Imatges retrospectives d'una ciutat

5. IMATGES AÈRIES

Apunts sobre la barriada de Can Pelegrí

A partir de la petita biografia que vaig fer sobre Marcel·lí Esquius, en Dídac López em va proposar fer una altra sobre Pere Pelegrí, que també té un carrer; però d’aquest home l’únic que he trobat és que com Marcel·lí, era propietari de terrenys, en aquest cas de una zona que ara es situaria entre l’actual barri de Can Serra i el de Can Vidalet, a Esplugues.

Aquests terrenys es transformarien en la barriada de Can Pelegrí, en honor al seu propietari. Als anys 20 es van formar tant aquesta barriada com la de Can Vidalet, situada més al nord. En un futur s’acabarien ajuntant anomenant-se totes dues com li diem ara: barri de Can Vidalet.

Era un nucli de casetes baixes per obrers envoltat de vinyes, garrofers i hortes, amb un camí principal, el carrer del Molí, que baixava fins a l’Hospitalet. El terreny era barat i les fàbriques hospitalenques eren properes, com les noves que sorgien a la ciutat veïna, es a dir, que era un bon lloc per establir-se, i es van establir cada vegada més persones.

D’aquestes cases encara queden algunes a la part de l’Hospitalet, com al carrer de Sant Carles, on tenim un costat d’aquest carrer sencer o al mateix carrer de Pere Pelegrí.

Un text de 1949 ens diu que la barriada estava formada per 90 edificis senzills en 7 carrers. Bé, a la imatge inferior, que és de dos anys abans, tenim més de 7 carrers, això és per que al costat d’aquesta barriada hi havia una altra que es deia de Faus (el cognom d’un altre propietari, Antonio Faus), aquesta plenament hospitalenca i que es troba, lògicament, al voltant del carrer de Faus, són les 6 illes de la dreta. La línia rosa és la divisió entre Esplugues i l’Hospitalet

A la revista Crònica de la Vida d’Esplugues es pot trobar algun article dels anys 50 on es queixen de l’estat de les “barriades extremes”, per exemple de Can Pelegrí diu al 1954: “anchuroso barrio que pertenece la mitad a Esplugas y la mitad a Hospitalet en una delimitación harto deficiente, complicada y desafortunada”, ens parla de que el carrer del Molí es intransitable, no hi ha clavegueram ni pous negres i així les aigües residuals van directament al carrer, comencen a proliferar les barraques, no hi ha cap font pública, la il·luminació és insuficient, no hi ha voreres… En fi,…

REFERÈNCIES


Ovelles (i cabres) a Bellvitge 1989-90

La primera foto és molt dolenta però té la seva gràcia. Per situar-vos una mica sols cal dir que els edificis que es veuen al fons són els del barri de Bellvitge. Davant d’ells podem veure undeels llocs on mig Bellvitge i moltes persones d’altres barris es passaven el dia cultivant la terra com a diversió. Actualment encara en queden d’aquests petits espais a la ciutat, segons diuen molt sol·licitats; lògic a una ciutat amb tanta tradició agrícola i on a més molts dels seus habitats, encara que d’altres llocs, porten la terra a la sang.

Els caps de setmana. o la les tardes, al sortir de les fàbriques, després d’una llarga i monòtona jornada treballant, calia trobar-se amb l’olor, amb el tacte de la terra humida i veure creixer els seus fruits com els havien vist creixer des de petits.

Ens apropem una mica més, en primer pla les estrelles de la foto: les ovelles i les cabres menjant-se les males herbes que hi havia on ara es troba l’estadi de futbol municipal. D’aquests animalons ja no es veuen a Bellvitge però pel riu, de la banda del Prat, encara passen ramats. Suposo que quan van fer el cinturó ja els va ser impossible accedir a aquesta zona, no van fer cap pas, de fet encara no en tenim, però sembla que ja queda poc.

Hi ha una història molt curiosa sobre les ovelles a Bellvitge, bé, de quan els veïns estaven reivindicant la construcció del parc que hi ha al costat de la rambla de la Marina i que arriba fins l’ermita; doncs bé en una de les moltes accions reivindicatives que es van fer durant anys van realitzar una plantada d’arbres entre molts veïns, tot anava bé quan un dia es van trobar que un ramat d’ovelles havia arribat fins allà i com que no hi havia molt per menjar s’havia menjat els petits arbres,… les males llengües diuen que algú de l’ajuntament va tenir l’idea de trucar al pastor per que anés i els bitxos fessin de les seves,…

La imatge inferior és del mateix lloc, pròxim al carrer de la Feixa Llarga, i segurament no es porten molt de temps entre elles. L’edifici blanc que hi ha en mig dels camps i que a la imatge superior es veu a la dreta, és la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989, i com no veiem l’estadi de futbol (en aquell moment de beisbol), les fotografies es van fer abans o en moments propers a la col·locació de la seva primera pedra, el 24 de març de 1990.

REFERÈNCIES


El Pont de Ferran Puig

El grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat” de Pedro García Vela i Francisco Javier García és una meravella,… i no paren de sortir sorpreses. Fa uns dies va sortir la imatge inferior, que és l’única que he vist del pont de Ferran Puig feta des del propi pont i a on a més es veu el costat de l’Hospitalet.

Un usuari d’aquest grup, Juan Miñarro, comenta el següent: “También llamado el pont dels carros. Porque cuando construyeron el puente de la Gran Vía, los carros continuaron pasando por este puente contruido por Ferran Puig para poder ir a sus fincas que eran muchas. Tantas que eran casi como la superficie del actual aeropuerto. Para pasar por este puente había un empleado en una casilla que cobraba un impuesto para sufragar los gastos de construcciòn del puente. El suelo era de madera y frecuentemente se tenian que ir canviando los tablones. En los ultimos tiempos, el autobus de línea hacia bajar a todos los pasajeros y el autobus lo pasaba vacio, detras los viajeros y al cruzar el río volvían a subir”

A un altre lloc Juan també comenta que quan “el puente entró en deshuso, trasladaron la casilla al puente nuevo [al de la Gran Vía] y siguieron cobrando. Entonces decían que lo que cobraban eran arbitrios por las mercancías, solamente lo cobravan a los carros, porque por el puente pasaban muchas mercancias que no tenian nada que ver con el Prat. Finalmente ante la protesta de los payeses, se anuló este tipo de pago que no pudieron las atoridades del regimen, justificar y se desmontó la casilla.”

Desconec la data de la fotografia però com podeu veure a aquesta imatge teniu la caseta a l’esquerra i un carro a punt de passar.

A aquesta segona imatge, de la mateixa procedència i sense data, podeu veure el pont des del Prat amb un carro a sobre, com podeu veure sols podien passar carros en un sentit a la vegada ja que el pont era molt estret.

La imatge següent la va realitzar la CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) i la he tret del lloc web del Institut Cartogràfic de Catalunya. Es va realitzar a l’any 1958 i com es pot observar el pont es troba pràcticament caigut.

REFERÈNCIES I MÉS INFORMACIÓ


Gran Via, 1987

Avui una imatge una mica borrosa de la Gran Via aproximadament a l’any 1987. Veiem el pont del carrer d’Amadeu Torner i els desballestadors de cotxes que s’agrupaven als voltants, també a ma esquerra una sèrie d’indústries que a mitjans dels 70 es dedicaven a fer bidons:  Bidones Valero, Bidones Guix, de fet el primer carrer paral·lel a la Gran Via es deia “envases”, el de més cap a la dreta era el carrer de les Ciències que encara existeix i creua tot el polígon. Més enllà els camps on abans estava el barri de La Bomba i ara el Granvia2.

Com moltes vegades faig he posat una imatge més moderna del mateix lloc, no és molt antiga però com vieu està totalment caducada, no te res a veure amb la plaça d’Europa actual.

REFERÈNCIES

  • L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
  • Fulla m21 del Pla General Metropolità de 1976

 


Masies des del Prat de Llobregat, 1967?

A aquesta fotografia la protagonista es la Papelera Española, al Prat de Llobregat, però també trobem una mica del nostre municipi, de quan Bellvitge ja tenia els primers blocs fets, i encara no s’havia fet el nus de carreteres que ens separa del Llobregat, ni tan sols s’havia ampliat el pont de la Granvia, com es diu: “tot eren camps”.

He posat uns cartellets a sobre de les construccions i camins amb els topònims que sé, i he descobert una masia que no tenia localitzada, la que es troba més a la vora del riu; no sé, no surt a cap mapa dels que he vist fins ara,… serà qüestió de buscar més,…

REFERÈNCIES

Imatge del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Jose Manuel Gomez Arribas Magnífica instantánea, pero también horrorosa, los maravillosos campos, las masias y ahí la Papelera en medio y los horribles edificios de Bellvitge….
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Bueno, tampoco son tan horribles!! ;-P

Avinguda de la Granvia de l’Hospitalet, 1962

La Granvia, abans i tot de que fessin el pont que la creuava a l’alçada del carrer d’Amadeu Torner. A sota a l’esquerra crec que es veu l’edifici de la Pepsicola, que més tard passaria a ser la Mecalux. 

Camps a banda i banda, i després edificis industrials dels que no tinc referències. Més lluny, a ma dreta es situaria les barraques de la barriada de La Bomba,… i ja més lluny es veu l’edifici de la SEAT a la plaça Cerdà, quan encara no s’havia construit el nus de carreteres conegut com l’scalextric (1970)

REFERÈNCIES


La Carpa a Can Buxeres, 1987

L’altre dia, a l’entrada amb dues imatges de la Carpa a Can SerraMiguel Angel Lara comentava:  “Madre mía que foto. Si era el teatro portátil, o más conocido como las tetas de la Ramona entre los niños del barrio, fue desmontado de la Carpa y montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y allí murió siendo desmontada su estructura para su desaparición, que recuerdos”

A un llibre d’aquests que no agafa ningú (menys els frikis com jo) a les biblioteques, que va sobre les propostes d’urbanisme del nostre Ajuntament a l’any 1987, he trobat un munt de imatges aèries que poso a la cola per publicar. La primera sobre les tetes de la Ramona, que deia Miguel Ángel,…

Incorporo una imatge moderna més o menys de la mateixa àrea. El camp de futbol del CD Aguilarense no era cap dels que es veuen a les imatges, quedaria al descampat que hi ha sota el petit. M’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest club; he trobat que va desaparèixer al 1988 per la fusió amb el CD Infico Rayo, FC Ràpid l’Hospitalet i el CD Pubilla Casas per donar el CE Pubilla Casas. Aquest últim, al 1990 també es va fusionar amb el Peña Luis del Sol. També he buscat a l’hemeroteca del diari Mundo Deportivo i es menciona des d’octubre 1977 fins a setembre de 1988, pot ser va jugar aquests anys,… He trobat fins l’escut a un pin! (a sota,…)

REFERÈNCIES