Carrer d’Enric Prat de la Riba, 1957
L’Albert Graells m’ha enviat una nova fotografia de 1957, que situa al carrer d’Enric Prat de la Riba (en aquell moment del Generalísimo Franco), cantonada amb el carrer de Fabregada.
Veiem també un Citroën traction avant i un autobús que segurament ve de Santa Eulàlia, pot ser fa la línia H. Al bloc ja vaig compartir imatges d’alguns Pegasos de la mateixa línia, però d’aquest autobús no sé ni la marca,…
Per la meva part he agafat una foto aèria del 1958 i he assenyalat des d’on crec que es va realitzar la fotografia, es a dir, una mica després de passar el carrer de Vilumara
M’he anat allà amb el google street view i aquest seria el lloc l’any 2008. La Farmàcia espero que sigui al mateix lloc (encara que sigui a un edifici nou), per que l’he utilitzada per situar-me. Tinc una guia de comerços de 1951 i a aquest carrer sols em surten dues farmàcies, la de M. Raventós, al núm. 196, i la de Juan Riera Tortosa, al núm. ?61 (aquesta encara existeix al mateix número, i pel que he trobat també la van portar els hereus de Juan Riera Tortosa); cap coincideix amb l’actual, ni amb la numeració, núm. 212, ni amb el nom, Farmacia Soucheiron Almela. Pot ser en al algun moment van canviar la numeració?
REFERÈNCIES
L’autobús de la línia “H” (L’Hospitalet – Santa Eulàlia)
Fa una setmana Miguel Medina m’enviava entre d’altres fotografies, aquesta de 1956, on surt el seu yaye José López Ruiz junt a l’autobús que conduïa fent la línia de l’Hospitalet fins a Santa Eulàlia a la companyia Oliveras SA.
Segons l’imprescindible lloc web de José Mora el recorregut era plaça de l’Ajuntament, carrer de Calvo Sotelo (actual carrer Major), carrer del Generalísimo Franco (actual d’Enric Prat de la Riba) fins el metro de Santa Eulàlia. També diu que en alguns moments de la seva història va ser coneguda amb l’indicatiu “H” i actuava com a servei complementari i limitat a la línia “HB” entre l’ajuntament de l’Hospitalet i la plaça d’Espanya de Barcelona.
En novembre de 1972 les línies “H” i la “HB”, per tal de descongestionar la plaça de l’Ajuntament, canvien la seva terminal de la plaça anterior al carrer de la Tecla Sala.
El que no sé veure és on es va realitzar la fotografia,… algú recorda el cartell de Norit que hi ha a la tenda del costat??
A la web citada també surten aquests dos altres Pegasos de la mateixa companyia i línia. Les imatges en blanc i negre són també de 1956 i del fotògraf hospitalenc Brangulí; la que té un color més salmó és de data indeterminada, però com veieu la matrícula segurament és del mateix any,…
REFERÈNCIES
Línia Sant Adrià del Besós – L’Hospitalet de Llobregat
M’he trobat aquesta imatge de l’autobús que feia el recorregut Sant Adrià – L’Hospitalet entre el 21 de desembre de 1922 i l’1 de gener de 1925. Anava seguint la ruta de l’Arc de Triomf, plaça d’Urquinaona, plaça de Catalunya, avinguda de les Corts i Bordeta. El fotògraf el va agafar amb la seva càmera a la ronda Sant Pere, però també sabem que creuava el Poble Nou per Pere IV i els Quatre Cantons. El seu horari era de 8 del matí fins a 8 del vespre, no sé quants viatges podia fer al dia.
L’autobús és un A.E.C. (Associated Equipment C.O.), van circular 10 per Barcelona i disposaven de 28 seients a l’interior i altres 28 a l’imperial descobert. Com veieu les rodes eren massisses, sense neumàtics, eren més lleugers i ràpids que els existents fins aquell moment, els Tilling & Stevens que utilitzava la CGA.
I ara us explico una historieta d’autobusos i tramvies,… resulta que al març de 1922 es constitueix la “Compañía General de Autobuses de Barcelona SA” (CGA) i en pocs mesos es porta uns autobusos de Anglaterra, els posa al carrer ràpidament inclús sense canviar els ròtuls en anglès que portaven d’allà, eren pràcticament els primers vehicles d’aquest tipus que es veien a Barcelona. La CGA comença a funcionar amb les quatre úniques línies urbanes d’autobusos de Barcelona, que li havia concedit l’ajuntament en monopoli.
Vista la competència que això suposava al tramvia, en aquell moment el medi de transport públic per excel·lència, a finals de 1922 Tramvies de Barcelona salta a l’ajuntament, que ja li havia denegat unes línies anteriorment, i demana dos línies d’autobusos a Govern Civil, la citada i la de Colón-San Sebastian, per la zona portuaria. Li son concedides amb l’argument de que eren interurbanes ja que el seu recorregut era per antigues carreteres de l’Estat (no carrers). Per fer-se notar pinten els seus autobusos de color groc, com els tramvies, mentre els de la CGA eren de color vermell, a sota una imatge de la inauguració dels autobusos.
Aquesta maniobra no va agradar molt a la CGA, ni a l’ajuntament de Barcelona que veien una manca de respecte a l’autoritat de l’alcalde per part del governador civil, com llegireu a l’article inferior de La Vanguardia.
La baralla amb la CGA no va durar molt, ja que al juny de 1924 Tranvies de Barcelona va comprar una part molt important de les accions de la CGA i es va fer amb el seu control; sis mesos després la línia de l’Hospitalet i la de Colón desapareixen i els autobusos passen a la flota de CGA, des d’aquell moment les línies de la CGA no faran competència a la dels tramvies ja que són de la mateixa propietat,… però això no durarà molt ja que la CGA deixarà de ser l’única companyia d’autobusos el mateix any 1925, vindran unes altres a fer-li la competència al tramvia,… i el metro, clar.
REFERÈNCIES
- Bloc The traveler’s drawer (postal colecció Viejas Glorias – 4065)
- La Triple Història dels autobusos al Poble Nou, per Marc Andreu (detalls)
- Fitxa Compañía General de Autobuses de Barcelona SA” (CGA) de Xavi Florez (molta informació i imatges!)
- Fitxa Tramvies de Barcelona de Xavi Florez (molta informació i imatges!)
- Lloc web Autobuses BCN
- La Vanguardia, 30.06.1922 (sol·licitud de les línies)
- La Vanguardia, 28 .12.1922 (sobre una proposició de l’ajuntament de Barcelona)
- La Vanguardia, 03 .01.1923 (un dels autobusos cau a una rasa de les obres del tramvia)
- La Vanguardia, 25 .02.1923 (queixes per que a Sant Adrià els conductors paren on volen)
- La Vanguardia, 30 .10.1923 (noves tarifes, dos nous vehicles marca AET, i multes,…)
- La Vanguardia, 26 .02.1924 (atropellament)
- La Vanguardia, 16 .09.1924 (un altre atropellament)
El camió-autobús de Joan Pujol Farnós, 1905
Aquesta fotografia és el document d’aquest mes, el núm. 15, de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet. La imatge és de 1905 i no es te constància ni de qui ni des d’on es va fer, el que sabem es que el vehicle era l’autobús de Joan Pujol Farnós i que era la primera línia de passatgers de l’Hospitalet.
Hi ha un petit llibre que es diu “Imatges i Records. l’Hospitalet de Llobregat” (1995) de Columna Edicions SA on surt una altra imatge d’aquest vehicle al mateix any, i també diu que encara que el propietari era en Joan Pujol, l’utilitzava amb freqüència el seu germà Ricard, conegut com “Ricardo Carboner”.
Poca cosa, no? He intentat trobar la marca i model del vehicle, però no ha estat possible,… A la recerca he trobat aquest document 100 años de autobuses en Barcelona (1906-2006) però no surt el de Joan Pujol.
REFERÈNCIA I MÉS INFORMACIÓ A
- Anna Maria Parella Arcarons Aquesta fotografia està feta pel 1910 més o menys. I pel que m’han dit, és un passeig de diumenge per l’Arrabassada. Això és un camió de càrrega, i els festius, posaven cadires i feien passeijos. El Propietari de la fotografia és en Josep Costa
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies Anna, al document de l’Arxiu diu que era un autobús, però al llibre que menciono el diu camió. Es clar, és un camió que feien servir d’autobús, ja deia jo que moltes mesures de seguretat no tenia,… :
Autobús de la línia Hospitalet-Barcelona, 1922
Xafardejant revistes m’he trobat amb aquesta de la FAVB on en portada surt una fotografia de l’hospitalenc Josep Brangulí (1879-1949), on capta el que a la revista donen com el primer autobús que va fer la línia l’Hospitalet-Barcelona. M’he anat directament al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell a veure si trobava més fotos i sí, hi han dos més d’autobusos Scémia, amb matrícules posteriors, un B-12445 i l’altre B-16065
Per tal de datar la matrícula podem consultar una web que ens diu que el 01.06.1922 a Barcelona es va donar la matrícula B-8611, i una altra web que ens diu que el 31.12.1922 es va donar la B-9759, per tant queda clar que aquest vehicle es va matricular a finals de 1922, mentre que els que surten al llibre citat es van matricular al 1923
Ara ens anem a altra web amb moltíssimes imatges de la historia de Oliveras SA, i on podem llegir:
“Los orígines de la empresa Oliveras nacen con la línea de L’Hospitalet del Llobregat a Barcelona, el origen de esta línea aparece cuando, el 5 de agosto de 1921, María Prats, viuda de Just Oliveras y madre del entonces alcalde de L’Hospitalet, solicitaba, presumiblemente por cuenta de su hijo, una línea de autobuses que uniese ambas localidades. Con una población de 12.360 habitantes, el movimiento entre L’Hospitalet y Barcelona era ya importante, este hecho debió animar al alcalde a establecer el servicio de autobuses, aunque la solicitud citaba que el servicio se hacía en vía de ensayo. Hay que remarcar también, por otro lado, que la pavimentación de la carretera había quedado lista por septiembre del 1920, hecho que contribuía a facilitar las comunicaciones
El permiso fue -evidentemente- concedido en la misma sesión y la parada quedó fijada en la Pl. de la Vil.la, esquina con la calle Rossend Arús [Aquí es pot veure la parada al 1925]. Por otro lado, el Ayuntamiento de Barcelona concedia, el 25 de agosto de 1921, la autorización para establecer una parada al lado de la carretera de la Bordeta, cerca de la Pl. España. El servicio parece que se inició a finales de aquel mes, i se presentaba desde las 6.30h. hasta las 21.30h. con unas tarifas que oscilavan entre 10 y 60 céntimos de pesetas. La concesión definitiva de la línea en explotación fue acordada el 15 de mayo del 1925 a la Sra. María Prats.
La línea de L’Hospitalet fue dotada desde el 1921 con autobuses eléctricos marca Walker. Aunque fueron retirados, a partir de 1923, por autobuses Scémia: autobuses con dos plataformas y cuatro accesos, con un mínimo de 8 vehículos en servicio.”
Això no cuadra, el de la foto no va ser el primer autobús de la línia l’Hospitalet-Barcelona ja que abans van fer aquesta ruta els Walker. El que pot ser és que fos el primer d’aquesta marca, i també que encara que es va matricular a finals del 1922, no entrés en funcionament fins el 1923.
REFERÈNCIES
L’Hospitalet Centre, 1925
Aquesta fotografia és de l’any 1925, l’any quan Alfons XIII concedia al poble de l’Hospitalet de Llobregat el títol de ciutat.
És fantàstica. No hi ha cap edifici que ens tapi la visió de les muntanyes, de la penya del Moro (al costat del campanar de l’antiga Santa Eulàlia de Mèrida), també es veu l’autobús al carrer Rossend Arús; una palmera, que pot ser és la mateixa d’ara, i moltes més coses que no conec,…
Per cert, si piqueu a sobre aquesta imatge es fa molt gran!
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Ivan Romero Varo Doncs sí. És boníssima. Molt.
- Cristina Martín Campos aquesta palmera sería la de Can Bori?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Jo crec que és la de la plaça del Rector Mossèn Homar (la del costat de l’ajuntament)
- Ivan Romero Varo Si, si. Tot i que l’han mogut una mica és aquesta, sens dubte.
- Cristina Martín Campos Doncs sí crec que ben mirat per la situació de la muntanya tens raó …
Plaça de l’Ajuntament, final anys 20
Com han anat les vacances? Bé? M’analegro!
Comencem el nou “curs” de l’abans de l’Hospitalet de Llobregat amb una imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals dels anys 20.
L’alcalde era en Tomás Giménez Bernabé i la ciutat rondaria els 30.000 habitants. Ens trobem dins de la primera onada d’immigració del s. XX, que ens va portat sobre tot persones dels sud d’Espanya (els denominats murcianos), i també feia pocs anys que ens havien expropiat la platja i 900 ha del sector de la Marina per tal de construir un Port Franc que mai es portaria a terme.
Dades de població i el seu creixement.
1900 – 4.984 habitants
1910 – 6.905 (+ 38 %)
1920 – 12.360 (+ 79 %)
1930 – 37.650 (+ 300 %)
1940 – 51.249 ( + 36 %)
A l’esquerra es pot veure l’edifici de l’Ajuntament (1894 – actualitat) i a la dreta l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XVI-1936),…
REFERÈNCIES
Imatge de la revista de Madrid, “La Esfera” (núm 738) del 25 de febrer de 1928
Dades demogràfiques: Wikipedia
- Marta Martin Ostresss, aixó ho vaig veure a una foto de la meva aviaaaaaaa!!!! uffff
- Metta Vivó ► Aquesta es l’antiga església que va ser destruïda durant la Guerra, la foto sembla ser anterior a 1936, sinó vaig equivocada
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) sí, sí Metta,… probablement 1928, ho dic a sota
- Metta Vivó ► OK, estava tan embadalida, mirant la foto, que no he llegit correctament tot el text…. m’agrada moltíssim veure les fotos que poses en aquesta pàgina.
- Marta Martin Déu meu, res a veure com és ara, la meva filla va al Tecla, és al costat, com m’agrada veure aquestes fotos antigues
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mica en mica aniré comentant més,… aquest estiu he aconseguit imatges des de les vinyes del Samontà (barri de Sanfeliu) fins als pescadors de la platja de l’Hospitalet. Ja aniran sortint! Gràcies pels vostres comentaris!
- Francisco Javier Galván Siles Impresionant! enhorabona pel teu treball! méncanta veure fotografies antigues de la ciutat.
- Chari Blazquez Bermudez M’encanten les fotos de l’antic Hospitalet, és la meva ciutat i la porto sempre al cor!
Santa Eulàlia de Mèrida, anys 20
L’església de Santa Eulàlia de Mèrida, es a dir, l’antiga església de la plaça de l’ajuntament.
Anomenada primerament Església Nova de l’Hospitalet, fou construïda al segle XVI i beneïda el 1600 pel bisbe de Barcelona Ildefons Coloma.
Aquesta església, que fins el 1908 fou l’única parròquia del terme, constava d’una sola nau coberta amb volta de creueria, amb capelles laterals, combinant la tradició gòtica amb elements de tipus clàssic, visibles particularment a la portalada.
El 1805 l’escultor Salvador Roig inicià la construcció de l’altar major que finalitzà després de la guerra del Francès. El 1807 se n’inaugurà la primera part i s’hi instal·là la imatge de Santa Eulàlia. Els retaules que contenia el temple, dels quals destaca el de Sant Roc (segle XVI), atribuït a Jaume Huguet de Vilafranca, es guarden al Museu d’Història.
Aquest temple, que en un principi fou posat sota l’advocació de santa Eulàlia de Barcelona, més endavant canvià la titular per la seva homònima de Mèrida, segons explica Francesc Carreras i Candi, per tal d’evitar que la festa major hospitalenca coincidís amb la de la veïna població de Santa Eulàlia de Sarrià, circumstància que impedia que els veïns de l’una poguessin traslladar-se a l’altra en una data tan assenyalada.
Durant la Guerra Civil del 1936 fou destruït i només se salvà el retaule de la capella de Sant Roc.
REFERÈNCIES
- Amparo Corchero Otra foto muy buena!
- Roger Sans L’església de la foto em recorda molt la de Sant Vicenç de Sarrià, són de la mateixa època. La festa major hospitalenca ja no coincideix amb la de Sarrià, per la qual cosa es podria retornar a l’advocació de Santa Eulàlia de Sarrià.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí que es sembla, sí http://www.epdlp.com/edificio.php?id=2727 també es sembla a l’antiga (i desapareguda) del Prat http://pictures.todocoleccion.net/tc/2010/02/08/17442326.jpg o a la de Sant Boi (Sant Baldiri) http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=25
L'Hospitalet de Llobregat 