntar si les podia publicar i aquí les teniu.
Aquesta primera és d’en Leon i la seva companya al que ara és el passeig de Bellvitge, al fons a l’esquerra es veu l’edifici de la Telefònica i a la dreta el cine Lumiere en obres, estan cobrint la teulada. Això ens permet datar la fotografia ja que el cinema es va finalitzar a finals de l’any 1973, així que probablement les fotografies són de la primavera d’aquell any, es veuen mànigues curtes i llargues.
Aquestes dues també son del passeig; els arbres del fons són els que havia a cada costat de la Gran Via i en aquell espai, entre els dos blocs es construiria l’institut del barri, i una torre de 17 plantes.
Aquesta última està feta des del balcó del pis d’en Leon, a una planta alta, amb unes vistes que arriben fins la muntanya de Montjuïc. Més a prop veiem una esplanada amb un edificis baixos i allargats, no sé què són però és possible que siguin de les obres del Gornal, ja que la construcció d’aquest barri va començar el juliol de 1972. Més a prop, a sota, veiem les vies de la línia de Vilanova
REFERÈNCIES
- Pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flickr
- El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala, escrit per Núria Toril i Òscar Garcés i publicat als Quaderns d’Estudi 13 – 14 del Cewntre d’Estudis de l’Hospitalet, juliol 1996
Les primeres pel·lícules del Cinema Victoria
Nicanor Molina m’ha enviat aquest article que va escriure per la publicació Hospitalet Deportivo el dia de la inauguració del nou cine Victoria, que per cert, ell no el té apuntat i jo no trobo quan va ser,… bé, al menys sé que va ser un dissabte de molt a finals del 1960 o dels inicis del 1961, ja que el projecte de construcció del cinema es va aprovar el juny de 1960, i ja sortia com acabat al primer dels quatre números de la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo de 1961.
Al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana van fer un recull d’informació sobre aquest cinema i sobre el seu arquitecte, així que per no repetir informació, si esteu interessats en més informació sobre el cinema us deixo l’enllaç a les referències, allà també podreu enllaçar amb altres documents molts interessants sobrer aquest i altres cinemes de la ciutat. També us poso una fotografia de l’interior amb la gran pantalla i les butaques de fusta!
Les dues pel·lícules que van exhibir el dia de l’inauguració no eren aptes per a tots els públics, d’Infierno en la ciudad deien que era “a un mismo tiempo desagradable y turbadora, como el aguardiente de las tabernas de arrabal“, i a més, a les cartelleres de Barcelona ja apareixien des d’octubre de 1960, es a dir, no eren ben bé estrenes. Això m’ha semblat estrany, ja que,… no sé,… jo hauria fet el contrari per fer venir a més gent el dia de la inauguració, programar pel·lícules d’estrena i per tots els públics,…
REFERÈNCIES
Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70
Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975 o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…
A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.
La Casa de la Cultura de l’Hospitalet
Al programa d’actuació municipal 1969/72 he trobat aquesta maqueta del que anava a ser el teatre municipal i casa de la cultura de la ciutat. Al moment de publicació del programa, a l’estiu de 1970, encara es tenia que adquirir el terreny per construir-lo al barri del Centre, però ja es publicava el cost total, uns 10 milions de pessetes, ja!
El teatre tenia un aforament previst de 1200 espectadors i amés a l’edifici hauria un auditori per 350 persones, una sala d’exposicions, una biblioteca, botigues d’ús cultural, i les set plantes serien la seu de moltes entitats culturals.
Ja al juny de 1973, a la publicació La Voz del Llobregat, he trobat algun comentari dient que s’havia desestimat el projecte pel seu excessiu cost.
Hostal de Santa Eulàlia, 1961
Avui escriuré una mica sobre l’Hostal Santa Eulàlia, inaugurat tot corrent per celebrar també la inauguració de l’antic camp de futbol de la ciutat, situat a Sant Josep, el 15 de maig de 1958. Des d’aquell moment quasi tots els dinars-sopars oficials i oficiosos de la ciutat es van fer allà. Tots els equips que venien de lluny a jugar a la nostra ciutat, aquí venien a parar; també personalitats oficials, artistes, i un munt de turistes de totes les nacionalitats, però sobre tot d’Alemania, ja que al costat tenia el garatge d’Autocares Julià, on l’Europabús tenia l’estació terminal. Lògicament també és celebraven batejos, comunions, casaments,… es a dir, que segur que hi ha un munt de fotos a les caixes que teniu a dalt de l’armari,…
L’establiment tenia 4 pisos, i fins a 8 al cos més alt; disposava de 50-60 habitacions, bar restaurant, menjador per 80 comensals, i dos grans salons, un per 100 i un altre per 300 persones.
Aquí teniu la seva situació, al carrer de Santa Eulàlia, a l’alçada del carrer de Martí Codolar.
Des de 1960, l’hostal el portava el senyor Josep Elias i Serra (1909-1991), que també s’encarregava de l’Hotel Colonia Puig, a Montserrat. El secundaven la seva germana Eulàlia i el seu marit Pedro Virgili Fortuny. A la Vanguardia es poden trobar anuncis dels plats de cuina catalana que realitzaven (escudella i carn d’olla, peus de porc, bacallà a la catalana,…) o també de plats més “internacionals” (sopa de formatge, pollastre grillé americana,…) fins al 1967, però segurament van tancar anys més tard, no he trobat quan.
Els preus de principis dels 60 pels banquets era de 120 pessetes per persona, i el dinar,… 50 pessetes! A sota teniu el menjador.
I aquí el bar,…
Aquesta fotografia és de Josep Elias, el més baixet, amb una de tantes personalitats que van passar per l’hostal, el que va ser campió mundial dels pesos pesats (1933-34), Primo Carnera.
Seguidament la pàgina que van pagar a la Vanguardia per fer-se publicitat., juntament amb les empreses que van col·laborar en la construcció.
Seguidament, un parell de dibuixos que he trobat a internet,…
REFERÈNCIES
- Primo Carnera a la wikipédia
- Fotografies i text: Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz (Gràcies a Juan Batalla)
- A aquesta pàgina trobareu el dibuix gran de l’Hotel que he traslladat aquí
- Dibuix vermell a la venda en todocoleccion
- Petit anunci de l’hostal a LA Vanguardia del 19 de març de 1967
L’homenatge a la vellesa de 1931
Aquesta fotografia la va realitzar Alessando Merletti i es va publicar a la revista Mundo Gráfico el 17 de juny de 1931. Era la celebració de la festa en homenatge a la vellesa (diada dels vells), que es feia a la nostra ciutat des de l’any 1916 fins crec el 1974, que és l’última referència que he trobat.
Es van iniciar a nivell de Catalunya i Balears com a iniciativa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, que va fundar l’Obra de la Vellesa amb el propòsit de provocar la formació de patronats locals encarregats d’organitzar cada any aquestes diades.
L’edició de 1931 va tenir lloc al cinema Oliveras, suposo que el que es veu a la fotografia és l’entrada. Encara que no va venir, s’esperava la presència del president Macià, el que va causar una gran afluència de ciutadans. Sí que es va presentar el capità general de la regió, López Ochoa, que veiem a la fotografia, amb el seu ajudant, el capità Fajardo. També podem veure darrere de la nena que porta les flors a Francesc Moragas i Barret, fundador i director de “La Caixa”; l’alcalde de l’Hospitalet, Josep Muntané i Almirall, seria l’home calb i amb bigoti blanc que es trobaria darrere de la tercera nena sentada començant per la dreta, i suposo que les persones que es troben a la mateixa filera són el munt d’autoritats que van acudir, però jo no les sé reconèixer.
Pot ser els que sou de l’Hospitalet de fa molts anys podeu reconèixer els vostres avantpassats. Quantes penúries ens podrien contar aquests homes i dones, nascudes moltes a mitjans del segle XIX!!
També deixo el relat d’aquesta diada contada per La Vanguardia:
La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de Bellvitge
Aquesta primera foto crec que ja la coneixeu, la va fer Juan José Bagán des de la plata 15 de la torre de l’avinguda d’Amèrica el dia 6 de gener de 1985, el dia de reis, i podem veure la rambla de la Marina sense el CAP (el que encara queda al barri). sense el Merca-2, sense l’església, sense el metro, els jardins… en fi,… en falten moltes coses. Encara es veu el cinema Lumiere, en funcionament, ja que tancaria l’abril de l’any següent,…
Les dues fotografies següents les comparteix Lluís Curto i es van fer just des de l’altre costat, des del bloc que es veu a la dreta de la torre més alta a la fotografia anterior.
Aquesta primera imatge, per la quantitat de neu que es veu als cotxes, crec que és del dia de la nevada, el dia 5 de gener. Es pot veure la parada de l’autobús amb el cartell de Soberano, i a dalt a la dreta, l’edifici de l’AV de Bellvitge, ara desaparegut, i que originàriament es va construir com a pis mostra.
La següent, ja des de terra, és del dia de Reis i es veuen els grups de nens, i no tan nens jugant amb la neu que encara perdura. Entre els blocs podem veure l’edifici de Telefònica i al fons a l’esquerra la Gran Via; la rambla de la Marina es troba en obres.
Rambla de la Marina, 1976
En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.
El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…
També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…
A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.
Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.
REFERÈNCIES
- Bloc de Lluís Curto
- Publicació DESTINO núm. 1970, 29 de juny de 1975
- Publicació La Voz del Llobregat, 3 de juliol de 1973
La font de la plaça de la Constitució
Aquesta que segueix és una de les postals clàssiques de la nostra ciutat, el que veieu és el mercat del Centre abans de que al 1933 la plaça es pavimentés i es construís a sobre una coberta, obra de Ramon Puig i Gairalt, l’arquitecte municipal. Aquest espai pel mercat es va inaugurar l’any 1898 i va servir per tal de que els comerciants marxessin del carrer Major a un lloc més adient on provoquessin menys molèsties.
Una de les últimes dades clau que he trobat, fantàstica per datar fotografies, és que l’any 1911 s’instal·là l’enllumenat elèctric a la nostra ciutat. Crec que aquestes faroles que es veuen funcionaven a gas, per tant la fotografia seria anterior a aquell any.
Un altre element que podem veure a la fotografia és una font (amb farola), allà on es troben els nens asseguts. Aquesta font des de fa molts anys, pot ser des de 1925, quan es va cobrir el mercat, la podeu trobar a la plaça de la Constitució. Com veieu, a sobre encara té un segment del pal de la farola.
REFERÈNCIES
- Document de l’arxiu municipal sobre l’exposició Breu història i evolució del Mercat del Centre
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat, Recull gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i publicat per l’Editorial Efadós a l’octubre de 2003
Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri: Celler 1912
Fa uns dies vaig descobrir el bloc del Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri i dins una ressenya sobre la bodega hospitalenca Celler 1912, l’única de la nostra ciutat. No he pogut resistir-me a copiar la pàgina íntegrament, i també convidar-vos a identificar totes aquelles bodegues de l’Hospitalet que considereu que compleixen les condicions per ser acceptades per aquest moviment,…
Cal dir també que segons el llibre de la Mireia Mascarell aquest celler abans es deia ca l’Isidro
REFERÈNCIES
- Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri
- Celler 1912 al bloc BlogHospitalet
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat, recull gràfic 1890-1965. Escrit per Mireia Mascarell i publicat per l’editorial Efadós, l’any 2003
La Rambla, 1953-54
Aquesta imatge de la rambla de Just Oliveras i Prats ha estat cedida per la Pili Anadón, via el seu cosí, en Miguel Medina, que ja fa com un mes que me la va enviar,… sento l’endarreriment però aquest octubre ha estat bastant complicat.
Com veieu a la dreta el cinema Rambla encara no està, es a dir, que encara no em arribat al 1954, any en que es va inaugurar. El que sí que veiem és l’escultura del batlle que dona nom a la rambla, realitzada per d’Hèctor Cesena i inaugurada a l’any 1953.
L’any 1953 també també van canviar els bancs de pedra i els van substituir pels de fusta, com el que veieu a la fotografia. Es veu una terrassa d’un bar,… a veure si recordeu com es deia,…
Fa uns dies vaig escriure inicialment aquest article plantejant el dubte d’on es situava ara l’estatua, i no sols alguns de vosaltres m’heu respost sinó que la Matilde Marcé també m’ha senyalat un llibre Francesc Marcé com a font de moltes dades importants. Segons comenta Francesc: “pels volts de la primavera de 1980, coincidint amb la publicació d’un reportatge sobre el Quico Sabaté, en una efímera revista local (en el qual es donaven com a bones les desafortunades paraules de Antonio Téllez (*) sobre Just Oliveras d’una colla d’exaltats intentà “executar-lo” per segona vegada. Mentre feien saltar el bust de bronze que coronava el monument, foren increpats per alguns vianants i un d’ells telefonà cuita-corrents al Museu d’Història per advertir el que passava. La conseqüència fou que el bust pogué ser recuperat i a partir d’aquell moment quedà guardat en el Museu.
En diferents ocasions, un grup de veïns de la Rambla i de la rodalia reclamà infructuosament la reposició del monument. Finalment el juliol de 1986, després de recollir una impressionant quantiat de signatures, presentaren una petició formal a l’ajuntament. Aquest (las cosas de Palacio van despacio), el reinstal·là, el juliol de 1988, al capdamunt de la Rambla, prop de l’estació de la RENFE “
(*) Antonio Téllez – (La guerrilla urbana en España – Sabaté – Belbaste – París 1972) dóna una imatge del tòpic burgués explotador en referir-se a Just Oliveras, a qui titlla de feixista. Diu que durant la guerra “su primera idea fué recuperar con creces lo que la revolución le había arrebatado y se dedicó descaradamente al estraperlo en gran escala, explotando a la gente con los productos de primera necesidad que sólo él hubiera podido decir como se procuraba.” És un concepte de Just Oliveras que cap coetani seu de l’Hospitalet subscriuria. Això fa pensar que, si aquesta descripció que es fa no s’aguanta per enlloc, no és forassenyat dubtar de la intervenció en l’assassinat d’en Quico Sabaté, que ell dóna com a segura. Tot i que tingui raó quan afirma que aquesta mort “nunca fue atribuida a Sabaté”.
També gràcies a José Antonio per enllaçar la imatge següent:
REFERÈNCIES
- Francesc Marcé i Sanabra, “Evocació de la Rambla. Intent d’aproximació – molt personal- a la seva historia”. Editat per Gent de Pau, 1990
- Francesc Marcé i Sanabra, “Hospitalencs d’ahir”. Editat per l’Ateneu de Cultura Popular, 1994 (pàg. 329-330)
- Ramon Morales, “Monuments i parlaments inaugurals” dins del llibre “Coses de l’Hospitalet”. Editat per l’Ateneu de Cultura Popular, 1990 (pàg. 49)
El quiosc del carrer de l’Albareda, 196?
Aquest estiu en Manuel Domínguez em facilitava aquesta fotografia de l’Ernest Sánchez, nebot de l’home que veieu assegut al costat d’una taula a la part dreta de la imatge. El motiu de la fotografia és l’oncle de l’Ernest, i la seva taula, que en realitat és un quiosc dels d’abans, on es venien diaris, revistes i segurament tot el que podia desitjar la canalla, ja que com veieu estava situat estratègicament a la sortida d’un col·legi.
El lloc és el carrer de l’Albareda quan canvia a ronda de la Torrassa, i per tant el col·legi que veieu és el Santiago Ramón y Cajal, fa pocs anys ampliat.
El que ens permet datar la imatge, més o menys, és l’obra del costat, on es construïa l’actual ambulatori, que es va inaugurar al gener de 1968, així que com a màxim podria afirmar que la fotografia és de mitjans dels anys 60.
També tinc una fotografia de la setmana passada on es veu el nou aspecte del col·legi i l’edifici de l’ambulatori, que sempre queda bé per comparar,…
REFERÈNCIES
La biblioteca Joaquim Costa, 1969
La biblioteca Joaquim Costa va ser la cinquena biblioteca que va tenir la nostra ciutat (sense contar el bibliobus de la Diputació), inaugurada l’any 1969 es situava al carrer del Molí, 50 del barri de Pubilla Cases.
A l’any 1997, degut a que l’edifici com a tal havia quedat desfasat per l’ús d’una biblioteca moderna i les sales es feien servir més com a aules d’estudi que com de lectura, es decideix tancar, i l’any 1999 es substitueix per la nova biblioteca La Bòbila, construïda pel nostre ajuntament i pel d’Esplugues. Actualment l’edifici és la seu de l’Asociación Cultural Andaluza Cofradía 15+1.
La construcció de la biblioteca va formar part del pla d’expansió cultural de l’ajuntament d’aquells temps, gobernat per Josep Maties de España Muntadas (1962-1973).
A sota unes imatges de la inauguració i d’una de les sales:
També la notícia de la seva inauguració amb la situació de les biblioteques de la nostra ciutat en aquell moment.
REFERÈNCIES
- Imatges del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- Pla de biblioteques de l’Hospitalet, abril 1997
- Joaquin Costa a la Wikipedia
- ABC 01.01.1969
- La Vanguardia 14.06.1969
Un 131 Supermirafiori a Pubilla Cases
Aquesta imatge del carrer del doctor Solanic i Riera segurament és de 1987, i la veritat és que les coses no es veuen molt diferents, a part de l’ampliació de l’hospital de la Creu Roja i alguns edificis que s’han construït per allà al fons. Al metro han canviat els cartells i no molta cosa mes,…
Ah! amb un cotxe com aquest però dièsel em vaig treure el carnet de conduir fa molts i molts anys,… no et donaves compte quan pujaves la vorada,… i el soroll de tractor que feia: tocotocotocotoco,… era un supermiraflori, amb ela, com es podia dir així aquesta bèstia, aquest tanc, semblava un nom irònic,…
REFERÈNCIES
Imatge de l’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
L’Òpera de l’Hospitalet
Sempre m’havia preguntat per que a aquella casa okupa li deien l’Òpera, però fins a aquesta setmana, quan ha sortit a la Vanguardia una queixa d’un veï sobre l’abandonament de l’edifici i els problemes que comporta, no m’ha donat per buscar la resposta, us deixo el fruit de la recerca.
Aquesta òpera, per ara, seria en quatre actes:
1. CINEMA, TEATRE,…
Es va construir a finals dels anys 50 al núm. 58 del carrer de Josep Prats i es va inaugurar amb la pel·lícula infantil “Pequeño Gigante”, de l’any 1958.
El propietari, el senyor Boixadera, va invertir una gran quantitat de diners per fer una sala molt ben equipada on volia passar una programació alternativa i de qualitat, a diferència del que es feia als altres cinemes de la ciutat, amb una programació més “popular”; ho va aconseguir en un primer moment, però la gran competència entre els diferents propietaris va fer que tingués que baixar el llistó i anés perdent públic. A l’última temporada va arribar a un acord comercial per tal de que el seu cinema formés part d’una xarxa juntament amb el Rambla, Oliveras i Stadium, però encara així el cinema no era rendible, i va tancar.
Mentre encara funcionava, entre els anys 1960-62, l’Agrupació d’Amics de la Música va arribar a acords per organitzar sessions dobles de cinema de repertori, concerts de música clàssica o popular, òpera, sarsuela o dansa, varietés o la VI edició del Festival de Cinema Amateur en Color. L’Ajuntament també el va fer servir com a espai per alguns esdeveniments de les Festes de Primavera.
2. ESTUDIS DE TVE
Des de 1964, en regim de lloguer, va ser el “Cuartel General de las Huestes televisivas de Barcelona”. A l’any 1972 es presenten les reformes que converteixen l’edifici en “un perfecto estudio de TVE” solucionats els problemes d’insonorització i dotat amb elements tècnics més perfectes, eren els Estudis Òpera
En aquell moment ja es diu que en quatre anys es construirà un edifici de TVE a Barcelona i aquest possiblement quedaria com a enllaç, però aquest edifici es va anar aparcant fins a l’any 1982, quan per l’urgencia del Campionat de Futbol es va construir el centre de producció de Sant Cugat, que no estaria totalment finalitzat fins l’any següent; fins aquell moment existien tres centres de producció de TVE: on van començar, l’antic hotel Miramar, des del 15 de febrer de 1959 (retransmetent un Barça-Madrid); els estudis cinematogràfics Isasi d’Esplugues des de 1973, i aquests.
Dos mesos mes tard l’estudi es crema (en part), aquí podeu llegir la notícia:
A aquest estudis es van realitzar infinitat de programes i per ara sé que a l’any 1996 encara funcionaven com a tals. He trobat part d’una sentència de maig de 2002 sobre una demanda dels propietaris, les empreses immobiliàries BOLUPI SL i BOJUR SL, contra Televisión Española SA. pel que crec temes referents al pagament del lloguer. Suposo que TVE es va anar del local abans.
3. CENTRE SOCIAL OKUPA
L’Òpera s’okupa el 18 de maig del 2002 i a youtube podeu trobar molts vídeos dels concerts i altres activitats que es feien, he trobat aquest sobre el III Festival de la Bici on es pot veure l’interior de l’edifici,…
El 25 de juliol de 2007 es desallotja pels mossos sense cap problema ja que estava buit, uns dies abans el col·lectiu okupa havia decidit no presentar resistència.
4. SENSE ÚS
Des del desallotjament no té cap ús, però un edifici sense ús i abandonat és converteix en un problema. El passat 21 d’abril arriba una queixa a la Vanguardia:
“Desde hace años el edificio del antiguo teatro Ópera de l’Hospitalet de Llobregat sufre un gran deterioro debido a la falta de mantenimiento. Los vecinos sufrimos la invasión de ratas, palomas, mosquitos y malos olores procedentes de dicho edificio. También existe un depósito de gasóleo dentro, lleno de combustible, que puede comportar peligro.
El Ayuntamiento, a pesar de que se han efectuado varias denuncias, no ha llevado a cabo ninguna iniciativa al respecto. Es una pena que un edificio emblemático en una situación privilegiada esté en esa situación. Los vecinos pedimos su recalificación o saneamiento.”
La resposta de l’ajuntament és que encara que és una propietat privada manté converses amb els propietaris per tal d’evitar molèsties.
REFERÈNCIES
- Quaderns d’Estudi núm 13-14 (1996) El Cinema a l’Hopsitalet. De l’espectacle de fira a la multisala (1907-1996) de Núria Toril Terrones i Òscar Garcés i García (pàg 121-123).
- Lloc web “Centre Social Desallotjat L’Òpera”
- Sobre el desallotjament. Europa Press
- Diversos articles de l’Hemeroteca de La Vanguardia
- Queixa d’un veí a la Vanguardia i resposta de la regidora del Districte I
- Sobre l’Agrupació d’amics de la Música (1940-1976) i les activitats al cinema també podeu llegir aquest altre document del Centre d’Estudis.
Per la sanitat, l’Hospitalet en lluita.
“Per la sanitat, l’Hospitalet en lluita” és el títol de la tercera guia de recerca i lectura realitzada per l’Arxiu Municipal l’any 2006. És un document de 49 pàgines carregat de dades i imatges de la nostra història des del punt de vista de la sanitat i que va acompanyar a una exposició que es va moure per la ciutat aquell any.
Podem trobar dades sobre la primera farmàcia, sobre els problemes sanitaris que donava el cementiri, sobre les epidèmies, els assentaments d’escombraires, el barraquisme, els cupons de racionament, els problemes sanitaris als anys 60-70, la mobilització de la ciutat per aconseguir millores sanitàries,… molts temes, com dic, carregats de imatges,… clar això fa que el document sigui molt gran, així que una mica de paciència,…
D’entre el munt d’imatges que trobareu he sel·leccionat aquestes dues vinyetes “humorístiques” de fa 40 anys, suposo que no cal explicar per què ho he fet.
REFERÈNCIES
“Per la sanitat, l’Hospitalet en lluita”
Lluis Llach a Can Buxeres, 1974
La imatge d’avui es d’una cua de joves esperant per entrar al recinte de Can Buxeres, volen veure a Lluís Llach en concert. Era l’estiu de 1974.
Aquesta era una de les activitats que es feia als “Festivales Populares de Verano”, que es van començar a organitzar a l’any 1966 programant música, cine, molt teatre,… a diferents barris de la ciutat. He trobat referències d’aquests festivals fins a l’any 1976, però no sé si van durar més temps.
REFERÈNCIES
Joan Perelló i Masllorens (1929-2011)
Ahir va morir als 82 anys Joan Perelló i Masllorens, va ser director d’una empresa química, regidor del nostre ajuntament al 1974 i alcalde accidental de l’Hospitalet quan va substituir a Vicente Capdevila Cardona, el 25 d’abril de 1977, ja que es presentava com a diputat a Las Cortes. Va precedir a Juan Ignacio Pujana Fernández, que va ocupar el càrrec després de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 3 d’abril de 1979. Posteriorment, 1980-86, va presidir la Junta de Govern de l’Hospital de la Creu Roja i de la seva assemblea local. També era membre del Consell de Síndics de la ciutat; sinó erro, l’únic membre predemocràtic.
L’actual alcaldesa, Nuria Marín ahir va dedicar unes paralues: “un alcalde que va viure una de les etapes més interessants política i socialment a la ciutat, amb l’arribada de la democràcia i la legalització dels partits polítics” i “era una persona molt dialogant i oberta a participar en actes importants, com la commemoració dels actes dels 75 anys de la concessió del títol de ciutat de L’Hospitalet o els actes de celebració dels ajuntaments democràtics”
Al llibre Història de l’Hospitalet podem llegir: “Persona de tarannà dialogant, acusat per l’oposició d’esquerres de ser l’home de palla del dimitit Capdevila, es manifestà impotent per a donar solucions, ni que fossin transitòries, al desgavell de la ciutat en tots els ordres. El mateix alcalde manifestà públicament la vigília de la fi del seu mandat que els problemes plantejats al Consistori hospitalenc no tenien solució sense una nova Llei de règim local, l’Estatut d’Autonomia i l’autonomia municipal. A la impotència política, s’hi afegir la seva solitud. Progressivament, i per causes diferents, van dimitir els regidors [Ramiro] Gallego Pinilla, Francesc Codina, Miró i Gomar. D’altres es mantingueren en una posició passiva i sembla que uns quants, entre ells Celestí Nolla, Mulet, Fossa i Vilaplana seguiren actius a l’equip municipal”. Cal dir que ens trobem dins de la transició democràtica espanyola, un moment molt complicat de governar, quan l’oposició d’esquerres, que tenia com a fita arribar al poder local, i juntament amb els sindicats i les associacions de veïns, porten a terme un allau d’accions reivindicatives sense precedents.
Buscant a Hemeroteques he trobat molts articles on es fa palès l’ambient d’aquells moments; per la quantitat d’informació trobada, recomano els articles de J. Macià i Macià a la publicació Setmanari del Baix Llobregat, que podeu trobar a la secció de Premsa digitalitzada del Departament de Cultura
No vull acabar sense tornar a recomanar el seu llibre Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba (2005), que vaig utilitzar a una article per extreure molts noms de lloc del barri de Sant Josep, d’on ell era. Va escriure més llibres: Un bocí de l’Hospitalet, una gent (1993) i va participar al llibre de la Matilde Marcé i Piera, Tres hospitalencs s’expliquen (1998), però aquests últims no els coneixia fins ara, així que no els puc recomanar,… Tots tres van ser publicats a la col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat, que Joan Perelló va ajudar a renàixer.
Descansi en pau.
REFERÉNCIES
- Imatges de Museus en línia
- Notícia a la web de l’Ajuntament
- La Vanguardia 26.04.1977
- Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet. (pag. 229-230)
- Història de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat
- Article “Barri de Sant Josep, 1947”
El primer Saló del Manga a l’Hospitalet
La tercera edició del Saló del Manga es va realitzar al nostre municipi a l’octubre de l’any 1997; marxava de la Estació de França per tal d’ampliar espais, per descentralitzar-se i per tal de diferecniar-se del Saló del Còmic, i des de llavors ja portem tretze caps de setmana en que l’Hospitalet es torna una mica japonès.
Aquell any la persona convidada va ser l’animador Masami Suda, conegut per participar en series com Bola de Drac, Comando G, Candy Candy, Pokemom, Dr Slump,… i moltes més que personalment no conec. Per internet circula una versió errònia que diu que la convidada va ser la dibuixant de manga Masami Tsuda (autora de Kare Kano), errada fàcil de comprendre veient la similitud dels noms dels dos dibuixants.
Com veieu sols he pogut trobar el catàleg del Saló, però el cartell portava la mateixa imatge de la dibuixant Núria Péris.
Bé,… aquest és un petit homenatge al Japó des de l’Hospitalet de Llobregat,… esperem que no empitjori encara més la situació.
REFERÈNCIES
Els encants de Collblanc, 1959
Aquesta és una magnífica fotografia dels inicis d’Eugeni Forcano, es titula “de lo pagano a lo divino” i ens mostra un detall dels encants del barri de Collblanc al que crec que és el carrer de Farnés, ja que a finals de 1960 els encants es van traslladar a prop del Mercat Central de Fuites i Verdures.
REFERÈNCIES
- “Barcelona” (1964) de Carlos Soldevila, amb fotografies d’Eugenio Forcano. Ediciones Destino
- “Històries de Collblanc-La Torrassa” d’Inocéncio Salmerón Vargas
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac encantadora
- Manuel Domínguez López Poca broma!, el gran Juanito Valderrama al Juventud!
El camping Barcino
Sí, això es un camping! a l’Hospitalet?, No,… deixeu que m’expliqui,… L’altra dia, com a comentari de la imatge del pas elevat de la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez l’Helena Martínez ens deia: “Yo me acuerdo, y también del camping Barcino y de los bares de esa acera, El Patín, el Salamanca y el Toledo, íbamos los domingos a tapear cuando era chiquita (…)”. Al lloc web flickr hi ha un espai amb 24 imatges de Can Vidalet, i tachán!! EL CAMPING!
Fent més recerca m’he trobat un article d’en Edwins Winkels al diari el Periódico del dia 10 d’octubre de 2010, es diu “La añoranza del camping urbano” i surt fins a una foto de l’amo del Bar Salamanca que menciona l’Helena.
“La larga pared con inmensas letras negras nunca se ha borrado de mi frágil memoria. Tal vez por el lugar inverosímil donde habían colocado un cámping, en la entrada sur de Barcelona, al borde de la carretera N-340, kilómetro 1.251, allá donde se fundían Esplugues y L’Hospitalet de Llobregat, suburbios que acogían el tsunami de inmigrantes andaluces y extremeños, pero destino poco habitual de turistas extranjeros. Era a principios de los años ochenta y el cámping Barcino debía estar cerrado ya, porque en 1978 abundaban los anuncios en los periódicos de campistas que vendían caravanas: «Volkswagen, 9 asientos, 6 camas, frigorífico, 250.000 pesetas, contactar encargado cámping Barcino»(…)”
Per situar el camping he utilitzat una fotografia aèria de 1967 realitzada per la Diputació Provincial de Barcelona. He marcat en groc el que crec que era el contorn,…. no sé si he agafat edificis que no eren. El bar Salamanca cau a la plaça de Jacinto Benavente,… i no sé que més dir,… tot vostre!
REFERÈNCIES
- Com comentava la imatge la he tret de l’àlbum de picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), La fotografia forma part del catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002). El peu de foto diu: L’entrada al càmping Barcino al carrer Laureà Miró. En primer terme les nenes María José García Clemente i Ana Llera Clemente. Autor: Antonio García Vicente. AMEL Procedència: Antonio García Vicente.
- Article de el Periódico “La añoranza del camping urbano”
Plaça del costat del Mercat de Collblanc, 1969
Incorporo a sota una fotografia d’Adolfo Fidalgo, que el 20 d’octubre de 2012 ens deia “Gràcies a l’amabilitat de la Comunitat de propietaris, he pogut fer aquesta foto de la plaça del Mercat de Collblanc des del mateix lloc —això crec—, que es va fer la que hi ha al blog, de l’any 1969. L’enquadrament no és exactament el mateix per limitacions de la càmera i el camerògraf, i sobretot per l’existència de l’edifici que ara hi ha a la cantonada de Vaquer amb Ferran i Clua, davant dels antics quioscos, que té uns balcons voladissos sobre la plaça.”
Les següents són del google street view
La veritat és que no sé si aquesta plaça té un altre nom, per això li he dit així; he buscat a la web municipal però no diu res,…. el cas es que té una petita història
Abans del parc que veieu, entre 1933 i 1960, hi havia el born, o el mercat central, o com es coneixia popularment el “mercat dels pagesos”, que era un cobert d’una superfície equivalent al parc infantil de la imatge més la zona de seients que hi ha al costat. A aquest espai era on els pagesos portaven les fruites i verdures dels camps de la Marina per tal de vendre-les a l’engròs, i va ser així durant quasi 30 anys; però el fet de que la ciutat cada vegada tenia més boques que alimentar, va fer que als anys 50 el govern municipal es plantegés traslladar-lo, i així hova fer, a prop del cementiri de Sants.
El parc de la foto suposo que va formar part del paisatge de Collblanc fins l’any 1992, quan es va començar a construir el aparcament amb tres soterranis que veieu a les imatges més modernes.
REFERÈNCIES
- Imatge: “Hospitalet. Noticia Geográfica” Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969
- Text: “Històries de Collblanc-la Torrassa” d’Inocencio Salmerón Vargas.
L'Hospitalet de Llobregat 
