Fotografies des d’una casa del carrer de Josep Maria de Segarra
En Ventura Leris m’ha enviat aquestes dues fotografies de les vistes que tenia des de casa dels seus pares l’any 1964. Vivien al carrer de Josep Maria de Sagarra (abans de 1962, Porvenir, i abans, des de febrer del 38 al final de la guerra, Rafael Barradas, i abans encara, a la República, carrer de l’Esdevenidor,… )i des del terrat del seu edifici es divisava gran part de la ciutat.
A aquesta primera es pot veure allà al fons fins l’església de la plaça Espanyola, i ja més a prop un carrer irreconeixible, pràcticament tots els edificis han estat substituïts. El mur que teniu a la dreta és la façana lateral de l’edifici on va viure uns anys en Barradas, i va tenir el seu Ateneillo, al número 17 del carrer.
La següent orientada més cap el nord, podem veure l’edifici de l’ajuntament i el que hi ha just davant, el de la Caixa de Pensions. Davant més edificis desapareguts.
La imatge següent és dels anys 50 i he indicat amb un punt on crec que era la casa d’en Ventura, no sé si em corregirà. Podeu veure on eren concretament les cases que surten a les fotografies anteriors.
La següent és més o menys actual, està una mica girada respecte a l’anterior,…
Aquesta tercera fotografia d’en Ventura és més antiga, de 1950. A l’esquerra d’ell veiem les xemeneies de la CAMPSA, i a la dreta la Miranda de Cornellà.
El final de la “bola del mundo”
L’any passat per aquestes dates vaig publicar aquestes fotografies d’en Santos Vallespín, són d’una cúpula de formigó, ara desapareguda, i que es situava al barri del Centre, entre l’avinguda de Josep Tarradellas i les vies. Els nens que fa anys jugaven a aquest espai, davant de la singularitat d’aquest objecte, van inventar alguna que altra llegenda, alguns pensaven que a sota s’havia enterrat a persones, altres que era un dipòsit d’armes,… alguns li deien la bola del mundo, d’altres l’anomenaven les tortugues,…
L’Artur García ens va oferir el testimoni del seu pare, que las havia vist construir, tan sols eren dipòsits de combustible de la CAMPSA, que es situava a Cornellà. Ens comentava que els havien situat allà, lluny de la fàbrica, clar objectiu de guerra, per tal de salvaguardar-les en cas d’atac aeri, de fet aquestes cúpules eren una mena d’armadura en contra de les bombes.
Bé, a aquesta zona toca fer pisos, i ja han arribat les excavadores, ja han obert el terra i ja sabem que no hi havien ni armes, ni morts,… el pare de l’Artur tenia raó, eren dipòsits. La següent fotografia també és de Santos Vallespín, veiem la paret dels dipòsits.
Aquest matí m’he escrit amb en Josep Maria Solias, el director del museu, per tal de saber si s’estava documentant la troballa, m’ha comentat que s’estan prenent fotografies. No s’han trobat altres objectes, ni tan sols conductes; es veu una obertura a la paret del dipòsit, orientada cap a la línia de ferrocarril, però no s’observa cap altre objecte que relacioni ambdós elements. També m’ha comentat que no queda cap rastre de líquid, el fons està ple d’argila, no sé si és que el van netejar quan van quedar en desús, o bé l’han ficada al realitzar l’excavació actual. Sobre la data de construcció, no està clara, encara no es sap si és anterior o posterior a la Guerra Civil.
També a aquest mateix bloc hem rebut un missatge anònim amb una descripció del que s’ha trobat: “Puedo comunicar que las estructuras de hormigón no se hicieron con varillas metálicas típicas del hormigón armado, sino que se hicieron con hormigón directamente sin arena, con piedra de río. La verdad es que las máquinas percutoras están encontrándose con mucha dificultad para echar abajo las estructuras. Teniendo una visión general de la calle donde están haciendo la obra, concretamente desde la acera de enfrente pueden apreciarse un total de tres grandes estructuras cilíndricas con un diámetro considerable, al menos de diez o doce metros y una profundidad de unos seis o siete metros. Las paredes son de medio metro por lo menos de grosor. Es lo que se puede ver desde la calle. Al final tenía razón el comentario del texto: las “tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues”, las referidas tres cúpulas por lo visto se corresponderían con las partes superiores de las estructuras citadas.”
Bé, aquest és el fi de la bola del mundo, de les tortugues, adéu a la cúpula, les cúpules misterioses,…
REFERÈNCIES
Fotografies d’accidents, 1965
Durant el temps que Nicanor Molina va estar treballant de guàrdia urbà una de les seves funcions era fer fotografies i apuntar les dades dels vehicles involucrats als accidents que ocorrien a la ciutat. Ahir li vaig demanar que m’enviés algunes amb l’objectiu de, més que veure els vehicles sinistrats, veure els carrers de la ciutat de mitjans dels anys 60. Espero que no molestin o portin mals records a ningú.
Aquesta primera és del 5 d’octubre de 1965 i Nicanor la situa al carrer del Generalísimo amb el del Crucero Baleares, es a dir, Enric Prat de la Riba amb Ventura Gassol, més o menys on era el Cine Stadium (1958-1984). Es veu que el Land Rover no va cedir el pas a la Vespa i es van estabellar davant se la xurreria G. Rodrigo?
El següent accident es va produir a la Gran Via, a l’alçada de Feixa Llarga. El camió va donar per darrere a l’autobús.
El 29 de juliol de 1965 a la Gran Via, entre el carrer de l’Alhambra i la caserna de Lepanto quatre cotxes van xocar.
Una altra col·lisió amb una Vespa, en aquest cas va ser amb un taxi, el 17 de juliol de 1965 al carrer Miquel Romeu, entre Cobalt i Carretera del Mig, pot ser a l’alçada del número 118.
En aquest cas és un camió que es va incendiar de manera fortuïta, va pujar dalt de la vorera i es va portar un arbre per davant. Va ser el 8 de juliol de 1965 a l’avinguda d’Isabel la Catòlica.
Les dues següents són del mateix accident, el 12 d’agost de 1965, al costat de la caserna de la Remunta. A ma dreta es veu l’entrada a la CAMPSA i en sentit a Cornellà un restaurant que es veu que era molt famós, m’ha comentat en Nicanor que allà s’havia fet algun acte de la Guàrdia Urbana. Es curiós què bé es veu el campanar de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, que baixes eren les cases del carrer Major.
A la recerca de la cúpula misteriosa
Tot va començar quan en Munh Radeac va preguntar al grup de facebook “Protegim el Canal de la Infanta!” que què era el cercle que es veu a les fotografies. Va afegir que quan era petit, crec que als anys 60 (no?), tot era un camp d’ametllers, i en mig es trobava aquesta gran cúpula de formigó, els nens li deien la bola del mundo i comentaven que dintre hi havien huesos de muertos,…
Ens trobem al sector elevat que queda entre les vies i el carrer de Josep Tarradellas, i entre les rampes del carrer Miquel Peiró Victori i del Carrer Álvarez de Castro.
L’evidència documental més antiga de l’existència de la cúpula per ara la trobem a la fotografia de 1947. L’edifici més proper es can Bori, una antiga torre residencial construïda a l’any 1878, els seus terrenys eren travessats pel canal de la Infanta, i a l’altra banda d’aquest, just al costat de la nostra cúpula, tenien l’hort i molts arbres fruiters. L’any 1928 va canviar de mans i es va convertir en una escola tècnica que mai va funcionar; amb l’arribada de la República es va transformar en escola per nens, a la Guerra Civil va continuar com a escola, encara que els dies en que es van incrementar els bombardejos no van fer classe.
A la dreta d’aquest hort tenim la riera del Canyet que baixava des de l’actual barri de Sanfeliu per un canal obert a uns 3-4 m de profunditat respecte el terra. A la banda esquerra, com veieu hi havia camps, fins les propietats de la caserna de la Remunta, on els soldats feien maniobres.
La cúpula encara existeix a l’actualitat, la podeu veure des de diversos angles a la fotografia inferior:
També, gràcies a Santos Vallespín tenim fotografies molt més properes. Com veieu és molt gran, la part que es veu a la superfície al menys té 10 metres de diàmetre.
Ràpidament al grup van sortir diverses hipòtesis inicials: un forn de bòbila, un bunker de la guerra civil, un pou artesià,… i un altra, molt més elaborada que ens va aportar Artur Garcia, bé, el seu pare a través d’ell. Segons ells existien tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues. Les altres dues no es veuen a cap fotografia, i pot ser van desaparèixer quan van obrir el carrer, ell recorda una força més petita cap al sud-sudest de l’encara exisitent.
Segons el seu pare, que va ser testimoni de la seva construcció quan era petit, aquestes estructures eren les defenses anti-bomba d’uns dipòsits subterranis que mai es van arribar a construir. Artur ens diu “sembla ser que això era la part de sobre, llavors s’havia de buidar de baix…, imagino que utilitzant la terra com a motlle i no haver d’encofrar“. Els dipòsits els pretenia construir la CAMPSA, que tenia una refineria a Cornellà, a 400 metres, per protegir els olis que produïa d’un possible atac aeri del bandol nacional a la Guerra Civil. L’Artur ens ha fet aquest esquema per tal d’orientar-nos:
També he trobat una fotografia al grup del Centre d’Estudis de l’Hospitalet feta als 80, quan van obrir el carrer Alpes, ara avinguda Josep Tarradellas i Joan; on l’estructura no està tan soterrada i es troba envoltada d’horts, desapareguts no fa molts anys. Si sabem que l’edifici que té davant, el centre municipal d’emergències Els Alps, té una longitud de 28 m, pot ser la cúpula fa al menys uns 12 m de diàmetre, per tant pot ser en profunditat encara és més gran.
A una altra foto, també de Santos Vallespín, i més antiga que l’anterior, de quan el carrer Alpes encara no s’havia obert, podem veure una espècie d’elevació, però crec que és més llunyana i no té res a veure amb les cúpules. En tot cas podem veure com era abans aquesta zona.
A la fotografia següent podeu veure el talús que es va produir quan van obrir el carrer. Són materials molt tous, argiles, i encara que no veig cap canvi de nivell estratigràfic, semblen dipositades naturalment, es a dir, crec que no té aspecte de que sigui cap replè artificial.
A veure si podeu distribuir aquest resum entre els vostres coneguts, pot ser algú té més records o informació i ens soluciona aquest misteri!
UNA ANY DESPRÉS, EL MISTERI S’HA RESOLT, SEGUIU AQUEST ENLLAÇ,…
REFERÈNCIES
- Grup de facebook Protegim el Canal de la Infanta!
- L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per l’Editorial Efadós l’any 2003.
Antoni Blanch Latorre, un heroi de l’Hospitalet
Fa 23 anys Joan Camós Cabeceran repasava l’origen dels noms de carrer de l’Hospitalet, traient com a conclusió final que gran part no tenien res a veure amb la ciutat, i ens suggeria alguns, d’entre d’ells noms de persones vinculades a la nostra història local. Una d’aquestes persones era Antoni Blanch Latorre.
Antoni era sergent pilot del cos auxiliar de l’Aeronàutica Naval, força que durant la Guerra Civil es divideix entre els dos bàndols. Encara que la major part era fidel al bàndol governamental, Antoni es trobava a Ceuta, on començà la revolta feixista. El dia 15 de desembre de 1936, juntament amb un company seu segresten el seu propi avio,… millor llegiu la història en aquesta versió:
Esta noche, llamados por el Ministerio de Marina y Aire, han llegado a Valencia los dos aviadores que ayer se presentaron en Málaga para hacer entrega del hidro faccioso que tripulaban. Dicho aparato, que es un Dornier, salió de Ceuta a la una de la tarde, con objeto de proteger el paso de un convoy marítimo, compuesto de tres buques mercantes, entre ellos el “España núm. 5”, que salió de Ceuta para Algeclras. El Dornier tenia como misión explorar la boca oriental del Estrecho. Llevaba una carga de profundidad contra submarinos, yendo armado con dos ametralladoras y dos mosquetones con sus municiones correspondientes.
Cuando, encontrándose a unas veinte millas de Ceuta, el hidro iba a dar vuelta hacia el Estrecho, el segundo piloto, maestre de Aeronáutica Naval, Antonio Blanch Latorre instó al primer piloto alférez de navio José Mª Moreno [Mateo-Sagasta], a seguir rumbo a Málaga, con objeto de entregar el aparato a las fuerzas leales, Moreno se negó, forcejearon ambos pilotos para adueñarse del mando del avión y llegaron a cruzarse algunos disparos. El alférez Moreno, al sentirse herido dió un violento tirón a los mandos poniendo en peligro el aparato.
Entonces Blanch le disparó un tiro en la cabeza dejándole muerto instantáneamente. Ya dueño del avión, lo condujo a Málaga, haciendo entrega del aparato al jefe de aquella base naval.»
Amb ell anava el mecànic Evaristo Carballeria López, dies després dels fets, a més de ser considerats herois nacionals i sortir fins a la portada de La Vanguardia, tots dos van ser ascendits a tinents, i el 25 de gener de 1937 Blanch és ascendit a capità per mèrits de campanya.
El destinen a l’esquadrilla d’Andrés García Lacalle com a pilot d’un chato, es a dir d’un Polikarpov I-15, com el que teniu a sota,…
Però el 13 de març de 1937 és abatut en combat contra els bombarders italians que pretenien bombardejar l’aeròdrom d’Azuqueca a Guadalajara, i mor al no obrir-se el paracaigudes.
A continuació incorporo la noticia sobre el seu enterrament tal com es va publicar a La Vanguardia:
REFERÈNCIES
- El nomenclator de carrers de l’Hospitalet de Llobregat de Joan Camós, dins de Quaderns d’Estudi núm. 6. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’any 1988
- Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet de Josep Ribas Vinyals, dins de Quaderns d’Estudi núm. 23. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’octubre de 2010 (Cal dir que a aquest treball s’explica amb més detalls els fets del 15.12.1936, així que si esteu interessats ja sabeu,…)
- Escuadrilla “La Calle”
- L’Aeronàutica Naval
- Imatge del Dornier Do. J Wal del Ministerio de Defensa
- Imatge del Chato de Antono a un fil dels fòrums War2Hobby
- Quatre imatges al lloc web museus en línia
- ABC 16.12.1936
- La Vanguardia 17.12.1936
- Mundo Gràfico 30.12.1936 (dues imatges)
- La Libertad 26.01.1937
- La Vanguardia 31.03.1937 (descripció de l’enterrament)
Les cabanyes de la platja de l’Hospitalet de Llobregat
Aquest dies he pogut assistir a l’interessant exposició sobre les barraques de Barcelona i rodalies que ens ofereix el museu de la nostra ciutat. Fa un recorregut pel segle XX mostrant-nos l’evolució d’aquests habitatges i de les persones que hi vivien. La primera secció és la de les primeres barraques, i mostra les que van construir els treballadors de les canteres, a peu de l’explotació, per exemple a Montjuïc, i també les dels pescadors, a les platges, com la de l’Hospitalet de Llobregat.
He trobat aquesta fotografia de principis del segle XX d’una cabanya de pescadors a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat. Com veieu estava feta de canyes i fustes. A fotografies de la mateixa època també es veuen petites cases fetes amb maons i teules, encara que també s’utilitzaven les canyes per tal de fer tanques als patis. Pot ser les de la imatge eren les dels pescadors amb menys recursos econòmics.
Des de la CAMPSA fins al Llobregat exisitien els següents barris de pescadors: el Tiro de Pichón, el Vidriol (o Rancho Grande), les Casetes d’en Grasses, l’Arsenal, el carrer “Roldan” la Guitarra, la Puda (al costat de la farola) i Cal Patirem (al costat del Llobregat). Totes al costat de la platja, i de la polsosa carretera de la Farola, a excepció de les Casetes d’en Grasses.
REFERÈNCIES
- Imatge: Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’ajuntament l’any 1997. Al peu de la imatge diu “Cobert de pescadors. A la platja de l’Hospitalet hi havia un barri dedicat a la pesca conegut com les barraques de pescadors”. Fotògraf: Tomàs Carreras i Artau. Arxiu d’Etnologia i Folklore de Catalunya. CSIC.
- Text: Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.
Can Serra, 1947
A l’any 1947 els blocs de Can Serra pot ser ni estaven pensats, tot eren camps de cultiu i molts garrofers. Existien dues finques situades molt a prop de les vies: Can Serra, que es va tirar a terra quan es va construir el barri, i Can Cluset (després Can Brugarolas, i més tard CAMPSA), aquesta última a l’any 1981 es va incorporar al catàleg d’edificis subjectes a la protecció i conservació del Patrimoni Històric Artístic,… però al final també la van tirar a terra.
A la part més alta del barri ja exisiten els carrrers actuals: Llevant, Sant Carles, Sant Pere, del Molí, de Faus, de Castellbó, de Pere Pelegrí, d’Andorra, de Màlaga ( als anys 60 es deia carrer Mar) i av. de l’electricitat (als anys 60 rebia el nom de l’av. de Ponent)
També es veu l’avinguda d’Isabel la Catòlica, però haurem d’esperar fins a l’any 1957 per que s’inauguri el seu pont, que aviat esdevindria insuficient i caldria ampliar.
REFERÈNCIES
- Imatges (més grans si piqueu a sobre): Institut Cartogràfic de Catalunya
- Text: “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), Jaume Botey Vallès,
COMETARIS AL FACEBOOK
- Eva Patrícia Gil comparto! 😀
- Julia Costa Can Serra era una masia esplèndida, en podien haver guardat algun trosset.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí,… però ja se’n sap que aquí a l’Hospitalet som molt moderns,…
- MuNh Radeac doncs, he de dir que el meu tiet era el masover de Can Serra. i que jo mateix de petit havia anat moltes vegades a jugar a la casa. :))
- MuNh Radeac el que més m’impresionava eren unes oques de porcelana a tamany natural. i un estanc ple de peixos de colors i també el soroll de feien les pedres que cobrien tot el recinte al trepixarles
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Però MuNh,… a l’Espiga, a Can Pi, al carrer del Parral,… ara també aquí? 🙂 Comenta, comenta,…
- MuNh Radeac ja saps que vaig viure al carrer canal , al centre del meollo, i després a riera de la creu, encara viu la meva mare i la meva germana, al portal del bloc on viu hi ha un poema seu escrit en una placa, al carrer xipreret hi ha un altre. I no t’esplico les meves batalletes a la Associació de veins de Sant Josep juntament amb un grapat d’amics.
- MuNh Radeac aquest poemes estan dedicats als arbres
- MuNh Radeac i del centre catolic, del teatre GAT, del casino…:))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mare meva! ets un pou de saviesa,… un oracle! Seguiré aquests rastres,…
Enric Jonama Darnaculleta
Ahir vam mostrar un bàndol municipal on es prohibia parlar el català (o qualsevol altra llengua que no fos el castellà) als funcionaris dins de l’exercici de la seva feina.
Aquest advertiment de l’any 40 el signava l’Enric Jonama Darnaculleta,… i bé, avui he trobat una fotografia seva que segur que no coneixeu, ja que encara que sembli mentida és molt difícil trobar imatges d’alguns antics alcaldes de la ciutat, no és com ara,…
La biografia que ja vaig indicar ahir, extreta del llibre “Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979)” de Martí Marín, diu el següent:
Fou empleat de l’empresa Sabadell y Henry on tingué per cap Demetrio Carceller. Quan aquesta empresa fou integrada a CAMPSA es va fer representant d’una firma de lubricants fins que es casà amb la filla d’un propietari agrícola.
Segons els informes governatius era simpatitzant de les esquerres i militant del PRR (Partit Republicà Radical Autonomista), mentre d’altres fonts el fan proper a la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i fins i tot precoç falangista.
Fou nomenat fiscal del Jutjat municipal el 1932. Sempre segons els informes, en la fase 1934-1936 adoptà una postura més esquerrana propera als radicalsocialistes o bé al partit d’Azaña. Cap al 1936 s’allunyà d’aquests sectors pero passà la guerra a l’Hospitalet i prosperà economicament. El 1939 s’afilià a FET-JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i maniobrà per situar-se de primer tinent d’alcalde en la gestora provisional.
Al 1934 era l’alcalde accidental en ser cessat Marín López, i gràcies a una gestió de Demetrio Carceller el confirmà a l’alcaldia, tot incorporant el cunyat de Carceller com a primer tinent.
Salvà de la depuració el seu cunyat, subinspector de la Generalitat, i el confirmà com a interventor de fons municipal. Es construí un fals passat de quintacolumnista, perseguit i empresonat gràcies al qual fou nomenat cap local de FET-JONS el 1940.
Inicià en aquest punt les seves activitats fraudulentes en els abastaments de la ciutat, que multiplicà en la seva segona etapa (1945-1952) com a alcalde.
Fou cessat per Felipe Acedo per denúncies d’abús d’autoritat i prevaricació en l’abastament de carns. En aquell moment varis membres de la corporació, per boicotejar-lo no assistien a les sessions.
REFERÈNCIES
Biografia de Enrique Jonama Darnaculleta
Imatge: Museu d’Historia de l’Hospitalet de Llobregat dins de la web Museus en línia
El creuer Canarias, 10 de novembre de 1936
Ja sé que esteu pensant,… què té a veure el creuer Canarias amb la nostra ciutat? Res, bé,… una mica,… però deixeu que m’expliqui,…
Primer dir que sí, que és el Canarias, es a dir, el vaixell insígnia de la flota espanyola pràcticament mentre va existir, des de 1931 fins al 1977. Tenia una eslora de 194 m, una manga de 19,5 m, 16 canons (8 de 203 mm i 8 de 120 mm), 12 tubs llançatorpedes, una tripulació de 800 homes,… mireu la Wikipèdia.
Durant la Guerra Civil va caure en mans de la dreta, i a més d’enfonsar 34 vaixells, es va dedicar a bombardejar les costes espanyoles, com la de Barcelona, on el seu objectiu principal es veu que era la CAMPSA, però al moment de l’atac es veia tan poc que van decidir disparar a ull entre la farola de Montjuïc i la del Llobregat
16 anys abans, part d’aquest territori, principalment agrícola, era de l’Hospitalet de Llobregat, i al 1936 encara vivien i treballaven molts hospitalencs,… i d’aquí és la mica que té a veure amb la nostra ciutat. Una mica.
Concretament l’atac va ser el dia 10 de novembre de 1936, passades les 10 de la nit, des de 14.000 metres de la costa i amb les 4 torres de canons de 203 mm. Es van efectuar 21 canonades amb granades d’alt explosiu durant uns 7 minuts.
Va ser el primer atac sobre Barcelona a la guerra i va ser tan sobtat que Radio Barcelona va continuar la seva programació. Al dia següent també va passar desapercebut, tant per les autoritats com per la premsa.
No he trobat res sobre víctimes o desperfectes, però si va passar tan desapercebut suposo que no van ser molt grans,… o sí.
REFERÈNCIES
- Informació del bloc “La cruel Guerra” de Antonio Santafé Pérez i de les pàgines 18-20 del llibre “Els bombardeigs se Barcelona durant la Guerra Civil, 1936-1999”(1981) de Joan Villarroya i Font
- Imatge del lloc web la Palma y el Mar
Disputes amb Cornellà, segle XIX
Avui he fet trampa i la foto que veieu és de fa res, però tot té explicació: és d’una d’aquestes discoteques que es troben al polígon Femades de Cornellà, relativament a prop dels veïns del barri del Centre del nostre municipi. Es a dir, Cornellà rep els impostos però són els veïns de l’Hospitalet els que han de suportar els problemes que generen; encara que han tingut sort i sembla que això quedarà pel record, ja que una decisió judicial els ha retirat les llicències per incompliment de la normativa urbanística.
No és un fet aïllat, també hi ha exemples amb indústries. L’única indústria de nivell alt en quant a risc químic que es troba a Cornellà, també al polígon Famades, està a un carrer de distància de l’Hospitalet, i un problema similar tenim també amb Barcelona, cinc de les seves indústries de més risc es troben a prop del límit amb el nostre municipi, no molt lluny d’on inconscientment algú va decidir construir dos hospitals ben grans.
Llegint un número de la revista Xipreret, vaig trobar referències a disputes similars, també amb Cornellà però aquesta vegada al segle XIX
En Francesc Marcé i Sanabra escriu: “Un dels ingressos més sanejats del nostre menut municipi eren els arrendaments dels hostals, fleques, tavernes i carnisseria entre d’altres (…) No cal dir que d’aquests establiments els que rendien més calerons eren els del carrer Major, perquè arreplegaven una clientela molt més nudrida. Cada tres anys, mitjançant pública subhasta, es renovava i una de les missions de l’ajuntament era protegir de possibles competidors deslleials l’arrendatari, que així venia a tenir una espècie de monopoli.
De cop i volta, però, algú que ocupava alguna d’aquelles cinc cases fora de terme [al carrer Major], de nom Antoni Saura, somnià fer-se ric amb poques despeses. Se n’anà a trobar els edils de Cornellà i sol·licità l’obertura d’una taverna, cosa que aconseguí pràcticament de franc, perquè els beneficis no pensava pas obtenir-los dels cornellanencs.
Fou com posar un llumí encès en una reguera de pólvora. Això passava el 1816. L’ajuntament nostre es mobilitzà immediatament i aconseguí de la Comptaduria de Propis del Corregiment, l’ordre de tancament d’aquella botiga amb l’amenaça, si no ho feia,de multar-la amb 25 lliures cada vegada que l’enxampessin venent vi.
El 1824 la cosa es repetí. Josep Norta, el nostre batlle junt amb la plana major dels regidors, el 28 de setembre s’adreçava a la Superioritat enfadadissim, i deia <<Las últimas cinco casas de la calle Mayor de este lugar, por desgracia son del término municipal de Cornellà, parage en donde ha pretendido siempre aquel Ayuntamiento planificar hornos, carnicerías, tabernas, etc a pesar de las varias y Reales órdenes que hay en contra de dichos abusos; pués es evidente que son en perjuicio de los Arrendatarios de este Lugar y fondos del Común; porqué extren el dinero de este Pueblo en beneficio del suyo>>.
I en un altre lloc afegien que no hi ha motiu més clar per a castigar que quan qui desobeeix les ordres <<es una Autoridad que valiéndose del poder que tiene, trata de usurpar los derechos de otro>>
Des de Barcelona es reprengué el consistori veí, amb ordre de tancar l’establiment conflictiu i ben aviat les aigües retornaren qal seu origen, tranquilitzades del tot”.
REFERÈNCIES
Text: Xipreret, març de 1983, també al llibre “Visions de la Història de L’Hospitalet (2005), Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Ivan Gonzalez Bolaño Como os lo trabajais!! Felicidades! y felicidades a todos los hospitalenses que hemos sufrido de alguna u otra manera a estas discotecas!( Yo incluido. Muchas veces en ruidos por la noche y algunas en mi propio coche, por desperfectos en espejos, lunetas, golpes, etc, por graciosillos que salen de las discotecas de Cornella y se dirigen al metro de Hospitalet)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues sí, sobre todo enhorabuena a los vecinos y vecinas que han sabido unir fuerzas ante y contra la pasividad de los gobernantes, y que con su tenacidad han conseguido demostrar que unidos se pueden conseguir muchas cosas. Lástima del tiempo que se tarda en hacer entrar en razón,…
- Ivan Romero Varo Precisamente yo me crié ahí. He visto como de la Campsa han hecho un pseudoparque y todo el polígono industrial. Eran campos de alcachofas, masías, higueras y alfalfa hasta llegar a Almeda (barriada de gitanos) y ahora un Corte Inglés. La casa de la taverna puede ser una grandota que hay en la esquina de la calle mayor con calle ángulo (prolongacion de famadas)? Justo frente a la Remunta. Gracias.
- Maria Garcia Cazorla YO VIVI EN EL BLOQUE DE LA AVENIDA CARRILET JUNTO A LA DISCOTECA ME ACUERDO CUANDO ESTABA LA CAMPSA, PORQUE AHI TRABAJABA MI PADRE, Y DE LA ACEQUIA QUE HABIA !!!!!!COMO HA CAMBIADO TODO!!!!!!!!!!!!AHORA LOS VECINOS NO PUEDEN NI DORMIR !!!!!!!!!!!!!!!!QUE HORROR!!!!!!!!!!!!!
L'Hospitalet de Llobregat 
