L’Hospitalet de Llobregat, 1963
Avui comparteixo el mapa de carrrers que surt a la guia oficial de l’Hospitalet dels anys 1963-64, on trobareu una ciutat molt diferent a l’actual, plena d’espais oberts, sense els blocs de Can Serra al Samontà i sense cap polígon industrial o d’habitatges (Gornal, Bellvitge) a la Marina. Carrilet avall, a la banda oest de la ciutat, tot eren camps i cases de pagès, i a la banda est, Granvia avall també.
Els canvis son molts, segur que us divertiu si el compareu amb un plànol actual, podreu trobar el canal de la Infanta, així com el desaparegut carrer del Canal, on ara existeix el carrer de Josep Tarradellas i Joan (abans anomenat dels Alps), els carrers del barri de Can Pi, també el barri de la Bomba, l’antic camp de futbol,… ja dic, molts canvis,…
Deixo també un llistat dels 43 motius de les cases de pagès que he trobat al mapa. Com aquests noms parteixen del llenguatge oral en català trobareu incorreccions a la seva escriptura, ja que es va fer en castellà,… agafant el llistat que va fer la Matilde Marcé trobareu que cal Machacot era cal Matxacot, cal Tocayo era cal Tocaio,… També he trobat algunes diferencies més grans, com per exemple que cal Xic de la Loreta al llibre surt com a cal Xic de la Laieta,…
REFERÈNCIES
Cop d’ull als motius de l’Hospitalet, escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Atenue de Cultura Popular de l’Hospitalet l’any 1991
L’Hospitalet de Llobregat, posterior 1912
Aquí tenim un sector del mapa de Barcelona i municipis propers que va realitzar l’enginyer industrial Federico Armenter de Aseguinolaza l’any 1890 (segons l’Institut Cartogràfic) o entre 1900 i 1920 (segons la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico)
El mapa el tinc sota estudi, hi ha coses que no coneixia, com per exemple el projecte del parc municipal de Sant Pere Màrtir, que com veieu afectava a can Rigalt,… Tampoc coneixia la distribució de les cases a banda i banda de la Riera Blanca; el projecte d’urbanització de Armenter a tot el llarg de la Gran Via, amb aquesta plaça “Europa”,…
Veiem també el nucli de l’Hospitalet, encara sense la rambla Just Oliveras; el Samontà desert; la Torrassa amb la urbanització Martorell, que he d’investigar; també el carrilet, construït l’any 1912
També es curiós veure les corbes de nivell topogràfic, mireu damunt de l’ermita de “Vallvitje”, sembla que baixi un torrent cap el riu,…
REFERÈNCIES
Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892
Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.
Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.
La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.
REFERÈNCIES
Desembocadura del Llobregat, finals del XVII
Aquests sis mapes de la desembocadura del Llobregat pertanyen a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i es poden consultar al lloc web PARES (Portal de Archivos Españoles). No venen acompanyats de molta informació, sols ens diuen que els plànols mostren diversos terrenys en litigi, situats al terme municipal del Prat de Llobregat, a tots dos costats del riu, entre el riu, l’antic camí Real i el mar, amb indicació de les masies Romeu i Vilarrubia.
Segons l’arxiu tots menys un es va realitzar l’any 1698, aquesta frase surt darrere del mapa de color verd, el quart, ‘Producta per parte Luis Costa et Romeu die tertium juny 1698‘. El segon mapa seria més antic ja que es descriu així: ‘Die 24 septembris 1692. Exhibita pro parte Ludovici Vidal Sartoris contra Mariannam Costa y Romeu‘.
Es veu que en l’antiguitat aquests litigis entre propietaris, i inclús entre municipis eren molt comuns ja que es prenia com a referència el riu, i aquest no s’estava quiet, i sovint canviava violentament de llera. Aquest litigi té aquesta referència: Real Audiencia, Pleitos Civiles, núm.6.005, f.840
Si piqueu a sobre dels mapes obtindreu pdfs a molta resolució, però el problema principal que trobareu és que, al menys per mi, és molt difícil entendre la lletra. En aquest primer veiem al costat Hospitalenc Lo mas Caldero, lo mas Vilarrubia, i la torre del Cap del riu. Al costat pratenc un edifici dibuixat amb tres naus, que és lo Mas Romeu, el masset den Escarrer, la Barraca de ¿nofrages? i a sota de tot, a tocar del riu la casa de les monges. Entre lo mas Caldero i Vilarrubia, trobem la carretera real de València.
El següent l’he posat a l’inrevés per que el veieu amb el nord a dalt, amb el mar a sota. Al costat trobem la llegenda dels números assenyalats al mapa, i trobem els mateixos edificis protagonistes del mapa anterior
A aquest següent, també a l’inrevés, la llera del riu és similar a l’anterior, tornem a trobar la torre del cap del Riu i la casa de les monges, i també uns estanys al costat del que sembla l’antiga llera del riu. es veu com el mas de Vilarrubia devia ser molt gran en comparació als altres.,…
Aquest que ve, el el més antic de tots i crec que ens marca la terra motiu de la disputa, al menys la lletra s’entén una mica millor. Tornem a trobar els mateixos edificis, i descobrim que les pobres monges que es trobaven a la desembocadura pratenca del riu eren de l’ordre de les Carmelites, aquesta ordre busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa,…
El següent és el que cobreix més terreny hospitalenc, ens porta més al nord del camí Real de València, fins al camí Real del Prat (més o menys l’actual carretera del Mig), i també viem lo camí dels tarongers (aproximadament l’actual Granvia). En mig de tots dos camins lo mas Alegret, i per sota lo mas Icart, que “buÿ” del col·legi de Sant Francesc,… i molta lletra que no acabo d’entendre. La llera té un recorregut diferent, sols fa un gir abans d’arribar al mar també al costat de les Carmelites
I aquest últim és el que conté més text; la llera del riu segueix el mateix recorregut que el mapa anterior, i trobem a la dreta l’any 1689, així que aquests dos últims mapes podrien ensenyar-nos com era la geografia de la zona abans d’un canvi de llera del riu.
Revisant els llibres de Jaume Codina, ja ens parla d’això, de riades els anys 1694 i 1695, sobre tot al delta Oriental, es a dir on es situen Cornellà i l’Hospitalet. També ens parla d’una de les masies, de mas Calderó que l’any 1678 va estar a punt de ser enderrocada per la força de la corrent del riu. Però què va passar amb aquest paisatge? És estrany que al següent mapa de 1723, al costat del riu, per sota del camí dels tarongers, no trobem pràcticament res, on són els masos Calderó, Romeu, Vilarrubia,… no els van dibuixar, se’ls va portar el riu??
Bé, ja veieu que aquest post està bastant verd, hi ha molts misteris,… seguiré llegint, seguiré informant,…
REFERÈNCIES
- PARES, portal de archivos españoles
- Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial (vol.2), escrit per Jaume Codina i publicat per l’Abadia de Montserrat l’any 1987 (entre d’altres)
El fons marí de les platges de l’Hospitalet, 1880
Revisant el llibre Geografia General de Catalunya (1905) de Francesc Carreras Candi m’he trobat aquest mapa del fons marí de la platja que existia des de Montjuïc fins al Llobregat. Al mar trobem uns números que són la profunditat acompanyats d’una lletra que indica el tipus de substrat (A: sorra; F: fang; C: cascall ¿?; Aig.: algues i P: pedres), com veieu, a prop de la platja trobaven sorra, a partir d’uns 10 metres fang i a més profunditat es localitzen algunes taques amb algues.
A terra he trobat una cosa que desconeixia, que a l’Hospitalet existien quatre platges: de Pescadors, de la Pudrida, de la Farola i del cap del riu Llobregat, no trobem el topònim de la platja del Vidriol, ni tan sols la fàbrica, aquella que es deia Boada i Travessa o també Boada i Bohigues, fundada el 1868. Pot ser el mapa que van fer servir com a base era més antic, pot ser la fàbrica es va traslladar a la platja posteriorment a la seva fundació, o pot ser no han dibuixat els edificis, tampoc trobem les barraques dels pescadors,… una altra cosa que esbrinar d’aquesta platja amb tan mala sort,…
Veiem la desembocadura del Llobregat i la seva illa, també l’estany que envoltava el far de la torre del riu Llobregat, i una zona més elevada, on a les fotografies de principis de segle veiem cal Patirem,…
REFERÈNCIES
Can Pelicán/ Cal Patirem
De cal Patirem sols conec dues fotografies, aquesta sense datar, on veiem la família Planas (els Patirem) que s’encarregaven de portar aquest restaurant de platja, o pot ser sols era una espècie de txiringuito,…
I aquesta altra, realitzada l’any 1919, per Josep Salvany i Blanch, on podem veure el cobert amb la seva taula. El seu nom segurament venia donat per la seva situació molt propera al riu i a la platja.
Es trobava entre la Farola i la desembocadura del riu, com podeu veure a aquest plànol de 1926 (quan aquesta zona feia 6 anys que era de Barcelona)
Al següent plànol de 1914, on veiem sols, ara sí, la platja de l’Hospitalet, l’edifici tenia el nom can Pelicán,… pot ser paraven allà pelícans? Ni idea.
Ara passem a les fotos,…. aquesta ja havia sortit, és de 1913 i està feta des del Prat de Llobregat. Podem veure la Farola i davant algunes edificacions que correspondrien a can Pelicán, encara que no es veuen molt bé. Allà al fons, davant de Montjuïc, veiem unes xemeneies, això és la fàbrica de productes químics de Boada i Buhigas, i fins allà arribava la nostra platja.
La següent postal és fantàstica (es fa molt gran), el problema és que per ara desconec quan es va fer, vam intentar resoldre aquest tema fa uns mesos a un facebook del Prat però no vam trobar pistes per saber si era anterior o posterior a 1920, es a dir, si el que veiem es l’Hospitalet o Barcelona. Ens vam fixar en l’uniforme del senyor de blanc, un carabiner del Prat, però no vam poder saber de quin any era…. El que sí que podem veure és que davant de l’edifici de ¿cal Patirem? hi ha un cobert fet amb branques com el de la primera imatge,…
Aquesta fotografia, trobada a una coneguda web de subhastes, és de l’any 1912, en aquest cas veiem com el mar està més a prop de les barraques que en les fotografies anteriors,…
En fi, per ara sols n’hi ha això,…
REFERÈNCIES
- Primera imatge del llibre Imatges retrospectives de la Marina de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona a l’any 1997. Moltes imatges les podeu trobar a aquest lloc web
- Discussió al grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat sobre l’última imatge
- Fotografia de baronfotografia a todocoleccion.com
- Fotografia de cal Patirem de la Biblioteca de Catalunya
Can Taner (o Tané), una masia propera a Collblanc
Avui sortim de la ciutat, concretament uns 50 m fora del barri de Collblanc, anem cap a la cantonada de l’illa on es situa el Camp Nou. A la imatge inferior he dibuixat en vermell el límit de l’Hospitalet amb Barcelona, amb el barri de Les Corts; doncs, anem just davant de l’angle que apunta al camp del Barça, a la cantonada entre el carrer de la Riera Blanca i la Travessera de Les Corts.
Però el lloc on us vull portar fa més de quaranta anys que ja no existeix, així que no el trobareu a la fotografia anterior, per això us poso aquest plànol dibuixat als anys 1870-1880, on veureu l’antic municipi de les Corts a sobre de les línies discontínues del barri actual. Podreu llegir, al mateix lloc on indicava a la fotografia anterior, el topònim de Can Tané.
La masia de Can Tané o Can Taner feia d’això, d’edifici rural envoltat de camps, però clar, durant el segle XX, als voltants de Barcelona els camps van anar desapareixent i més a aquest lloc, així que es va transformar en “El Parador del Camino”, una fonda i parada de traginers.
Hi havia un ampli rafal de parra per a menjar-hi a l’estiu i un gran abeurador per a les bèsties de càrrega. També en aquest indret fins ben entrats els anys 50 existia una caseta dels burots, on es tenien que pagar les taxes d’entrada a Barcelona de segons quins articles. La imatge inferior és de 1956, ja veiem la fonda, però no sé si encara existia l’oficina dels burots.
Quan als anys 50 el FC Barcelona va comprar els terrenys per construir l’estadi (1953-1957), no es va arribar a cap acord amb el propietari de la masia, Guerau Piera, així que allà es va estar durant molts anys. Donada la proximitat al camp, era habitual que els aficionats, abans i després del partit, es passessin per prendre alguna cosa.
La desaparició de la masia s’inicia l’any 1965 quan el Picadero Jockey Club va comprar els terrenys, l’any 1968 inaugurava el seu pabelló, juntament amb l’edifici de 8 plantes que podeu veure a la primera imatge.
He trobat aquesta fantàstica fotografia dels anys 60 realitzada per Dolors Torné Bosch i publicada a la revista del Barça fa pocs anys.
REFERÈNCIES
- Imatge de la masia als anys 50 del document “Barcelona Antes Despues” al lloc web slideshare
- Imatge de la masia als anys 60 de la Revista Barça, abril 2008 (núm. 32)
- Plànol de les Corts del llibre “Les Corts: Un poble perdut, un barri introbable” de Josep M. Casasús i Guri. Edicions 62 SA, 1976
- Coneguem les Corts. Materials per al coneixement del districte. El món rural a les Corts
- –> TROBAT POSTERIORMENT. Can Taner al bloc Els Piera de Les Corts
L’Hospitalet Centre, 1850
El mapa que veieu és de 1850 i podem veure el recorregut del canal de la Infanta, inaugurat el 21 de maig de 1819. També el nucli antic amb el carrer Major com a via principal, on trobem la majoria dels edificis, amb l’església envoltada pel cementeri. A sobre la riera de l’Escorxador, el carrer del Xipreret, la riera de la Creu, també veiem el carrer de Santa Bàrbara, del Parral, de Joan Pallarés, Del Centre, de Sant Joan/el Bruc. El carrer d’Enric Prat de la Riba, figura com carretera Reial,…
La Rambla encara no està feta, arribaria amb la primera eixampla i sols veiem aïllada la masia de cal Tres, on ara tenim el Centre Catòlic. A l’alçada del carrer de la Talaia veiem un edifici amb un cercle, és cal Modolell de la Torre, i la torre és la Talaia, traslladada des d’allà fins la localització actual l’any 1972. El cercle no sé que és, pot ser una bassa, he de mirar a uns dels últims Xiprerets (la revista mensual de l’Ateneu), ja que surt una fotografia que crec que pot resoldre el dubte.
He fet aquest nyap amb un plànol actual, encongint, estirant, rotant,… hi han zones que coincideixen i altres amb cert desplaçament,… però per guiar-se no està malament. Tots dos plànols es fan molt grans!
REFERÈNCIES
25 imatges de la història de l’Hospitalet de Francesc Marcé i Sanabra. Publicat pel Museu d’Història de la Ciutat l’any 1979
Un retall de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, 1850
A la memòria del primer pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat tenim unes molt interessants Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat escrites per Joan Casas a l’any 1983. Aquest text també el va editar la Ponència d’Ensenyament Dinàmica Educativa dins dels Quaderns Urbans núm. 3 sota el títol De pagesos a aturats, que és d’on he tret aquests plànols, de baixa qualitat, però que encara així ens donen molta informació sobre aquesta part de la ciutat a l’any 1850.
“Plano geométrico de la porción detallada en el estado de este mnm. regable con las aguas procedentes del Río Llobregat por medio del canal titulado Serma Sra Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón construido a espensas de los terratenientes de su comprencion” (entre 1817 i 1819), per tant queda clar que el que tenim és un plànol de part del canal de la Infanta, que és la línia que ens limita el plànol pel nord. Com veieu el ferrocarril encara no surt, tan sols falten quatre anys per que el construeixin paral·lelament al canal.
Al sud tenim la carretera antiga del Prat, que anava per sota de l’actual carrer de les Ciències; a llevant es dibuixa l’antiga frontera amb el municipi de Santa Maria de Sans, i cap a ponent, de dalt a baix, sinó erro, els següents carrers: el de l’Estrella, fins al carrer d’Enric Prat de la Riba, després l’avinguda de la Fabregada, fins la carretera del Mig (o de la barca del Prat), i més cap al sud la carretera de l’Hospici, esborrada totalment i que passaria per Bellvitge, concretament pel carrer de França i després creuant els blocs que hi ha entre el passeig de Bellvitge i l’avinguda de Europa; just a on gira el camí ara passa l’AVE soterrat i un munt de vies en superfície que encara no existien, com tampoc l’avinguda de la Gran Via.
Aquest mapa també ens permet observar, a la dreta, el sector que va passar a mans Sants anys després i que ja vaig comentar al post sobre la Mitja Galta (teniu un enllaç a les referències).
He senyalat amb rectangles verds tot el que crec que són edificis, crec que em deixo uns quants per prudència fins que obrin l’arxiu municipal. Els dos punts taronges són els molins fariners de Lleonart i el de la Bordeta, moguts per les aigües del canal.
Què queda d’aquests rectangles verds? De torrent Gornal cap a ponent no en queda cap, fa res l’ajuntament seguint les queixes dels veïns per problemes de salubritat, va tirar a terra l’últim, l’edifici del carrer Juan de Toledo, de l’any 1765, i que encara així no estava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat (també deixo un enllaça a sota).
Per sota de la carretera de la barca del Prat he buscat Cal Gotlla, l’edifici més antic que ens queda a aquesta part de la ciutat, però no l’he trobat, ja que en principi és 10 anys posterior al mapa.
Amb el mapa següent, que he agafat del lloc web de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana, podrem veure molt millor la part de llevant. Tan sols he pogut localitzar tres edificis actualment dempeus: l’ermita, Can Colom i pot ser, encara que no queda molt clar el moment del seu origen, Cal Bitllera, també anomenada l’Escorça. A sobre del canal també podem trobar l’edifici de la Torrassa,… per tant ens queda ben poca cosa.
Un tema també interessant és que molts dels carrers i illes actuals conserven les línies de les antigues propietats agrícoles, i aquestes del sistema de regatge que es va crear amb el canal de la Infanta, però això ja el deixo per vosaltres,…
REFERÈNCIES
- P.E.P. Protecció Patrimoni Arquitectònic 1985 /000162/B (Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat de Joan Casas i Fuster, 1983)
- La Mitja Galta
- Edificis del carrer de Juan de Toledo
- Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
L’Hospitalet de Llobregat, 1933
Una de les coses que més m’agraden és trobar noms de lloc oblidats, encara que siguin de llocs que ja no existeixen, aquí trobarem alguns. Aquest mapa és dels pocs que he trobat escrit en català i s’apropa més que uns altres als motius que va oferir la Matilde Marcé al seu llibre, encara que amb moltes divergències, com també tenen amb els que surten al mapa que va fer Francesc Marcé i Sanabra als 80.
Aquestes serien els noms de les masies que ens van expropiar al 1920, falten algunes ja que al mapa no surt la part més propera a la platja i el far.
A més d’aquests, a l’actual l’Hospitalet també menciona Cal Ros (actual Cal Trabal), l’ermita de Bellvitja, Cal Rei, Cal Vial (també trobada com Can Vehils o Cal Bails), El Canyet, les vaqueries, la Granja Peronas, la Caserna d’Enginyers (Lepanto) i dels dos cementiris. També veiem el Bassal que havia al costat de la desapareguda barriada de Can Pi.
Un altre tema que ens apropa aquest mapa és la xarxa hidràulica, amb el recorregut del canal de la Infanta i les seves sèquies (Vora del Riu, Feixa Llarga, Bellvitja, pluvial general Pont de la Mola, del molí-dels molins, de la Farola i la pluvial major del Canyet).
També podem veure la xarxa hidrològica, és curiosa la denominació que es dona al que nosaltres ara diem torrent Gornal (tampoc coincideix amb el mapa de Francesc Marcé), al mapa li diuen torrent del Neguit, que ens portaria les aigües del torrent d’Estela i de Cal Oliveres,; passaria a tenir el nom de Gurnal una vegada travessat el canal de la Infanta, es a dir el que des de l’any 1984 és el carrer de Rosalía de Castro, i ja que estem, dir que Gornal és un d’aquells noms de lloc amb solera, tenim notícies d’ell des de principis del segle XV.
Tant el torrent Gornal com la riera Blanca baixaven fins al mar, aquesta última era i és el límit del nostre municipi amb la ciutat veïna. Al mapa únicament trobareu aquests límits ja que el que us presento es un fragment d’un mapa de Barcelona, i per això no dona el nom de tots els carrers de la nostra ciutat, sols els dels més importants,… per cert el Carrer de Santa Eulàlia, encara que el mapa es republicà, no es presenta amb el nom de la Mitja Galta, encara no l’he trobat a cap mapa.
Ah! i també podeu veure els límits de quan el nostre terme arribava fins el camí de Finestrelles, es veu que també teniem una cantonada de la caserna del Bruc (en aquell moment de Pedralbes).
REFERÈNCIES
- Mapa de Francesc Marcé i Sanabra, 1980
- Un altra relliscada, text de Ramon Morales dins del llibre Coses de l’Hospitalet, publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet al 1990
La mitja galta
Hi ha una dita hospitalenca, “semblar el carrer de Mitja Galta“, que segons Ramon Morales ve del nom que a l’època de la Segona República (1931-1939) li van posar al carrer de Santa Eulàlia, encara que també diu que mitges galtes també existeixen a d’altres pobles, normalment quan els carrers sols tenen o tenien cases a un costat. Entre els hospitalencs aquesta dita era sinònim de quelcom desballestat o incomplet, i tant podia referir-se a una feina inacabada, a una festa deslluïda o a una família on cadascú tombava pel seu costat.
Ramon Breu al seu llibre sobre Santa Eulàlia ens diu que a principis dels anys 20 del segle XX el carrer de Santa Eulàlia ja rebia popularment aquest nom, ja que la majoria d’edificacions es situava a la banda muntanya, mentre que a la banda mar es podien veure extensions importants de camps de cultiu.
Joan Casas dona una versió una mica diferent sobre l’origen del nom i que ens porta a mitjans del segle XIX, quan els límits entre la Bordeta i l’Hospitalet eren una mica diferents,… per explicar-lo os poso un mapa molt simple del municipi de Sants a l’any 1838. L’Hospitalet el trobem a l’esquerra, el mar el tenim a la cantonada inferior dreta i just a sobre, Montjuïc, on es troba la rosa dels vents.
La via amb més edificis (línies més gruixudes) seria la carretera de Sants i a sota, on també tenim dues línies, es situaria la Bordeta, on la banda superior del carrer (de la Bordeta) es trobaria a Sants i l’altra a l’Hospitalet. Joan Casas diu que aquesta era la raó, es va dir Mitja Galta pel fet de que cada banda del carrer era d’un municipi diferent.
Però estirem una mica del fil, ja que, com deia, els límits actuals no són aquests, si ens anem a un plànol de 1891 veurem que els límits entre els dos municipis ja han canviat, i com ara ens separa la Riera Blanca. Aquella banda del carrer de la Bordeta que formava part de l’Hospitalet, ara pertany també a Sants.
És un polígon de unes 16 Ha encara en aquell moment cultivat, mentre que la part superior ja es comença a urbanitzar (el que és contradiu amb el mapa superior on, sembla ser, ja existien cases,… o pot ser ho he fet malament i és més tros!,…). No he trobat la data concreta en que es va produir aquesta modificació, però segons el llibre de Joan Casas seria cap al 1875
El que també es pot observar al mapa inferior és que el sector d’Hostafrancs ja és de Barcelona, cap a l’any 1839 Sants se’l va canviar per una part de la Marina. Set anys després d’aprovar-se aquest plànol, al 1897, Sants s’integraria dins de Barcelona, juntament amb d’altres municipis, seguint el Decret de Cánovas del Castillo.
Si anem a una imatge actual, què va passar amb la galta on sols hi havia camps?,… doncs mireu, mireu, quina gentada hi ha ara damunt!
Cal dir que és possible que hagi agafat més tros cap a Barcelona, és complicat traslladar la superfície de 1838 a l’actualitat amb aquestes dades, de totes maneres com aquests de Sants ja no ens la retornaran,…
REFERÈNCIES
- Plano topogràfico del término y pueblo de Santa María de Sans, estramuros de la ciudad de Barcelona, levantado de orden del magníco Ayuntamiento Constitucional de dicho pueblo fet per Carles Gras i Alfonso el 20 de maig de 1838, i tret del llibre Sants: Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona escrit per Carles Carreras i Verdaguer i publicat per l’Editorial Serpa a l’any 1980.
- Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890. Aprobado por el Exemo. Ayuntamiento en sesión del dia 13 de enero de 1891, traçat per D. J. M. Serra, el podeu trobar a l’Arxiu Cerdà
- La formació de la indústria a l’Hospitalet del s. XIX escrit per Joan Casas i Fuster i editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet al maig de 1985
- Refranyer Hospitalenc, dins del llibre Coses de l’Hospitalet escrit pel Ramón Morales i publicat dins de la col·lecció Medusa, núm. 4, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet a l’any 1990.
- Les primeres entitats, dins del llibre El barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per una crònica, escrit per Ramon Breu i Panyella i publicat dins de Quaderns d’Estudi, núm. 6, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’octubre de 1988.
- Sants a enciclopedia.cat
L’Hospitalet de Llobregat, 1952
Continuem amb els mapes, avui un de 1952, on podem trobar 44 noms d’edificis que llisto a sota alfabèticament amb la situació. Però no sols això, també trobem el que eren els sis districtes d’aquell moment i la situació de vuit barriades, nuclis amb caràcter propi: Valeta, Can Vidalet, Can Pelegrí, Faus, Pubilla Casas, Las Planas, Canyet i Carbonell.
Hi ha una cosa interessant que és la previsió dels carrers que es farien al sud de la Granvia, destaca l’avinguda de Amèrica que mai és realitzaria allà, però sí a l’altre costat de la via a Bellvitge. També es pot observar com estava previst un accés a la Granvia des del carrer de Campoamor, que mai es realitzaria, ja que mig carrer s’aniria a terra per construir el barri del Gornal. Ah! i també es curiós on situa la barriada Las Planas,…
REFERÈNCIES
Guía oficial de la ciudad de Hospitalet de Llobregat (1952)
L’Hospitalet de Llobregat, 1927
Aquest mapa es veu fatal, la majoria dels texts, molts motius de masies, ni es poden llegir, però al menys dona una idea de la distribució dels edificis i infraestructures a l’any 1927. A veure si algun dia el puc aconseguir amb millor definició.
El mapa a més és incomplert, però s’aprecia com era Collblanc, La Torrassa, Santa Eulàlia, Sant Josep, part del barri Centre, la resta eren tot camps amb masies disseminades per la zona de la Marina, i vinyes i garrofers cobrint el Samontà.
Segur que vosaltres podeu veure més coses,…
REFERÈNCIES
L’Hospitalet. El medi físic. (1986) realitzat per Antoni Domínguez Ximénez i Ramon Julià Brugués. Núm 4 dins de la col.lecció Quaderns Urbans. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Àrea de Cultura, Ensenyament i Esports i el Departament de Dinàmica Educativa.
Les masies de l’Hospitalet de Llobregat
Avui toca emplenar la secció de la cartoteca amb aquest mapa, crec que realitzat per Francesc Marcé i Sanabra, ja que originalment acompanyava un llibret seu que es deia “Una mirada a la Marina d’ahir. Les nostres masies“. Es va editar al 1980, però 10 anys després es va recuperar el mapa i es va incloure al llibret “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” de la Montserrat Cornelles i Pujol, on es recullen 96 motius diferents. Si us interessa coneixer més motius, cal anar al llibre de la Matilde Marcé i Piera: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” on no trobareu tots, però si fins 450, amb fotografies i algunes explicacions que va poder aconseguir parlant amb la gent de la ciutat de tota la vida. També trobareu informació sobre molts motius al llibre “l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” de la Mireia Mascarell i Llosa,…
Sempre que busco el motiu d’alguna masia em passo molt de temps donant voltes a aquest mapa, així que per facilitar una mica les coses l’he dividit en sectors i he fet una llista amb els 180 topònims (menys sèquies, rieres, pluvials,…) que conté. A alguns no acabo de reconèixer el nom ni amb l’ajuda d’una lupa, així que trobareu uns interrogants. Veureu que hi ha noms que surten dues vegades a llocs diferents de l’Hospitalet com Cal Capellà, Cal Creixells, Cal Noiet, Cal Paperines, Cal Tres o Cal Xerricó, i un fins a tres vegades, com Cal Benet, això complica una mica a l’hora de buscar al plànol si sols tenim el nom de la casa.
Ara revisant he vist que m’he deixat a la llista Can Pixa al B2,… ja tornaré a fer-la en un altre moment,…
Centre i Sant Josep, 1923
He trobat aquest plànol de 1923 on podem veure el barri del Centre i les primeres cases del de Sant Josep. He marcat algunes zones, a l’esquerra l’església i l’ajuntament, i a la dreta les casetes del carrer de l’Ebre i la de Juan de Toledo (suposo que enderrocant-se), també el nucli del carrer de Sant Josep, i el del carrer de Rodés. Crec que així és una mica més fàcil orientar-se. no els he marcat però també surten Can Vilumara, la Tecla Sala, la caserna de la Ramunta, el carrer Xipreret amb els grans espais que envoltaven la casa España,…
Ens trobem a l’any 1923, la ciutat està rebent immigració de manera brutal i més que vindrà,… (1910 -> 6.905 habitants ; 1920 -> 12.360; 1923 -> 20.136; 1930 -> 37.650) i per tant es comença a construir sense cap planejament. És en aquest any quan es planteja la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació urbanística del terme municipal i suposo que per això van fer aquest plànol, però l’ordenament no arribaria fins 1926 de la ma de Ramon Puig i Gairalt.
L’any 1923 també es produeix el cop d’estat de Primo de Rivera i els ajuntaments queden suspesos per Reial Decret. Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, deixa l’alcaldia a l’octubre i l’agafa Tomàs Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, que es mantindria fins el febrer de 1930.
REFERÈNCIES
- “Els Plans de l’Hospitalet” (1989) de Ferran Navarro i Acebes dins de Quaderns d’estudi núm 8. Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- El mapa és de “Espacio Residencial y Metropoli. Las tramas residenciales en la formación y evolución metropolitana de Barcelona. 1856-1953” vol. 4 (1995). Tesis doctoral de Josep Maria Vilanova Claret. ETSAB-UPC
- “Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur”. VA. Editat pel Centre d’Estudis i Ajuntament de l’Hospitalet
L’hipòdrom de Casa Antúnez
L’hipòdrom de Casa Antúnez es va inaugurar el 2 de maig de 1886, per les festes de la Mercè, encara que ja es feien carreres des de l’any 1882 (aquestes dates poden variar molt depenent de la font consultada). Es situava a la Marina de Sants, pràcticament a tocar del límit amb l’Hospitalet de Llobregat, tal com veieu al mapa inferior, moltes dècades més modern.
Sobre tot la burguesia i també l’aristocracia acudien en massa des de Barcelona i emplenaven la gran tribuna orientada cap a Montjuïc; el gran públic, amb menys medis, es situava a la barrera, cara al sol. Es van celebrar importants reunions hípiques i van assistir grans personalitats.
L’any 1933 es van deixar d’organitzar carreres periòdicament, i ja des de 1931 ja s’havia perdut assistència, ja no corrien els pura sangre i solsament ho feien els “trotones” tirant de carrets. Les dues exposicions universals van motivar la immigració de moltes persones que van envoltar de barris d’obrers l’hipòdrom, es veu que això li va fer perdre glamour, i a més va deixar de rebre ajudes. L’any 1934 es va decidir enderrocar-lo.
En aquells anys, fins 1920, el nostre municipi arribava fins el mar i la Riera Blanca era la frontera amb Barcelona. Imagineu-vos tot ple de camps amb Montjuïc i la farola com únics elements sobresortints i en mig un hipòdrom com a punt d’atracció de l Barcelona de l’època,… pagesos, pescadors, burgesos, aristòcrates,…
Fins a 1920 l'Hospitalet arribava fins la platja i el límit amb Barcelona era la sèquia de la Riera Blanca, que trobareu just a l'esquerra de l'hipòdrom.
Es estrany però la majoria de imatges que he trobat són de persones als voltants de l’hipòdrom. Aquesta és una de les poques imatges que he trobat de les instal·lacions,… es sap que disposava de pati per carruatges, quadres, jardins, restaurant,… espero que mica en mica es vagin obrint els arxius.
La tribuna era de fusta i tenia una capàcitat per 2.500 persones. Uns metres cap enrrere estava la forntera amb l'Hospitalet.
Però si hi ha un fet que sobresurt a la història d’aquest lloc, és que aquí es va realitzar el que es considera el primer vol a motor d’Espanya. Eren les 16:59 del 11 de febrer de 1910, quan el francès Julien Mamet (també l’he trobat com a Lucien Mamet), amb un monoplà Blériot XI, amb motor Anzani de 25 cavalls, fa el vol d’exibició pel que havia estat contractat per la barcelonina Sociedad de Locomoción Aérea i el Aero Club de Madrid. Podreu trobar informació i imatges a patades sobre aquest fet a internet.
El Bléirot a Casa Antúnez, Montjuïc al fons.
El Bléirot a Casa Antúnez, la tribuna de l'hipòdrom al fons.
Julien Mamet a un Bléirot
El vol va durar 2 minuts i 8 segons, i va tenir temps de donar una volta a l’hipòdrom per darrera de la tribuna, i quan estava a 60 metres d’alçada va descriure un “elegant cercle” per enfilar una línia recta i aterrar. Després d’aquest primer vol va realitzar uns altres en dies successius, fins que un paparazzi de l’època es va creuar quan aterrava i es va trencar un ala a l’esquivar-lo,…
Aquest va ser el principi; si a la tarda ventosa del primer vol van acudir tan sols dues dotzenes de curiosos, que van embogir propagant la noticia per tota Barcelona, a la segona cita, dos dies després, va acudir mitja ciutat, que va sortir desil·lusionada ja que el vent no va deixar fer. El dia 17 Julien sí que va volar i va acabar sortint “a hombros” des de l’avió fins a la tribuna,… La passió per l’aviació acabava de començar. La ciutat havia vist amb els seus propis ulls que volar era possible,…
Troballes sobre el Pliocè de l’Hospitalet de Llobregat
A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual, i tota la llera del Llobregat fins a Martorell es va convertir en una ria, que des d’antic li van posar el nom de “Ria Rubricata”.
Les aigües no eren molt salines, i la temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina, la biodiversitat, fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora de les seves platges també era exuberant, amb coníferes, salzes, castanyers, alzines, roures,…
Els jaciments del Pliocè marí (Plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys) del Baix Llobregat han estat estudiats des de finals del segle XIX. S’han donat a conèixer més d’un mil.ler d’espècies als jaciments pliocènics, entre mol.luscs, coralls, rèptils, crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anélids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena), nanoplacton, braquiòpodes, peixos, cefalópodes, ostràcodes, briozous i vegetals.
A la nostra ciutat, degut a les antigues extraccions d’argiles i a aquesta dèria de no deixar ni un pam de terreny natural a la vista, no crec que sigui possible trobar ja cap resta, però com que no hi ha res impossible, pot ser queda algun petit racó del Pliocé encara al descobert, us deixo un parell de mapes geològics de l’Hospitalet on podeu veure on es troba el Pliocè, encara que sigui sota el formigó.
Aquí teniu els diferents materials que ens podem trobar si fem un forat. En verd, el Pliocé; en taronja, el Pleistocé, i sense pintar, l'Holocé.
Aquest plànol l'he trobat a internet i com veieu és relativament antic, encara no s'han construït Can Serra, Bellvitge,...
Sobre els fòssils, podeu trobar una llista a un article del Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural, on ens relata la troballa, a finals de l’any 1905, dels osos d’una tortuga, juntament amb molts altres fòssils de mol·luscs, foraminífers,… Els van trobar darrere del cementiri, a les margues blavoses del Plasencià, al desaparegut torrent que baixava d’Esplugues, es a dir a l’actual parc de les Planes. He trobat una altra referència de 1953 on es descriu un jaciment a la bòbila Marquet, però encara estic buscant la seva situació,…
També podem trobar a internet els 27 fòssils de diferents espècies del fons del museu de l’Hospitalet, concretament al lloc web “museus en línia”. No trobareu fotos però sí els noms i una petita descripció, també que són de l’Astià, que sinó erro seria la denominació de la fàcies sorrenca del Plasencià citat, i per tant aquests fòssils no s’haurien trobat als mateixos materials que la tortuga.
REFERÈNCIES
- El contexto geotècnico de la ciudad de Barcelona (2002)
- Mapa geològic de l’Hospitalet (IGME)
- Taula dels temps geològics
- El Pliocè marí al Baix Llobregat
- Fons del museu d’Historia de l’Hospitalet a Museus en línia
- Trovalla de una tortuga del grupo “Emydae” de B. Serradell, dins del Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural de 1908 (per passar pàgina canvieu el 125 de la direcció de l’enllaç per un 126,…128)
- El Pliocé marí català. Breu síntesi paleontològica de Jordi Martinell dins del Butlletí de la Institució Catalana d’Historia Natural, 50 (1985)
- Historiografia dels jaciments plistocens al massís del Garraf i curs baix del riu Llobregat de Joan Daura Luján i Mintserrat Sanz Borràs (2009) treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 16
Finestrelles, la muntanya perduda al 1933
Al segle XX el territori de l’Hospitalet de Llobregat va sofrir varies retallades, la més gran va ser la de 1920 quan ens van expropiar més de 909 Ha de la nostra Marina, però al 1933 Barcelona, amb l’excusa d’ampliar la Diagonal, es va annexar 53 Ha més a canvi de:
- el servei d’extinció d’incendis,
- el servei de recollida de gossos,
- el subministrament de vacuna Jenneriana,
- les anàlisis d’aigües potables i de llet,
- el tractament antiràbic per a persones veïnes de l’Hospitalet infectades,
- reducció dels canons de neteja i conservació del clavegueram de Collblanc i la Torrassa
- emplaçament d’una col·lectora a la riera Blanca,
- la reparació del ferm de la travessera de les Corts entre la riera Blanca i la carretera de Madrid a França per la Jonquera
- la supressió del gual existent a la carretera de la Bordeta i la riera Blanca.
Val a dir que cadascun dels serveis tenia establertes limitacions, condicionants o taxes, de manera que no es va tractar de contrapartides altruistes. No s’ha investigat el grau de compliment de tots els serveis, remunerats, que havia de prestar l’Ajuntament de Barcelona als veïns de l’Hospitalet; però consta que hi va haver retards i incompliments. Per exemple, les obres de la travessera de les Corts i del gual entre la carretera de la Bordeta i la riera Blanca, almenys fins el 1945, no havien estat executades. També hi va haver alguna descoordinació en l’efectivitat dels canons de les clavegueres.
Com veieu a aquesta imatge de 1947, la Diagonal està en obres i el territori encara no era ocupat per veïns de manera estable i acollia conreus de secà. Gran part corresponia a la finca de Torre Melina.
Aquesta imatge és del treball al que faig referència a sota, és d’uns treballs topogràfics realitzats per la ciutat i està datat com a posterior a l’any 1921. Els límits en groc que he posat al mapa de 1947 i al que ara continua s’han basat en els accidents naturals (torrents) de 1947, així que com veureu no són ben bé els mateixos.
Als tipus d’ocupació actual sí que trobem alguns edificis d’habitatges al costat de la caserna del Bruc, però la gran part són zones verdes i equipaments esportius. A la part inferior anirà el nou parc de Cal Rigalt, que ja ha començat a construir l’ajuntament de Barcelona
Aquí veieu una imatge del dipòsit d’aigua de Finestrelles (tot el que veieu a la imatge era territori de l’Hospitalet), i a sota fins l’horitzó, des del límit més muntanyós del nostre antic territori; amb els límits més o menys marcats de la part que es va annexar Barcelona,… la contaminació d’aquests dies no va molt bé per fotografiar paisatges,…
REFERÈNCIES
Text segons l’estudi de Jordi Ferrer i Pumareta – “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials 1920 i 1933 del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat” dins del Quadern d’estudi núm. 19 (2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. En ell trobareu molta més informació!!!
Pla Parcial de Collblanc – Torrassa, 1970-75
Primer començo explicant el que és un Pla Parcial, és molt fàcil, és un instrument que té com a objectiu assenyalar el lloc on s’ubicaran els habitatges, les instal.lacions esportives, els terrenys necessaris per a dedicar-los a parcs i jardins públics, per situar centres culturals i docents, determinar el seu sistema de carrers. I tot això a un sector del Pla General, molt més gran, d’aquí el cognom de parcial.
El 20 de juliol de 1970 el Ple de l’ajuntament de José Matías de España Muntadas aprovava per un vot (el d’ell) el Pla Parcial de Collblanc – La Torrassa, i seguidament es passava a informació pública fins el 10 de setembre del mateix any. Informació pública que va rebre 795 impugnacions, ja que afectava als habitatges de 998 families de les 11.000 que vivien al districte, alguns encara en construcció. Per exemple, per fer un nou camp de basket calia destruir 250 pisos, o per fer un parc de 2800 m² es suprimien 90 habitatges i 25 locals,… Massa perjudicis per pocs beneficis.
En setembre el Col·legi d’Arquitectes s’expressa negativament ja que mancava una memòria financera, i es dubtava que 600 millions fossin suficients per l’operació, i més quan el Sr. Emili Gomà Sendra, el tinent d’alcalde d’Hisenda, que va votar en contra, va dir que possiblement la despesa arribaria a 1000 millions. El veïns lògicament eren contraris, i més, davant d’una total manca d’informació i transparència.
El 17 de gener de 1971 es publica una carta oberta de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa, encara sense legalitzar, on expressen el seu malestar. El 1 de febrer el Ple Municipal es reuneix repentinament i aprova un nou pla “modificat segons impugnacions” que passa a Urbanisme sense cap coneixement dels veïns.
Mes tard es sabria que aquest nou pla reduïa els habitatges afectats, de 998 a 853, les àrees verdes passaven de 98.600 a 66.000 m², reduint-se també el terreny destinat a escoles.
Diari Tele/eXpres, 4 de febrer de 1971
Aquí sota us deixo el Pla Parcial Collblanc-Torrassa “modificat segons impugnacions”. Si amplieu la imatge veureu que a sobre del plànol base trobem en un traçat més gruix el que es pretenia modificar. Entre les modificacions que s’observen la més important pot ser era la de l’entorn del carrer de la Riera Blanca, on surten dos nous carrers que s’emporten per davant bastants edificis, alguns avui es consideren patrimoni arquitectònic de la ciutat, com els edificis de la plaça del Caudillo (actual Guernica). Al carrer de Vallparda s’augmentava l’ample de la via afectant els edificis,…
El 17 d’abril de 1974 el Tribunal Contenciós-Administratiu, per sorpresa, desestima la demanda dels veïns però es tornà amb un recurs al Tribuna Suprem.
El 15 de juliol de 1975, segons La Vanguardia, encara no s’havia fet res, i el 20 de novembre del mateix any va morir Franco,… mai va arribar resposta del Tribunal Suprem, el pla mai es va aplicar,…
Un parell més d’apunts: l’AV de Collblanc la Torrassa va ser la primera que es va formar com a tal a l’Hospitalet de Llobregat i es va començar a fraguar al carrer del Llobregat, concretament al Bar Rius i a l’any 1970 es va traslladar al carrer de Llançà, crec que no m’equivoco si dic que aquesta AV és encara una de les més actives. El segon apunt és que el periodista J.M. Puig de Bellacasa, que trobareu als articles de la Vanguardia que faig referència, era de la Torrassa,…
Pot ser m’he deixat alguna cosa, si es així podeu completar l’article amb els vostres comentaris.
REFERÈNCIES
- Capìtol “La lluita contra el Pla Parcial” (p. 52-59) dins de “Taller d’Història de l’Associacionisme als barris de Collblanc- La Torrassa“. Quadern d’Estudi núm 11 (1995) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pla Parcial Collblanc-Torrassa 1972/000602/B
- Dossier didàctic de l’exposició “Cent Anys d’Història de Collblanc -La Torrassa”, novembre de 2002, realitzat per l’Arxiu Municipal
- Article de Jaime Castell i José Ma Fargas Falp a La Vanguardia el dia 9 de setembre de 1970 (pàg. 17)
- Carta oberta dels veïns a La Vanguardia del dia 17 de gener de 1971 (pàg. 26)
- Article de J. Macia a La Vanguardia el dia 04 de juliol de 1971 (pàg. 32)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de setembre de 1971 (pàg. 37)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 de setembre de 1972 (pàg. 33)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de desembre de 1972 (pàg. 37)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 24 de desembre de 1972 (pàg. 39)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de març de 1973 (pàg. 33)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 d’abril de 1974 (pàg. 33)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de maig de 1974 (pàg. 36)
- Article de P. Torres a La Vanguardia del dia 15 de juliol de 1975 (pàg. 33)
Tres imatges aèries de Can Pi (1926, 1947 i 2007)
Fa uns mesos vaig començar a fer una cronologia del barri o barriada de Can Pi a partir de les hemeroteques que vaig trobant a internet. Tot el que vaig trobar el vaig incorporar a aquesta pàgina i gràcies a l’ajuda dels antics veïns vam emplenar un grup de facebook d’antigues imatges i records.
El plànol inferior, realitzat per la Brigada Topográfica de Ingenieros del Ejercito, és de l’any 1926 i ens mostra, a més de moltes altres coses, on va nàixer el barri, les primers cases construïdes situades a tocar de l’antiga carretera del Prat.
Una part del terreny per on es va estendre la barriada era la bassa de Can Vehils (Aquí Ca’l Bails), masia que com vam veure ahir ja existia a l’any 1732 i que com pràcticament totes les que podeu llegir va ser enderrocada per deixar lloc a les fàbriques. No he trobat informació sobre la bassa, i és estranya la seva existència, ja que quatre anys abans es van terraplenar moltes per evitar el paludisme, es veu que aquesta va sobreviure. Al costat passava la sèquia de los Molinos, que baixava des del cementiri, i segurament era la font d’aigua que abastia la bassa.
La següent imatge és de 1947. La Granvia ja està feta, el barri ha crescut molt i 20 anys després, encara que la població de la ciutat pràcticament s’ha duplicat encara tenim les masies i els camps pràcticament intactes. En poc més de 15 anys la població aquesta vegada es triplicarà, i es començarà a construir Bellvitge, després el Gornal,… fàbriques,…
Any 2007, ja no hi ha camps, ni masies, Can Pi va ser destruït però a data d’avui no s’ha construit res a la major part de l’espai que va ocupar. Podem trobar un solar ple d’arbusts amb arbres aïllats, on encara es poden veure les restes dels seus passatges: Dolores, Joaquina, Jaime, Francisco (d’esquerra a dreta).
REFERÈNCIES
- Cronologia del barri de Can Pi
- Grup de facebook del barri de Can Pi
- Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona y terrenos adyacentes (1926), realitzat per la Brigada Topográfica de Ingenieros del Ejército (Espanya)
- Fotoplano de Barcelona y sus contornos. 1:10 000 (1947) realitzat per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA)
Hoſpitalet, 1732
Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.
De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest
- Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
- Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
- Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge
També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:
- Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
- Caſas – Actual Pubilla Casas
- Alemany – Actual Can Buxeres
- Auguſti – Actual Remunta
- Sunÿer – Can Riera?
- Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
- Alos – La despareguda Ca n’Alós
- Torraſſa – Actual Casa Torrassa
- Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
- Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
- Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
- Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
- Bayls – desapareguda Cal Vehils
- Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)
Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.
I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…
També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…
Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…
REFERÈNCIA
Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.
A la frontera Esplugues-Barcelona-Pubilla Cases
Ja que les últimes entrades han estat sobre límits territorials, avui toca unes imatges (si piqueu es fan més grans) d’una zona de frontera, concretament d’on es situa el complex esportiu l’Hospitalet Nord.
La primera fotografia és d’en Manuel Domínguez i es veuen les obres dels jardins que van construir sota les línies d’alta tensió. A la segona fotografia ja estan fets, i a la tercera es veu com fa poc, per tal de soterrar els cables de les línies elèctriques, van desfer els jardins.
Com deia ahir, els límits de la ciutat segons el Pla General Metropolità (1976) i segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) no coincideixen en algunes zones, i aquesta és una. En principi les torres elèctriques del fons i la masia (Ca l’Oliveres), que es troba al costat esquerra de les fotos aèries, es troben a Esplugues.
Pel que veig als mapes del Pla del 1976 un dels accidents geogràfics que definia el límit entre els dos municipis era el torrent de Can Oliveres i un dels seus afluents, ja desapareguts a les tres imatges, per tant és una mica complicat situar-se. A les imatges de sota, a la mateixa escala, es veu com la superficie de l’Hospitalet era més gran al 1976, ¿?.
Fulls del Pla General Metropolità, 1976
Avui, continuant amb la cartografia us deixo aquests 20 fulls del Pla General Metropolità (1976) que cobreixen tota la ciutat menys el full N22, que no he trobat. Aquests plànols es van realitzar a partir de fotografies aeries de 1974, el que vol dir que podem observar la ciutat tal com era fa 36 anys, i a escala 1:2000!
Ah! veureu com els límits de la ciutat al Pla General Metropolità del 76 en ocasions no es corresponen amb els del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010), que podeu veure al mapa de sota. Jo no sé res,…
K19 :: K20 :: K21 :: K22 :: K23
L18 :: L19 :: L20 :: L21 :: L22 :: L23
M18 :: M19 :: M20 :: M21 :: M22 :: M23
N19 :: N20 :: N21 :: N22
Divisió territorial de l’Hospitalet de Llobregat
Per completar l’entrada anterior m’he posat a pintar i he fet un altre mapa de barris, segons un mapa de la web de l’ajuntament.
Més o menys tothom sap en que barri viu, però el barri de Les Planes és un cas estrany, ja que molta gent no és conscient de que viu allà i creu que viu al de La Florida, i amb raó per que dins d’ell (del de les Planes) es troben els blocs de la Florida,… en fi que hi ha una mica de “lio”. També hi han persones que diuen que són de Collblanc quan en realitat són de la Torrassa, o així es diu aquest grup de facebook,…
Sobre la divisió territorial de la ciutat trobem aquesta informació a la web municipal:
“Actualment L’Hospitalet està format per 6 districtes (divisió que data de l’any 1971) i 12 barris històricament configurats. La zonificació a l’interior de cadascun dels districtes i les subdivisions per barris es fa mitjançant la secció censal com a unitat de mida, establerta per l’Institut Nacional d’Estadística amb finalitat poblacional. Els criteris de manteniment venen marcats per la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General i poden ser variables en el temps per canvis de població. Així l’agregació de les 226 seccions censals, amb un total de 270 meses electorals, configuren els 12 barris i 6 districtes de la ciutat”
- Districte I – Sanfeliu, Centre i Sant Josep
- Districte II – Collblanc i la Torrassa
- Districte III – Santa Eulàlia
- Districte IV – La Florida i les Planes
- Districte V – Pubilla Casas i Can Serra
- Districte VI – Bellvitge i el Gornal
- Districte VII – Granvia L’H
L'Hospitalet de Llobregat 
