Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Bellvitge

Les masies de l’Hospitalet de Llobregat

Avui toca emplenar la secció de la cartoteca amb aquest mapa, crec que realitzat per Francesc Marcé i Sanabra, ja que originalment acompanyava un llibret seu que es deia “Una mirada a la Marina d’ahir. Les nostres masies“. Es va editar al 1980, però 10 anys després es va recuperar el mapa i es va incloure al llibret “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” de la Montserrat Cornelles i Pujol, on es recullen 96 motius diferents. Si us interessa coneixer més motius, cal anar al llibre de la Matilde Marcé i Piera: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” on no trobareu tots, però si fins 450, amb fotografies i algunes explicacions que va poder aconseguir parlant amb la gent de la ciutat de tota la vida. També trobareu informació sobre molts motius al llibre “l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” de la Mireia Mascarell i Llosa,…

Sempre que busco el motiu d’alguna masia em passo molt de temps donant voltes a aquest mapa, així que per facilitar una mica les coses l’he dividit en sectors i he fet una llista amb els 180 topònims (menys sèquies, rieres, pluvials,…) que conté. A alguns no acabo de reconèixer el nom ni amb l’ajuda d’una lupa, així que trobareu uns interrogants. Veureu que hi ha noms que surten dues vegades a llocs diferents de l’Hospitalet com Cal Capellà, Cal Creixells, Cal Noiet, Cal Paperines, Cal Tres o Cal Xerricó, i un fins a tres vegades, com Cal Benet, això complica una mica a l’hora de buscar al plànol si sols tenim el nom de la casa.

Ara revisant he vist que m’he deixat a la llista Can Pixa al B2,… ja tornaré a fer-la en un altre moment,…

Anuncis

Rafel Garrich i Masip (1930-1994) – Primera part

Li dic primera part a aquest article per que sóc conscient de que existeixen altres referències escrites sobre Rafel Garrich que encara no he consultat i sobre tot per que el dos quadres que avui comparteixo no representen la totalitat de la seva obra ni molt menys, sols és part del que he trobat des d’aquí, des del meu seient,…

Rafel Garrich i Masip va neixer a la nostra ciutat a l’any 1930, fill d’una família humil, el seu pare era carreter. De petit destacava per la seva facilitat pel dibuix, i el seu mestre, el senyor Lladós de l’escola Rossend Arús, va aconseguir-li una beca, però lamentablement un canvi a l’ajuntament ho va truncar tot, el pare de Rafel era de la Col·lectivitat de Pagesos i de la CNT, així que de beca,res; va entrar a treballar com a estampador a l’industria tèxtil, però sense deixar el dibuix, es va convertir en un autodidacta.

Entre els anys 1952 i 1958 també es va dedicar a dibuixar còmics per la Hispano Americana de Ediciones, de la que he trobat aquestes dues portades. També treballar per l’editorial Germán Plaza però no he trobat cap dibuix. He trobat a més que entre 1951 i 1961 va participar a les exposicions col·lectives que es realitzaven per l’entitat Amics de la Música.

A l’any 1980 fa la seva primera exposició al Museu d’Història de la nostra ciutat i des de llavors li van ploure els encàrrecs i va fer moltíssimes exposicions. Va viatjar a Rússia i a Paris, i quasi es queda allà permanentment pintant, s’ho van oferir, però va decidir que millor es tornava. Des de 1978 va ensenyar al taller de pintura de l’Ateneu de Cultura Popular, que des de que va morir, porta el seu nom.

Diu Rosa Salguero al seu article de la publicació l’Hospitalet: Rafael Garrich va treballar totes les tècniques del dibuix i la pintura, des del carbó a la tinta xinesa, la aquarel·la i l’oli. La seva obra és bàsicament costumista amb personatges marginats, obrers i especialment carreters, la feina del seu pare. Garrich sempre va sentir especial predilecció pels paisatges hospitalencs de la seva joventut com la zona rural de la Marina, on ara hi ha el barri de Bellvitge.

Les dues obres que he trobat mostren aquests dues aspectes, la primera mostra un el espantaocells a un terreny àrid, darrere un edifici que es sembla molt a l’ermita de Bellvitge,…

La segona imatge és la d’un carreter, l’ofici del seu pare.


Finalitzo, per ara, amb la descripció que feia Paco Candel de la seva obra a l’any 1981 “ .., Dueño ya de la habilidad, facilidad y perfección aludidas, Garrich se ha lanzado a captar en sus papeles el mundo que le rodea, y ese mundo que le ro dea ha sido y es el del trabajo, el de la vida cotidiana, el de los barrios y amb ientes humildes. Garrich hace un dibujo testimonial además de desenvuelto: testimonial y de denuncia además de lleno de arte y calidad. Garrich trabaja de estampador en Can Vilumara. Con sus dibujos no se aparta ni un ápice de esa clase social a la que por su oficio pertenece. Es más, parece como que este mundo de pequeñeces, dramas y detalles de cada día es el que le enamora y le emociona como ahora nos está enamorando y emocionando a nosotros. Gracias Garrich.

REFERÈNCIES


Abaixador de Bellvitge, principis dels 90

No sé la data d’aquesta fotografia, però segur que és anterior al març del 1995, que es quan s’inaugura l’actual abaixador de la Renfe entre Gornal i Bellvitge, després d’anys de reivindicacions dels veïns dels dos barris. També he trobat que el logo de “Cercanías” es va comença a implantar a Madrid en 1989,… així que la data podria estar entre 1990-1994, més o menys.

Jo tinc molts records de quan es tenien que comprar els bitllets a ja dalt i després baixar per les escales cap a les andanes, sobre tot de quan anava a la platja amb els meus pares o amb els amics.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Rosamari Cabrera Gómez madre mia lo que a llovido ,des de entonces xd,….
  2. Rosamari Cabrera Gómez yo al rebes iba a ber a mis padres ,que viven en bellvitge ,,,,,,,,,,,
  3. Tony Cano He publicado unas fotos en mi perfil del gornal de los años 70-80
  4. Paqui Torrents Simarro ya ni me acordaba de esto,,,,,,,,,,,,,,,,,
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Tony, no se pueden ver las fotos de tu perfil, o al menos yo no puedo (Luis V. Bagán Nebot)
  6. Rosamari Cabrera Gómez yo si que las ebisto ,que tienpos……………..
  7. Tony Cano Se pueden ven,esta en no álbum de montajes
  8. Ivan Romero Varo Pocos yonkis quedaban por aquellas fechas. Recuerdo en los 80 a los yonkis dormitar en los bloques bajos del Polígono, justo los primeros después de cruzar el puente, en aquellos recovecos oscuros de columnas cuadradas e insalubres. Y el metro se quedaba en Santa Eulália, esperando acontecimientos de postal como las olimpiadas y el Carrilet se descarrilaba. A ciudadanos de segunda, urbanismo de tercera. Y, sobretodo, aislados para no mezclarse con nadie salvo para ir a trabajar. Para eso sí, claro. El que no quiere recordar de donde viene, no sabe ni quien es.
  9. Miguel Beltrán Vidal ‎…pues ya ves!!…esos bloques que dices, son el patrimonio que les quedó…(obligándolos a tener que pagarlos, con una irrisoria rebaja), a los expropiados de la antigua calle Campoamor y Finestrelles…!
  10. Carol Grano de Oro en el 93 aun estaba el puente
  11. Sonia Carbajo Esquinas si carol yo es verdad tenia 10 años yo vivía al lado, en av.europa donde la zapateria TORINO os acordais??? buenisimo!