Imatges retrospectives d'una ciutat

6. ART

L’Ermita d’Ignasi Mallol, 1925

Avui, una pintura d’Ignasi Mallol i Casanovas (1892-1940) realitzada l’any 1925 i titulada l’Ermita,… l’ermita de Bellvitge.

Ignasi Mallol és un home clau a la cultura de les comarques tarragonines ja que a més de realitzar part de la seva obra allà, va promoure al 1931 l’escola taller de pintura i escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, dirigida juntament amb l’escultor Joan Rebull i Torroja. A més va tenir un paper molt important a la salvaguarda del patrimoni cultural fins que al 1939 es va tenir que exiliar a Colòmbia on va morir un any després. El juliol del 2010 es va editar el llibre “Ignasi Mallol. La Catalunya quiescent” i es va realitzar una exposició a Valls sobre l’autor; si mireu el vídeo localitzareu aquesta obra dins de les exposades.

He tingut la sort de poder contactar amb Miquel-Àngel Codes Luna, l’autor del llibre citat i m’ha informat de que actulment la pintura es troba al MNAC, sense exposar; de que la va tenir el col·leccionista Rossend Partagàs com a mínim des de 1926 fins el 1945, quan la donà al museu; de que va formar part de l’exposició individual de Mallol a la Galeria Areñas de Barcelona, celebrada del 12 al 15 de maig de 1926.

L’obra d’aquest autor es divideix en dos períodes, el primer, l’olotí (1917-1929) en el que fou reconegut com un dels artistes que amb més semblança ha pintat el paisatge d’Olot i el de Tarragona (1929-1939) que suposa la cloenda de la seva trajectòria artística. Per tant, aquesta obra, per dates, entraria dins de l’etapa olotina. Durant aquells anys no es va estar sempre a Olot, ja que va baixar en algunes ocasions a participar a exposicions de la Sala Parés a Barcelona, com en 1911 o en 1928; El 1923 va viatjar a moltes capitals d’Europa, es a dir que es difícil determinar el moment en que es va realitzar el quadre i de la ma de qui va arribar fins a Bellvitge,…

L’autor del llibre citat també m’ha comentat que sobre Mallol i el Llobregat, en una altra exposició individual a La Pinacoteca de Barcelona (5-18 de maig de 1934), va presentar un quadre que es titulava “El Prat de Llobregat”, però no ha pogut identificar-lo.

Deixo una fotografia de l’ermita de més o menys la mateixa època, segons el llibre d’Antonio Valcarcel, és d’entre 1920 i 1936, sembla que al quadre els xiprers són més alts, per tant la foto ara es podria datar com a màxim de l’any 1925,…

REFERÈNCIES

Anuncis

Rafel Garrich i Masip (1930-1994) – Primera part

Li dic primera part a aquest article per que sóc conscient de que existeixen altres referències escrites sobre Rafel Garrich que encara no he consultat i sobre tot per que el dos quadres que avui comparteixo no representen la totalitat de la seva obra ni molt menys, sols és part del que he trobat des d’aquí, des del meu seient,…

Rafel Garrich i Masip va neixer a la nostra ciutat a l’any 1930, fill d’una família humil, el seu pare era carreter. De petit destacava per la seva facilitat pel dibuix, i el seu mestre, el senyor Lladós de l’escola Rossend Arús, va aconseguir-li una beca, però lamentablement un canvi a l’ajuntament ho va truncar tot, el pare de Rafel era de la Col·lectivitat de Pagesos i de la CNT, així que de beca,res; va entrar a treballar com a estampador a l’industria tèxtil, però sense deixar el dibuix, es va convertir en un autodidacta.

Entre els anys 1952 i 1958 també es va dedicar a dibuixar còmics per la Hispano Americana de Ediciones, de la que he trobat aquestes dues portades. També treballar per l’editorial Germán Plaza però no he trobat cap dibuix. He trobat a més que entre 1951 i 1961 va participar a les exposicions col·lectives que es realitzaven per l’entitat Amics de la Música.

A l’any 1980 fa la seva primera exposició al Museu d’Història de la nostra ciutat i des de llavors li van ploure els encàrrecs i va fer moltíssimes exposicions. Va viatjar a Rússia i a Paris, i quasi es queda allà permanentment pintant, s’ho van oferir, però va decidir que millor es tornava. Des de 1978 va ensenyar al taller de pintura de l’Ateneu de Cultura Popular, que des de que va morir, porta el seu nom.

Diu Rosa Salguero al seu article de la publicació l’Hospitalet: Rafael Garrich va treballar totes les tècniques del dibuix i la pintura, des del carbó a la tinta xinesa, la aquarel·la i l’oli. La seva obra és bàsicament costumista amb personatges marginats, obrers i especialment carreters, la feina del seu pare. Garrich sempre va sentir especial predilecció pels paisatges hospitalencs de la seva joventut com la zona rural de la Marina, on ara hi ha el barri de Bellvitge.

Les dues obres que he trobat mostren aquests dues aspectes, la primera mostra un el espantaocells a un terreny àrid, darrere un edifici que es sembla molt a l’ermita de Bellvitge,…

La segona imatge és la d’un carreter, l’ofici del seu pare.


Finalitzo, per ara, amb la descripció que feia Paco Candel de la seva obra a l’any 1981 “ .., Dueño ya de la habilidad, facilidad y perfección aludidas, Garrich se ha lanzado a captar en sus papeles el mundo que le rodea, y ese mundo que le ro dea ha sido y es el del trabajo, el de la vida cotidiana, el de los barrios y amb ientes humildes. Garrich hace un dibujo testimonial además de desenvuelto: testimonial y de denuncia además de lleno de arte y calidad. Garrich trabaja de estampador en Can Vilumara. Con sus dibujos no se aparta ni un ápice de esa clase social a la que por su oficio pertenece. Es más, parece como que este mundo de pequeñeces, dramas y detalles de cada día es el que le enamora y le emociona como ahora nos está enamorando y emocionando a nosotros. Gracias Garrich.

REFERÈNCIES


Joan Rabadà i Ballvé a la riera Blanca, 1876

Primer de tot donar les gràcies al senyor José Antonio Ruiz Llop, director del IES Goya de Saragossa que s’ha pres la molèstia de fer fotografies d’aquest quadre i enviar-les per email cap a l’Hospitalet, i també per que en tot moment ha esta molt amable i interessat en aquest tema.

Aquest quadre es diu “La riera Blanca” i el var realitzat Joan Rabadà i Ballvé al 1876. He estat uns dies esperant resposta d’una persona que va fer un estudi sobre aquest autor però no ha estat possible, així que l’únic que us puc oferir és el que diu al lloc web del Museo Nacional del Prado, és a dir:

Rabadá y Ballvé, Juan (Vilabella, Tarragona, 1850-Barcelona, 1899). Pintor español especializado en paisajes. Realizó sus estudios en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona y los continuó con Carlos de Haes. Trabajó como dibujante para la empresa textil La España Industrial, de la que fue director antes de consagrarse por entero a la pintura. Participó en numerosas muestras y certámenes artísticos y obtuvo una segunda medalla en la Exposición de Barcelona de 1872, medalla de honor en la del Ateneo barcelonés de 1874 y premio en la Universal de Filadelfia. Asimismo, fue galardonado en la Nacional de Bellas Artes de 1876 con tercera medalla por el lienzo titulado La Riera blanca. Fue condecorado con la cruz de la orden de Carlos III

Com veieu la imatge que representa el quadre és impressionant, al menys per mi, m’esperava una imatge de la part alta de la riera, i tota aquesta vegetació tan exuberant, al costat d’una pacífica riera, sense cap edifici, em va deixar trasbalsat. El primer que vaig fer va ser intentar situar el quadre,… i porto dos dies donant-li voltes, però no hi ha manera,… així que sols diré que com veieu el terreny no té pendent i al fons no es veu cap muntanya, per tant ens situem a la part final de la riera i mirant cap a mar.

Rebuscant entre els planols antics de l’Institut Cartogràfic he trobat aquest de 1888, 12 anys posterior, però encara així crec que està be per situar-nos.

Jo crec que es va pintar en algún punt entre la Granvia (en projecte) i la via del tren que trobem a la part inferior del mapa, però no estic segur d’on concretament, a veure si vosaltres arribeu a alguna conclusió.

Us recordo que podeu participar fent comentaris també al facebook

REFERÈNCIES

Biografia al lloc web del Museo Nacional del Prado


Carlos de Haes a la desembocadura del Llobregat, 1876

Per ara la fotografia més antiga que he vist sobre l’Hospitalet de Llobregat és una de 1879 que surt a la pàgina 189 del llibre Espigolant en el passat de la Matilde Marcé i Piera. És una foto d’estudi amb un fons artificial darrere, es veu el comandant Jaume Mitjavila i Rius, juntament amb Ràfuls de Cal Carreter i amb Pere Norta posant amb el seu millor aspecte.

Així que més cap endarrere en el temps d’aquesta fotografia les úniques imatges que trobarem seran dibuixos o pintures (i també mapes). Avui presento una pintura de 1876 realitzada pel paisatgista Carlos de Haes (Bruselas, 1826-Madrid, 1898) de la desembocadura del Llobregat.

Pel que he llegit aquest pintor va ser molt important, va ser el pioner de la tradició paisatgista d’orientació naturalista a Espanya (deixant fora Catalunya), i també va ser precursor de l’impressionisme. Va ser catedràtic de paisatge a la Escola de Belles Arts de San Fernando, a la qual ensenyava a l’aire lliure fent excursions amb els seus alumnes. He consultat algunes biografies a internet i he trobat que va viatjar pràcticament per tota Espanya i també per molts països de Europa, el que no he trobat són referències o pintures de cap viatge a la nostra ciutat, ni tan sols a Barcelona. Va realitzar milers d’obres i existeixen diversos llibres publicats sobre el seu treball, així que la meva recerca ha estat bastant parcial.

Carlos de Haes normalment finalitzava les seves obres al seu estudi a partir dels apunts que havia agafat a camp, així que pot ser que el paisatge que veiem sigui un temps anterior a 1876

Per descriure una mica la pintura sols dir que en primer pla veiem una barca amarrada a la vora hospitalenca; més lluny a la dreta la vora pratenca, i en mig el Llobregat que presta les seves aigües al Mediterrani.

REFERÈNCIES


Dibuix de Ca n’Alos de Joan Soler-Jovè a finals dels 60

Ja sabeu que abans l’Hospitalet estava ple de masies, que mica en mica han anat desapareixent sota els nous temps i que unes quantes s’han salvat, però que hi ha algunes en molt males condicions que encara esperen el seu torn per ser restaurades, i que ja aniré mostrant.

Avui toca un dibuix de Ca n’Alos, una masia esborrada del nostre paisatge que es trobava al barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res.

Existeixen moltes fotografies d’aquesta masia, però m’ha agradat molt aquest dibuix d’en Joan Soler-Jovè, fet a finals dels anys 60, ja que l’hi dona un aspecte fantasmagòric, premonició del seu futur (podeu trobar aquest dibuix i el seu origen al fantàstic bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana!)

No he trobat molta informació del mas, i la que he trobat ha estat també al bloc anterior, com per exemple que el propietari al 1703 era Josep d’Alós i Ferrer, un militar de Barcelona. Al 1785 ho era Juan de Ponsich i Alós, que és el que va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. També he trobat que en temps més moderns, durant una època, es van fabricar matalassos,… i que actualment un carrer té el nom d’Alós, però encara que a prop al barri de Sant Josep.

Molt poca cosa, teniu més informació, records, xafarderies,…??

REFERÈNCIES

Bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Isabel Salvador El meu record és que jo havia estat en aquesta Masia. Hi vaig anar amb la Rosa Munné, l’Immaculada Munné (Cal Pinques). Erem petites i anavem amb l’àvia Agustina, una senyora entranyable.. El que no sé és si la família que hi vivien era família d’ells.La família Munné, eren pagesos. Vivien al carrer Àngel Guimerà.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies Isabel!
  3. Bartolomé Gris Tapias Yo vivía a pocos metros de allí, justamente en el carrer d´Alòs, recuerdo haber estado en la masía antes de derribarla y construir la Vanguard (años 60)
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues me acabas de crear un problema espacio-temporal 🙂 ya que pensaba que habían llegado a exisitir los dos edificios al mismo tiempo. No tengo fotos pero hay otro dibujo del mismo autor donde aparecen juntos a finales de los 60, no sé si será inventado,… http://2.bp.blogspot.com/_JWV6XafcTqM/TO4enQF7zTI/AAAAAAAAAb4/3m0tUl1j4Js/s1600/dahsep-Vanguard-i-Al%25C3%25B3s313.JPG
  5. Bartolomé Gris Tapias Yo ahora también tengo mis dudas, (de eso hace muchos muchos años)si fue antes la construcción de la Vanguard, y el derribo de la masía después, si convivieron juntos sería por muy poco tiempo, también recuerdo que había una cueva subterránea que iba desde la masía hasta la vía del tren, yo jugaba por allí.
  6. Francisco Vera No llegué a ver esta masia , pero gracias por hablarnos de un pasado que desconocemos . Gracias!
  7. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada Francisco!! Bartolomé eso es muy interesante porque puede que fuese un refugio de la guerra, ya lo miraré,…. En esa zona también hay noticias de descubrimientos arqueológicos muy antiguos.