Imatges retrospectives d'una ciutat

6. ART

Alma de Dios (1941)

El que ens toca d’aquesta pel·lícula, Alma de Dios (1941), no és molt, tan sols uns minuts de l’inici, rodats al desaparegut passatge Carbonell, a la també desapareguda barriada de Can Pi. En aquestes escenes una jove Amparo Rivelles decideix abandonar el poble, on malviu amb la seva madrastra (o madrastro) i marxar cap a la capital.

Carme Costas, que en aquells moments era una adolescent, recorda la gravació d’algunes escenes, també que li van donar entrades pel dia de l’estrena i que va anar a veure-la.

Mitjançant l’emule he aconseguit trobar la pel·lícula, he separat l’escena i la he pujat al youtube:

Encara que està tot una mica maquillat, podreu veure com eren els patis d’aquestes cases, sols això, ja que l’interior es va rodar a un altre lloc. Veureu que abastir-se d’aigua consistia en fer servir una bomba de palanca, que en aquells anys era molt comuna. També l’escala de la fotografia anterior, o pot ser una altra molt similar a una casa propera.

Als segons finals es veu el paisatge següent; he preguntat a Carme Costas, mitjançant el seu fill Jaume Ventura, si podia ser dels voltants, pot ser del barri de Can Pi, però clar, fa molt de temps i no m’ho ha sabut dir,…

REFERÈNCIES

Anuncis

Memmortigo? (1934)

Doncs l’Ines del fòrum de l’associació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) m’ha tornat a mostrar unes imatges que no coneixia del pont de les Voltes, el que entre 193o i 1939 era utilitzat per creuar el Llobregat a l’alçada de l’actual pont de la Granvia.

Es tracta del film amateur Memmortigo?, dirigit l’any 1934 per Delmir de Caralt i Puig (1901-1990), que crec que era net de Delmir de Caralt i Matheu que el 1873 va instal·lar a Santa Eulàlia l’empresa Marquès, Caralt i Cia., i que es dedicava a filar cànem i lli,… Delmir estudià Peritatge Mercantil i Direcció d’Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar des dels 20 anys, però el que realment l’apassionava era el cinema amateur, de manera que es va convertir en un dels directors més avantguardistes de l’època.

Memmortigo? dura quasi 16 minuts, és muda, surrealista, plena de metàfores, amb humor… El seu títol significa “em suïcido?” en esperant, i l’argument és això mateix, un home (Ernest Sants) que s’intenta suïcidar de moltes maneres, fins que es troba amb una dona (Rosita García) molt simpàtica que amb el seu somriure el fa canviar d’opinió. El film va tenir molt bona crítica al seu temps, va guanyar molts premis tant nacionals com internacionals i es va considerar des de l’inici una peça de museu.

Com aquest bloc va una mica sobre imatges de l’Hospitalet he intentat esbrinar on es va rodar, però no he trobat pràcticament informació d’on es va rodar concretament la pel·lícula. Les escenes del pont no fa falta situar-les, inclús es veu al fons la desapareguda masia hospitalenca de cal Xic de la Barca.

Aquí podeu situar el pont (erròniament citat com de les Tres Voltes) i la masia a l’any 1933,… pot ser també encara es veuen els “Llachs”, aquells arbres de 1890 que mencionava a la nota de l’altre dia,…

A una de les primeres escenes surt una torre elèctrica i darrere un paisatge muntanyós despoblat d’arbres, aquest també surt més cap endavant del film, i ben bé podria ser el front barceloní e Collcerola, pot ser es podria situar a Esplugues, però no m’atreveixo a afirmar res, ja que sé que ell va néixer a la Bonanova i va viure a Sarrià, així que també podria ser aquella zona.

Als dos minuts de pel·lícula surt una sèquia amb un petit pont i al fons un nucli de cases blanques, amb una masia més propera, podria ser l’Hospitalet però sols veig una xemeneia (m. 2:33), i en aquells anys hi havia moltes més!

Als dos minuts i mig surten imatges d’uns arbres d’aspecte tètric que podrien ser tant del Prat com de la marina hospitalenca.

Una mica més endavant surten dos cotxes a una carretera, al fons sembla endevinar-se el contorn de la muntanya de Montjuïc, però per la distància no sé si ens trobem al Prat o ja a l’Hospitalet, en aquest últim cas podria tractar-se de l’antiga carretera del Prat ¿?

Com sempre no he arribat a moltes conclusions clares. En tot cas aquí teniu la pel·lícula per si voleu donar una ullada i ajudar-me,…

LA PEL·LÍCULA

Memmortigo?

REFERÈNCIES


S’ha perdut un nen al barri de Sant Josep

L’altre dia Valentí Julià m’alertava de la desaparició del nen (o la nena) que coronava el monument a Anselm Clavé, realitzat per l’escultor Rafael Solanich i inaugurat el 14 de desembre de 1954.

A la fotografia inferior podem veure la plaça del Mestre Clavé abans de les obres de remodelació que es van iniciar l’agost de 2010.

Aquí sota el podeu veure una mica millor. Suposo que simbolitza quelcom relacionat amb les corals claverianes, però la veritat és que jo no tinc més dades.

La fotografia següent és d’ahir mateix, i com podeu veure el nen o la nena ha desaparegut, no sé si és que no agradava i han decidit deixar-lo al magatzem, algú se l’ha emportat a casa o bé s’ha trencat,… ni idea.

Sigui el que sigui, és una llàstima, ja que aquest és un dels monuments més antics de la ciutat, i com dèiem a altres articles, no en tenim molts!. A més així, sense el nen, queda una mica desangelat!

REFERÈNCIES


Desembocadura del Llobregat, 1881

Pau Audoard i Deglaire (1856-1919) va ser el fotògraf retratista de moda entre la burgesia barcelonina de finals del segle XIX, essent també el fotògraf oficial de l’Exposició Universal de 1888.

Pau, fill de fotògraf,  es va iniciar com a pintor, deixeble de Francesc Torrescassana. Va fer algunes exposicions entre 1875 i 1881, encara que el 1879, després de la mort del seu pare, es va decidir per la fotografia professional, cosa que no li agradava molt ja que el resultava bastant monòton, deia que preferia la llibertat de l’aficionat, però que fins que li toqués la loteria,…

Aquesta obra del 1881, per tant de les últimes que va fer, ens mostra dos nens, segurament pratencs, pescant a la llera del Llobregat; cap a la dreta tenim el mar i just davant tenim la llera hospitalenca, que no ens dona molta informació, encara que aquells dos arbres alts i aïllats els guardo a la memòria per pròximes troballes,…

En aquells anys el Llobregat es trobava dins d’un inusual període de calma, l’ultima riada va succeir al 1874, i no va ser molt important. No tornaria a fer mal fins el 15 de gener de 1898, a la coneguda riuada de Sant Antoni.

REFERÈNCIES


Les estatues hospitalenques de Cienfuegos, Cuba

Avui marxem cap a Cuba, concretament cap a Cienfuegos, ja que resulta que han tingut l’idea d’iniciar una col·lecció de ceràmica catalana del segle XIX. Es veu que a diferents edificis històrics de la ciutat, que és Patrimoni Mundial des de 2005, existeixen un munt d’escultures d’aquestes característiques, i resulta també que moltes es van fabricar a la nostra ciutat.

Les que teniu aquí sota es troben al Museu Provincial (antic Casino Español) des del 1982; tenen una alçada de metre i mig, i representen el comerç i la industria. Formaven part d’un edifici construït l’any 1893 on existien quatre figures més, dues les va destruir un huracà, i les altres dues encara perduren però en molt mal estat. A la ciutat encara queden per  catalogar moltes peces menors també d’origen català.

L’edifici del Museu, construït l’any 1894, també es troba decorat amb un bust hospitalenc representant al pintor flamenc Antón van Dick, que ara estan restaurant; però antigament, quan era el Casino, també exisitien escultures de Cristóbal Colón, Cervantes, Michelangelo i també del general Joan Prim.

A Cienfuegos han reconegut aquestes escultures, excepte la del general Prim, a un catàleg artístic publicat l’any 1863 per la fàbrica can Barella, que es trobava a l’actual barri de Sant Josep, concretament a la carretera Provincial (ara carrer d’Enric Prat de la Riba) núm. 79, on es creua amb el carrer de los Castillejos.

Aquí teniu un vídeo d’un expert de l’Oficina del Conservador de Cienfuegos on explica la història,…

Can Barella és va fundar l’any 1857 per Antonio Antonés, però l’any 1866 la propietat passa al que probablement era el seu soci, Joaquim Barella; l’any 1877 passa al seu fill, l’any 1879, aquest li traspassa la fàbrica al seu germà, i l’any 1915 passa a Antoni Puig. L’empresa a finals dels any 20 va entrar en crisis fins que plega abans d’iniciar-se la Guerra Civil,. Durant aquesta, la fàbrica es va saquejar, i també van empresonar i fer desaparèixer per sempre a Antoni Puig.

Es sap que algunes de les escultures les va dissenyar l’escultor ceramista Francesc Pastor i Borrell, més conegut com Burbena.

Sobre el General Prim es veu que va visitar la fàbrica l’any 1863, i també entre els anys 1869-1870, quan probablement era President del Govern.

REFERÈNCIES


Mural a l’estació de l’Almeda

L’altra dia vaig agafar el carrilet a l’estació de l’Almeda i em vaig trobar amb dos murals molt interessants, en ells es tracten imatges històriques de forma artística. L’obra és de 2005 i es diu “Les petjades de la història”, de Francesc Abad.

Llegint sobre el tema he trobat que el responsable va ser el Departament de Política Territorial i Obres Públiques; es veu que l’obra forma part del programa Art públic al Metro i hi ha moltes més estacions implicades, al 2006 teniem les estacions de l’L-11 Casa de l’Aigua, Torre del Baró, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, l’estació de l’L-4 Maresme-Fòrum i les de l’L-3 de Mundet, Valldaura i Canyelles, i també he trobat que al 2007 també la parada de Pallejà dels FGC.

Concretament les imatges són de les lluites obreres i veïnals dels anys 70 a aquest barri, els denominats a l’obra “temps de lluita i progrés”. Encara que les fotografies i texts es troben desorganitzats hi ha una frase que travessa un dels morals que sense dubte es pot utilitzar com a recepta per qualsevol lluita: “Tot el que es va aconseguir va ser fruit d’un treball constant, i sobre tot col·lectiu”

No sé si al munt d’estacions que tenim a l’Hospitalet hi ha alguna cosa que s’assembli, no he passat per totes,… crec podria ser interessant fer exposicions per recordar d’on venim, els origens, tant de les persones com del territori, ja sabeu, per tal de no perdre la identitat, si no l’hem perduda ja.

Em venen al cap un munt d’imatges dels 70 i d’altres èpoques anteriors que es podrien exposar a l’estació de Santa Eulàlia, o a la de Can Serra, a la de La Florida, a la d’av Carrilet… o a la de Bellvitge, que d’aquí uns anys acomplirà 50 anys, en fi, a totes. Que costa fer un panell com aquest?,… encara que fos un a l’any,…

Sols és una idea (copiada del poble del costat),…

 

REFERÈNCIES


Monuments i altres objectes dels carrers de l’Hospitalet

Fa un parell de dies, vaig decidir fer una mena d’inventari d’objectes que trobem als carrers de l’Hospitalet  i avui he decidit fer un punt i apart posant tot en comú. En principi anaven a ser sols escultures, però bé, com el que he recollit es surt d’aquesta definició, millor li diré monuments, que crec que és més ampli.

Què tenim aquí? doncs el que deia: escultures (36-38), murals (6-7), fonts per beure (8), fonts ornamentals (7), un rellotge de sol, plaques d’homenatge (12), plaques no habituals de carrer (6). Sols he posat com una unitat les plaques del Calvari i les poètiques de l’Associació de Gent de Pau, però a veure si puc aconseguir un llistat per ficar-les totes, ja que de les últimes hi ha un munt!

He trobat aquesta placa que m’han fet molta gràcia, no sé si ficar-la dins de un nou grup que es digui senyalitzacions antigues, a veure si trobem més. Amb les plaques franquistes no m’he ficat per que crec que els de la CUP ja estan fent el seu plànol i no és qüestió de fer el mateix treball dues vegades.


Una evidència molt preliminar, perquè com ja dic acabo de començar, és que el barri del Centre s’emporta la palma, però de llarg,… i tenim barris com La Florida, El Gornal vell o als blocs de Granvia Sud, on encara no he trobat cap element, i Sanfeliu es libra perquè té el parc de Can Buxeres, que sinó tampoc.

La plaça Europa i voltants els he deixat fora per ara, ja que tinc una mica d’embolic amb alguns artefactes, com per exemple aquesta font,… jo és que no sé molt d’art,…

A la pàgina de facebook he rebut un munt d’ajuda, de la Sabina Espadero, del Roger Bastida i del Miguel Àngel Valero, que m’ahn informat d’un munt d’objectes, i també de Ricardo Castro i del Centre d’Estudis, que m’han informat de que l’any 2001 Adolfo Raba Alaman va fer el treball “Estudi sobre la potenciació o reubicació del patrimoni públic de L’Hospitalet de Llobregat en relació amb el Pla estratègic L’H 2010” on va “fitxar” totes les escultures de la ciutat, localitzant 43, inclús va trobar un monument als caiguts, que encara no sé on para,… en fi, que us convido a participar en aquesta recerca als vostres barris, a veure que trobeu, i també a corregir i/o aportar noves dades a la taula.

PICA A SOBRE DE LA IMATGE PER ENTRAR AL MAPA (tarda una mica en carregar)