Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrilet

Un parell de fotografies de la riera de la Creu, 1928-31

Aquesta fotografia surt a la memòria del exercici de l’any 1928 de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Són les obres del col·lector de la Riera de la Creu, que en aquesta secció de 600 metres tenia 1,75 m d’alçada i 3,5 d’ample. Una obra que segons diu a la memòria era molt necessària“no sólo por los inconvenientes que llevaba, como son: el que una riera atravesara el casco de la población, con el peligro constante de su desbordamiento y consiguiente peligro de inundación de las casas bajas de las calles de Laureano Miró, Perutxo, Xipreret y San Roque, sinó que también para poder hacer despaarecer la pendiente desproporcionada de la carretera en el borde con la misma riera que tan grandes dificultades y aún perjuicios ocasionaba al tránsito rodado, en particular al de tracción de sangre”

Al fons de la imatges veu una casa de pagès, que seria cal Peret Massagué (aquest motiu l’he tret d’una guia de 1963, suposo que en tindrà d’altres). Crec que el que tenim a l’esquerra és el pati de ca l’Esquena Cremat i el proper edifici a la dreta és ca l’Arús. Ara sabeu per què els patis d’aquests dos edificis es troben per sota del nivell del carrer.

rieradelacreuobrescolectorrieradelacreugsv1

He situat la imatge anterior a la següents fotografies aèries de 1947 i 1950 amb el número 1; són uns vint anys més modernes però els edificis eren els mateixos, crec que no m’he equivocat.

rieradelacreufoto

rieradelacreufotopicat

HE asenyalat amb el número 2 la posició de la següent fotografia del 1931, feta passades les vies del Carrilet i mirant cap a muntanya. No és molt bona, però també podem veure ca n’Arús a l’esquerra i ca l’Esquena Cremat a ma dreta. A la part dreta de l’edifici de ca n’Arús es pot observar que encara no havien fet les finestres que podem trobar actualment, suposo que les farien anys després, ja que a la fotografia aèria de 1950 es veuen perfectament.

Com veieu el Carrilet passava mitjançant un petit pont elevat per evitar que s’inundés. El col·lector finalitzava una mica més amunt i desaiguava just aquí.

rieradelacreufoto3rieradelacreugsv2

REFERÈNCIES
L’última fotografia en blanc i negre és de la revista Nuevo Mundo (Madrid). 16/1/1931, página 27. (és un article sobre l’assesinat de l’estanquera Montserrat Vergés, va causar molta consternació)

Anuncis

Paisatge des d’Amadeu Torner, 1962

Aquesta fotografia ens acaba d’arribar a la pàgina de facebook, és de la Rosam Boira i la va fer des del balcó de casa seva, segurament des del carrer d’Amadeo Torner mireu quin paisatge tan obert! es veu fins la Tecla Sala, clar encara no s’havien construït els edificis de Jansana.

A sota deixo la visual, on he marcat alguns edificis, d’esquerra a dreta, la Tecla Sala, la xemeneia de la Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal), l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, un edifici amb un cobert (una vaqueria?), l’edifici on es troba actualment l’associació d’amics del ferrocarril,… no sé què era abans, i clar, les vies del carrilet amb una retroexcavadora movent carbó,… i un autobús, allà a la dreta de l’esglèsia,…


No m’he pogut resistir en tornar aquesta fotografia, un any posterior, on es veu quasi la mateixa zona però des d’una visual perpendicular a l’anterior.


Mural a l’estació de l’Almeda

L’altra dia vaig agafar el carrilet a l’estació de l’Almeda i em vaig trobar amb dos murals molt interessants, en ells es tracten imatges històriques de forma artística. L’obra és de 2005 i es diu “Les petjades de la història”, de Francesc Abad.

Llegint sobre el tema he trobat que el responsable va ser el Departament de Política Territorial i Obres Públiques; es veu que l’obra forma part del programa Art públic al Metro i hi ha moltes més estacions implicades, al 2006 teniem les estacions de l’L-11 Casa de l’Aigua, Torre del Baró, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, l’estació de l’L-4 Maresme-Fòrum i les de l’L-3 de Mundet, Valldaura i Canyelles, i també he trobat que al 2007 també la parada de Pallejà dels FGC.

Concretament les imatges són de les lluites obreres i veïnals dels anys 70 a aquest barri, els denominats a l’obra “temps de lluita i progrés”. Encara que les fotografies i texts es troben desorganitzats hi ha una frase que travessa un dels morals que sense dubte es pot utilitzar com a recepta per qualsevol lluita: “Tot el que es va aconseguir va ser fruit d’un treball constant, i sobre tot col·lectiu”

No sé si al munt d’estacions que tenim a l’Hospitalet hi ha alguna cosa que s’assembli, no he passat per totes,… crec podria ser interessant fer exposicions per recordar d’on venim, els origens, tant de les persones com del territori, ja sabeu, per tal de no perdre la identitat, si no l’hem perduda ja.

Em venen al cap un munt d’imatges dels 70 i d’altres èpoques anteriors que es podrien exposar a l’estació de Santa Eulàlia, o a la de Can Serra, a la de La Florida, a la d’av Carrilet… o a la de Bellvitge, que d’aquí uns anys acomplirà 50 anys, en fi, a totes. Que costa fer un panell com aquest?,… encara que fos un a l’any,…

Sols és una idea (copiada del poble del costat),…

 

REFERÈNCIES


Barri de Santa Eulàlia, 1963

A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:

A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.

De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.

Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…

Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…

REFERÈNCIES


Soterrament del carrilet (Sant Josep – Magòria), 1987

L’any 1976 l’administració central tira endavant el projecte de soterrar els Ferrocarrils de la Generalitat entre Cornellà i la plaça d’Espanya. L’any 1977 inicia les obres fins l’estació de l’Hospitalet i des d’aquí el soterrament es dividiria en tres fases. La primera fins a Sant Josep, la segona des d’allà fins a Magòria, i la tercera ja fins a la plaça d’Espanya

La segona fase del soterrament del “carrilet”, la més complexa, consistia en realitzar un nou traçat del tram (Sant Josep- Magòria) i deixar de banda el anterior que discorria per Santa Eulàlia. No es va soterrar per l’antic recorregut degut a la manca d’espai, i per evitar trastorns importants a altres serveis públics i a particulars, a més de al propi funcionament del “carrilet”.

La nova estació de Sant Josep es va posar en servei el 8 de juliol de 1985 i substituia l’antiga en superficie inaugurada el 29 de desembre de 1912. L’estació del Gornal es va inaugurar el 2 de març de 1987, al mateix any que la d’Ildefons Cerdà. La de Magòria va tardar 10 anys més, donant-se la curiositat de que aquesta estació va ser l’origen d’aquesta mateixa línia al 1912. Posteriorment, el 13 de maig de 2007, es posa en funcionament l’estació Europa-Fira, entre les de Gornal i Ildefons Cerdà.

A sota un mapa on es veu el traçat actual i una mica de l’antic.

Una imatge de l’obra a prop del barri del Gornal. Jo mateix recordo haver-me ficat dins, molt a dins, d’un d’aquests túnels quan estava en construcció a Bellvitge, una mica per sota de on al mapa superior posa “via Renfe”, els caps de setmana no hi havia molta vigilància,…

A sota deixo un enllaç a La Vanguardia sobre la inauguració de l’estació del Gornal per Jordi Pujol i Joan Ignasi Pujana, entre d’altres. A la mateixa pàgina hi ha un altre article on es dona la cifra de que des de 1974 (fins a 1987) 13 persones s’havien deixat la vida als 3 passos a nivell del barri de Santa Eulàlia (Amadeo Torner, Castelao i Comerç), també s’explica una mica la lluita veïnal per tal d’aconseguir el soterrament.

REFERÈNCIES


Descarrilament del Carrilet, 17.07.1984

Fa uns dies Roger Sans em va enviar quatre imatges del fotògraf Joan Anton Solsona, que com veieu semblen fetes abans d’ahir, conserven tot el color. Són del descarrilament del Carrilet del dimarts 17 de juliol de 1984 a les 20:20 h, a tocar de la tanca dels jardins de Ca n’Arús, a la rambla de la Marina amb la plaça de la Verge de Montserrat.

L’accident es va produir quan s’estava soterrant el ferrocarril i provisionalment, a pesar de les queixes dels veïns,  es van traslladar les vies a només 60 cm d’aquest edifici. La causa es veu que va ser que un grup d’adolescents van posar pedres i un tronc d’uns 25 cm a sobre dels rails.

L’accident va deixar 11 ferits entre els passatgers, pràcticament tots lleus, excepte dos, un d’ells el conductor, que van ingressar a l’hospital, però que no van tardar molt en sortir.

El tren es va encastar contra un edifici d’habitatges que encara existeix, a sota de tot he deixat una imatge de fa uns cinc anys on es veu la reparació que es va fer. Es va tardar molts dies en poder treure el tren ja que el xoc va afectar a l’estructura de l’edifici, es va tenir que estintolar un mur i reforçar diversos pilars. El vagó encastat suportava un pes de 40 t abans de passar a reforçar l’estructura de l’edifici.

Al moment de l’accident l’edifici es va tenir que desallotjar i 150 veïns es van traslladar a un hostal o bé a viure amb els seus familiars durant pràcticament una setmana.

REFERÈNCIES