Albert Germans, 1935
Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.
La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.
A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.
Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.
A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.
Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…
Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.
REFERÈNCIES
- Article al bloc: El torrent Capó
- Guia de can Vidalet
- Fitxa d’Albert Germans al PEPPA (núm. 80)
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part) escrit per la Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1997
- Grup de facebook “Protegim el canal de la Infanta!” i l’esdeveniment de la sortida guiada pel barri de Sant Josep
L’Hospitalet de Llobregat, 1952
Continuem amb els mapes, avui un de 1952, on podem trobar 44 noms d’edificis que llisto a sota alfabèticament amb la situació. Però no sols això, també trobem el que eren els sis districtes d’aquell moment i la situació de vuit barriades, nuclis amb caràcter propi: Valeta, Can Vidalet, Can Pelegrí, Faus, Pubilla Casas, Las Planas, Canyet i Carbonell.
Hi ha una cosa interessant que és la previsió dels carrers que es farien al sud de la Granvia, destaca l’avinguda de Amèrica que mai és realitzaria allà, però sí a l’altre costat de la via a Bellvitge. També es pot observar com estava previst un accés a la Granvia des del carrer de Campoamor, que mai es realitzaria, ja que mig carrer s’aniria a terra per construir el barri del Gornal. Ah! i també es curiós on situa la barriada Las Planas,…
REFERÈNCIES
Guía oficial de la ciudad de Hospitalet de Llobregat (1952)
Estació de Maladeta (ara Can Vidalet)
Aquestes son unes imatges cedides per Jesús Navarro de l’estació de Can Vidalet quan encara es deia Maladeta, així que en principi les situem entre els anys 1976-1982.
A una fotografia trobem una pintada de l’ORT (Organització Revolucionaria dels Treballadors) on es menciona un nom que segons el comentari de “Don Toni” es correspondria amb la figura de Manuel José Caparrós, mort el desembre de 1977, per tant la fotografia seria posterior a aquesta data.
Aquesta estació es situa sota el carrer Maladeta, entre els carrers de la Mina i de l’Hortènsia, entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, encara que s’accedeix sols per la part d’aquesta última ciutat.
Va a començar a funcionar el dia 23 de novembre de 1976, juntament amb tota la prolongació de la línia 5 (abans V) des de Pubilla Cases (abans Pubilla Casas) fins Sant Ildefons (abans San Ildefonso), que incluia també l’estació de Can Boixeres (abans Parque Buxeres).
A la inauguració van assistir el Ministre d’Obres Públiques, Leopoldo Calvo-Sotelo, el Governador Civil de la província, Salvador Sánchez-Terán i l’alcalde de Barcelona, Joaquín Viola, entre d’altres autoritats.
L’any 1982 es canvia el nom per el de Can Vidalet
REFERÈNCIES
Apunts sobre la barriada de Can Pelegrí
A partir de la petita biografia que vaig fer sobre Marcel·lí Esquius, en Dídac López em va proposar fer una altra sobre Pere Pelegrí, que també té un carrer; però d’aquest home l’únic que he trobat és que com Marcel·lí, era propietari de terrenys, en aquest cas de una zona que ara es situaria entre l’actual barri de Can Serra i el de Can Vidalet, a Esplugues.
Aquests terrenys es transformarien en la barriada de Can Pelegrí, en honor al seu propietari. Als anys 20 es van formar tant aquesta barriada com la de Can Vidalet, situada més al nord. En un futur s’acabarien ajuntant anomenant-se totes dues com li diem ara: barri de Can Vidalet.
Era un nucli de casetes baixes per obrers envoltat de vinyes, garrofers i hortes, amb un camí principal, el carrer del Molí, que baixava fins a l’Hospitalet. El terreny era barat i les fàbriques hospitalenques eren properes, com les noves que sorgien a la ciutat veïna, es a dir, que era un bon lloc per establir-se, i es van establir cada vegada més persones.
D’aquestes cases encara queden algunes a la part de l’Hospitalet, com al carrer de Sant Carles, on tenim un costat d’aquest carrer sencer o al mateix carrer de Pere Pelegrí.
Un text de 1949 ens diu que la barriada estava formada per 90 edificis senzills en 7 carrers. Bé, a la imatge inferior, que és de dos anys abans, tenim més de 7 carrers, això és per que al costat d’aquesta barriada hi havia una altra que es deia de Faus (el cognom d’un altre propietari, Antonio Faus), aquesta plenament hospitalenca i que es troba, lògicament, al voltant del carrer de Faus, són les 6 illes de la dreta. La línia rosa és la divisió entre Esplugues i l’Hospitalet
A la revista Crònica de la Vida d’Esplugues es pot trobar algun article dels anys 50 on es queixen de l’estat de les “barriades extremes”, per exemple de Can Pelegrí diu al 1954: “anchuroso barrio que pertenece la mitad a Esplugas y la mitad a Hospitalet en una delimitación harto deficiente, complicada y desafortunada”, ens parla de que el carrer del Molí es intransitable, no hi ha clavegueram ni pous negres i així les aigües residuals van directament al carrer, comencen a proliferar les barraques, no hi ha cap font pública, la il·luminació és insuficient, no hi ha voreres… En fi,…
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 22.06.1922 (pàg. 5)
- Guia de recerca i lectura núm 1 de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet – Ramon Puig i Gairalt (pàg 2)
- La Vanguardia, 15.05.1934 (pàg 25)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.12.1954 (pàg. 8 )
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.04.1959 (pàg. 3)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.01.1975 (pàg. 33 i 47)
- Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic d’Esplugues (memòria històrica)
- Podeu trobar imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
Marcel·lí Esquius García (1897-1970)
Doncs ahir no tenia ni idea de qui era Marcel·lí Esquius García, tot ha començat amb el missatge que va deixar ahir l’Olga Abenia al mur de la pàgina de facebook, on demana imatges d’una pista de patinatge al carrer que porta el nom d’aquest home, a Pubilla Cases, on sembla que també tenia una casa (a Mina amb Hierbabuena).
M’he posat a googlejar per si per casualitat sortia alguna imatge de la pista i de cop m’he trobat que en Marcel·lí va ser el “director-propietari” de Miami Platja, ja sabeu, un barri de Mont-Roig del Camp, i una vegada més la meva curiositat m’ha ficat en una espiral de recerques que m’ha fet perdre el sentit del temps i de l’espai,… en fi, faré una petita biografia, una mica Frankenstein, perque aquest home va fer de moltes coses i no sé si les exposaré amb l’ordre cronològic correcte,…
Va neixer l’any 1897 al carrer dels Comtes de Bell-lloch de Barcelona, va començar a treballar als 11 anys a una fàbrica de maons i després va aprendre l’ofici de fuster.
Es veu que quan tenia més o menys 20 anys era un gran aficionat al ciclisme i a una carrera del Campeonat del barri de Sants va quedar segon darrera del millor del moment, un tal Magdalena. Després, als anys 40, va fer de pianista en diversos cinemes (com el Liceo) i cafés de Barcelona, li deien el “music”, més tard va fer de “danzarin”, després es va fer viatjant comercial.
Una vegada que es va casar amb Hortènsia Lifano van marxar cap a Perpinyà, on van montar una ebanisteria. Temps després van tornar cap a Barcelona i van crear un magatzem de fusta. Es van instal·lar a l’Hospitalet de Llobregat i van tenir cinc fills. La ciutat està per comprovar ja que a un article de la revista “Crònica de la Vida d’Esplugues” diuen que era d’allà,… ens trobem a una zona de frontera on inclús ara la gent va una mica perduda,…
Es veu que el negoci de la fusta no anava del tot bé i es va decidir dedicar a la promoció immobiliària amb terrenys de la nostra ciutat i dels municipis dels voltants. I venent i comprant es va convertir en un dels principals propietaris de la zona de Pubilla Cases. L’any 1948 va construir el mercadillo de Can Vidalet format per 43 botigues que van esdevenir el nucli del barri. També va construir la pista de patinatge que ens comentava l’Olga i que tindria un equip d’hoquei que ell mateix presisiria. El seu fill Jaume a una entrevista també comenta que la primera festa major la va organitzar ell.
A la inauguració de l'esglèsia de Miami Platja. Es veu que el barret i un pur sempre li acompanyaven
A les 12 del diumenge 22 de juliol de 1953, dins dels actes de la festa major d’aquell any, “Tuvo efecto en la barriada de Vidalet el acto de homenaje al gran animador y propulsor de dicha barriada de la vecina ciudad, don Marcelino Esquiu, uno de cuyos actos consistió en el descubrimiento de una lápida que daba el nombre del citado mecenas a la calle Mayor, de la barriada de Vidalet. En dicho acto hablaron, haciendo grandes elogios del señor Esquius, el señor Cansado, el teniente de alcalde señor Colillas, y el agasajado, el cual, emocionadísimo, dio las gracias. Con tal motivo se celebró un partido de hockey sobre patines, disputándose una magnífica copa cedida por el Ayuntamiento, ganada por el Vidalet, del cual es presidente el señor Esquius. Finalmente las autoridades e invitado fueron obsequiados con una copa de vino español”
Aquell any ja havia começat la seva aventura de Miami Platja, a l’any 1955 es va traslladar allà amb la seva família i el seu nebot Joaquim González Esquius. Tenia tant de poder que a un article de 1969 tenia prevista audiencia amb el Papa,… cal dir també que segons un altre article de 1966 no tot li va anar tant bé, havia perdut a tres dels seus cinc fills, dels dos que li quedaven, Marcel, havia aconseguit una gran reputació com a metge, i Jaume, crec que el petit, ajudava al seu pare en els negocis. Aquest últim, l’únic viu, va morir al gener d’aquest any.
Marcel·li Esquius va morir l’any 1970, l’any 2009 l’ajuntament de Mont-roig del Camp li va posar el seu nom a una escola.
REFERÈNCIES
- Entrevista al seu fill dins del bloc miamimemata
- Biografia al bloc miamimemata
- Vídeo de la història de Miami platja
- l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965 (2003). Mireia Mascarell. Ed. Efadós SL. (pàg. 570)
- La Vanguardia 23.07.1953
- ABC 14.08.1960
- La Vanguardia 26.07.1960
- Crònica de la Vida d’Esplugues – 01.12.1961
- El Mundo Deportivo 05.06.1966
- El Mundo Deportivo 14.09.1969
- El Mundo Deportivo 30.07.1970
Avinguda del Torrent (Actual Severo Ochoa), 1971
Aquesta imatge és d’una postal de 1971 on a la part de darrera diu “Pubilla Casas – Avenida del Torrente”. Com m’han comentat a la pàgina de facebook, l’avinguda del Torrente era el nom que abans rebia l’actual avinguda de Severo Ochoa, res a veure amb l’avinguda del Torrente Gornal que era on jo buscava els edificis. També es veu el carrer de Gravina (que suposo que ve de Federico Carlos Gravina y Nápoli, militar espanyol cèlebre per participar a la batalla de Trafalgar)
Com aquest és un lloc de “frontera” entre Esplugues i l’Hospitalet hi ha hagut una certa confusió, però és fàcil, la dreta del carrer Severo Ochoa és Pubilla Casas i l’esquerra Can Vidalet. Deixo els comentaris a sota,…
Gràcies!
- Jess Padron Coi, ke raro! si el carrer de la dreta sembla c/ Vallparda però ho veig masa ample …
- Pablo Atienza Jo crec que es Torrent Gornal amb Montseny o pot ser també el carrer Mas…
- Montse Baylach Piñol Pero si el Torrent Gornal es de la florida !!!!!
- Cristina Garcia Garcia a mi tb m’ho sembla, però els edificis no em quadren…
- Antonio Valverde Me parece que esto es la avda. del torrente cerca de donde estaba el cine navarra
- Francisco Martínez Vera Es Severo Ochoa cantonada Gravina
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Antonio, es verdad,… es Avinguda de Severo Ochoa con carrer de Gravina
- Antonio Valverde Antes se llamaba avda, torrente, o
- Montse Baylach Piñol Claro, de aki la confusión
- Cristina Garcia Garcia Es verdad!! La misma calle es Severo Ochoa en Hospitalet y Avda. Torrente en Esplugues…
- Pablo Atienza Antonio y Francisco tienen razón… y yo que pensaba que era la Av. Torrent Gornal… me merrezco un cero, jejejejeje..
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ah! gracias también Francisco! pues ya he aprendido otra cosa, no sabía que antes se llamaba avenida Torrente, ya hora entiendo otro lío que tengo con otra foto,…
- Amparo Corchero Quien la ha visto y quien la ve, ahora apenas si se puede circular por culpa de la gran cantidad de coches que hay…
- Montse Baylach Piñol Si asi se llamaba cuando yo iba a estudiar al Torras i Bages k el autobus nº3 tenia alli el final de linea
- Pablo Atienza Pues la foto es bien bonita… vaya pedazo de cielo más azul 😉
- Angel Molina Saez Tiene razón Francisco,es la avenida Severo Ochoa que en la parte de Esplugues se llama avenida del Torrente,esa foto en concreto es de la parte de Esplugues creo. Lo digo porque justo en ese cruce que se ve en la foto a la izquierda coges la calle Verge de la Merced de Esplugues que es donde vivian mis abuelos.
- Miguel Angel Valero si, lo que hay abajo era un bar, y yo estuve mirando un piso para comprarlo en el año 94!!, ahora, me enteré que estaba afectado por un plan de recalificación, aunque creo que nunca se atreverán a ejecutarlo, la verdad es que el comedor respiraba a pulmón abierto, recuerdos a los de la granja Balsera que estaba más arriba!!
- Esteban Prats Ferrer la calle de subida de la derecha es la calle GRAVINA, la acera dela derecha de la avenida es como dice ANGEL MOLINA y esa calle termina en la nacional 340, en su parte mas baja estaba el cine navarra y el antiguo mercadillo de CAN VIDALET que aun existe.
- Jordi Font Aixo es Severo ochoa amb Gravina a can Vidalet
- Pedro Jimenez Cortes aixo es la severo ochoa amb gravina, esta igual que ara
- Francisco Martínez Vera Lo que pasa es que si miras el google maps parece que Gravina se haya hecho más estrecha, supongo que los coches ahora son bastante más anchos.
- Olga Abenia Benitez Esto es Avda del torrent, pertenece a Esplugues, es justamente delante de la Bovila. Mas abajo si que se llama Avda Severo Ochoa y pertenece al barrio de Can Vidalet, no Pubilla Casas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Es justo el límite entre Esplugues i l’Hospitalet, però los edificios se encuentran en Pubilla Cases,la acera de enfrente seria Can Vidalet. Os pongo un mapa con los límites,… https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.com/2011/01/mapa-de-la-ciutatbarris.jpg
- Helena Martinez Nuñez esa calle que se ve de frente ,si es la calle Gravina y a esa altura ya la parte de Esplugues es avda del Torrent y la parte Hospitalet ,Severo Ochoa y acaban de terminar las obras de la calle Gravina hace pocas semanas
El camping Barcino
Sí, això es un camping! a l’Hospitalet?, No,… deixeu que m’expliqui,… L’altra dia, com a comentari de la imatge del pas elevat de la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez l’Helena Martínez ens deia: “Yo me acuerdo, y también del camping Barcino y de los bares de esa acera, El Patín, el Salamanca y el Toledo, íbamos los domingos a tapear cuando era chiquita (…)”. Al lloc web flickr hi ha un espai amb 24 imatges de Can Vidalet, i tachán!! EL CAMPING!
Fent més recerca m’he trobat un article d’en Edwins Winkels al diari el Periódico del dia 10 d’octubre de 2010, es diu “La añoranza del camping urbano” i surt fins a una foto de l’amo del Bar Salamanca que menciona l’Helena.
“La larga pared con inmensas letras negras nunca se ha borrado de mi frágil memoria. Tal vez por el lugar inverosímil donde habían colocado un cámping, en la entrada sur de Barcelona, al borde de la carretera N-340, kilómetro 1.251, allá donde se fundían Esplugues y L’Hospitalet de Llobregat, suburbios que acogían el tsunami de inmigrantes andaluces y extremeños, pero destino poco habitual de turistas extranjeros. Era a principios de los años ochenta y el cámping Barcino debía estar cerrado ya, porque en 1978 abundaban los anuncios en los periódicos de campistas que vendían caravanas: «Volkswagen, 9 asientos, 6 camas, frigorífico, 250.000 pesetas, contactar encargado cámping Barcino»(…)”
Per situar el camping he utilitzat una fotografia aèria de 1967 realitzada per la Diputació Provincial de Barcelona. He marcat en groc el que crec que era el contorn,…. no sé si he agafat edificis que no eren. El bar Salamanca cau a la plaça de Jacinto Benavente,… i no sé que més dir,… tot vostre!
REFERÈNCIES
- Com comentava la imatge la he tret de l’àlbum de picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), La fotografia forma part del catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002). El peu de foto diu: L’entrada al càmping Barcino al carrer Laureà Miró. En primer terme les nenes María José García Clemente i Ana Llera Clemente. Autor: Antonio García Vicente. AMEL Procedència: Antonio García Vicente.
- Article de el Periódico “La añoranza del camping urbano”
L'Hospitalet de Llobregat 