El final de la “bola del mundo”
L’any passat per aquestes dates vaig publicar aquestes fotografies d’en Santos Vallespín, són d’una cúpula de formigó, ara desapareguda, i que es situava al barri del Centre, entre l’avinguda de Josep Tarradellas i les vies. Els nens que fa anys jugaven a aquest espai, davant de la singularitat d’aquest objecte, van inventar alguna que altra llegenda, alguns pensaven que a sota s’havia enterrat a persones, altres que era un dipòsit d’armes,… alguns li deien la bola del mundo, d’altres l’anomenaven les tortugues,…
L’Artur García ens va oferir el testimoni del seu pare, que las havia vist construir, tan sols eren dipòsits de combustible de la CAMPSA, que es situava a Cornellà. Ens comentava que els havien situat allà, lluny de la fàbrica, clar objectiu de guerra, per tal de salvaguardar-les en cas d’atac aeri, de fet aquestes cúpules eren una mena d’armadura en contra de les bombes.
Bé, a aquesta zona toca fer pisos, i ja han arribat les excavadores, ja han obert el terra i ja sabem que no hi havien ni armes, ni morts,… el pare de l’Artur tenia raó, eren dipòsits. La següent fotografia també és de Santos Vallespín, veiem la paret dels dipòsits.
Aquest matí m’he escrit amb en Josep Maria Solias, el director del museu, per tal de saber si s’estava documentant la troballa, m’ha comentat que s’estan prenent fotografies. No s’han trobat altres objectes, ni tan sols conductes; es veu una obertura a la paret del dipòsit, orientada cap a la línia de ferrocarril, però no s’observa cap altre objecte que relacioni ambdós elements. També m’ha comentat que no queda cap rastre de líquid, el fons està ple d’argila, no sé si és que el van netejar quan van quedar en desús, o bé l’han ficada al realitzar l’excavació actual. Sobre la data de construcció, no està clara, encara no es sap si és anterior o posterior a la Guerra Civil.
També a aquest mateix bloc hem rebut un missatge anònim amb una descripció del que s’ha trobat: “Puedo comunicar que las estructuras de hormigón no se hicieron con varillas metálicas típicas del hormigón armado, sino que se hicieron con hormigón directamente sin arena, con piedra de río. La verdad es que las máquinas percutoras están encontrándose con mucha dificultad para echar abajo las estructuras. Teniendo una visión general de la calle donde están haciendo la obra, concretamente desde la acera de enfrente pueden apreciarse un total de tres grandes estructuras cilíndricas con un diámetro considerable, al menos de diez o doce metros y una profundidad de unos seis o siete metros. Las paredes son de medio metro por lo menos de grosor. Es lo que se puede ver desde la calle. Al final tenía razón el comentario del texto: las “tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues”, las referidas tres cúpulas por lo visto se corresponderían con las partes superiores de las estructuras citadas.”
Bé, aquest és el fi de la bola del mundo, de les tortugues, adéu a la cúpula, les cúpules misterioses,…
REFERÈNCIES
L’antiga estació de RENFE de l’Hospitalet
Fa uns dies l’Ireneu Castillo em va enviar un parell de fotografies de l’antiga estació de l’Hospitalet, les dues que trobeu primer. Fent una mica de recerca a internet, he trobat dues més i una foto aèria,… així que tenim un post la mar de complert.
No he trobat la data concreta en que van enderrocar aquesta estació per construir la que tenim ara, sols una referència del 12 d’abril de 1974, que diu que les obres de la nova estació provoquen retards al trens,… Aquesta primera foto és d’aquells anys, dels 70 i podem veure la façana que donava a les vies.
La següent és de l’any 1952, segurament feta des del pont mirant cap a Barcelona, a l’esquerra podem veure can Cluset. També podeu veure que les vies encara no s’han electrificat, el primer tren elèctric circularia l’any 1956.
També poso una foto aèria del 1947, on trobareu l’edifici de l’estació, els camp del samontà, amb can clotet i can Serra, i també la Rambla i altres carrers del barri del Centre.
La següent és de principis del segle XX.. Aquesta primera edificació de la dreta eren els serveis públics, i darrere de l’estació també teniem un altre molt més gran, que servia de magatzem, amb unes vies de servei associades, que pot ser veureu millor a la foto anterior.
La següent fotografia està feta mirant cap a Cornellà i també és de principis del segle XX.
Per fer una mica d’història,… L’any 1848 es va inaugurar la primera línia Barcelona-Mataró i dos anys després es van iniciar els projectes per construir el tram entre Barcelona, Molins de Rei i Martorell. Tot i que aquesta obra va topar amb moltes dificultats, finalment va entrar en funcionament el 8 de novembre de 1854, amb parades a les estacions de Barcelona, Sans, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.
REFERÈNCIES
- “El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell” escrit per Carles Urkiola i Cases, i editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’any 2004.
- La Vanguardia 12.04.1974
- Penúltima imatge del lloc web Las mentiras … que son muchas en la vida,…
- Última imtge del lloc web de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril
Albert Germans, 1935
Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.
La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.
A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.
Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.
A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.
Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…
Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.
REFERÈNCIES
- Article al bloc: El torrent Capó
- Guia de can Vidalet
- Fitxa d’Albert Germans al PEPPA (núm. 80)
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part) escrit per la Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1997
- Grup de facebook “Protegim el canal de la Infanta!” i l’esdeveniment de la sortida guiada pel barri de Sant Josep
Els habitatges dels treballadors de la la RENFE
Avui sortim a investigar fora de l’Hospitalet de Llobregat, anem a l’encreuament entre el carrer dels Motors i el de la Metal·lúrgia, allà trobarem un element que la ciutat de Barcelona ha considerat part del seu patrimoni arquitectònic (nivell de protecció D), encara que es troba una mica fet pols. A la imatge següent podeu veure on ens trobem (el nord es troba a sota); la línia blava és el límit entre Barcelona i l’Hospitalet, i el que anem a veure és l’edifici allargat.
És un conjunt de cases que es van construir entre 1925 i 1927 pels treballadors de la companyia de tren MZA (Madrid- Saragossa- Alacant) de l’antiga línia Barcelona-Vilanova-Valls. A algun plànol les anomenen com a “habitatges dels ferroviaris” i a un plànol del Port Franc de 1927 apareixen com a “Casa de los empleados de la estación”, ja que es troben al costat de l’estació de can Tunis (Casa Antúnez).
Aquests 17 habitatges aparellats abans es trobaven aïllats, entre camps i masies, a prop del grup molt més nombrós d’habitatges coneguts com “casas baratas” o d’Eduardo Aunós, i construïts pocs anys després de las dels ferroviaris.
A la imatge següent podeu veure la seva situació, quan s’estava edificant la SEAT a mitjans dels anys 50, també veureu que la teulada dels habitatges es diferent, encara que no s’acaba de distingir molt bé que havia abans,…
A les següents fotografies podeu veure l’estat actual de l’edifici, algunes cases es troben habitades i d’altres tapiades, algunes façanes cuidades, i d’altres deixades,… A aquesta primera, podeu veure la façana lateral més propera a l’Hospitalet, la que dona al carrer de la Metal·lúrgia, i on es veu que existia una “planta de llenado”, que portava el nom d’Hospitalet. No sé si es refereix a una gasolinera,…
També crec que és interessant aquest fragment del programa “Callejeros” facilitat per l’Andreu Martínez Sánchez i la Katy López Marín del grup de facebook “Generación de los 50 En el Grupo de Viviendas Eduardo Aunos(Casas baratas)” on podreu veure com són les cases per dins i també escoltar records d’aquella zona:
REFERÈNCIES
Barri de Santa Eulàlia, 1963
A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:
A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.
De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.
Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…
Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…
REFERÈNCIES
Inauguració del pont d’en Jordà, 1935
Això de dir-li d’en Jordà està bé, així ningú es baralla per si el pont és de la Torrassa o de Santa Eulàlia, o si és del metro o de la RENFE,… Josep Jordà i Polls, va ser l’impulsor i promotor ja que era propietari de part dels terrenys, i a més regidor de l’ajuntament. Les aportacions econòmiques van vindre dels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona, i també de la companyia del metro, que en aquell moment es deia Metropolitano Transversal.
Avui revisant les carpetes que Juan Miguel Serrano té a Picasa, plenes de imatges de ferrocarrils, m’he trobat amb aquesta del pont engalanat. El moment sense dubte és el de la seva inauguració, el 7 d’abril de 1935, un diumenge al migdia, en que es van reunir moltes personalitats, entitats i també molts veïns i veïnes dels barris propers.
Aquí sota tenim tallant la cinta al nostre alcalde d’aquell moment, el capità (de la Remonta) Alfredo Martín i Velasco, i a la seva esquerra la personalitat més important de l’acte, el president interí de la Generalitat i també alcalde de Barcelona, Joan Pich i Pon, que després de les paraules del nostre alcalde, va dir:”Barcelona se siente satisfecha de esta mejora porque los pueblos no viven de egoísmos y porque, además, constata con satisfacción el progreso de los pueblos colindantes. Ha de llegar día en que, respetando todas sus características, desaparezcan las cercas y obstáculos hasta hacer de Hospitalet una prolongación de Barcelona. Los pueblos que trabajan y se preocupan de su grandeza son verdaderamente dignos de la autonomía y de la República“,…
Per cert, aquestes imatges són de dues llegendes del fotoperiodisme, la de dalt és de Camilo Merletti (que anava amb el seu pare Alessandro, que crec que era l’home amb barret blanc i càmera en ma, a la dreta) i la de sota és d’Agustí Centelles
Darrere d’Alessandro crec que es pot reconèixer a Ramon Puig i Gairalt amb bufanda blanca, i que com arquitecte municipal va col·laborar amb el disseny del pont, realitzat per l’enginyer Santiago Rubió (Segons Inocencio Salmerón l’enginyer va ser Rosend Moncunill).
Encara que el pont ja es volia construir al 1930, el projecte va quedar paralitzat, de manera que l’encàrrec a la Maquinista Terrestre y Marítima va arribar al març del 1934 i el 14 d’abril a la fi es col·locà la primera pedra.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 09.04.1935 (pàg, 6)
- La Vanguardia 09.04.1935 (pàg 10)
- Mundo Gràfico 10.04.1935
- Fotografies de Juan Miguel Serrano
- PEPPA 2001 (fitxa 98)
- Històries de Collblanc- La Torrassa, d’Inocencio Salmerón Vargas. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet
L’enllaç ferroviari Vilafranca – Vilanova
Com sabeu actualment el nostre municipi es troba trinxat per dues línies de ferrocarril (i sort que es va soterrar el carrilet!). La primera línia que es va construir va ser la que va des de Barcelona cap a Martorell, a l’any 1854. L’any 1880 es va instal·lar la segona, la que portava des del port de Barcelona fins a Vilanova, i un any després s’enllaçaven les dues mitjançant les vies que actualment separen Bellvitge del Gornal.
El que poca gent coneix és que existeix un altre enllaç per sota del barri de Sant Josep, i que uneix la línia de Martorell amb l’enllaç anterior. Segons he llegit es diu bifurcació Gornal i es va ralitzar a l’any 1973, ja que era “necesario para que adquiera toda su eficacia la variante Papiol-Mollet, que resultará muy reducida si únicamente se sirviese por la línea de Villafranca, que es de vía única y de muy accidentado trazado; este enlace se realizará en las cercanías de la estación de Hospitalet” (02/1967)
He dibuixat amb una línia vermella el traçat de l’enllaç, seguint més o menys les instruccions de Javier, al comentari inferior.
Aquesta seria la boca de les piscines,…
i a l’esquerra la boca del cementiri,…
La subhasta es va anunciar el 1 de juliol de 1970 amb un pressupost de contrata de 107.016.315 pessetes, al 1973 així tenien el poble,…
Actualment aquest enllaç no s’utilitza pel trànsit de passatgers, no hi ha cap línia entre les estacions de l’Hospitalet i de Bellvitge, i es fa servir per estacionar trens o per realitzar maniobres. Pot ser que d’aquí uns dies quan es talli Sants, sí que es faci servir una mica més,…
REFERÈNCIES
El Gornal, 199?
Aquesta imatge no és molt antiga però ens permet veure la zona que ha sofert més modificacions de la ciutat, l’espai de l’actual plaça d’Europa i la zona del carrer d’Amadeu Torner.
I també ens permet veure els alts edificis del barri del Gornal separats per l’avinguda de Carmen Amaya. Si ens fixem en els edificis que trobem i no trobem pot ser podrem data la imatge. No veig l’edifici del desaparegut Merca Gornal (1994) actual Mercadona, crec que encara no està construït el centre cívic (1991), d’altra banda sí que es veu la parròquia de Santa María del Gornal, construïda a finals de l’any 1989. Per tant si no m’equivoco la imatge es situaria entre finals de 1989-1991.
A sota una imatge futura d’aquesta zona amb els nous edificis ja acabats.
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre “El Gornal” escrit per Àngels Martín dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, 1995
- Imatge moderna de Metalpower dins del lloc web skyscrapercity.com
- Detalls de la història del lloc web de la Asociación de Cooperación entre Vecin@s y Entidades del Barrio del Gornal.
El tren nuclear, 1979
Molts nens i nenes de la foto van ser companys meus de l’EGB al col·legi Joan Miró (antic Europa) de Bellvitge, era el Carnaval de 1979 i com veieu els pares i professors ens havien traslladat a altres llocs i èpoques, alguns eren monstres, d’altres sheriffs, una sevillana, una reina,…
…però encara que m’agrada veure als antics companys de petits, l’elecció de la imatge ve per la pintada que hi ha darrere: “NO AL TREN NUCLEAR QUE PASA POR BELLVITGE”.
El tren venia de Vandellós carregat amb contenidors amb fins 28 t de residus radiactius, blindats amb 20 cm de plom, que anaven cap a Marcoule o La Hague, a França. Vigilat per cinc Guardia Civils, per un tècnic de la central nuclear que feia mesures dels nivells de radiactivitat i per altre de la RENFE; anava lentament i amb molta cura. No circulava molt sovint, unes quatre vegades a l’any, però passava per zones densament poblades, com per exemple el nostre municipi, on a Bellvitge alguns veïns formaven o formarien en poc temps el Grup Ecologista de Bellvitge, que pot ser van ser els autors de la pintada,…
El tren feia el recorregut anterior des de 1974 sense molts problemes, però el 28 de març de 1979, a la central de Three Mile Island, a Harrisburg (EU) es va produir un dels accidents més importants de la història de l’energia nuclear, la fusio parcial del nucli d’un reactor, suposo que si seguiu el que està passant al Japó us sonarà aquest cas.
El 4 d’abril de 1979 es detectava el tren a Figueres i es batejava com “El tren de la mort” es van fer moltes movilitzacions, alguns diputats socialistes van plantejar que el transport es fes per mar al govern de l’Estat Espanyol, en mans de l’UCD,… però no hi va haver res a fer, no va parar de circular fins l’any 1982 (com explica Carlos al cometari que trobareu a sota).
REFERÈNCIES
- La imatge dels nens és de Mon Feijóo, la petita del tren és del 27 d’abril de 1987, i suposo que la gran també, al menys tenen el mateix aspecte. Són de Joan Comalat al lloc web de El Punt digital.
- «El tren de la mort» passa a tocar de les cases (24/02/2009 – Jordi Camps – Avui)
- «Nuclear? No gràcies»? (12.01.2007 – S.G-A. – El Punt Digital)
- Un accident molt possible: els ajuntaments contra el tren (01.06.1979 – J. MI Campillo L’opinió socialista)
- El tren nuclear de Vandellós (10.06.10979 – Albert Moreno – L’Hora)
El xoc de trens del 9 de gener de 1961
Aquest és probablement l’accident més greu succeït al nostre municipi al llarg del segle XX. A les 7:25 del 9 de gener de 1961, fa 50 anys, a un pas nivell que es situava molt a prop de l’autovia de Castelldefels, i on actualment hi ha un pont (que uneix l’avinguda d’Amèrica i el carrer dels Motors), van xocar un mercaderies que venia de Sants i un de passatgers que venia de València amb 360 persones. Amb el xoc tots dos trens van descarrilar, i van quedar fets un munt de ferralla, tant que les labors de rescat van durar fins les 16 hores. Van morir 24 persones, i més de 50 van resultar ferides.
M’estalvio els detalls; fa uns dies el bloc de l’hemeroteca de la Vanguardia va fer un article sobre aquest succés, des d’on s’enllacen les diferents noticies que van publicar en aquells dies. També us deixo l’enllaç a la revista Blanco y Negro del diari ABC on hi ha un reportatge fotogràfic de varies pàgines. He incorporat una imatge aèria de l’any 1947, és bastant anterior, però l’aspecte de la zona crec que no va variar molt.
REFERÈNCIES
Línies de ferrocarril al Samontà, 1974
Tornem a la Riera Blanca,… no m’he pogut resistir, com veieu la imatge és espectacular (si piqueu es fa més gran), és del bloc “Tot Barcelona” de Miquel Cartisano, d’una entrada sobre l’estació de Sants, que es veu al fons, al 1974.
Veiem els rails de la RENFE a ma esquerra i els dels metro a ma dreta, que surten dels tallers/cotxeres per passar per l’estació de la Bordeta (inaugurada al 1926 i tancada al 1983) i després al fons, per la de Mercat Nou (també inaugurada al 1926) abans de tornar-se a ficar sota terra cap a la de Plaça de Sants (“Sans” fins 1982).
Com sabeu, entre les cotxeres creua el carrer de la Riera Blanca que divideix l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, i a la seva vegada les vies separen La Torrassa de Santa Eulàlia.
A sota he afegit una imatge més actual, encara que les obres dels últims anys als ferrocarrils han modificat bastant el que veieu.
REFERÈNCIES
Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (2)
Al setembre ja vaig mostrar una fotografia aèria d’aquests ponts, ara Pedro García Vela creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat ens ha cedit una altra des de terra, des del costat del Prat de Llobregat. Com a l’altra imatge sols puc dir que la foto es va realitzar entre 1929 i 1939, ja que és el període que va perdurar el primer pont dels tres que es veuen, el de les tres Voltes.
El peu de la imatge a la seva situació original diu que l’home que es veu era un fotògraf alemany anomenat Frederic Herp, però no hi ha manera de trobar res sobre ell.
M’encanten les imatges del Llobregat amb gent pescant!
- Víctor Freire Sembla el Mississippi…
- Alkezar Kelevra Quan el riu era net..
- Miguel González Jiménez El Llobregat… quien le ha visto y quien le vé. Y muchos dirigentes políticos justifican el cambio paisagístico de donde vivimos para “progresar” Y no podemos progresar de manera sostenible, protegiendo a la naturaleza, respetando nuestros ecosistemas, nuestro medio ambiente? Cuanta hipocresia y cinismo hay entre la clase política…
Des del camí de la Fonteta, 1921
No fa molt vaig mostrar una imatge d’una casa del camí de la Fonteta al 1914, una casa de plata baixa i un pis amb quatre persones al balcó, no sé si la recordeu. En Manuel Domínguez m’ha facilitat una nova fotografia de la zona, però en aquest cas del paisatge que es veia des d’aquesta casa a l’any 1921.
La fotografia és de la Teresa Casals, una dona que està lluitant juntament amb els seus veïns i veïnes per que aquesta casa i la resta que n’hi ha al camí de la Fonteta no siguin enderrocades de manera capritxosa. Dic capritxosa per que a l’any 1976 a algú sense legitimitat democràtica li va donar per escriure que aquestes cases no havien d’existir, encara que estiguessin escripturades, i també ho dic per que a l’any 2008 a algú amb majoria absoluta, en un ple municipal, sense avisar ni informar als veïns afectats, va decidir aplicar el caprici anterior per tal de construir més pisos.
Estic preparant un article sobre aquest conflicte amb més dades, així que ho deixo per ara i avui, a partir de la mateixa fotografia, m’agradaria parlar d’un altre crim urbanístic sobre el patrimoni històric de la ciutat. Si amplieu la imatge, a l’alçada de la locomotora de vapor, a la dreta, veureu un edifici més alt i blanc; bé, per situar-nos, just darrera ens trobaríem a la part més alta de la rambla de Just Oliveras; concretament aquest edifici es diu Casa Sabadell, ja que el propietari va ser en José Sabadell Casasel.
Si mirem cap a l’esquerra es veuen tres casetes blanques, aquestes són les denominades “Cases Barates” que va construir en Ramon Puig i Gairalt entre 1914 i 1915, i que actualment formen part del nostre Patrimoni Arquitectònic. Ara, si mireu a la imatge inferior veureu que sols van sobreviure dues casetes. On està la tercerA? Doncs encara no sé quan, però crec que als anys 60, algú la va tirar a terra i al seu lloc va construir aquest edifici tan alt i estret, sense cap valor arquitectònic.
Cadascuna de les cases barates era diferent tant a l’interior com a l’exterior, encara que la façana frontal de la desapareguda era més o menys simètrica a la del mig, la que trobem situada a la dreta a la imatge superior, el que hem perdut és la possibilitat de contemplar la façana lateral del carrer del Parral.
Lamentablement la nostra ciutat està plena d’històries com aquesta, i sembla ser que no pararan,…
REFERÈNCIES
- Entrada del 5 d’octubre de 2010 sobre una casa del camí de la Fonteta
- “PATRIMONI CONTEMPORANI – Descobrir l’Hospitalet de Llobregat” (1992) de Pilar Giménez i Lax; Conxi López i López; Alex Lloreda i Saleta; Maria José Ruiz i Sánchez, i Manuel Domínguez i López (membres de l’Escola Taller del Patrimoni de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Editat per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pàg. 116
- Fitxa 45 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001)
Les vies sobre la Riera Blanca als anys 30
Avui una altra imatge de la pàgina del Colectivo del Personal de Trenes de Catalunya que presenten així: “Las cocheras de Santa Eulalia vistas desde la estación de Bordeta. Las escaleras daban acceso al paso subterráneo de la calle Riera Blanca” Es a dir, que la fotografia està feta des del límit entre Barcelona i la nostra ciutat cap el barri de Santa Eulàlia.
Es poden observar tres grups de vies, a l’esquerra les que donaven servei al taller-cotxeres del metro, al centre les del metro i a la dreta les de la línia Vilanova-Vilafranca. Podem dir que la imatge és posterior al 1932 que és quan es va fer l’estació de metro a Santa Eulàlia (es va inaugurar el 1 de juliol de 1932) i anterior a l’any 1936 que és quan es va inaugurar el pont d’en Jordà (que jo no veig), i podríem anar una mica més enrrere ja que la primera pedra del pont es va col·locar el al 1934.
També veiem part de l’empresa Foneries Escorsa SA implantada a l’any 1916 al carrer Pi i Maragall, 112 de Santa Eulàlia i on van arribar a treballar unes 200 persones.
INFORMACIÓ
L’Escorsa, inicis del segle XX
Ahir vaig trobar una pàgina amb fotografies de Santa Eulàlia relacionades amb el ferrocarril. He demanat permís per publicar-les i m’han dit que cap problema,…Aquesta té un peu de foto que diu: “Huertos en lo que actualmente es el barrio de Santa Eulalia, en el que se encuentra unos de los edificios de TMB. Las vías son todas de RENFE”.No sé l’any i es la primera vegada que veig una imatge d’aquesta zona, que realment no acabo de reconèixer. El primer que he fet és intentar identificar les dues xemeneies a altres imatges antigues, crec que podrien ser les mateixes d’aquesta imatge de finals dels anys 30, però si és així encara no s’haurien construït els tallers/cotxeres, que són dels anys 20,… no sé si pot ser tan antiga,…
Teniu cap suggerència?
REFERÈNCIES
Imatge del Colectivo de Personal de Trenes de Catalunya
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Marta Martin Sembla que si. L’altra imatge si la recordo però de molt petitona, és que abans tot eren camps, costa identificar-les i recordar-les depén l’edat
- Armando Álvarez Pot ser que estigui la foto descentrada i les cotxeres de Sta Eulàlia quedin amagades a mà dreta. Altre Hipòtesi es que pot ser està presa més endevant de ñes cotxeres just abans de l’actual mercat nou, per això no saldria. I si fos totes de Renfe com diu el peu de foto podria ser presa tot just a l’altura de les vies de la zona de Torrassa, cap a l’alçada de les piscines de L’Hospitalet (zona Tecla Sala). A part per l’alltura de les víes es més factible aquesta última opció…Salutacions
- Carme Alcaraz Jaén Bona nit he entrat a la pagina del colectiu de ont has tret aquesta foto, i os puc asegurar que es molt pero molt antiga aquesta imatge, els camps que es veuen a l’esquerra son l’actual cochera i les oficines del metro, es a dir que aquest terreny es tot just la frontera entre l’Hospitalet i Barcelona, si os fixeu a l’esquerra hi han com unes naus que semblen els actuals invernaderos, aixó es la antigaa fundició Escorçà terrenys en els cuals es va fer els complex de pisos Santa Eulalia 2 al mateix lloc ont hi ha aquesta foto si segueixes mirant-les totes podrs veure una imatge de les cocheres i allà surten les nauus de la fabrica Escorça
- Carme Alcaraz Jaén Ala foto nº 7 es pot veure la caseta de la dreta al costat de les vies i com les vies de Renfe que son 4 es separen 2 i 2 i al mig de la corva fan una separació mes acusada, i a la foto nº 8 es poden veure les naus de la fabrica Escorça
- Manuel Domínguez López Sí que pot ser el que diu Carme Alcaraz. La corba de les vies i les voreres s’assemblen a les de la foto de dalt. Per tant, la foto seria de terrenys en un primer terme encara de Barcelona. La Riera Blanca passava a tocar de l’Escorsa. La foto és posterior al 1916, com diu Luis. Les xemeneies del fons podrien ser de Trinxet i Gras (que s’unificaren amb el primer nom), el gegant industrial de l’Hospitalet durant dècades. Una troballa excepcional, i amb el vostres comentaris, encara més!!
- Pablo Atienza Los campos que se ven a la izquierda de la foto, son los actuales edificios de viviendas de la Riera Blanca ¿me equivoco?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Exacto, La Riera Blanca pasaba por donde estan las fábrica
l’Hospitalet des del tren a mitjans del segle XIX
Del segle XIX existeixen molt poques fotografies del nostre municipi, crec que sols de l’última dècada; però a aquesta pàgina això no és problema, ja que també tenen cabuda per descriure el passat els mapes o les pintures,… i també les paraules.
Aquest text pertany al llibre de 1857 “Guia-Cicerone de Barcelona a Martorell (por el ferro-carril)” de Víctor Balaguer, i és el primer capítol on es menciona l’Hospitalet, al que segueixen dos més.
És una descripció del paisatge que es podia observar des del tren, al espai que va des de la Bordeta fins el nostre poble, segons paraules de l’autor: “patria del arado i de la azada”. També dels origens del Canal de la Infanta,…
Us deixo llegir.
REFERÈNCIES
Vistes des de la casa de La Torrassa, 1891
Avui toca una mica de lectura, és un text aparegut a la pàgina 7 del núm 241 de la revista La Ilustració Catalana del 15 de desembre de 1891.
El text és fantàstic ja que descriu tot el que es podia observar des del turó de la Torrassa en aquell moment, quan tot eren camps.
Espero que us agradi.
Manuel Domínguez López Extraordinari aquest text. Les històries dels llops i les guineus són increibles, sobretot si et passeges ara pel carrer Llobregat Una font històrica molt valuosa. Com sabeu, la Torrassa era un castell medieval (Bellvis) que han començat a excavar. Algun dia, quan passi la crisi, s’acabaran les obres.
Abaixador de Bellvitge, principis dels 90
No sé la data d’aquesta fotografia, però segur que és anterior al març del 1995, que es quan s’inaugura l’actual abaixador de la Renfe entre Gornal i Bellvitge, després d’anys de reivindicacions dels veïns dels dos barris. També he trobat que el logo de “Cercanías” es va comença a implantar a Madrid en 1989,… així que la data podria estar entre 1990-1994, més o menys.
Jo tinc molts records de quan es tenien que comprar els bitllets a ja dalt i després baixar per les escales cap a les andanes, sobre tot de quan anava a la platja amb els meus pares o amb els amics.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Rosamari Cabrera Gómez madre mia lo que a llovido ,des de entonces xd,….
- Rosamari Cabrera Gómez yo al rebes iba a ber a mis padres ,que viven en bellvitge ,,,,,,,,,,,
- Tony Cano He publicado unas fotos en mi perfil del gornal de los años 70-80
- Paqui Torrents Simarro ya ni me acordaba de esto,,,,,,,,,,,,,,,,,
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Tony, no se pueden ver las fotos de tu perfil, o al menos yo no puedo (Luis V. Bagán Nebot)
- Rosamari Cabrera Gómez yo si que las ebisto ,que tienpos……………..
- Tony Cano Se pueden ven,esta en no álbum de montajes
- Ivan Romero Varo Pocos yonkis quedaban por aquellas fechas. Recuerdo en los 80 a los yonkis dormitar en los bloques bajos del Polígono, justo los primeros después de cruzar el puente, en aquellos recovecos oscuros de columnas cuadradas e insalubres. Y el metro se quedaba en Santa Eulália, esperando acontecimientos de postal como las olimpiadas y el Carrilet se descarrilaba. A ciudadanos de segunda, urbanismo de tercera. Y, sobretodo, aislados para no mezclarse con nadie salvo para ir a trabajar. Para eso sí, claro. El que no quiere recordar de donde viene, no sabe ni quien es.
- Miguel Beltrán Vidal …pues ya ves!!…esos bloques que dices, son el patrimonio que les quedó…(obligándolos a tener que pagarlos, con una irrisoria rebaja), a los expropiados de la antigua calle Campoamor y Finestrelles…!
- Carol Grano de Oro en el 93 aun estaba el puente
- Sonia Carbajo Esquinas si carol yo es verdad tenia 10 años yo vivía al lado, en av.europa donde la zapateria TORINO os acordais??? buenisimo!
Estació de Santa Eulàlia, ¿1936-1950?
L’altre dia en Jordi Hernandez Revenga em facilitava l’enllaç per trobar una fotografia de l’estació de metro de Santa Eulàlia que no estava al grup de facebook “Quan el metro no passava de Santa Eulàlia”
A aquesta fotografia l’estació únicament té una andana i per tant és anterior a l’any 1950 (això m’ho va ensenyar la Carme Alcaraz!) i es posterior a l’any 1936 ja que es veu el pont d’en Jordà.
Si algú pot afinar més,…
REFERÈNCIES
Imatge a l’article “Estacions fantasmes del metro de Barcelona” dins de la web racocatala.cat
- Carmen Garcia Toscano hojala se pudiera volver atras
- Montse Higueras no podemos volver atras pero tenemos el placer de recordar y de recrearnos en el pasado que es bien bonito y vivirlo dos beces
- Javi García Això era l’antiga estació de Bordeta-Cocheras | Santa Eulàlia. Aquesta estació va patir moltes reformes al llarg de la seva història. http://www.transport.cat/viewtopic.php?p=172409#p172409
- Pablo Atienza Y aquí una duda: la estación de Bordeta era la que daba a la Riera Blanca por la parte de Bcn?
- Desperta Ferr-ho Lo Cru Sí, jo ja la vaig conèixer com Santa Eulàlia, fàcilment identificable per la seva ubicació respecte del pont. Beneït document gràfic, història viva.
El túnel de la Riera Blanca, 1935
El túnel de la Riera Blanca, un lloc de frontera,… i més o menys avui parlarem del que normalment passa als llocs de frontera,… i no em refereixo a les cabres.
La publicació d’on he tret aquesta fotografia es de febrer de 1935 i parla sobre el control de “gangsters” i anarquistes de les FAI a Barcelona i a altres “barriadas extremas” per una Brigada especial de la policia. A aquestes barriades, com l’Hospitalet, es troben els gangsters més dolents! Val molt la pena veure les fotografies i llegir el text,…
Hi ha una part del text que diu: “Si usted quiere ver atracadores, vaya a Sans, el Clot, a Hospitalet, a los barrios más apartados. Pero si además de verlos usted quiere capturarlos, entre en los Ateneos Libertarios y detenga a todos los tipos que encuentre allí. Quizá todos no sean atracadores; pero habrá entre ellos un noventa por ciento que manejan la pistola mejor que Al Capone“
El peu de la fotografia diu “La Riera Blanca, de la barriada de la Torrassa, lugar muy frecuentado por los atracadores que se reunen en él para concertarse, al preparar sus atentados, eligiendo este sitio por ofrecer grandes facilidades de huída en caso de llegar la policia“.
REFERÈNCIA
L’article “Gangsters organizados, en Barcelona” de Madrigal Hernández a la publicació Crónica, Any VII- Núm 247. 10.02.1935. pàg. 6-8
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Óscar González Vicente Es l’antic pont, al carrer Riera Blanca, al costat del Metro de la Linia 1. Teoricament es el barri de la Torrassa, el que es veu es la Riera Blanca direcció cap a la carretera de Collblanc. Al fons de la foto crec que es veu el que es ara l’institut Lluis Vives.
- Jennyfer Pinar Miguel Gonzalez La foto està feta desde Barcelona, aquesta banda de la Riera es BCN
- Óscar González Vicente Doncs si es veritat es el costat BCN.
- Antonio Molinero Marquez joder, no he pasado yo veces por ese puente…
- Lo Montyta ara anem a Marti i Julia..el meu nebot va al sant Ramon…
- Magdalena Dot Frias jo tambe he passat per aquest pont i ara que visc lluny em fa il.lusio de veure fotos que penjeu. Gràcies…
- Metta Vivó ► La persona et va fer la fotografia estava al final del túnel al costat de Barcelona, les cabres són a la cantonada de la Ronda de la Via, Hospitalet, a la dreta el carrer Sant Antoni, per tant ja és la Torrassa. De petita passava molt sovint per aquí per anar al carrer Sugranyes
- Carme Alcaraz Jaén Si es el tunel sota les vies del tren per on es pasaba de Santa Eulalia a la Torrassa, les cases que es veuen a l’esquerra i han algunes que encara fins fa poc tenien la mateixa imatge pertanyen al barrí de la Torrassa, la fotografia està presa desde la vovera que pertany a Barcelona,venin del Barrí de Santa Eulalia, aquest pas ha estat tancat fins fa cosa de 6 ó 7 mesos justament per engrandir aquest tunel, ja que degut a la gran cantitat de circulació el autobusos i a l’estretor del tunel habia quedat (obsolet) val a dir que amb aquesta foto es veu perfectament que era una riera si veu l’aigüa i les voreres mes altes
- Roger Sans La Riera Blanca baixava des de Sarrià. Allà l’han rebatejada com Avinguda JV Foix.
- Susana López Mmmm, m’encanta. La meva família que viu allà seran gangsters? XD I sí, fins fa molt poc era igual, crec que encara queden les casetes (suposo que alguna) que es veuen al final del pont, a l’esquerra!
- Fernan Romero http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&geocode&q=riera+blanca&sll=40.396764%2C-3.713379&sspn=8.146455%2C14.128418&ie=UTF8&hq&hnear=Riera+Blanca%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&t=h&layer=c&cbll=41.370269%2C2.129792&panoid=j-L4ByY2eduZ…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sí! está igual,… seguro que está llena de gángsters jugando al póker 🙂
- Trujillo Fernández No está bien llamar a ganster a sindicalistas que se defendia pistola en mano de los pistoleros del sindicato libre (patronal) creado por los empresarios juntos con el somaten. Estos elementos las mayoria policias y carlistas representaban a la iglesia y a los monarquicos trasnochados del carlismo , en ellos estuvo el embrion de la futura Falange.No está demás conocer nuestra propia historia.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí Mateo, com dic a un comentari de l’anterior imatge ” He de buscar algun text anarquista de l’època per equilibrar una mica,…” Gràcies per la teva aclaridora opinió!
- Pablo Atienza Las casitas que se ven a la izquierda, creo que están aún… alguna vez paso por alli y los veo.
- Isabel Salvador Si, aquesta fotografia és just cantonada amb Ronda de la Via, jo també hi passava perquè el meu avi vivia al carrer General Sanjurjo, ara Martí Julià i li deien la Murcia chica. Pel que jo sé, molts veïns i veïnes van sortir dels seus pobles per a venir a treballar a l’exposició de Barcelona de l’any 1929.
- Pablo Atienza Isabel, molt interesant aquesta informació…
- Rosa Nebot Nadal Per aquí pàssavem cada día les nenes de Santa Eulàlia per anar al col·legi Divina Pastora. Haviem de travessar cap a la dreta i quan plovía (com a la foto), costava molt de trobar un punt per no arribar totes enfangades.
- Daniel Rubio No fa tant que això estava gairebé igual. Bueno… faltarien les baranes de color verd ^_^ Recordo que, pel cantó Torrassa, si entraves dins el túnel hi cabies just! Dues persones no hi entraven alhora.
- Pablo Atienza El que diu el Daniel es veritat. Jo ajupia el cap cada vegada que hi passava per aquest túnel… Apart la Riera Blanca formava part dels barris de Collblanc, la Torrassa i Santa Eulália
- Marta Martin que recuerdos…
- Marc Mariñas Ortas Com sempre article molt interessan
- Albert Alías No ha cambiat res aixo 17 anys pasant cada dia 4 cops pero aqui sota
L'Hospitalet de Llobregat 