Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Camp Nou

Les barraques de la Riera Blanca

El que veieu allà darrere és el Camp Nou, inaugurat el dia de la Mercè de l’any 1957. El rierol que baixa és la Riera Blanca, i ja sé que no es veu molt bé, però allà sota, una al costat de l’altra, un munt de barraques que conformaven el nucli barraquista de la Riera Blanca. Com veieu les condicions eren molt dolentes, per creuar la riera feien servir troncs o teules, que desapareixien a les crescudes, quan plovia. Però la riera no sols portava aigua de pluja, sinó que també aigües residuals, imagineu-vos el panorama,…

Aquí, la Riera Blanca separa l’Hospitalet de Barcelona, a l’esquerra teniu l’un, i a la dreta l’altre, i les barraques en mig. Fa un temps vaig escriure sobre cal Taner, una masia que aquí es veu molt malament, però es veu, és un edifici de color blanc just darrere de la nau indústria de color gris, entre aquests dos edificis, passa la travessera de les Corts, en aquells moments sense pavimentar.

Aquest nucli ja existia als anys 20, a la revista Catalunya Social de febrer de 1924, definit com a “Collblanch, Riera Blanca i voltants” comptava amb 600 barraques, de les 9.100 registrades a tota Barcelona. Segons el diari ABC, la mitjana de persones que vivien a cadascuna era de cinc.

Aquell lloc era terra de ningú, era un gran espai on no hi havia pràcticament res, fins que van començar a construir el Camp Nou l’any 1954, i com deia inaugurat a l’any 1957. No sé si l’edificació de l’estadi va modificar l’hidrologia de la zona, però a l’any 1959 als diaris surt un episodi important de riades, i la tarda del 31 de maig de 1960 un altre: va ploure molt a Barcelona i la riera, que recollia tota l’aigua dels voltants, va augmentar molt de cabal, les persones que malvivien a les barraques van desallotjar-les, però una veïna veient que l’aigua se’n podia emportar no la barraca, quelcom més important, el seu futur, el rebut de 15.000 pessetes, que havia pagat d’entrada, segons deien, per una de les cases de la barriada d’Onésimo Redondo (els blocs de La Florida), va baixar com va poder, però amb tan mala sort que va relliscar i va caure a l’aigua, encara que un home ho va intentar va ser impossible salvar-la. Al dia següent va aparèixer flotant a la platja de Casa Antúnez.

L’any 1956 es van concedir 103 habitatges a persones d’aquesta i d’altres barriades, però va ser al desembre de l’any 1960 quan es va acabar definitivament amb aquest nucli; Barcelona i l’Hospitalet van construir 98 habitatges subvenionats, on a més dels barraquistes de la Riera Blanca, també van a anar a viure els habitants d’unes barraques properes al cementiri, al carrer de Sant Francesc Xavier.

Van assistir a l’acte de lliurament  l’alcalde i altres autoritats de la ciutat, el Reverend Mossèn Josep Gil·li, de la parròquia de la mare de Déu de la Llum va beneir els habitatges i posteriorment es va descobrir una placa que deia “Viviendas de la Inmaculada Concepción”. Inmediatament totes les barraques van ser demolides.

He llegit que las “Viviendas de la Inmaculada Concepción” es troben molt a prop dels blocs de la Florida, però sabeu concretament on?

REFERÈNCIES


Can Taner (o Tané), una masia propera a Collblanc

Avui sortim de la ciutat, concretament uns 50 m fora del barri de Collblanc, anem cap a la cantonada de l’illa on es situa el Camp Nou. A la imatge inferior he dibuixat en vermell el límit de l’Hospitalet amb Barcelona, amb el barri de Les Corts; doncs, anem just davant de l’angle que apunta al camp del Barça, a la cantonada entre el carrer de la Riera Blanca i  la Travessera de Les Corts.


Però el lloc on us vull portar fa més de quaranta anys que ja no existeix, així que no el trobareu a la fotografia anterior, per això us poso aquest plànol dibuixat als anys 1870-1880, on veureu l’antic municipi de les Corts a sobre de les línies discontínues del barri actual. Podreu llegir, al mateix lloc on indicava a la fotografia anterior, el topònim de Can Tané.


La masia de Can Tané o Can Taner  feia d’això, d’edifici rural envoltat de camps, però clar, durant el segle XX, als voltants de Barcelona els camps van anar desapareixent i més a aquest lloc, així que es va transformar en “El Parador del Camino”, una fonda i parada de traginers.

Hi havia un ampli rafal de parra per a menjar-hi a l’estiu i un gran abeurador per a les bèsties de càrrega. També en aquest indret fins ben entrats els anys 50 existia una caseta dels burots, on es tenien que pagar les taxes d’entrada a Barcelona de segons quins articles. La imatge inferior és de 1956, ja veiem la fonda, però no sé si encara existia l’oficina dels burots.

Quan als anys 50 el FC Barcelona va comprar els terrenys per construir l’estadi (1953-1957), no es va arribar a cap acord amb el propietari de la masia, Guerau Piera, així que allà es va estar durant molts anys. Donada la proximitat al camp, era habitual que els aficionats, abans i després del partit, es passessin per prendre alguna cosa.

La desaparició de la masia s’inicia l’any 1965 quan el Picadero Jockey Club va comprar els terrenys, l’any 1968 inaugurava el seu pabelló, juntament amb l’edifici de 8 plantes que podeu veure a la primera imatge.

He trobat aquesta fantàstica fotografia dels anys 60 realitzada per Dolors Torné Bosch i publicada a la revista del Barça fa pocs anys.

REFERÈNCIES