Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Can Serra

Les masies de l’Hospitalet de Llobregat el 1863

Francesc Marcé i Sanabra, al seu petit llibre sobre les masies de l’Hospitalet transcriu els noms i la situació (en orientació i minuts) de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863. He fet aquesta taula ordenant-les per la distància a la que es situaven de suposo l’ajuntament.

Va traslladar els noms tal com estaven escrits, alguns es van perdre, ja que van ser substituits pels dels posteriors propietaris o habitants de les cases, altres encara existeixen però s’escriuen d’un altra manera, per exemple, l’antiga “Casa l’Masubé Nou” ara és la semiderruida Cal Masover Nou, que podeu veure a l’entrada anterior.

Can Pebrot era la masia més llunyana cap a Orient, es trobava molt a prop de la Farola, al costat del mar, es a dir que des de l’ajuntament es tardaven 90 minuts en arribar fins la platja! Cap a migdia, també a 90 minuts, estava Casa n’Bou, però aquesta no l’ha pogut localitzar als plànols que he pogut trobar ja del segle XX, com tampoc Can Angulo, a Ponent o Casa Camorra, al Nord; el que és segur és que aquesta última es trobava més al nord dels límits actuals del l’Hospitalet de Ll., ja que calia caminar 10 minuts més des de Can Rigalt per arribar fins ella, pot ser estava a la zona del torrent de Finestrelles, encara que pel que sé allà no hi havia veïns de manera estable.

Casa Manso, a 12 minuts cap el Migdia, també hi figura; actualment li diem Cal Manso i es troba al territori de Cornellà de Llobregat. Al 1924-1926 es van regularitzar els límits entre aquest municipi i el nostre en el tram d’aquesta casa. El nou límit va ser traçat pels camins existents (carretera del Mig i actual camí del Val) sense travessar els camps de conreu com fins al moment passava. La superficie dels municipis no va variar ja que les parts agregades compensaven les segregades, el que no sé si aquesta casa (la de la foto) va passar llavors a Cornellà.

REFERÈNCIES

  • Jordi Ferrer i Pumareta, “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, 1920 i 1933” , dins dels Quaderns d’Estudi, 19 (maig 2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • Francesc Marcé i Sanabra “Una mirada a la marina d’ahir. Les nostres masies” (1980), editat pel Museu d’Història de la Ciutat.
Anuncis

Rambla de Just Oliveras / Carrer Barcelona, finals dels 60

A la fotografia d’avui podeu veure la cruïlla Rambla de Just Oliveres/carrer de Barcelona a finals dels 60. En mig el desaparegut Cine Rambla, com el garatge del costat, transformat en habitatges. Al fons no hi ha cap edifici d’alçada que ens impedeixi veure  com puja Can Serra i al seu costat el parc de les Planes, que encara no era parc.

REFERÈNCIES

“Hospitalet. Noticia Geogràfica”. Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969


Can Serra, 1947

A l’any 1947 els blocs de Can Serra pot ser ni estaven pensats, tot eren camps de cultiu i molts garrofers. Existien dues finques situades molt a prop de les vies: Can Serra, que es va tirar a terra quan es va construir el barri,  i Can Cluset (després Can Brugarolas, i més tard CAMPSA), aquesta última a l’any 1981 es va incorporar al catàleg d’edificis subjectes a la protecció i conservació del Patrimoni Històric Artístic,… però al final també la van tirar a terra.

A la part més alta del barri ja exisiten els carrrers actuals: Llevant, Sant Carles, Sant Pere, del Molí, de Faus, de Castellbó, de Pere Pelegrí, d’Andorra, de Màlaga ( als anys 60 es deia carrer Mar) i av. de l’electricitat (als anys 60 rebia el nom de l’av. de Ponent)

També es veu l’avinguda d’Isabel la Catòlica, però haurem d’esperar fins a l’any 1957 per que s’inauguri el seu pont, que aviat esdevindria insuficient i caldria ampliar.

REFERÈNCIES

  • Imatges (més grans si piqueu a sobre): Institut Cartogràfic de Catalunya
  • Text: “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), Jaume Botey Vallès,

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Eva Patrícia Gil comparto! 😀
  2. Julia Costa Can Serra era una masia esplèndida, en podien haver guardat algun trosset.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí,… però ja se’n sap que aquí a l’Hospitalet som molt moderns,…
  4. MuNh Radeac doncs, he de dir que el meu tiet era el masover de Can Serra. i que jo mateix de petit havia anat moltes vegades a jugar a la casa. :))
  5. MuNh Radeac el que més m’impresionava eren unes oques de porcelana a tamany natural. i un estanc ple de peixos de colors i també el soroll de feien les pedres que cobrien tot el recinte al trepixarles
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Però MuNh,… a l’Espiga, a Can Pi, al carrer del Parral,… ara també aquí? 🙂 Comenta, comenta,…
  7. MuNh Radeac ja saps que vaig viure al carrer canal , al centre del meollo, i després a riera de la creu, encara viu la meva mare i la meva germana, al portal del bloc on viu hi ha un poema seu escrit en una placa, al carrer xipreret hi ha un altre. I no t’esplico les meves batalletes a la Associació de veins de Sant Josep juntament amb un grapat d’amics.
  8. MuNh Radeac aquest poemes estan dedicats als arbres
  9. MuNh Radeac i del centre catolic, del teatre GAT, del casino…:))
  10. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mare meva! ets un pou de saviesa,… un oracle! Seguiré aquests rastres,…

Can Serra, 1986

avui una imatge aèria de fa quasi 25 anys on podeu veure una part del barri de Can Serra. 

Si aneu a la pàgina www.bing.com/maps i seleccioneu a l’Hospitalet les fotografies aèries del tipus “Bird’s eye” (dins d’Aerial) , veureu que el que més sorprèn és la quantitat de vegetació que hi ha ara al barri, sobre tot la que envolta als edificis més baixos.

A veure que us sembla!

REFERÈNCIES

Imatge d’un document informatiu del patronat municipal de comunicació de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que es deia “L’Hospitalet 2000” i que va sortir a l’any 1986. Vull donar les gràcies a les persones que m’han facilitat aquest document i que encara no conec. Moltes gràcies!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Nuria García ‎.♥ COMO LO ECHO DE MENOS, AMIGOS, COLE, TIENDAS, TODOOOOOOOOOOOOOOOO…….ESTUVE VIVIENDO AQUI, 45 AÑOS DE MI VIDA, Y POR XXX MOTIVOS ME TUVE QUE VENIR AQUI, A UN PUEBLO PROVINCIA DE BCN, Y AUNQUE MUY TRANQUILO CERCA DEL MAR.,..ETC…ECHO DE MENOS L’H……SIEMPRE LO LLEVARE DENTRO DE MI,,,.♥ DE VEZ EN CUANDO VOY BAJANDO, PORQUE TENGO AMIGOS……BUENAS NOCHES.
  2. Nuria García VISCA L’H…..♥
  3. Montse Baylach Piñol I jo k vaig estudiar al IES Can Serra fins el 77, ni os conto com está de canviat !!!
  4. Alicia Verós Alegre SIENTO CORREGIRTE, PERO NO HAY IES CAN SERRA. ES EL TORRAS I BAGES Y LO BUENO QUE TIENE ES QUE ¡¡NO HA CAMBIADO NADA!! 40 AÑOS IGUALITO, IGUALITO. POR OTRO LADO, LO DE LA VEGETACIÓN ESTÁ MUY BIEN, PERO PREGÚNTALE A LA GENTE DEL BARRIO SI ESTÁ CONTENTA PORQUE NO SABE DONDE METER EL COCHE, NO PUEDEN RECIBIR VISITAS DE LA FAMILIA PORQUE NO HAY DONDE APARCAR Y LOS APARCAMIENTOS…. ¡MENUDOS APROVECHADOS! CARÍSIMOS, TODAVÍA NO HAN VENDIDO TODAS LAS PLAZAS…
  5. Helena Martinez Nuñez Recuerdo cuando se aparcaba facil en los multiples descampados que habia ,el de la carpa antes de contruir el mercado y en la calle Castellbó-Andorra donde ahora hay un equipamiento para la tercera edad habia otro siempre llenito de coches, eran otros tiempos, ni mejores ni peores ,diferentes, pero eso si, tiempos mas baratos.
  6. Inma Muelasgraells COMO CAMBIA TODO
  7. M Carmen Izquierdo Alcaide la primera vegada que vaig anar al teatre va ser a la carpa de Can Serra,jo era mot petita i la carpa blanca semblava gigantesca, anavam caminan dsde l´escola Sant Josep Obrero fins a la Capa, però no el coegi La Carpa sino la carpa montyada amb una estructura de ferro i lons blanques. Quins recors més bonics!!!
  8. Helena Martinez Nuñez Yo tambien lo recuerdo , no se si de ahi venia el nombre del solar ,recuerdo las fiestas de Sant Joan y las atracciones que ponian y como no la hoguera y la orquesta el dia de la verbena,tambien tengo un recuerdo muy vago de que estaba cerrado con un muro de ladrillos y creo que fueron los mismos vecinos del barrio los que lo quitaron