Barraquisme a la llera del Llobregat, anys 50-60
Les notícies de barraquisme al tram hospitalenc del Llobregat ens venen d’un grup de facebook sobre fotografies antigues del Prat; en Manel Mayench, que ens ha cedit aquest fotografía, també ens explica que al lloc que he marcat amb un rectangle verd, als anys 48-50 es van instal·lar dues o tres families vingudes del sud d’Espanya, les que no van poder entrar a la masia de Can Peixo, al Prat. També ens diu que l’any 1962, quan la gran riada, ja no hi vivia ningú.
José Miñarro Rubio ens dona una versió una mica diferent: “eran casas excavadas en la ladera de la izquierda de fuerte arcilla y a dos metros de la parte superior del margen izquierdo, vivian siete u ocho familias. Estas casitas estaban entre el puente dels carros y el puente del ferrocarril. Los hombres se dedicaban a garvillar la grava para obtener arena muy apreciada en la construcción. Con la riada del 62, se inundaron y nunca mas volvieron a habitarlas“
Aquests habitatges van ser excavats a les argiles del marge del riu, però no com a coves; suposo que aquestes argiles no donaven per formar un sostre estable, per tant la teulada es feia amb fustes, canyes, cartró pedra,…
L’esplanada sense vegetació que es veu davant de les barraques, al costat del riu, servia per que els carros carreguessin àrids del riu, després pujaven el marge del riu per un caminet que portava fins el camí antic del Prat; just on anava a parar el pont de Ferran Puig, o dels carros, del que veieu aquí tan sols les columnes.
Del mateix grup de facebook tenim aquesta fotografia de 1961 d’un altre habitatge proper que va compartir en Pedro Garcia Vela, i va comentar Juan Miñarro Rubio. Juan ens diu que quan van construir la Gran Via, a la zona pratenca propera al riu, van deixar uns forats a banda i banda, per tal de permetre el pas de l’aigua en cas de riada, i així evitar que la carretera pogués trencar-se al fer de presa. Com això passava cada deu o vint anys, un grup de families amb pocs recursos es va instal·lar durant vuit anys. La riada de 1962 els va agafar desprevinguts i van tenir que sortir amb el duien posat, mai més es va permetre utilitzar-los.
A continuació he marcat a una fotografia aèria de 1958 les dues zones, i també el punt des d’on més o menys es va fer la fantàstica fotografia del pont de Ferran Puig.
REFERÈNCIES
Festa de l’arbre, 50-60
L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.
Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…
Aquí més informació
Memmortigo? (1934)
Doncs l’Ines del fòrum de l’associació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) m’ha tornat a mostrar unes imatges que no coneixia del pont de les Voltes, el que entre 193o i 1939 era utilitzat per creuar el Llobregat a l’alçada de l’actual pont de la Granvia.
Es tracta del film amateur Memmortigo?, dirigit l’any 1934 per Delmir de Caralt i Puig (1901-1990), que crec que era net de Delmir de Caralt i Matheu que el 1873 va instal·lar a Santa Eulàlia l’empresa Marquès, Caralt i Cia., i que es dedicava a filar cànem i lli,… Delmir estudià Peritatge Mercantil i Direcció d’Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar des dels 20 anys, però el que realment l’apassionava era el cinema amateur, de manera que es va convertir en un dels directors més avantguardistes de l’època.
Memmortigo? dura quasi 16 minuts, és muda, surrealista, plena de metàfores, amb humor… El seu títol significa “em suïcido?” en esperant, i l’argument és això mateix, un home (Ernest Sants) que s’intenta suïcidar de moltes maneres, fins que es troba amb una dona (Rosita García) molt simpàtica que amb el seu somriure el fa canviar d’opinió. El film va tenir molt bona crítica al seu temps, va guanyar molts premis tant nacionals com internacionals i es va considerar des de l’inici una peça de museu.
Com aquest bloc va una mica sobre imatges de l’Hospitalet he intentat esbrinar on es va rodar, però no he trobat pràcticament informació d’on es va rodar concretament la pel·lícula. Les escenes del pont no fa falta situar-les, inclús es veu al fons la desapareguda masia hospitalenca de cal Xic de la Barca.
Aquí podeu situar el pont (erròniament citat com de les Tres Voltes) i la masia a l’any 1933,… pot ser també encara es veuen els “Llachs”, aquells arbres de 1890 que mencionava a la nota de l’altre dia,…
A una de les primeres escenes surt una torre elèctrica i darrere un paisatge muntanyós despoblat d’arbres, aquest també surt més cap endavant del film, i ben bé podria ser el front barceloní e Collcerola, pot ser es podria situar a Esplugues, però no m’atreveixo a afirmar res, ja que sé que ell va néixer a la Bonanova i va viure a Sarrià, així que també podria ser aquella zona.
Als dos minuts de pel·lícula surt una sèquia amb un petit pont i al fons un nucli de cases blanques, amb una masia més propera, podria ser l’Hospitalet però sols veig una xemeneia (m. 2:33), i en aquells anys hi havia moltes més!
Als dos minuts i mig surten imatges d’uns arbres d’aspecte tètric que podrien ser tant del Prat com de la marina hospitalenca.
Una mica més endavant surten dos cotxes a una carretera, al fons sembla endevinar-se el contorn de la muntanya de Montjuïc, però per la distància no sé si ens trobem al Prat o ja a l’Hospitalet, en aquest últim cas podria tractar-se de l’antiga carretera del Prat ¿?
Com sempre no he arribat a moltes conclusions clares. En tot cas aquí teniu la pel·lícula per si voleu donar una ullada i ajudar-me,…
LA PEL·LÍCULA
Memmortigo?
REFERÈNCIES
- El Periódico, 16 de març de 1987
- Viquipèdia: Delmir de Caralt i Puig
- El cinema amateur a l’Hospitalet dins de El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala. Quaderns d’Estudi 13-14. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1996
- El cinema amateur pratenc. Material del Baix Llobregat, 1. 1994, per Margarida Gómez i Inglada
- Cal Xic de la Barca
Milicians al pont de les Voltes, agost de 1936
Torno a posar la fotografia del pont de les Voltes i el de Ferran Puig per situar-nos. El riu és el Llobregat i ens trobem a l’alçada de per on creua l’actual autovia de Castelldefels. El pont de les voltes es va construir l’any 1930 i va ser dinamitat el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, pels republicans quan escapaven de les tropes franquistes.
Ja situats, ara os presento unes fotografies realitzades per Robert Capa pròximes al 5 d’agost de 1936 (segons Ernest Alòs, un expert en Capa). Les dues es van publicar a The Weekly Illustrated el 5 de setembre de 1936, i posteriorment, aquesta primera, a la revista Life del 6 de gener de 1941. Tota aquesta recerca la ha fet “Ines” als fòrums de l’Asociació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) i jo m’he assabentat de casualitat. A les referències deixo l’enllaç que us portarà a altres llocs web tant o més interessants sobre aquest tema.
El que veiem és un control de milicians armats situats a l’extrem del pont que es trobava al Prat de Llobregat; dos pujats a la part superior i dos a peu de terra que controlen tant les entrades com les sortides de vehicles.
REFERÈNCIES
El pont de les Voltes, 1932 i 39
Juan Miñarro, un home que ho sap tot del municipi veí, fa un temps em va enviar aquesta enorme fotografia de l’any 1932 del pont de les Voltes, el pont pel que podiem passar al Prat abans de la guerra, .
El va construir la Diputació de Barcelona, i es situava a on ara es troba el pont de la Granvia, encara que era molt més estret, ja que no podien passar dos cotxes al mateix temps. Va ser dinamitat pels republicans el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, quan escapaven de les tropes franquistes. A l’últim vehicle que va circular, un cotxe, anaven el coronel Sandino, l’alcalde Joan Bruixola Marsé i el senyor Josep Pujol Capsada, avi dels germans Josep i Joan Lluís Ferret i Pujol, escriptors del Prat als que recomano.
La segona imatge és del grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat on diu que ha estat cedida per Mario Vilà Montané i on podem veure la seva mare, Teresa, davant del pont al mateix any 1939.
REFERÈNCIES
Cal Xic de la Barca,… i la barca
És estrany però de Cal Xic de la Barca no he vist moltes imatges, pot ser a l’arxiu en tenen però als llibres que he consultat fins ara no surt cap, per tant aquesta és l’única que conec, i ha vingut del Prat de Llobregat, me l’ha facilitat en Pedro Garcia Vela, el creador del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat” i que ja s’apropa a les 1000 imatges!!
Aquesta masia es trobava fent cantonada entre l’autovia de Castelldefels i la carretera de la Vora del Riu, que baixava paral·lela al Llobregat. La imatge segur que és posterior a 1971, ja que surt l’hospital de Bellvitge acabat de construir aquell any. La masia va ser enderrocada per les obres de la ronda Litoral, segurament a la primera meitat dels anys 80. Com veieu l’abandonament era total, a veure si un dia surt alguna imatge de quan feia de masia,…
He reutilitzat la imatge inferior de l’article sobre la masia de Cal Miquel del Ros, masia que va tenir la mateixa sort, per que veieu on es situaria ara Cal Xic de la Barca si existís.
En taronja: Cal Trabal, Cal Masover Nou i la Torre Gran, encara més o menys dempeus. En verd Cal Miquel del Ros, desapareguda; i en vermell, Cal Xic de la Barca.
Matilde Marcé i Piera escriu que segons la tradició oral: “fa moltíssims anys, no hi havia cap pont per passar d’una riba a l’altra del riu. Es feia servir una barca per a transportar persones bèsties i carruatges. A tocar de la masia, hi havia un canal que duia fins al riu i on es resguardava la barca quan el Llobregat sortia de mare“
Joan Lluís Ferret fa poc va poder autopublicarse un llibre on podreu trobar molta informació sobre les barques del Prat, així que faré un petit resum del que ens toca sobre aquest tema.
Primer dir que la barca era indispensable pel Prat ja que gràcies a ella podia treure els seus productes cap a Barcelona i a més introduir adobs pels seus conreus. El camí cap a Barcelona que existia més a prop de la costa i que passava per la Marina de l’Hospitalet es trobava normalment en mal estat, ja que el pagesos del nostre municipi no el feien servir, les relacions comercials amb el Prat eren petites, i pot ser també d’alguna manera feien més difícil que arribessin els productes pratencs a un mercat on competien els dos municipis.
La barca existia des de l’any 1327 fins 1873 quan Ferran Puig va construir el primer pont a aquesta zona i per tant la barca ja no tenia sentit.
Xic de la Barca, el barquer, es deia realment Francesc Pau i Bruguera, i va ser l’arrendatari de la barca que creuava el Llobregat des de 1862 a 1873 (a excepció de 1867).La propietat fins 1867 va ser del Real Patrimoni de S.M., i fins 1873 de Pablo Cerdà.
La barca tenia tres punts per passar el riu segons la quantitat d’aigua que baixava: el que queda en front del camí de Cal Mosso, un altre més ample, riu amunt, a prop de Cal Manso (Cornellà), que es feia servir quan baixava molta aigua, i un tercer que no és coneix però que es situava a prop d’aquests dos. Al de Cal Mosso, el més utilitzat, l’embarcador era un terraplè sostingut amb fustes. Sobre la construcció de l’embarcador el Xic de la Barca va tenir alguna denúncia, ja que es ficava en terreny d’altres propietaris i feia de les seves sense permís.
Es diu que si la riuada era molt forta treien la barca, però no s’especifica on, ni com,… la imatge inferior és de 1933, i és pot veure on es situava el pas més utilitzat per creuar amb la barca, el camí de Cal Mosso. També veiem la posició de la masia de Cal Xic de la Barca, però clar, 60 anys després de que la barca ja no es fes servir no veurem cap canal, ni cap resta d’ell,…
- Imatge de 1933 on es veu el cami de Cal Mosso, on normalment es situava la barca.
REFERÈNCIES
- Cop d’ull als motius de l’Hospitalet, de Matilde Marcé i Piera, núm 5 de la Col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, 1991
- Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat, i la seva explotació (1327-1873), de Joan Lluís Ferret i Pujol, 2007
- Grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat”
El Pont de Ferran Puig
El grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat” de Pedro García Vela i Francisco Javier García és una meravella,… i no paren de sortir sorpreses. Fa uns dies va sortir la imatge inferior, que és l’única que he vist del pont de Ferran Puig feta des del propi pont i a on a més es veu el costat de l’Hospitalet.
Un usuari d’aquest grup, Juan Miñarro, comenta el següent: “También llamado el pont dels carros. Porque cuando construyeron el puente de la Gran Vía, los carros continuaron pasando por este puente contruido por Ferran Puig para poder ir a sus fincas que eran muchas. Tantas que eran casi como la superficie del actual aeropuerto. Para pasar por este puente había un empleado en una casilla que cobraba un impuesto para sufragar los gastos de construcciòn del puente. El suelo era de madera y frecuentemente se tenian que ir canviando los tablones. En los ultimos tiempos, el autobus de línea hacia bajar a todos los pasajeros y el autobus lo pasaba vacio, detras los viajeros y al cruzar el río volvían a subir”
A un altre lloc Juan també comenta que quan “el puente entró en deshuso, trasladaron la casilla al puente nuevo [al de la Gran Vía] y siguieron cobrando. Entonces decían que lo que cobraban eran arbitrios por las mercancías, solamente lo cobravan a los carros, porque por el puente pasaban muchas mercancias que no tenian nada que ver con el Prat. Finalmente ante la protesta de los payeses, se anuló este tipo de pago que no pudieron las atoridades del regimen, justificar y se desmontó la casilla.”
Desconec la data de la fotografia però com podeu veure a aquesta imatge teniu la caseta a l’esquerra i un carro a punt de passar.
A aquesta segona imatge, de la mateixa procedència i sense data, podeu veure el pont des del Prat amb un carro a sobre, com podeu veure sols podien passar carros en un sentit a la vegada ja que el pont era molt estret.
La imatge següent la va realitzar la CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) i la he tret del lloc web del Institut Cartogràfic de Catalunya. Es va realitzar a l’any 1958 i com es pot observar el pont es troba pràcticament caigut.
REFERÈNCIES I MÉS INFORMACIÓ
Masies des del Prat de Llobregat, 1967?
A aquesta fotografia la protagonista es la Papelera Española, al Prat de Llobregat, però també trobem una mica del nostre municipi, de quan Bellvitge ja tenia els primers blocs fets, i encara no s’havia fet el nus de carreteres que ens separa del Llobregat, ni tan sols s’havia ampliat el pont de la Granvia, com es diu: “tot eren camps”.
He posat uns cartellets a sobre de les construccions i camins amb els topònims que sé, i he descobert una masia que no tenia localitzada, la que es troba més a la vora del riu; no sé, no surt a cap mapa dels que he vist fins ara,… serà qüestió de buscar més,…
REFERÈNCIES
Imatge del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Jose Manuel Gomez Arribas Magnífica instantánea, pero también horrorosa, los maravillosos campos, las masias y ahí la Papelera en medio y los horribles edificios de Bellvitge….
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Bueno, tampoco son tan horribles!! ;-P
Ponts del Llobregat, finals anys 40
Avui una altra fotografia dels ponts del Llobregat cedida per Pedro García Vela, creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat.
El pont més llunyà és el del ferrocarril, i el més proper és el pont de Ferran Puig, també anomenat el pont dels carros, ja veieu la causa. Aquest últim es va inaugurar al 1873, abans que el del ferrocarril que data de l’any 1881.
L’any 1919 es decideix construir un altre pont, el de les Tres Voltes (que vam veure a l’anterior article), però no es va inaugurar fins a l’any 1930, a partir d’aquest moment el pont de Ferran Puig es deixa d’utilitzar, ja que estava molt deteriorat, però al 1939, les tropes republicanes volen el pont de les Tres Voltes i no hi ha altra opció que tornar a utilitzar el de Ferran Puig fins al 1950 quan es construeix part del pont actual de la Gran Via.
El que veiem a la imatge és aquest moment, el pont de la Gran Via s’està construint (encara que no el veiem) i el pont de Ferran Puig encara s’utilitza. Fins quan? No ho sabem, però segur que no va arribar fins els anys 60, ja que existeix una imatge aèria de l’any 1958 on pràcticament sols queden els suports.
REFERÈNCIES
Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (2)
Al setembre ja vaig mostrar una fotografia aèria d’aquests ponts, ara Pedro García Vela creador del grup Postales y fotos antiguas de gente del Prat de Llobregat ens ha cedit una altra des de terra, des del costat del Prat de Llobregat. Com a l’altra imatge sols puc dir que la foto es va realitzar entre 1929 i 1939, ja que és el període que va perdurar el primer pont dels tres que es veuen, el de les tres Voltes.
El peu de la imatge a la seva situació original diu que l’home que es veu era un fotògraf alemany anomenat Frederic Herp, però no hi ha manera de trobar res sobre ell.
M’encanten les imatges del Llobregat amb gent pescant!
- Víctor Freire Sembla el Mississippi…
- Alkezar Kelevra Quan el riu era net..
- Miguel González Jiménez El Llobregat… quien le ha visto y quien le vé. Y muchos dirigentes políticos justifican el cambio paisagístico de donde vivimos para “progresar” Y no podemos progresar de manera sostenible, protegiendo a la naturaleza, respetando nuestros ecosistemas, nuestro medio ambiente? Cuanta hipocresia y cinismo hay entre la clase política…
Els ponts del Llobregat, 1929-1939 (1)
Aquesta fotografia es va fer des d’una avioneta pel pratenc Josep Monès i Amat, i pertany a la web d’un dels seus nets, l’Àlex, on es poden trobar fotografies interessantísimes que formen part de la història del municipi veí, i a vegades també del nostre.
A l’esquerra es trobaria l’Hospitalet de Llobregat, i a la dreta el Prat. A dalt veiem el pont de Ferran Puig, i a sota, el pont de les Voltes.
El de les voltes es va construir al 1929 i pretenia substituir al de Ferran Puig, que era de 1873 i havia quedat una mica estret; però no va durar molt, ja que la nit del 24 al 25 de gener de 1939 l’exercit republicà en retirada el va fer saltar pels aires, juntament amb el de la línia Barcelona-Vilanova del ferrocarril, inaugurada al 1881
En lloc d’aquest ara tenim el de l’autovia de Castelldefels, construït al 1950, i ampliat als 70’s. Què vam utilitzar per comunicar-nos amb el Prat des de 1939 fins al 1950?
La veritat que no ho he trobat, però segurament es va continuar utilitzat el de Ferran Puig,… o pot ser fèiem el que es feia abans de 1873, es a dir, creuar el Llobregat en barca fins el Prat,…
REFERÈNCIES
Pont del Llobregat, 1950
La fotografia és de 1950, quan es va inaugurar el pont de l’autovia de Castelldefels a sobre del Llobregat, que a mitjans dels 70 seria ampliat, duplicant la superficie amb una nova línia de pilars,… encara que això pot ser no sigui el més important de la foto,…
REFERÈNCIES
Font: Presentació (MOLT INTERESSANT!!) “Infraestructures pratenques (965-1950)” a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Susana López Encara es podia disfrutar del riu…
- Isabel Vargas López ostras no recordu a veura vist el riu an tanta aigua
- Rosa Maria Girones Bel el meu pare anava a netejar el cotxe amb l’aigua del riu…
- Joan Antoni Encare han d’haver escrits somnis als seus pilars…
- Esther Cabello Vivo en Can Serra y hará un año más o menos que descubrí la zona del Llobregat con la bici. Hemos bajado muchos fines de semana por la pista de tierra que sigue su curso hasta llegar al delta y a la playa. Es una zona preciosa que merece la pena conservar. Felicidades por la página y por acercarnos a la historia de Hospitalet 🙂
L'Hospitalet de Llobregat 