Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “CAMPSA

Enric Jonama Darnaculleta

Ahir vam mostrar un bàndol municipal on es prohibia parlar el català (o qualsevol altra llengua que no fos el castellà) als funcionaris dins de l’exercici de la seva feina.

Aquest advertiment de l’any 40 el signava l’Enric Jonama Darnaculleta,… i bé, avui he trobat una fotografia seva que segur que no coneixeu, ja que encara que sembli mentida és molt difícil trobar imatges d’alguns antics alcaldes de la ciutat, no és com ara,…

La biografia que ja vaig indicar ahir, extreta del llibre “Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979)” de Martí Marín, diu el següent:

Fou empleat de l’empresa Sabadell y Henry on tingué per cap Demetrio Carceller. Quan aquesta empresa fou integrada a CAMPSA es va fer representant d’una firma de lubricants fins que es casà amb la filla d’un propietari agrícola.

Segons els informes governatius era simpatitzant de les esquerres i militant del PRR (Partit Republicà Radical Autonomista), mentre d’altres fonts el fan proper a la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i fins i tot precoç falangista.

Fou nomenat fiscal del Jutjat municipal el 1932. Sempre segons els informes, en la fase 1934-1936 adoptà una postura més esquerrana propera als radicalsocialistes o bé al partit d’Azaña. Cap al 1936 s’allunyà d’aquests sectors pero passà la guerra a l’Hospitalet i prosperà economicament. El 1939 s’afilià a FET-JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i maniobrà per situar-se de primer tinent d’alcalde en la gestora provisional.

Al 1934 era l’alcalde accidental en ser cessat Marín López, i gràcies a una gestió de Demetrio Carceller el confirmà a l’alcaldia, tot incorporant el cunyat de Carceller com a primer tinent.

Salvà de la depuració el seu cunyat, subinspector de la Generalitat, i el confirmà com a interventor de fons municipal. Es construí un fals passat de quintacolumnista, perseguit i empresonat gràcies al qual fou nomenat cap local de FET-JONS el 1940.

Inicià en aquest punt les seves activitats fraudulentes en els abastaments de la ciutat, que multiplicà en la seva segona etapa (1945-1952) com a alcalde.

Fou cessat per Felipe Acedo per denúncies d’abús d’autoritat i prevaricació en l’abastament de carns. En aquell moment varis membres de la corporació, per boicotejar-lo no assistien a les sessions.

 

REFERÈNCIES

Biografia de Enrique Jonama Darnaculleta

Imatge: Museu d’Historia de l’Hospitalet de Llobregat dins de la web Museus en línia


El creuer Canarias, 10 de novembre de 1936

Ja sé que esteu pensant,… què té a veure el creuer Canarias amb la nostra ciutat? Res, bé,… una mica,… però deixeu que m’expliqui,…

Primer dir que sí, que és el Canarias, es a dir, el vaixell insígnia de la flota espanyola pràcticament mentre va existir, des de 1931 fins al 1977. Tenia una eslora de 194 m, una manga de 19,5 m, 16 canons (8 de 203 mm i 8 de 120 mm), 12 tubs llançatorpedes, una tripulació de 800 homes,… mireu la Wikipèdia.

Durant la Guerra Civil va caure en mans de la dreta, i a més d’enfonsar 34 vaixells, es va dedicar a bombardejar les costes espanyoles, com la de Barcelona, on el seu objectiu principal es veu que era la CAMPSA, però al moment de l’atac es veia tan poc que van decidir disparar a ull entre la farola de Montjuïc i la del Llobregat

16 anys abans, part d’aquest territori, principalment agrícola, era de l’Hospitalet de Llobregat, i al 1936 encara vivien i treballaven molts hospitalencs,… i d’aquí és la mica que té a veure amb la nostra ciutat. Una mica.

Concretament l’atac va ser el dia 10 de novembre de 1936, passades les 10 de la nit, des de 14.000 metres de la costa i amb les 4 torres de canons de 203 mm. Es van efectuar 21 canonades amb granades d’alt explosiu durant uns 7 minuts.

Va ser el primer atac sobre Barcelona a la guerra i va ser tan sobtat que Radio Barcelona va continuar la seva programació. Al dia següent també va passar desapercebut, tant per les autoritats com per la premsa.

No he trobat res sobre víctimes o desperfectes, però si va passar tan desapercebut suposo que no van ser molt grans,… o sí.

REFERÈNCIES


Disputes amb Cornellà, segle XIX

Avui he fet trampa i la foto que veieu és de fa res, però tot té explicació: és d’una d’aquestes discoteques que es troben al polígon Femades de Cornellà, relativament a prop dels veïns del barri del Centre del nostre municipi. Es a dir, Cornellà rep els impostos però són els veïns de l’Hospitalet els que han de suportar els problemes que generen; encara que han tingut sort i sembla que això quedarà pel record, ja que una decisió judicial els ha retirat les llicències per incompliment de la normativa urbanística.

No és un fet aïllat, també hi ha exemples amb indústries. L’única indústria de nivell alt en quant a risc químic que es troba a Cornellà, també al polígon Famades, està a un carrer de distància de l’Hospitalet, i un problema similar tenim també amb Barcelona, cinc de les seves indústries de més risc es troben a prop del límit amb el nostre municipi, no molt lluny d’on inconscientment algú va decidir construir dos hospitals ben grans.

Llegint un número de la revista Xipreret, vaig trobar referències a disputes similars, també amb Cornellà però aquesta vegada al segle XIX

En Francesc Marcé i Sanabra escriu: “Un dels ingressos més sanejats del nostre menut municipi eren els arrendaments dels hostals, fleques, tavernes i carnisseria entre d’altres (…) No cal dir que d’aquests establiments els que rendien més calerons eren els del carrer Major, perquè arreplegaven una clientela molt més nudrida. Cada tres anys, mitjançant pública subhasta, es renovava i una de les missions de l’ajuntament era protegir de possibles competidors deslleials l’arrendatari, que així venia a tenir una espècie de monopoli.

De cop i volta, però, algú que ocupava alguna d’aquelles cinc cases fora de terme [al carrer Major], de nom Antoni Saura, somnià fer-se ric amb poques despeses. Se n’anà a trobar els edils de Cornellà i sol·licità l’obertura d’una taverna, cosa que aconseguí pràcticament de franc, perquè els beneficis no pensava pas obtenir-los dels cornellanencs.

Fou com posar un llumí encès en una reguera de pólvora. Això passava el 1816. L’ajuntament nostre es mobilitzà immediatament i aconseguí de la Comptaduria de Propis del Corregiment, l’ordre de tancament d’aquella botiga amb l’amenaça, si no ho feia,de multar-la amb 25 lliures cada vegada que l’enxampessin venent vi.

El 1824 la cosa es repetí. Josep Norta, el nostre batlle junt amb la plana major dels regidors, el 28 de setembre s’adreçava a la Superioritat enfadadissim, i deia <<Las últimas cinco casas de la calle Mayor de este lugar, por desgracia son del término municipal de Cornellà, parage en donde ha pretendido siempre aquel Ayuntamiento planificar hornos, carnicerías, tabernas, etc a pesar de las varias y Reales órdenes que hay en contra de dichos abusos; pués es evidente que son en perjuicio de los Arrendatarios de este Lugar y fondos del Común; porqué extren el dinero de este Pueblo en beneficio del suyo>>.

I en un altre lloc afegien que no hi ha motiu més clar per a castigar que quan qui desobeeix les ordres <<es una Autoridad que valiéndose del poder que tiene, trata de usurpar los derechos de otro>>

Des de Barcelona es reprengué el consistori veí, amb ordre de tancar l’establiment conflictiu i ben aviat les aigües retornaren qal seu origen, tranquilitzades del tot”.

REFERÈNCIES
Text: Xipreret, març de 1983, també al llibre “Visions de la Història de L’Hospitalet (2005), Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Ivan Gonzalez Bolaño Como os lo trabajais!! Felicidades! y felicidades a todos los hospitalenses que hemos sufrido de alguna u otra manera a estas discotecas!( Yo incluido. Muchas veces en ruidos por la noche y algunas en mi propio coche, por desperfectos en espejos, lunetas, golpes, etc, por graciosillos que salen de las discotecas de Cornella y se dirigen al metro de Hospitalet)
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues sí, sobre todo enhorabuena a los vecinos y vecinas que han sabido unir fuerzas ante y contra la pasividad de los gobernantes, y que con su tenacidad han conseguido demostrar que unidos se pueden conseguir muchas cosas. Lástima del tiempo que se tarda en hacer entrar en razón,…
  3. Ivan Romero Varo Precisamente yo me crié ahí. He visto como de la Campsa han hecho un pseudoparque y todo el polígono industrial. Eran campos de alcachofas, masías, higueras y alfalfa hasta llegar a Almeda (barriada de gitanos) y ahora un Corte Inglés. La casa de la taverna puede ser una grandota que hay en la esquina de la calle mayor con calle ángulo (prolongacion de famadas)? Justo frente a la Remunta. Gracias.
  4. Maria Garcia Cazorla YO VIVI EN EL BLOQUE DE LA AVENIDA CARRILET JUNTO A LA DISCOTECA ME ACUERDO CUANDO ESTABA LA CAMPSA, PORQUE AHI TRABAJABA MI PADRE, Y DE LA ACEQUIA QUE HABIA !!!!!!COMO HA CAMBIADO TODO!!!!!!!!!!!!AHORA LOS VECINOS NO PUEDEN NI DORMIR !!!!!!!!!!!!!!!!QUE HORROR!!!!!!!!!!!!!