Hospitalencs d’ahir
Hospitalencs d’ahir és el títol d’un llibre de Francesc Marcé i Sanabra publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any 1994, com a recull de 79 biografies que ja havien format part del seus Xiprerets des de 1988.
He tingut accés a ell fa relativament poc, ja que es troba esgotat a l’Ateneu, i a tota la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona sols existeix un únic volum al menys de préstec, i a més bastant atrotinat, amb algun full desaparegut, i molts desenganxats, tants que fa por obrir-lo ja que es trenca!, sembla que en qualsevol moment tots els fulls s’alliberaran del llom,… i després com retorno això a la biblioteca??
Són quasi 600 pàgines on s’aprofiten tots els racons per ficar molt de text, fotografies, mapes, partitures,… de tot el que es pot ficar dins d’un llibre; tot per definir les persones d’aquesta llista:
És probable que no conegueu a la majoria, sols Francesc Sabaté surt a la llista de personatges relacionats amb la nostra ciutat que hi ha a l’article de la Wikipedia sobre l’Hospitalet de Llobregat. Pot ser el més mediàtic és Antoni Castejón que va ser meteoròleg a TV3, també hi ha escultors, pintors, polítics, religiosos, pilots d’aviació, poetes, empresaris,… tots van deixar una empremta gran o petita a la ciutat. Segurament faltaran persones, però ja diu l’autor que és una llista personal, i per ell també incompleta per la manera en que es va realitzar.
També diu a la justificació de l’obra“Si els que som autòctons no recordem els origens, quins vincles podem oferir als vinguts de fora? Si com a poble perdem la identitat – i l’estem perdent- què resultarà de l’aiguabarreig? Jo intento, modestament, – i no és la primera vegada- posar el meu gra d’arena per estintolar la nostra personalitat i establir un pont entre el passat i el futur que anem fent dia a dia. Perquè no resulti que som un poble que eternament comença a partir de zero”
REFERÈNCIES
- Hospitalencs d’ahir escrit per Francesc Marcé i Sanabra i publicat per l’Ateneu de Cutura Popular dins de la seva col·lecció Medusa (núm.8) l’any 1994
- L’Hospitalet dee Llobregat a la Wiquipédia
Francesc Candel Tortajada
Francesc Candel Tortajada (Casas Altas, Racó d’Ademús, 31 de maig de 1925 – Barcelona, 23 de novembre de 2007)
Aquest mes el butlletí Xipreret de l’Ateneu de Cultura Popular publica a la seva secció “Hospitalencs Singulars” un text sobre Francesc Candel, i com jo també volia parlar d’ell, aprofito la coincidència.
Va ser regidor de Cultura a la nostra ciutat en representació del PSUC des de 1979 al 1983. He intentat trobar una fotografia d’aquella època però al final no ha estat possible i m’he trobat aquesta que va sortir a una entrevista feta per Manuel Anibal Álvarez dins de la Voz del Llobregat del 26 d’abril de 1974, on per exemple deia:
— Hospitalet es un gran centro receptor de inmigrantes. ¿A qué lo atribuyes?
— A que es una zona obrera. El inmigrante no puede ir a parar a las zonas ricas ni aristocráticas. Va a buscar a los suyos. Hospitalet cobijó en su barrio de La Torrassa a los inmigrantes de los años veinte. El fenómeno social de “La llamada” — esto es: llamar a los tuyos— se ha producido constantemente.
L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Ciutat de l’Hospitalet i l’any 2005 el Centre Cultural Barradas va acollir una exposició realitzada pel Col·legi de Periodistes, sobre la seva trajectòria professional.
Quan va morir des del nostre ajuntament es va dir que s’estudiaria la possibilitat de dedicar a Paco Candel algun equipament cultural,…
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Montse Baylach Piñol No fa anys, encara m ‘enrecordo de les eleccions al senat, per part del PSUC, Candel, Cirici i un altre k no m’enrecordo !!!!!
- Francisco Diaz La candidatura de Entesa dels Catalans era, Paco Candel, Alexandre Cirici y Josep Benet. Benet y Candel con el PSUC y Cirici con el PSC-PSOE muchos guardamos gratos recuerdos de esa campaña y de los mitines en Can Boixeres, en el campo del Hospi o en el Instituto de Can Serra, con Lopez Raimundo y el Guti. ¡¡Cuantos años!!
- Francisco Diaz Por cierto he aqui los carteles de aquella campaña:
http://cartelestransicion.blogspot.com/2008/09/elecciones-al-senado-en-barcelona-15-6.html
Carrer Major, 1910
Pot ser ja coneixeu aquesta postal ja que com a mínim surt a dos llibres sobre l’Hospitalet. Tal com diu el llibre “l’Abans…” de la Mireia Mascarell, la seva data podria rondar 1910; a la banda dreta podem veure la cistelleria de Mariagneta Farrés i la casa de la família Parera, dedicada al comerç del vi. Al final de tot l’església vella.
Al 1980 en Francesc Marcé i Sanabra escrivia quatre textos sobre aquest carrer a la revista de l’Ateneu de Cultura Popular, Xipreret. Avui, encara que és una mica llarg, transcriuré part del primer,…
“Una de les obsessions dels hospitalencs durant molts anys – jo diria que fou una constant de la nostra història- va ésser l’endreçament del sòl d’aquest carrer Major, que amb molta freqüència, cada vegada que plovia, es transformava en un veritable torrent en recollir les aigües provinents d’Esplugues i del Samontà. L’any 1806, per exemple, trobem els nostres convilatans treballant de ferm amb pics i pales al carrer esmentat o rascant-e la butxaca perquè d’altres els facin la feina. Només els dies de festa, durant aquell any, es transportaren 161 carretades de pedra de la pedrera del Port i 9 d’una pedrera dita d’en Torras. En dies feiners es mogueren 92 carretades d’arena i 88 més de pedra. Quan el dia 25 de febrer de 1808 entraven els francesos a l’Hospitalet, trobaren encara els hospitalencs eliminant roderes i tapant sots.
Aproximadament cent anys després, el problema no s’havia pas resolt. El 24 de maig de 1907, el Consistori prengué l’acord de dirigir-se al diputat a Corts pel Districte, Laureà Miró i Trepat, per pregar-li que intercedís davant del Ministeri d’Obres Públiques a fi i efecte d’assolir l’arranjament de tota la carretera des de la Riera Blanca fins al límit amb Cornellà. Dos mesos després el diputat enviava, per demostrar el seu interès, un exemplar del Diari de Sessions del Congrés on constaven les peticions que sobre el particular dirigí al ministre de Foment.
Cinc anys després es fa una petició similar també a Miró i Trepat, el qual contesta que la reparació sol·licitada s’inclou en el Pla de Carreteres de l’any.
El 1915, essent batlle el meu avi, Francesc Marcé i Codina (de sobrenom “el polític”, gràcies a les gestions del mateix diputat s’aconseguí que l’Estat invertís 25.000 pessetes en l’empedrat del carrer Major, sempre que el municipi n’aportés un 50% més, o sigui 12.500. El segon dia de la Festa Major d’aquell any, diada de Sant Roc, es procedí a la col·locació solemne de la primera pedra amb tots els ets i uts del cerimonial a l’ús. Em consta que la continuació no fou tan senzilla, ja que a l’Estat sempre li ha costat desprendre’s de diners i a l’Ajuntament mai no li ha estat fàcil obtenir-ne dels veïns.
Finalment, però, tot s’acabà feliçment. Per aquest motiu, segons sembla, el poble agraït batejà el carrer amb el nom de Laureà Miró, nom que durà una mica més que aquell empedrat, però que també, com ell mateix, a la llarga desaparegué del mapa i de la memòria dels hospitalencs. Ambdós avui constitueixen un record desdibuixat de la nostra història i el carrer Major, ben pavimentat, torna a ser de nom i de fets només el carrer Major”.
REFERÈNCIES
Ateneu de Cultura Popular de L’Hospitalet. També podeu trobar aquest text al llibre “Visions de la Història de l’Hospitalet” (2005) que recull textos del Xipreret des de 1980 al 1985.
L'Hospitalet de Llobregat 