Imatges retrospectives d'una ciutat

4. CARTOTECA

L’Hospitalet de Llobregat, 1963

Avui comparteixo el mapa de carrrers que surt a la guia oficial de l’Hospitalet dels anys 1963-64, on trobareu una ciutat molt diferent a l’actual, plena d’espais oberts, sense els blocs de Can Serra al Samontà i sense cap polígon industrial o d’habitatges (Gornal, Bellvitge) a la Marina. Carrilet avall, a la banda oest de la ciutat, tot eren camps i cases de pagès, i a la banda est, Granvia avall també.

Els canvis son molts, segur que us divertiu si el compareu  amb un plànol actual, podreu trobar el canal de la Infanta, així com el desaparegut carrer del Canal, on ara existeix el carrer de Josep Tarradellas i Joan (abans anomenat dels Alps), els carrers del barri de Can Pi, també el barri de la Bomba, l’antic camp de futbol,… ja dic, molts canvis,…

hospitalet1963
Deixo també un llistat dels 43 motius de les cases de pagès que he trobat al mapa. Com aquests noms parteixen del llenguatge oral en català trobareu incorreccions a la seva escriptura, ja que es va fer en castellà,… agafant el llistat que va fer la Matilde Marcé trobareu que cal Machacot era cal Matxacot, cal Tocayo era cal Tocaio,… També he trobat algunes diferencies més grans, com per exemple que cal Xic de la Loreta al llibre surt com a cal Xic de la Laieta,…

hospitalet1963casesdepages

REFERÈNCIES

Cop d’ull als motius de l’Hospitalet, escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Atenue de Cultura Popular de l’Hospitalet l’any 1991

Anuncis

L’Hospitalet de Llobregat, posterior 1912

Aquí tenim un sector del mapa de Barcelona i municipis propers que va realitzar l’enginyer industrial Federico Armenter de Aseguinolaza l’any 1890 (segons l’Institut Cartogràfic) o entre 1900 i 1920 (segons la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico)

El mapa el tinc sota estudi, hi ha coses que no coneixia, com per exemple el projecte del parc municipal de Sant Pere Màrtir, que com veieu afectava a can Rigalt,… Tampoc coneixia la distribució de les cases a banda i banda de la Riera Blanca; el projecte d’urbanització de Armenter a tot el llarg de la Gran Via, amb aquesta plaça “Europa”,…

Veiem també el nucli de l’Hospitalet, encara sense la rambla Just Oliveras; el Samontà desert; la Torrassa amb la urbanització Martorell, que he d’investigar; també el carrilet, construït l’any 1912

També es curiós veure les corbes de nivell topogràfic, mireu damunt de l’ermita de “Vallvitje”, sembla que baixi un torrent cap el riu,…


REFERÈNCIES


Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892

Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.

Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.

La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.

REFERÈNCIES


Desembocadura del Llobregat, finals del XVII

Aquests sis mapes de la desembocadura del Llobregat pertanyen a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i es poden consultar al lloc web PARES (Portal de Archivos Españoles). No venen acompanyats de molta informació, sols ens diuen que els plànols  mostren diversos terrenys en litigi, situats al terme municipal del Prat de Llobregat, a tots dos costats del riu, entre el riu, l’antic camí Real i el mar, amb indicació de les masies Romeu i Vilarrubia.

Segons l’arxiu tots menys un es va realitzar l’any 1698, aquesta frase surt darrere del mapa de color verd, el quart,  ‘Producta per parte Luis Costa et Romeu die tertium juny 1698‘. El segon mapa seria més antic ja que es descriu així: ‘Die 24 septembris 1692. Exhibita pro parte Ludovici Vidal Sartoris contra Mariannam Costa y Romeu‘.

Es veu que en l’antiguitat aquests litigis entre propietaris, i inclús entre municipis eren molt comuns ja que es prenia com a referència el riu, i aquest no s’estava quiet, i sovint canviava violentament de llera. Aquest litigi té aquesta referència: Real Audiencia, Pleitos Civiles, núm.6.005, f.840

Si piqueu a sobre dels mapes obtindreu pdfs a molta resolució, però el problema principal que trobareu és que, al menys per mi, és molt difícil entendre la lletra.  En aquest primer veiem al costat Hospitalenc Lo mas Caldero, lo mas Vilarrubia, i la torre del Cap del riu. Al costat pratenc un edifici dibuixat amb tres naus, que és lo Mas Romeu, el masset den Escarrer, la Barraca de ¿nofrages? i a sota de tot, a tocar del riu la casa de les monges. Entre lo mas Caldero i  Vilarrubia, trobem la carretera real de València.

El següent l’he posat a l’inrevés per que el veieu amb el nord a dalt, amb el mar a sota. Al costat trobem la llegenda dels números assenyalats al mapa, i trobem els mateixos edificis protagonistes del mapa anterior

A aquest següent, també a l’inrevés, la llera del riu és similar a l’anterior, tornem a trobar la torre del cap del Riu i la casa de les monges, i també uns estanys al costat del que sembla l’antiga llera del riu.  es veu com el mas de Vilarrubia devia ser molt gran en comparació als altres.,…

Aquest que ve, el el més antic de tots i crec que ens marca la terra motiu de la disputa, al menys la lletra s’entén una mica millor. Tornem a trobar els mateixos edificis, i descobrim que les pobres monges que es trobaven a la desembocadura pratenca del riu eren de l’ordre de les Carmelites, aquesta ordre busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa,…

El següent és el que cobreix més terreny hospitalenc, ens porta més al nord del camí Real de València, fins al camí Real del Prat (més o menys l’actual carretera del Mig), i també viem lo camí dels tarongers (aproximadament l’actual Granvia). En mig de tots dos camins lo mas Alegret, i per sota lo mas Icart, que  “buÿ” del col·legi de Sant Francesc,… i molta lletra que no acabo d’entendre. La llera té un recorregut diferent, sols fa un gir abans d’arribar al mar també al costat de les Carmelites

I aquest últim és el que conté més text;  la llera del riu segueix el mateix recorregut que el mapa anterior, i trobem a la dreta l’any 1689, així que aquests dos últims mapes podrien ensenyar-nos com era la geografia de la zona abans d’un canvi de llera del riu.

Revisant els llibres de Jaume Codina, ja ens parla d’això, de riades els anys 1694 i 1695, sobre tot al delta Oriental, es a dir on es situen Cornellà i l’Hospitalet. També ens parla d’una de les masies, de mas Calderó que l’any 1678 va estar a punt de ser enderrocada per la força de la corrent del riu. Però què va passar amb aquest paisatge? És estrany que al següent mapa de 1723, al costat del riu, per sota del camí dels tarongers, no trobem pràcticament res, on són els masos Calderó, Romeu, Vilarrubia,… no els van dibuixar, se’ls va portar el riu??

Bé, ja veieu que aquest post està bastant verd, hi ha molts misteris,… seguiré llegint, seguiré informant,…

REFERÈNCIES

  • PARES, portal de archivos españoles
  • Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial (vol.2), escrit per  Jaume Codina i publicat per l’Abadia de Montserrat l’any 1987 (entre d’altres)

El fons marí de les platges de l’Hospitalet, 1880

Revisant el llibre Geografia General de Catalunya (1905) de Francesc Carreras Candi m’he trobat aquest mapa del fons marí de la platja que existia des de Montjuïc fins al Llobregat. Al mar trobem uns números que són la profunditat acompanyats d’una lletra que indica el tipus de substrat (A: sorra; F: fang; C: cascall ¿?; Aig.: algues i P: pedres), com veieu, a prop de la platja trobaven sorra, a partir d’uns 10 metres fang i a més profunditat es localitzen algunes taques amb algues.

A terra he trobat una cosa que desconeixia, que a l’Hospitalet existien quatre platges: de Pescadors, de la Pudrida, de la Farola i del cap del riu Llobregat, no trobem el topònim de la platja del Vidriol, ni tan sols la fàbrica, aquella que es deia Boada i Travessa o també Boada i Bohigues, fundada el  1868. Pot ser el mapa que van fer servir com a base era més antic, pot ser la fàbrica es va traslladar a la platja posteriorment a la seva fundació, o pot ser no han dibuixat els edificis, tampoc trobem les barraques dels pescadors,… una altra cosa que esbrinar d’aquesta platja amb tan mala sort,…

Veiem la desembocadura del Llobregat i la seva illa, també l’estany que envoltava el far de la torre del riu Llobregat, i una zona més elevada, on a les fotografies de principis de segle veiem cal Patirem,…

REFERÈNCIES


Can Pelicán/ Cal Patirem

De cal Patirem sols conec dues fotografies, aquesta  sense datar, on veiem la família Planas (els Patirem) que s’encarregaven de portar aquest restaurant de platja, o pot ser sols era una espècie de txiringuito,…

I aquesta altra, realitzada l’any 1919, per Josep Salvany i Blanch, on podem veure el cobert amb la seva taula. El seu nom segurament venia donat per la seva situació molt propera al riu i a la platja.

Es trobava entre la Farola i la desembocadura del riu, com podeu veure a aquest plànol de 1926 (quan aquesta zona feia 6 anys que era de Barcelona)

Al següent plànol de 1914, on veiem sols, ara sí, la platja de l’Hospitalet, l’edifici tenia el nom can Pelicán,… pot ser paraven allà pelícans? Ni idea.

Ara passem a les fotos,…. aquesta ja havia sortit, és de 1913 i està feta des del Prat de Llobregat. Podem veure la Farola i davant algunes edificacions que correspondrien a can Pelicán, encara que no es veuen molt bé. Allà al fons, davant de Montjuïc, veiem unes xemeneies, això és la fàbrica de productes químics de Boada i Buhigas, i fins allà arribava la nostra platja.

La següent postal és fantàstica (es fa molt gran), el problema és que per ara desconec quan es va fer, vam intentar resoldre aquest tema fa uns mesos a un facebook del Prat però no vam trobar pistes per saber si era anterior o posterior a 1920, es a dir, si el que veiem es l’Hospitalet o Barcelona. Ens vam fixar en l’uniforme del senyor de blanc, un carabiner del Prat, però no vam poder saber de quin any era…. El que sí que podem veure és que davant de l’edifici de ¿cal Patirem? hi ha un cobert fet amb branques com el de la primera imatge,…

Aquesta fotografia, trobada a una coneguda web de subhastes, és de l’any 1912, en aquest cas veiem com el mar està més a prop de les barraques que en les fotografies anteriors,…

En fi, per ara sols n’hi ha això,…

REFERÈNCIES


Can Taner (o Tané), una masia propera a Collblanc

Avui sortim de la ciutat, concretament uns 50 m fora del barri de Collblanc, anem cap a la cantonada de l’illa on es situa el Camp Nou. A la imatge inferior he dibuixat en vermell el límit de l’Hospitalet amb Barcelona, amb el barri de Les Corts; doncs, anem just davant de l’angle que apunta al camp del Barça, a la cantonada entre el carrer de la Riera Blanca i  la Travessera de Les Corts.


Però el lloc on us vull portar fa més de quaranta anys que ja no existeix, així que no el trobareu a la fotografia anterior, per això us poso aquest plànol dibuixat als anys 1870-1880, on veureu l’antic municipi de les Corts a sobre de les línies discontínues del barri actual. Podreu llegir, al mateix lloc on indicava a la fotografia anterior, el topònim de Can Tané.


La masia de Can Tané o Can Taner  feia d’això, d’edifici rural envoltat de camps, però clar, durant el segle XX, als voltants de Barcelona els camps van anar desapareixent i més a aquest lloc, així que es va transformar en “El Parador del Camino”, una fonda i parada de traginers.

Hi havia un ampli rafal de parra per a menjar-hi a l’estiu i un gran abeurador per a les bèsties de càrrega. També en aquest indret fins ben entrats els anys 50 existia una caseta dels burots, on es tenien que pagar les taxes d’entrada a Barcelona de segons quins articles. La imatge inferior és de 1956, ja veiem la fonda, però no sé si encara existia l’oficina dels burots.

Quan als anys 50 el FC Barcelona va comprar els terrenys per construir l’estadi (1953-1957), no es va arribar a cap acord amb el propietari de la masia, Guerau Piera, així que allà es va estar durant molts anys. Donada la proximitat al camp, era habitual que els aficionats, abans i després del partit, es passessin per prendre alguna cosa.

La desaparició de la masia s’inicia l’any 1965 quan el Picadero Jockey Club va comprar els terrenys, l’any 1968 inaugurava el seu pabelló, juntament amb l’edifici de 8 plantes que podeu veure a la primera imatge.

He trobat aquesta fantàstica fotografia dels anys 60 realitzada per Dolors Torné Bosch i publicada a la revista del Barça fa pocs anys.

REFERÈNCIES