Excursió a l’ermita de Bellvitge, 1853
L’any 1853 la publicació El Católico va tenir l’idea de dedicar uns escrits als oratoris catalans dedicats a la verge Maria, rememorant el treball fet pel frare Narcís Camós al seu llibre el Jardín de María l’any 1657. El text que incorporo al bloc és el de l’excursió cap a l’ermita de Bellvitge (o Bellvitja), on ens descriu la ruta que segueix i també la llegenda de la seva creació.
No sé concretament quan es va realitzar la caminada que es relata, però cal dir que el 24 i el 26 de maig d’aquell any, després de tres dies sencers de pluges, van haver-hi dos desbordaments del riu molt importants. Es van portar la barca del Prat, van enderrocar masies, i van esborrar els camins del delta. El governador Civil va ordenar als alcaldes que socorressin la zona afectada, i el nostre, Baldiri Coll, va agafar una barca i va recórrer la Marina fins al Prat prestant auxili. Pot ser l’excursió es va realitzar pocs dies després, i per això hi havia tant de fang.
L’Hospitalet de 1853 no arribava a 3000 habitats i més del 75% de la població es situava a la Vila Vella, l’actual barri del Centre. Faltava un any per que s’inaugurés la línia de tren de Vilanova a Vilafranca, però l’industria ja penetrava per la banda de Santa Eulàlia i Collblanc, al costat de l’industriós Sants. L’any 1853 és l’any en que s’instal·la La Aprestadora Española, i encara que anys abans ja existien industries als barris citats, es pot considerar que aquesta gran empresa és la que dona la llum verda a l’era industrial a l’Hospitalet.
També ens parla d’una casa de camp que es deia Esferrer, d’aquest motiu sols sé que ja surt al mencionat Jardín de María i també que el nom es sembla una mica a ca l’Esquerrer, una masia del segle XVI que encara exisiteix a la carretera del Mig, al costat de la deixalleria.
Un altre motiu és La Famada, que segurament té a veure amb can Femades (o Famades,…), construida al segle XVII i encara avui situada en front de la caserna de la Remunta i dita casa Serra. També hi ha una altra casa que es va conèixer amb aquest nom, és la Torre Gran, situada per sota de la Gran Via, a uns cent metres del riu, però construïda més tard, segons cadastre al 1843, i que es on van anar a viure els últims Famades.
I per últim una fotografia de l’ermita, no és molt antiga, però al menys no està molt vista, o al menys jo no l’havia vist fins avui, surt a la publicació La Esfera del 23 de març de 1929 i la va realitzar P. Cano Barranco.
REFERÈNCIES
- Cop d’ull als motius de L’Hospitalet de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular a l’any 1991
- Inundacions al Delta del Llobregat de Jaume Codina, editat per Rafael Dalmau l’any 1971
- Historia de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1997
- El Católico 4318 – 4-5.06.1853 (Biblioteca Nacional de España)
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat.
- Ermita de Bellvitge. Ayer y Hoy, del siglo XI al XXI per Antonio Valcárcel Sangil, autoeditat el 2011
L’Hospitalet de Llobregat, 1933
Una de les coses que més m’agraden és trobar noms de lloc oblidats, encara que siguin de llocs que ja no existeixen, aquí trobarem alguns. Aquest mapa és dels pocs que he trobat escrit en català i s’apropa més que uns altres als motius que va oferir la Matilde Marcé al seu llibre, encara que amb moltes divergències, com també tenen amb els que surten al mapa que va fer Francesc Marcé i Sanabra als 80.
Aquestes serien els noms de les masies que ens van expropiar al 1920, falten algunes ja que al mapa no surt la part més propera a la platja i el far.
A més d’aquests, a l’actual l’Hospitalet també menciona Cal Ros (actual Cal Trabal), l’ermita de Bellvitja, Cal Rei, Cal Vial (també trobada com Can Vehils o Cal Bails), El Canyet, les vaqueries, la Granja Peronas, la Caserna d’Enginyers (Lepanto) i dels dos cementiris. També veiem el Bassal que havia al costat de la desapareguda barriada de Can Pi.
Un altre tema que ens apropa aquest mapa és la xarxa hidràulica, amb el recorregut del canal de la Infanta i les seves sèquies (Vora del Riu, Feixa Llarga, Bellvitja, pluvial general Pont de la Mola, del molí-dels molins, de la Farola i la pluvial major del Canyet).
També podem veure la xarxa hidrològica, és curiosa la denominació que es dona al que nosaltres ara diem torrent Gornal (tampoc coincideix amb el mapa de Francesc Marcé), al mapa li diuen torrent del Neguit, que ens portaria les aigües del torrent d’Estela i de Cal Oliveres,; passaria a tenir el nom de Gurnal una vegada travessat el canal de la Infanta, es a dir el que des de l’any 1984 és el carrer de Rosalía de Castro, i ja que estem, dir que Gornal és un d’aquells noms de lloc amb solera, tenim notícies d’ell des de principis del segle XV.
Tant el torrent Gornal com la riera Blanca baixaven fins al mar, aquesta última era i és el límit del nostre municipi amb la ciutat veïna. Al mapa únicament trobareu aquests límits ja que el que us presento es un fragment d’un mapa de Barcelona, i per això no dona el nom de tots els carrers de la nostra ciutat, sols els dels més importants,… per cert el Carrer de Santa Eulàlia, encara que el mapa es republicà, no es presenta amb el nom de la Mitja Galta, encara no l’he trobat a cap mapa.
Ah! i també podeu veure els límits de quan el nostre terme arribava fins el camí de Finestrelles, es veu que també teniem una cantonada de la caserna del Bruc (en aquell moment de Pedralbes).
REFERÈNCIES
- Mapa de Francesc Marcé i Sanabra, 1980
- Un altra relliscada, text de Ramon Morales dins del llibre Coses de l’Hospitalet, publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet al 1990
L'Hospitalet de Llobregat 