Fotografies aèries de Bellvitge, 1993
Aquestes fotografies aèries (que s’amplien molt si piqueu a sobre) calculo que són del 1993, ja que es veu l’edifici de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge en construcció, i aquest es va inaugurar l’any següent; també es veu l’escultura la Bòbila de Joan Junyer, a la plaça d’Amalvigia,que es va inaugurar el juny de 1992. Es a adir, que ens permeten veure el barri i els carrers propers fa uns 20 anys. Las vaig fotografiar fa un temps a una paret de l’AV de Bellvitge, per això estan una mica deformades, encara així crec que poden ser interessants.
Aquestes dues primeres són de “Bellvitge Norte”, per exemple podem veure l’antic camp de futbol amb l’edifici dels vestuaris i el bar, allà on ara tenim la plaça de la Cultura; l’antic local de l’AV de Bellvitge, entre la rambla de la Marina i l’antic cinema Lumiere; l’antic edifici de l’estació de la RENFE, que es situava a sobre de l’actual pas elevat; les antigues escales per pujar a l’Aula de Cultura,…
A les dues següents veurem Bellvitge Vell; com deia s’està construïnt l’edifici de la parròquia, veiem els camps de cultiu on ara és l’Hesperia Tower, el solars del CAP, del parc de Bellvitge, del poliesportiu Sergio Manzano,… Per cert, algú sap que era l’edifici petit que es veu entre el Joan XXIII i el camp de Rugbi, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge?
A aquesta última veiem el carrer de Campoamor abans de la seva transformació, quan arribava fins la carretera del Mig i quasi les vies. Es pot observar el col·legi, l’antic pas elevat per creuar les vies, i inclús els camps i la masia, que es deia cal Madorell o Paperines, segons la font que es consulti.
Albert Germans, 1935
Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.
La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.
A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.
Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.
A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.
Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…
Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.
REFERÈNCIES
- Article al bloc: El torrent Capó
- Guia de can Vidalet
- Fitxa d’Albert Germans al PEPPA (núm. 80)
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part) escrit per la Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1997
- Grup de facebook “Protegim el canal de la Infanta!” i l’esdeveniment de la sortida guiada pel barri de Sant Josep
Barri de Santa Eulàlia, 1963
A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:
A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.
De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.
Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…
Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…
REFERÈNCIES
Evolució de la barriada de Ceravalls
Com que no he trobat cap fotografia, diguem que feta des de terra, avui pujarem a un globus i mirarem una part de la nostra ciutat des de dalt, i com que veurem diferents moments haureu d’estar una mica atents per no despistar-vos,… Bon viatge!
No he trobat fotografies aèries més antigues que les del 1947, així que comencem amb un plànol de 1927, uns anys posterior a la formació de la barriada, al 1921-22, quan els expedients es tramitàvem com de la Urbanització Ceravalls, encara que la primera sol·licitud per urbanitzar és de 1921, a la zona dita Les Planes del Vidrier. També he vist escrit el nom de Carraballs per aquesta barriada, però segurament seria fruit d’un malentès. No he trobat al tal Ceravalls, però segurament era l’amo dels terrenys.
Cometo una mica el plànol, a sota tenim la via del ferrocarril de Vilafranca que travessa el canal de la Infanta a l’alçada d’un petit cementiri. A on ara trobariem el parc de les Planes, trobem petites construccions segurament de caràcter industrial. A la part dretana del mapa, a l’alçada de les línies elèctriques, tres casetes, i una mica més amunt un edifici allargat, justament aquests edificis són l’embrió de la barriada de Ceravalls,… i del barri de La Florida; situats en el camí que portava des del pont de Matacaballs, a la via, fins al barri de Collblanc, a l’altra banda del torrent Gornal, ja que a aquest costat sols teniem bòbiles.
Han passat 20 anys, una república i una guerra civil, la població de la ciutat s’ha multiplicat per dos amb gent vinguda de tota arreu, ja som més de 60.000 … el nostre cementeri ha crescut molt, les indústries del parc de les Planes s’han ampliat, el canal de la Infanta s’ha desviat, i de les quatre cases de Ceravalls ja és pot dir una barriada.
A la fotografia inferior trobem les casetes aïllades que ja vam veure al 1927, i descobrim que l’edifici allargat que vèiem al mapa anterior és un conjunt de petits habitatges adossats, d’una planta d’alçada, amb pati i hort, pot ser fossin habitatges per obrers de les indústries properes. Just davant un parell d’illes de petites cases.
Aquest nucli també va rebre el nom de barriada dels boters (o del boter), ja que allà feien bótes de pell per veure vi, inclús a sobre de cada porta de les 10-12 cases de l’edifici allargat hi havia una bota en relleu que cridava l’atenció. Envoltaven la barriada els camps de blat, anys abans plens de vinyes i garrofers.
La barriada segueix comunicada amb el pont de Matacavalls, que ara veiem més clar, pel que ara seria el carrer de les Illes Canàries; però el camí més ample, l’actual carrer de la Florida, és una pista que ens porta cap a les bòbiles i els habitatges que han cobert aquesta banda del torrent Gornal.
Avancem fins al 1958, en 11 anys la població de l’Hospitalet prácticament s’ha tornat a multiplicar per dos i ja ens apropem als 120.000 ciutadans, aquesta zona rebria molts dels nouvinguts.
Trobem una nova fàbrica a l’actual parc de les Planes, un nou barri s’està construint, els blocs d’Onèsimo Redondo o de la Florida, i al mercat de la Florida li queda un any per inaugurar-se. Ja queda poc pels camps de blat que havia entre Collblanc i aquest nucli, en poc temps desapareixeran, la població de la ciutat encara s’ha de tornar a duplicar,…
Ja hem arribat a pràcticament avui, he delimitat l’espai que ocupava la barriada de Ceravalls, ja envoltada d’alts edificis, indistinguible de la resta. He marcat amb una fletxa la cantonada antiga del cementiri per que la feu servir de guia.
No he trobat cap edifici dels anys 40, però pot ser al carrer de Subur amb el carrer del Teide i d’Esmeralda trobariem l’aspecte de les baixes i senzilles construccions d’aquells anys, de l’inici de la barriada.
REFERÈNCIES
- La Florida. La historia contada por su gente, del IES Eduard Fontserè (llegiu això!)
- Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, escrit per Alícia Suàrez i Mercé Vidal i publicat per Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat a l’any 1993 (pàg. 42-43)
- “Carraballs” a una guia de carrers de 1930
El final dels passadissos del carrer del Mestre Candi
Al barri de Sant Josep crec que sols queden els passadissos del carrer de Rodés, però abans existien al menys uns al carrer de Miquel Romeu, i també els més grans de tota la ciutat, els del carrer del Mestre Candi, que pel que es veu a la fotografia inferior, realitzada al 1947, era un conjunt de 7 passadissos. Es van construir entre els anys 20 i 30 del segle XX, segons plànols de Ramon Puig i Gairalt, com habitatge a les classes obreres que podien pagar un lloguer.
A l’any 1982, de quan és el plànol inferior, sols es conservaven 3 passadissos, els números 19 al 27 (amb 14 habitatges) i 49 al 63 (amb 18 habitatges), però s’havia pres la firme decissió de protegir-los, juntament amb el de Miquel Romeu. En aquell moment es pretenia transformar l’entorn de la parc de la Serp fins i tots als números 33-39 s’havia projectat la construcció d’un teatre municipal per a 400 persones que regentaria el Grup d’Acció Teatral (GAT),… mai es portaria terme.
A aquesta imatge tan dolenta podeu veure com eren els passadissos. Al projecte de rehabilitació, per tal d’augmentar la superfície d’algunes de les cases, d’uns 25 m², es pretenien unificar de dos en dos per així tenir de dos a tres habitacions. Es pretenien finalitzar les obres l’any 1985.
Lamentablement les inundacions del 7 de novembre de 1983 (213 mm amb vent de llevant de 115 Km/h) van afectar molt seriosament aquest edificis i a d’altres de tot l’Hospitalet. L’1 de desembre de 1983, en Ple Municipal, es decideix la suspensió del Pla Especial de Reforma Interior del parc de la Serp, i per tant les cases ja no serien rehabilitades degut al augment del cost (75.000 pessetes/m²), un representant del PSUC va dir: «se pierde un elemento histórico de nuestra ciudad como son las casas de pasillos». La Generalitat, que era la que havia de pagar, tampoc estava disposada a rehabilitar les cases, sembla ser ja havia mostrat el seu desacord inicialment.
Les families que estaven de lloguer vivint en molt males condicions als passadissos (algunes no van tenir més remei que anar-se’n a pensions o amb familiars), després de sis mesos de espera des de les inundacions, on no van deixar de pressionar insistentment, tallant varies vegades Prat de la Riba, i fins inclús tancar-se a l’ajuntament, van ser traslladades, també de lloguer, a uns habitatges de propietat municipal al carrer del Molí de Can Serra. També es van afegir persones del carrer de Sauri, que van sumar un total de 51 families. Cal dir també que inicialment a Can Serra alguns veïns van protagonitzar protestes i tenses assemblees a la Casa de la Reconciliació degut a la rasa gitana dels possibles nouvinguts.
Finalment el dia 18 d’abril de 1984 es van tirar a terra:
Com a colofó deixo aquests dos articles connectats, un d’un arquitecte, i un altre d’un historiador que el respon.
REFERÈNCIES
- El barri de Sant Josep (1988) escrit per José Manuel Morales Medina dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet (1989) escrit per Miguel Sanz Parera dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 7 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- El Periódico del Llobregat. 16.10 .1982 (Sobre el nou parc de la Serp)
- El Periódico del Llobregat. 02.11 .1982 (Sobre el nou teatre)
- El Periódico del Llobregat. 08.01 .1983 (Aprovada la rehabilitació de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 08.03 .1983 (Modificacions del Pla Especial)
- El Periódico del Llobregat. 07.07 .1983 (Recursos dels veïns contra les expropiacions de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 03.12 .1983 (Decisió de que no seran rehabilitades)
- El Periódico del Llobregat. 05.11 .1983 (Manca l’aportació econòmica de la Generalitat per fer el teatre)
- El Periódico del Llobregat. 05.01 .1984 (L’ajuntament compra habitatges pels afectats per les inundacions)
- El Periódico del Llobregat. 21.01 .1984 (Pujana protesta per que no arriben els diners del teatre des de la Generalitat)
- El Periódico del Llobregat. 02.02 .1984 (Els veïns tallen per dues vegades el carrer d’Enric Prat de la Riba)
- El Periódico del Llobregat. 07.02 .1984 (L’ajuntament desmenteix que a Can Serra arribin 200-300 families gitanes de Can Tunis, sols són 9 de Mestre Candi, però encara així alguns veïns protesten)
- El Periódico del Llobregat. 08.02 .1984 (Sobre l’estat de les cases, entrevista als veïns de Mestre Candi)
- El Periódico del Llobregat. 09.02 .1984 (uns 500 veïns de Can Serra protesten a l’ajuntament davant la manca d’informació respecte a l’arribada de gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 15.02 .1984 (Article d’opinió sobre l’oposició d’alguns veïns de Can Serra a l’arribada dels gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 14.03 .1984 (Pròxima adjudicació dels pisos)
- El Periódico del Llobregat. 05.04 .1984 (Alguns veïns de Mestre Candi es tanquen a l’Ajuntament en protesta)
- El Correo del Llobregat. 07.04.1984 (Acord amb l’ajuntament)
- El Correo del Llobregat. 12.04.1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 12.04 .1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 19.04 .1984 (Es tiren a terra les cases)
- El Periódico del Llobregat. 19.06 .1984 (Article de Ferran Navarro i Acebes)
- El Periódico del Llobregat. 09.08 .1984 (Article de José Manuel Morales Medina)
- TOTES LES REFERÈNCIES ANTERIORS (1982-84) LES PODEU CONSULTAR AL XAC
CIDESA i la seva nau de fer pisos
Gran part dels blocs de Bellvitge van sortir d’aquesta nau allargada que veieu a les fotos, allà dins es fabricaven les diferents peces amb les que, mitjançant altes grues, pujaven els edificis que poblarien els antics camps de la Marina.
La constructora CIDESA, que volia dir Construcción Industrial de Edificios SA era a l’inici propietat de 3 empreses, de dues de franceses que controlaven la meitat de les accions, i d’Ascoindel SA amb l’altra meitat. El 50% d’Ascoindel era propietat de l’americana Monsanto Company, en aquell moment fabricant de plàstics, i ara d’aliments transgènics.
La direcció de CIDESA la portaven Josep Godall Estruch, Rafael Calzada de Castro, Pio Fernández Segura, Pere Pararols Riera (conseller de Quimiplats), els germans Joan i Miquel Pujol Borotau (president i secretari d’Ascoindel) i Eugenio Usandizaga Grasset (gerent d’Ascoindel)
La magnitud de l’obra, va fer la necessària la necessitat de més diners i van realitzar dues ampliacions de capital amb el Banc Industrial de Catalunya i el Banc Industrial Mediterrani. Amb aquesta operació el percentatge d’accions que controlaven les empreses franceses es va reduir substancialment, i el control principal va passar a aquests dos bancs i a Aiscondel SA.
Cal dir també que la propietària dels terrenys de Bellvitge era l’empresa Inmobiliaria Ciudad Condal SA, que juntament amb CIDESA i altres empreses formaven part d’un holding,… però bé, si voleu saber més sobre Bellvitge cal que aneu, per ara a la publicació de les referències,…
Aquesta primera imatge (que es fa molt gran!) crec que és de 1965, quan es comencen a habitar els primers blocs, començats a construir l’estiu anterior. A aquesta imatge també es veu Can Pi, a dalt a l’esquerra, i molts camps i masies.
Les dues imatges següents són de Josep Jorquera, al que no he demanat permís per utilitzar-les aquí, però espero que ens deixi, ja que jo hagi vist, existeixen poques imatges tan properes de la nau on es realitzava peça a peça Bellvitge.
Són posteriors a la fotografia anterior, es veu que estan realitzades des de l’edifici que tan sols està “dibuixat”. També crec que tenen interés per que es veuen tots els camps inundats, però no m’atreveixo a dir que és l’any 1971, quan es va inundar el barri.
El següent document, que dura mig minut i no té so, crec que és d’un NODO de l’any 1965, i es veu com es treballava a l’interior de la nau i com instal·laven les peces als primers blocs del barri. És curiós, les peces ja es ficaven amb els marcs de les finestres ja instal·lats!
També dir que a l’estiu del 2014 Bellvitge ja tindrà 50 anyets, i encara que manquin uns anys, ja tenim un grup de veïns i veïnes que sota el nom de “Bellvitge50“ ja porten tres reunions fetes per tal d’organitzar-se. Jo vaig poder acudir a l’última i té molt bona pinta, tenim molts projectes al cap, però per portar-los a terme ens caldrà l’ajuda de tothom (tothom) que es vegi amb ganes d’aportar la seva peça.
La pròxima reunió serà el 16 de setembre i la presentació del grup el 18 d’octubre. Teniu tot l’estiu per pensar. Si voleu participar, contacteu amb mi: luisbagan@gmail.com.
REFERÈNCIES
Quaderns d’Estudi, 10. Setembre de 1991. Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Fotografies de Josep Jorquera trobades al grup de facebook Bellvitge (el meu barri)
La bòbila i l’aqüeducte del torrent de Can Nyac
Com sou tants els que voleu saber on es troba el refugi del torrent de Can Nyac, he dibuixat el camí per trobar-lo des de l’ascensor de la parada de metro Can Boixeres, però he pensat que ja que estem aquí també podia fer un petita explicació del patrimoni arquitectònic proper, tant del nostre com del d’Esplugues. Vila Victòria no es troba molt lluny, també la podrieu afegir a la visita.
Bé, la línia blanca és el límit entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona de 2010, avui no he ficat el límit de 1976 per tal de no emplenar tot de ratlles.
Des del primer punt verd podem veure l’aqüeducte del torrent de Can Nyac, que com el del torrent de Can Clota va ser construït per la Societat General d’Aigües de Barcelona a l’any 1888. Al PEPPA podem llegir la següent descripció “Acueducto moderno de una sobriedad y corrección de lineas apreciable. Arcos de medio punto en los ojos del mismo y estructura de piedra con los cantos reforzados”.
Posaré un parell de imatges, la primera està agafada des de la Ronda de Dalt i la segona és un detall des de l’altre costat.
Però a aquest mateix espai tenim les restes, una xemeneia trencada, d’una antiga bòbila. He recuperat un parell de imatges aèries antigues on es pot veure el creixement la fàbrica, tal com creixia la zona explotada.
He trobat també una imatge de 1962 on encara funciona la bòbila, i una altra de més moderna, pot ser dels anys 80, on s’ha transformat en una empresa de neteja de bidons, fins no sé quan (pot ser d’aquí venien els bidons que hem pogut veure dins del refugi antieri).
Deixo una imatge de la xemeneia, que com deia és la meitat de que era, la part superior va caure ja fa unes dècades. La podeu sencera a una altra imatge del bloc on surt un metro sortint de l’estació de Can Boixeres, deixo l’enllaç a sota.
També deixo una imatge dels materials que formaven el front d’extracció de les argiles que feien servir a la bòbila.
I demà, si és possible, farem una altra incursió al municipi d’Esplugues a veure l’altre aqüeducte, i el torrent de la Clota,… Per cert sabeu d’on bé el nom d’Esplugues?
REFERÈNCIES
Apunts sobre la barriada de Can Pelegrí
A partir de la petita biografia que vaig fer sobre Marcel·lí Esquius, en Dídac López em va proposar fer una altra sobre Pere Pelegrí, que també té un carrer; però d’aquest home l’únic que he trobat és que com Marcel·lí, era propietari de terrenys, en aquest cas de una zona que ara es situaria entre l’actual barri de Can Serra i el de Can Vidalet, a Esplugues.
Aquests terrenys es transformarien en la barriada de Can Pelegrí, en honor al seu propietari. Als anys 20 es van formar tant aquesta barriada com la de Can Vidalet, situada més al nord. En un futur s’acabarien ajuntant anomenant-se totes dues com li diem ara: barri de Can Vidalet.
Era un nucli de casetes baixes per obrers envoltat de vinyes, garrofers i hortes, amb un camí principal, el carrer del Molí, que baixava fins a l’Hospitalet. El terreny era barat i les fàbriques hospitalenques eren properes, com les noves que sorgien a la ciutat veïna, es a dir, que era un bon lloc per establir-se, i es van establir cada vegada més persones.
D’aquestes cases encara queden algunes a la part de l’Hospitalet, com al carrer de Sant Carles, on tenim un costat d’aquest carrer sencer o al mateix carrer de Pere Pelegrí.
Un text de 1949 ens diu que la barriada estava formada per 90 edificis senzills en 7 carrers. Bé, a la imatge inferior, que és de dos anys abans, tenim més de 7 carrers, això és per que al costat d’aquesta barriada hi havia una altra que es deia de Faus (el cognom d’un altre propietari, Antonio Faus), aquesta plenament hospitalenca i que es troba, lògicament, al voltant del carrer de Faus, són les 6 illes de la dreta. La línia rosa és la divisió entre Esplugues i l’Hospitalet
A la revista Crònica de la Vida d’Esplugues es pot trobar algun article dels anys 50 on es queixen de l’estat de les “barriades extremes”, per exemple de Can Pelegrí diu al 1954: “anchuroso barrio que pertenece la mitad a Esplugas y la mitad a Hospitalet en una delimitación harto deficiente, complicada y desafortunada”, ens parla de que el carrer del Molí es intransitable, no hi ha clavegueram ni pous negres i així les aigües residuals van directament al carrer, comencen a proliferar les barraques, no hi ha cap font pública, la il·luminació és insuficient, no hi ha voreres… En fi,…
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 22.06.1922 (pàg. 5)
- Guia de recerca i lectura núm 1 de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet – Ramon Puig i Gairalt (pàg 2)
- La Vanguardia, 15.05.1934 (pàg 25)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.12.1954 (pàg. 8 )
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.04.1959 (pàg. 3)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.01.1975 (pàg. 33 i 47)
- Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic d’Esplugues (memòria històrica)
- Podeu trobar imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
Ovelles (i cabres) a Bellvitge 1989-90
La primera foto és molt dolenta però té la seva gràcia. Per situar-vos una mica sols cal dir que els edificis que es veuen al fons són els del barri de Bellvitge. Davant d’ells podem veure undeels llocs on mig Bellvitge i moltes persones d’altres barris es passaven el dia cultivant la terra com a diversió. Actualment encara en queden d’aquests petits espais a la ciutat, segons diuen molt sol·licitats; lògic a una ciutat amb tanta tradició agrícola i on a més molts dels seus habitats, encara que d’altres llocs, porten la terra a la sang.
Els caps de setmana. o la les tardes, al sortir de les fàbriques, després d’una llarga i monòtona jornada treballant, calia trobar-se amb l’olor, amb el tacte de la terra humida i veure creixer els seus fruits com els havien vist creixer des de petits.
Ens apropem una mica més, en primer pla les estrelles de la foto: les ovelles i les cabres menjant-se les males herbes que hi havia on ara es troba l’estadi de futbol municipal. D’aquests animalons ja no es veuen a Bellvitge però pel riu, de la banda del Prat, encara passen ramats. Suposo que quan van fer el cinturó ja els va ser impossible accedir a aquesta zona, no van fer cap pas, de fet encara no en tenim, però sembla que ja queda poc.
Hi ha una història molt curiosa sobre les ovelles a Bellvitge, bé, de quan els veïns estaven reivindicant la construcció del parc que hi ha al costat de la rambla de la Marina i que arriba fins l’ermita; doncs bé en una de les moltes accions reivindicatives que es van fer durant anys van realitzar una plantada d’arbres entre molts veïns, tot anava bé quan un dia es van trobar que un ramat d’ovelles havia arribat fins allà i com que no hi havia molt per menjar s’havia menjat els petits arbres,… les males llengües diuen que algú de l’ajuntament va tenir l’idea de trucar al pastor per que anés i els bitxos fessin de les seves,…
La imatge inferior és del mateix lloc, pròxim al carrer de la Feixa Llarga, i segurament no es porten molt de temps entre elles. L’edifici blanc que hi ha en mig dels camps i que a la imatge superior es veu a la dreta, és la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989, i com no veiem l’estadi de futbol (en aquell moment de beisbol), les fotografies es van fer abans o en moments propers a la col·locació de la seva primera pedra, el 24 de març de 1990.
REFERÈNCIES
El Pont de Ferran Puig
El grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat” de Pedro García Vela i Francisco Javier García és una meravella,… i no paren de sortir sorpreses. Fa uns dies va sortir la imatge inferior, que és l’única que he vist del pont de Ferran Puig feta des del propi pont i a on a més es veu el costat de l’Hospitalet.
Un usuari d’aquest grup, Juan Miñarro, comenta el següent: “También llamado el pont dels carros. Porque cuando construyeron el puente de la Gran Vía, los carros continuaron pasando por este puente contruido por Ferran Puig para poder ir a sus fincas que eran muchas. Tantas que eran casi como la superficie del actual aeropuerto. Para pasar por este puente había un empleado en una casilla que cobraba un impuesto para sufragar los gastos de construcciòn del puente. El suelo era de madera y frecuentemente se tenian que ir canviando los tablones. En los ultimos tiempos, el autobus de línea hacia bajar a todos los pasajeros y el autobus lo pasaba vacio, detras los viajeros y al cruzar el río volvían a subir”
A un altre lloc Juan també comenta que quan “el puente entró en deshuso, trasladaron la casilla al puente nuevo [al de la Gran Vía] y siguieron cobrando. Entonces decían que lo que cobraban eran arbitrios por las mercancías, solamente lo cobravan a los carros, porque por el puente pasaban muchas mercancias que no tenian nada que ver con el Prat. Finalmente ante la protesta de los payeses, se anuló este tipo de pago que no pudieron las atoridades del regimen, justificar y se desmontó la casilla.”
Desconec la data de la fotografia però com podeu veure a aquesta imatge teniu la caseta a l’esquerra i un carro a punt de passar.
A aquesta segona imatge, de la mateixa procedència i sense data, podeu veure el pont des del Prat amb un carro a sobre, com podeu veure sols podien passar carros en un sentit a la vegada ja que el pont era molt estret.
La imatge següent la va realitzar la CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) i la he tret del lloc web del Institut Cartogràfic de Catalunya. Es va realitzar a l’any 1958 i com es pot observar el pont es troba pràcticament caigut.
REFERÈNCIES I MÉS INFORMACIÓ
Gran Via, 1987
Avui una imatge una mica borrosa de la Gran Via aproximadament a l’any 1987. Veiem el pont del carrer d’Amadeu Torner i els desballestadors de cotxes que s’agrupaven als voltants, també a ma esquerra una sèrie d’indústries que a mitjans dels 70 es dedicaven a fer bidons: Bidones Valero, Bidones Guix, de fet el primer carrer paral·lel a la Gran Via es deia “envases”, el de més cap a la dreta era el carrer de les Ciències que encara existeix i creua tot el polígon. Més enllà els camps on abans estava el barri de La Bomba i ara el Granvia2.
Com moltes vegades faig he posat una imatge més moderna del mateix lloc, no és molt antiga però com vieu està totalment caducada, no te res a veure amb la plaça d’Europa actual.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Fulla m21 del Pla General Metropolità de 1976
Masies des del Prat de Llobregat, 1967?
A aquesta fotografia la protagonista es la Papelera Española, al Prat de Llobregat, però també trobem una mica del nostre municipi, de quan Bellvitge ja tenia els primers blocs fets, i encara no s’havia fet el nus de carreteres que ens separa del Llobregat, ni tan sols s’havia ampliat el pont de la Granvia, com es diu: “tot eren camps”.
He posat uns cartellets a sobre de les construccions i camins amb els topònims que sé, i he descobert una masia que no tenia localitzada, la que es troba més a la vora del riu; no sé, no surt a cap mapa dels que he vist fins ara,… serà qüestió de buscar més,…
REFERÈNCIES
Imatge del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Jose Manuel Gomez Arribas Magnífica instantánea, pero también horrorosa, los maravillosos campos, las masias y ahí la Papelera en medio y los horribles edificios de Bellvitge….
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Bueno, tampoco son tan horribles!! ;-P
Avinguda de la Granvia de l’Hospitalet, 1962
La Granvia, abans i tot de que fessin el pont que la creuava a l’alçada del carrer d’Amadeu Torner. A sota a l’esquerra crec que es veu l’edifici de la Pepsicola, que més tard passaria a ser la Mecalux.
Camps a banda i banda, i després edificis industrials dels que no tinc referències. Més lluny, a ma dreta es situaria les barraques de la barriada de La Bomba,… i ja més lluny es veu l’edifici de la SEAT a la plaça Cerdà, quan encara no s’havia construit el nus de carreteres conegut com l’scalextric (1970)
…
REFERÈNCIES
La Carpa a Can Buxeres, 1987
L’altre dia, a l’entrada amb dues imatges de la Carpa a Can Serra, Miguel Angel Lara comentava: “Madre mía que foto. Si era el teatro portátil, o más conocido como las tetas de la Ramona entre los niños del barrio, fue desmontado de la Carpa y montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y allí murió siendo desmontada su estructura para su desaparición, que recuerdos”
A un llibre d’aquests que no agafa ningú (menys els frikis com jo) a les biblioteques, que va sobre les propostes d’urbanisme del nostre Ajuntament a l’any 1987, he trobat un munt de imatges aèries que poso a la cola per publicar. La primera sobre les tetes de la Ramona, que deia Miguel Ángel,…
Incorporo una imatge moderna més o menys de la mateixa àrea. El camp de futbol del CD Aguilarense no era cap dels que es veuen a les imatges, quedaria al descampat que hi ha sota el petit. M’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest club; he trobat que va desaparèixer al 1988 per la fusió amb el CD Infico Rayo, FC Ràpid l’Hospitalet i el CD Pubilla Casas per donar el CE Pubilla Casas. Aquest últim, al 1990 també es va fusionar amb el Peña Luis del Sol. També he buscat a l’hemeroteca del diari Mundo Deportivo i es menciona des d’octubre 1977 fins a setembre de 1988, pot ser va jugar aquests anys,… He trobat fins l’escut a un pin! (a sota,…)
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Sobre el CD Aguiarense: Política esportiva i història social de l’esporta a l’Hospitalet de Llobregat (1975-2008) d’Aleix Augé Bailac (pàg 75)
- CD Aguilarense a l’hemeroteca de El Mundo Deportivo
- Escut del CD Aguilarense i altres clubs de l’Hospitalet
- Web C.E Pubilla Casas
El camping Barcino
Sí, això es un camping! a l’Hospitalet?, No,… deixeu que m’expliqui,… L’altra dia, com a comentari de la imatge del pas elevat de la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez l’Helena Martínez ens deia: “Yo me acuerdo, y también del camping Barcino y de los bares de esa acera, El Patín, el Salamanca y el Toledo, íbamos los domingos a tapear cuando era chiquita (…)”. Al lloc web flickr hi ha un espai amb 24 imatges de Can Vidalet, i tachán!! EL CAMPING!
Fent més recerca m’he trobat un article d’en Edwins Winkels al diari el Periódico del dia 10 d’octubre de 2010, es diu “La añoranza del camping urbano” i surt fins a una foto de l’amo del Bar Salamanca que menciona l’Helena.
“La larga pared con inmensas letras negras nunca se ha borrado de mi frágil memoria. Tal vez por el lugar inverosímil donde habían colocado un cámping, en la entrada sur de Barcelona, al borde de la carretera N-340, kilómetro 1.251, allá donde se fundían Esplugues y L’Hospitalet de Llobregat, suburbios que acogían el tsunami de inmigrantes andaluces y extremeños, pero destino poco habitual de turistas extranjeros. Era a principios de los años ochenta y el cámping Barcino debía estar cerrado ya, porque en 1978 abundaban los anuncios en los periódicos de campistas que vendían caravanas: «Volkswagen, 9 asientos, 6 camas, frigorífico, 250.000 pesetas, contactar encargado cámping Barcino»(…)”
Per situar el camping he utilitzat una fotografia aèria de 1967 realitzada per la Diputació Provincial de Barcelona. He marcat en groc el que crec que era el contorn,…. no sé si he agafat edificis que no eren. El bar Salamanca cau a la plaça de Jacinto Benavente,… i no sé que més dir,… tot vostre!
REFERÈNCIES
- Com comentava la imatge la he tret de l’àlbum de picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), La fotografia forma part del catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002). El peu de foto diu: L’entrada al càmping Barcino al carrer Laureà Miró. En primer terme les nenes María José García Clemente i Ana Llera Clemente. Autor: Antonio García Vicente. AMEL Procedència: Antonio García Vicente.
- Article de el Periódico “La añoranza del camping urbano”
Finestrelles, la muntanya perduda al 1933
Al segle XX el territori de l’Hospitalet de Llobregat va sofrir varies retallades, la més gran va ser la de 1920 quan ens van expropiar més de 909 Ha de la nostra Marina, però al 1933 Barcelona, amb l’excusa d’ampliar la Diagonal, es va annexar 53 Ha més a canvi de:
- el servei d’extinció d’incendis,
- el servei de recollida de gossos,
- el subministrament de vacuna Jenneriana,
- les anàlisis d’aigües potables i de llet,
- el tractament antiràbic per a persones veïnes de l’Hospitalet infectades,
- reducció dels canons de neteja i conservació del clavegueram de Collblanc i la Torrassa
- emplaçament d’una col·lectora a la riera Blanca,
- la reparació del ferm de la travessera de les Corts entre la riera Blanca i la carretera de Madrid a França per la Jonquera
- la supressió del gual existent a la carretera de la Bordeta i la riera Blanca.
Val a dir que cadascun dels serveis tenia establertes limitacions, condicionants o taxes, de manera que no es va tractar de contrapartides altruistes. No s’ha investigat el grau de compliment de tots els serveis, remunerats, que havia de prestar l’Ajuntament de Barcelona als veïns de l’Hospitalet; però consta que hi va haver retards i incompliments. Per exemple, les obres de la travessera de les Corts i del gual entre la carretera de la Bordeta i la riera Blanca, almenys fins el 1945, no havien estat executades. També hi va haver alguna descoordinació en l’efectivitat dels canons de les clavegueres.
Com veieu a aquesta imatge de 1947, la Diagonal està en obres i el territori encara no era ocupat per veïns de manera estable i acollia conreus de secà. Gran part corresponia a la finca de Torre Melina.
Aquesta imatge és del treball al que faig referència a sota, és d’uns treballs topogràfics realitzats per la ciutat i està datat com a posterior a l’any 1921. Els límits en groc que he posat al mapa de 1947 i al que ara continua s’han basat en els accidents naturals (torrents) de 1947, així que com veureu no són ben bé els mateixos.
Als tipus d’ocupació actual sí que trobem alguns edificis d’habitatges al costat de la caserna del Bruc, però la gran part són zones verdes i equipaments esportius. A la part inferior anirà el nou parc de Cal Rigalt, que ja ha començat a construir l’ajuntament de Barcelona
Aquí veieu una imatge del dipòsit d’aigua de Finestrelles (tot el que veieu a la imatge era territori de l’Hospitalet), i a sota fins l’horitzó, des del límit més muntanyós del nostre antic territori; amb els límits més o menys marcats de la part que es va annexar Barcelona,… la contaminació d’aquests dies no va molt bé per fotografiar paisatges,…
REFERÈNCIES
Text segons l’estudi de Jordi Ferrer i Pumareta – “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials 1920 i 1933 del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat” dins del Quadern d’estudi núm. 19 (2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. En ell trobareu molta més informació!!!
Construcció del segon tram de la ronda Litoral, inici dels anys 80
Ahir vaig anar a dinar al restaurant La Marina de l’Hospitalet que es troba a una masia situada entre la ronda Litoral i la Zona Franca, abans envoltada de camps i ara de vehicles de segona ma i fàbriques. La masia es diu Cal Capellà i els seus menjadors es troben plens d’antics útils agrícoles, vells objectes comuns a altres èpoques, imatges de la Marina i de la família que porta el restaurant,…
Quan ja sortiem de dinar vaig preguntar si podia fer una fotografia a una de les imatges que tenen penjades (la que veieu aquí) i no van tenir cap objecció, tot el contrari, van comentar-me que aquesta imatge la va portar un obrer que va participar a la construcció del cinturó, la va trobar mig oblidada a un racó i va pensar que era un bon lloc per preservar-la. Després vam continuar parlant una estona de les masies properes, i de l’Hospitalet d’abans, però la veritat es que tenien molta feina, i em va saber malament destorbar-los,… però tornaré! 🙂
La imatge ja sé que no es veu massa bé, no vaig saber com evitar el reflex del vidre que cobreix la fotografia,… alguna cosa es veu, la podeu ampliar si voleu. L’edifici a l’esquerra de les obres són les cotxeres de TMB, i a la dreta trobem el restaurant sota els edificis de la fàbrica de pintures Akzo Nobel, just en mig es troba la ratlla que des de 1920 ens separa de Barcelona.
El primer tram de la ronda o cinturó Litoral, des del passeig de Colón, al peu de la carretera de Miramar, fins el passeig de la Zona Franca, amb un total de 2,8 km, es va començar a fer el 16 de febrer de 1972 i es va finalitzar el 5 de maig de 1981 després de multitud d’endarreriments. El segon, de 3,73 km, fins l’autovia de Castelldefels, que veieu a la imatge del restaurant, es va començar el 18 de març de 1980 i es va inaugurar el 10 de febrer de 1983.
He trobat algunes imatges a la Vanguardia sobre aquest segon tram, tampoc són molt bones però per ara és el que hi ha,… la primera, l’esquema, és del 12 d’octubre de 1979, la següent del 3 d’abril de 1981, i l’última és la portada del dia 25 de novembre de 1982.
També incorporo una imatge de finals de la dècada passada, on també es pot veure la cotxera de TMB i Cal Capella, el cinturó i l’autovia de Castelldefels,…
A principis de 1984 es va començar a construir el tram que paral·lelament al Llobregat, creua el nostre municipi, des de l’autovia de Catelldefels fins a la C-245, entre Cornellà i Sant Boi. Els 3,4 km es van inaugurar el 15 de juny de 1987, però això és altre article,…
REFERÈNCIES
Tres imatges aèries de Can Pi (1926, 1947 i 2007)
Fa uns mesos vaig començar a fer una cronologia del barri o barriada de Can Pi a partir de les hemeroteques que vaig trobant a internet. Tot el que vaig trobar el vaig incorporar a aquesta pàgina i gràcies a l’ajuda dels antics veïns vam emplenar un grup de facebook d’antigues imatges i records.
El plànol inferior, realitzat per la Brigada Topográfica de Ingenieros del Ejercito, és de l’any 1926 i ens mostra, a més de moltes altres coses, on va nàixer el barri, les primers cases construïdes situades a tocar de l’antiga carretera del Prat.
Una part del terreny per on es va estendre la barriada era la bassa de Can Vehils (Aquí Ca’l Bails), masia que com vam veure ahir ja existia a l’any 1732 i que com pràcticament totes les que podeu llegir va ser enderrocada per deixar lloc a les fàbriques. No he trobat informació sobre la bassa, i és estranya la seva existència, ja que quatre anys abans es van terraplenar moltes per evitar el paludisme, es veu que aquesta va sobreviure. Al costat passava la sèquia de los Molinos, que baixava des del cementiri, i segurament era la font d’aigua que abastia la bassa.
La següent imatge és de 1947. La Granvia ja està feta, el barri ha crescut molt i 20 anys després, encara que la població de la ciutat pràcticament s’ha duplicat encara tenim les masies i els camps pràcticament intactes. En poc més de 15 anys la població aquesta vegada es triplicarà, i es començarà a construir Bellvitge, després el Gornal,… fàbriques,…
Any 2007, ja no hi ha camps, ni masies, Can Pi va ser destruït però a data d’avui no s’ha construit res a la major part de l’espai que va ocupar. Podem trobar un solar ple d’arbusts amb arbres aïllats, on encara es poden veure les restes dels seus passatges: Dolores, Joaquina, Jaime, Francisco (d’esquerra a dreta).
REFERÈNCIES
- Cronologia del barri de Can Pi
- Grup de facebook del barri de Can Pi
- Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona y terrenos adyacentes (1926), realitzat per la Brigada Topográfica de Ingenieros del Ejército (Espanya)
- Fotoplano de Barcelona y sus contornos. 1:10 000 (1947) realitzat per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA)
Barri de Sant Josep, 1947
Això és el barri de Sant Josep al 1947 (teniu que fer click a sobre per fer-la més gran),… no hi ha camp de fútbol (1948), no hi ha cinema Stadium, no hi ha moltes coses però està ple d’horts. Veureu que el barri arriba per sota fins la carretara del Mig, ja que no va ser fins al 1960 quan el van retallar fins a l’avinguda del Carrilet.
Gran part dels noms els he tret del llibre de Joan Perelló i Masllorens “Pasejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba” (2005), que si sou d’allà, ja podeu anar ràpid a comprar-lo a l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, que encara tenen, i llegir-lo caminant pel carrer és tota una experiència!. L’altra part dels noms els he tret de l’article de Josep Maria Morales “El Barri de Sant Josep” (1988) que va sortir al cinquè Quadern d’estudi del Centre d’Estudis de l’Hospitalet; d’aquest ja no hi queda cap volum però el podeu trobar a internet. També he incorporat els edificis catalogats actualment i alguns més que figuraven al llibre “Descobrir l’Hospitalet de Llobregat. Patrimoni Contemporani” (1992) de diversos autors.
Del segon llibre he trobat que les cases del carrer Juan de Toledo, que en poc temps tiraran a terra per problemes de salubritat, són les més antigues del barri!, i del primer llibre he trobat que el comerç més antic és Ca l’Arrufí, al mateix carrer Prat de la Riba. Si voleu saber coses d’aquest barri aquests dos documents són imprescindibles.
Com veieu aquesta és la primera revisió del mapa, ja que espero que mica en mica aniran sortint nous noms per incorporar a aquesta imatge.
Avinguda del Masnou, 1969
Fa uns mesos presentava una postal de 1970 sobre el gratacels de l’avinguda del Masnou, avui una fotografia de la vista des d’aquest gratacels a l’avinguda un any abans.
La veritat és que no he observat molts canvis al carrer: un edifici més on es veu el solar al cantó dret del carrer; ara no hi ha mediana, i poca cosa més,… El paisatge que es veu al fons sí que ha canviat, però la mala qualitat de la imatge m’obliga a deixar els comentaris per una altra ocasió.
Deixo una imatge més o menys actual de la zona,… El gratacels es troba al centre de la part inferior de la imatge. La façana que estan restaurant és la que surt a la imatge de dalt en primer pla.
REFERÈNCIES
- Imatge: “Hospitalet. Noticia Geográfica” Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969
Granvia Sud, principis dels 90
Joaquín Arroyo em va passar aquesta imatge i els seus comentaris per incluir-los al bloc del barri de La Bomba fa uns mesos. Crec que a aquest bloc també és necessari el seu treball:
Si piqueu damunt es fa enorme!!
Anotacions de Joaquín Arroyo: ZONA 1 Actualmente lo ocupa el almacén de IKEA. ZONA 2 Es lo que hoy en día es la Plaza Europa de Hospitalet. El paso elevado de la calle Amadeu Torner se ha derruido a favor de un paso a ras de suelo, y de unos edificios que poco recuerdan a lo que esa zona fue en su día. ZONA 3 Toda esa gran explanada es el centro comercial Gran Vía 2. Hasta finales de los 80 había habido un cementerio de coches. ZONA 4 Esa zona la ocupa a día de hoy el hotel Prestige Congreso. ZONA 5 Hoy, esto es la Fira Montjuich-2. Wow! Las veces que he estado dentro he intentado adivinar en qué parte del recinto se encontraba el viejo barracón de mi padre.
“En la parte central de la fotografía hay un grupo de barracas arremolinadas en una calle. Esa es la antigua calle Física. Mi padre tenía un taller ahí.
Pared con pared a su taller, había una granja de caballos y demás animales regentada por una familia de gitanos apodada “Los mulatos”.
En esa calle había varios tallercitos industriales, alguna casa particular, etc etc. Enfrente del taller de mi padre, el dueño de otro taller tenía un par de perros. Los nombres de los animales no tenían desperdicio: uno se llamaba Felipe y otro se llamaba Fraga.
Hay dos autocares al inicio de la calle. Y es que allí había un taller de reparación de autocares. No comprendo como el dueño tuvo las narices de montar el taller ahí. Y es que la zona era un barrizal lleno de baches. Si un autocar era capaz de llegar hasta ahí, ¡sinceramente poca reparación necesitaba!
Humor aparte, es verdad que aún recuerdo los botes que pegaba la furgoneta Citroen 2CV de mi padre. Afinando la vista, se puede ver esa furgoneta medio tapada por la sombra, un poco más debajo de los autocares. Y encima de estos, se ve lo que había sido una recuperadora de vidrio.
A la izquierda de la recuperadora de vidrio, hay un edificio blanco de dos pisos. Ese es el Bar Carrillo (Bar La Guarra para los de la zona). En los comentarios de otro blog me he encontrado con alguien que vivía ahí cerca.
Entre los años 1988 y 1990 (hablo de memoria) se construyó en toda la zona un gran colector de aguas pluviales, como paso previo a la urbanización de todo el entorno. Hasta entonces, toda la zona era un barrizal. También se construyeron las calles que se ven en la foto, perfectamente asfaltadas, que a día de hoy se han ensanchado mucho.
Existía una casa donde había todo de huertas alrededor. Las cultivaban unos señores (Damián, Pedro y no se quien más) y vendían hortalizas por pocas pesetas. También tenían algún animal como gallinas, unos caballos… ¡y unos perros que los domingos iban al campo del Barcelona! (el hijo de Pedro era vigilante de seguridad). Pues bien, aquella casa era de un tío abuelo mío y en su día les cedió aquellos terrenos aunque quien pagaba las facturas de la propiedad era él. Toda el agua que irrigaba aquellas tierras provenía de las aguas subterráneas del terreno.
Una anécdota final, muy ligada a los últimos días de Can Pi, fue cuando los últimos propietarios de talleres se marcharon. Hablo del año 1991. Mis padres tuvieron que deshacerse de varias máquinas, entre ella una prensa a la que tenía mucho cariño (una prensa es básicamente un enorme martillo que moldea piezas de metal a base de propinarle un golpe seco de varias toneladas con un molde). Corría el año 2003 y mi padre, ya jubilado, por curiosidad asistió con mi madre a una feria de máquinas de segunda mano. No se lo pudieron creer: ¡quince años más tarde, se toparon con su querida prensa! y aún funcionaba”
Segurament Joaquín i la seva família estaran encantats d’escoltar els vostres comentaris i així podrem recompensar l’esforç que ha fet per tal de compartir els seus records.
REFERÈNCIES
El xoc de trens del 9 de gener de 1961
Aquest és probablement l’accident més greu succeït al nostre municipi al llarg del segle XX. A les 7:25 del 9 de gener de 1961, fa 50 anys, a un pas nivell que es situava molt a prop de l’autovia de Castelldefels, i on actualment hi ha un pont (que uneix l’avinguda d’Amèrica i el carrer dels Motors), van xocar un mercaderies que venia de Sants i un de passatgers que venia de València amb 360 persones. Amb el xoc tots dos trens van descarrilar, i van quedar fets un munt de ferralla, tant que les labors de rescat van durar fins les 16 hores. Van morir 24 persones, i més de 50 van resultar ferides.
M’estalvio els detalls; fa uns dies el bloc de l’hemeroteca de la Vanguardia va fer un article sobre aquest succés, des d’on s’enllacen les diferents noticies que van publicar en aquells dies. També us deixo l’enllaç a la revista Blanco y Negro del diari ABC on hi ha un reportatge fotogràfic de varies pàgines. He incorporat una imatge aèria de l’any 1947, és bastant anterior, però l’aspecte de la zona crec que no va variar molt.
REFERÈNCIES
Línies de ferrocarril al Samontà, 1974
Tornem a la Riera Blanca,… no m’he pogut resistir, com veieu la imatge és espectacular (si piqueu es fa més gran), és del bloc “Tot Barcelona” de Miquel Cartisano, d’una entrada sobre l’estació de Sants, que es veu al fons, al 1974.
Veiem els rails de la RENFE a ma esquerra i els dels metro a ma dreta, que surten dels tallers/cotxeres per passar per l’estació de la Bordeta (inaugurada al 1926 i tancada al 1983) i després al fons, per la de Mercat Nou (també inaugurada al 1926) abans de tornar-se a ficar sota terra cap a la de Plaça de Sants (“Sans” fins 1982).
Com sabeu, entre les cotxeres creua el carrer de la Riera Blanca que divideix l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, i a la seva vegada les vies separen La Torrassa de Santa Eulàlia.
A sota he afegit una imatge més actual, encara que les obres dels últims anys als ferrocarrils han modificat bastant el que veieu.
REFERÈNCIES
¿La Torrassa?, 1933
Imatge aèria de principis dels anys 30. Es veu crec que el Torrent Gornal i per sobre La Torrassa-Collblanc on personalment no reconec res.
A Catalunya, la Torrassa va ser el focus de la revolució comunista llibertària de la CNT-FAI. Des del dia 8 de desembre de 1933, quan es va tallar la llum de tota la ciutat i es va intentar ocupar l’Ajuntament, fins el dia 12, quan després d’incendis, bombes, assalts, morts,… es sufoca el moviment revolucionari.
El dia 14 la ciutat es troba ocupada per més de 500 agents de diferents cossos de l’ordre i es produeixen més d’un centenar de detencions.
REFERÈNCIES
- Imatge: Mundo Gráfico, 17 de enero de 1934, núm. 1159 Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España
- Text molt molt molt resumit del llibre “L’Hospitalet la historia de tots nosaltres 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán.
- Marta Ez jo tampoc reconec res!
- Ireneu Castillo Per cert… el comentari de la foto, també te tela…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Entra al enllaç, entra,…
- Ireneu Castillo joeeeeer! Amb aquesta visió, no m’estranya que s’arribés a una guerra civil…
- Xavier Triano Hola. Jo vivia al carrer Florida, molt a prop del Torrent Gornal. Crec que aquesta foto no pertany a La Torrassa, i per tant, crec que tampoc es tracta del Torrent Gornal quand era torrent. Jo opino que la foto esta pressa desde La Torrassa mirant cap a Barcelona i desprès de comparar la foto amb Google Earth he arribat a la conclusió que es tracta de la Riera Blanca amb la confluencia de crta Collblanc-Sans i Avinguda de Madrid. Que opineu?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Xavi, porto una estona donant-li voltes i tampoc reconec res al lloc on dius. Et deixo aquest mapa de 1947, ja sé que es 14 anys posterior però per ara no he trobat res més,… https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.com/2011/01/ctefa1947_1_10000c.jpg
L'Hospitalet de Llobregat 
