Els 69 motius més xistosos d’Hospitalet, 1913
Fa uns dies que, a estones perdudes, em dedico a tirar l’ham a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). El procediment que utilitzo no és molt sistemàtic, poso Hospitalet,… i a veure que enganxo, en aquesta ocasió crec que he fet una molt bona pesca: un recull dels 69 motius (noms de cases) més xistosos de l’Hospitalet, publicat al Papitu del 19 de novembre de 1913.
La troballa considero que és molt interessant ja que 24 dels noms d’aquesta llista no apareixen al llibre de la Matilde Marcé i Piera, Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991), l’estudi més complert existent fins ara sobre el tema i que recull uns 450 motius (a l’espera de la recerca de Marta Piera i González sobre les masies de l’Hospitalet, encara que no sé si tractarà aquest aspecte).
Respecte al llibre citat, els motius nous són: Ginesta, Cubells, Cucut, Estira-colls, Escanya-ànecs, Mata-lloques, Novell, Romà, Barjaso, Suriano, Melic, Talam, Ti ola, Mata-berres, Bon veí, Caga-recons, Clastimós, Andara, Jaume Bo, Sardina, Castinyos, Borona, Favota i Carme Bruta.
És una llàstima que no tinguem informació sobre la situació d’aquestes cases al municipi, i també que la llista no sigui de totes, però tenim una dada important, la data.
D’aquests 69 motius tan xistosos he trobat 7 que ja sortien a la llista de totes les masies, 123, que va fer l’ajuntament 50 anys abans: cal Fraras (a aquesta Frare), Pebrot, Rey, Garsa (aquest motiu era aplicat a diferents cases i pot ser no fan referència a la mateixa), Jaume Bo, Manso i Palat. Es a dir, que els 62 motius restants en principi no existien l’any 1863.
Deixo per il·lustrar una imatge de cal Pebrot, una de les masies més allunyades respecte l’ajuntament, es trobava a 90 minuts, a prop de la nostra platja, ja desapareguda per sempre. La he tret del fantàstic llibre de Julio Baños i Soria, Imatges retrospectives de la Marina (1997)
El passatge Carbonell, inicis dels 30
Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.
A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.
Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.
Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).
També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.
Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.
Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.
La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa
Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.
Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.
REFERÈNCIES
Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat)
L'Hospitalet de Llobregat 