Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Bordeta

Entre Santa Eulàlia i la Bordeta, 1962

Avui m’he trobat totes aquestes fotos de les vies que hi havia entre l’estació de Santa Eulàlia i la de la Bordeta, el nadal del 1962, ja sabeu, la gran nevada.

Les dues primeres són d’un metro de la sèrie 400 sortint dels tallers/cotxeres de Santa Eulàlia cap a l’estació de la Bordeta.  A la segona es veuen també dues locomotores, una S 278 (antiga 7800) feta a SECN/WECo i la segona una S 276 (ex 7600/8600),… això me l’he copiat d’en Ventura Leris 🙂

bordeta1962-2bordeta-3

Les dues següents estan fetes des dels tallers anteriors cap l’estació de La Bordeta, just per allà sota passa la riera Blanca, i aquells dies sí que era blanca!!

bordeta1962 A sobre de la Riera Blanca

REFERÈNCIES

Anuncis

La mitja galta

Hi ha una dita hospitalenca, “semblar el carrer de Mitja Galta“, que segons Ramon Morales  ve del nom que a l’època de la Segona República (1931-1939) li van posar al carrer de Santa Eulàlia, encara que també diu que mitges galtes també existeixen a d’altres pobles, normalment quan els carrers sols tenen o tenien cases a un costat. Entre els hospitalencs aquesta dita era sinònim de quelcom desballestat o incomplet, i tant podia referir-se a una feina inacabada, a una festa deslluïda o a una família on cadascú tombava pel seu costat.

Ramon Breu al seu llibre sobre Santa Eulàlia ens diu que a principis dels anys 20 del segle XX  el carrer de Santa Eulàlia ja rebia popularment aquest nom, ja que la majoria d’edificacions es situava a la banda muntanya, mentre que a la banda mar es podien veure extensions importants de camps de cultiu.

Joan Casas dona una versió una mica diferent sobre l’origen del nom i que ens porta a mitjans del segle XIX, quan els límits entre la Bordeta i l’Hospitalet eren una mica diferents,… per explicar-lo os poso un mapa molt simple del municipi de Sants a l’any 1838. L’Hospitalet el trobem a l’esquerra, el mar el tenim a la cantonada inferior dreta i just a sobre, Montjuïc, on es troba la rosa dels vents.

La via amb més edificis (línies més gruixudes) seria la carretera de Sants i a sota, on també tenim dues línies, es situaria la Bordeta, on la banda superior del carrer (de la Bordeta) es trobaria a Sants i l’altra a l’Hospitalet. Joan Casas diu que aquesta era la raó, es va dir Mitja Galta pel fet de que cada banda del carrer era d’un municipi diferent.

Però estirem una mica del fil, ja que, com deia, els límits actuals no són aquests, si ens anem a un plànol de 1891 veurem que els límits entre els dos municipis ja han canviat, i com ara ens separa la Riera Blanca. Aquella banda del carrer de la Bordeta que formava part de l’Hospitalet, ara pertany també a Sants.

És un polígon de unes 16 Ha encara en aquell moment cultivat, mentre que la part superior ja es comença a urbanitzar (el que és contradiu amb el mapa superior on, sembla ser, ja existien cases,… o pot ser ho he fet malament i és més tros!,…). No he trobat la data concreta en que es va produir aquesta modificació, però segons el llibre de Joan Casas seria cap al 1875

El que també es pot observar al mapa inferior és que el sector d’Hostafrancs ja és de Barcelona, cap a l’any 1839 Sants se’l va canviar per una part de la Marina. Set anys després d’aprovar-se aquest plànol, al 1897, Sants s’integraria dins de Barcelona, juntament amb d’altres municipis, seguint el Decret de Cánovas del Castillo.

Si anem a una imatge actual, què va passar amb la galta on sols hi havia camps?,… doncs mireu, mireu, quina gentada hi ha ara damunt!

Cal dir que és possible que hagi agafat més tros cap a Barcelona, és complicat traslladar la superfície de 1838 a l’actualitat amb aquestes dades, de totes maneres com aquests de Sants ja no ens la retornaran,…

REFERÈNCIES


Carrer de la Riera Blanca a la Bordeta, 1933 i anys 70

Avui ens trobem a altre límit de la ciutat, aquesta vegada al barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc) de Barcelona, a l’antiga Riera Blanca, i la podem veure a tres imatges que abracen uns 80 anys: 1933, 1980 i una més o menys actual.

L’autor del llibre d’on les he tret diu que les imatges són del mateix lloc, el que no sé si es refereix al mateix lloc de la Riera Blanca o que totes dues són del tram de la Riera Blanca que es troba a la Bordeta. És tot tan diferent,… El que es segur és que a l’any 1933 a aquesta zona pràcticament tot eren camps

A aquesta primera imatge es veu un desnivell al carrer, el que ens podria indicar que esta feta de muntanya a mar, també al fons pot ser s’endevina el contorn de Montjuïc, però no sé si m’ho estic imaginant. El que no sé que és aquest forat envoltat de tanques i colmatat de terra, pot ser era per canalitzar l’aigua de la riera?

La imatge inferior està feta de mar a muntanya, a la banda esquerra es pot veure la església de Sant Isidre Llaurador, que es va inaugurar al 1951 (encara que la primera pedra es va col·locar el 9 de novembre de 1947) . A banda dreta veiem el Garaje Estruch, que como es veu a la imatge actual ja no existeix, es situava al núm 233; per la mateixa banda veiem l’alt edifici que fa la cantonada arrodonida del carrer Quetzal de la Bordeta i que també es veu a la imatge actual, es va construir a l’any 1956. Com es veu també el carrer no es que estigués molt urbanitzat als 70, sembla pitjor que als anys 30.

A la imatge actual, ja veiem l’edifici de la Ciutat de la Justicia on es troba el Registre Civil de l’Hospitalet de Llobregat, i a ma dreta una altra obra, que suposo que ja està finalitzada,…

REFERÈNCIES

Dues primeres imatges del llibre de Carles Carreras i Verdaguer “Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona” (1980). Ed. Serpa.


l’Hospitalet des del tren a mitjans del segle XIX

Del segle XIX existeixen molt poques fotografies del nostre municipi, crec que sols de l’última dècada; però a aquesta pàgina això no és problema, ja que també tenen cabuda per descriure el passat els mapes o les pintures,… i també les paraules. 

Aquest text pertany al llibre de 1857 “Guia-Cicerone de Barcelona a Martorell (por el ferro-carril)” de Víctor Balaguer, i és el primer capítol on es menciona l’Hospitalet, al que segueixen dos més.

És una descripció del paisatge que es podia observar des del tren, al espai que va des de la Bordeta fins el nostre poble, segons paraules de l’autor: “patria del arado i de la azada”. També dels origens del Canal de la Infanta,…

Us deixo llegir.

REFERÈNCIES

Guia-Cicerone de Barcelona a Martorell a google books