Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Carrer del Porvenir

Impressions de l’Hospitalet de 1928

Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…

L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.

Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.


REFERÈNCIES

La Esfera: Ilustración Mundial: Año XV núm. 737 – 8 de febrer de 1928. El podeu trobar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura

Anuncis

Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX

Com  a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.


Rafael Barradas (1890-1929)

No faré una biografia, ja que la podeu trobar als documents que enllaço; el que he intentat és fer un recull del que he trobat dels seus últims anys, els que va passar a l’Hospitalet de Llobregat,…

Barradas arriba al nostre municipi a principis de 1926, ve de Paris, malalt i sense diners. Durant el temps que s’està a l’Hospitalet els seus ingressos van sortir principalment de la ilustració de llibres i revistes. També pinta tres sèries de quadres: la que es denomina la sèrie “mística” composada per cuadres a l’oli com “La Virgen y el niño”; “Adoración de la Virgen al niño”; “Adoración de los Reyes Magos”, entre d’altres. Va reprendre la sèrie “Los Magníficos”, pintant paisatges de l’Hospitalet, imatges de la ciutat, de les cases, de les places i cantonades, de les esglésies, dels carros i animals pels carrers. També va pintar la sèrie “Estampones Montevideanos” inspirats en la seva ciutat natal amb escenes del port i del barri Sud.

Realitzarà exposicions a les Galeries Dalmau, al Saló de tardor de la sala Parés i l’última, a Sitges, a la galeria d’Art i Lletres. Però la seva obra, com resumia Eugenio Carmona, ya no suscitaba ni las encarnizadas críticas de los conservadores ni la admiración de los innovadores.

Vivien ell, la seva dona Pilar i la seva germana Carmen, a un humil pis amb unes condicions molt dolentes, al segon pis del núm 17 del carrer Porvenir (Ara Josep Maria de Sagarra) al barri del Centre.

Els diumenges, mentres la Carmen o d’altre convidat, com Lorca, tocaven el piano, es feien tertúlies que constituirien el denominat “Ateneillo de l’Hospitalet”, per on van passar a més dels seus amics, com en Gutiérrez Gili o Lluís Manegat, figures de la talla de García-Lorca, Dalí, Segrelles, Casona, Gómez De la Serna, Sebastián Gasch, José María de Sucre, Luis Monteyá, Guillermo Díaz -Plaja, Luis Góngora, Regino Saenz de la Maza, Mario Verdaguer, J.V.Foix, Sebastián Sánchez Juan, Juan Alsamora,…

El símbol de l’Ateneillo era un cavall Pegàs amb les ales desplegades, l’emblema avantguardista de Barradas, que estava pintat en una de les parets del seu estudi i que ell dibuixava en els seus escrits com si d’una capçalera es tractés.

Diuen que totes les figures que passaven per Barcelona, també ho feien per l’Ateneillo, el que el va convertir en un espai místic de la cultura espanyola de l’època. Segons el crític i historiador d’art, Daniel Giralt-Miracle, aquelles tertúlies es van convertir en un lloc d’intercanvi i d’estímul, de reflexió i d’indagació, un lloc on donar i rebre, i van tenir indubtables conseqüències fertilitzants per a tots aquells que van acceptar la invitació de participar-hi

Però ell cada vegada estava més malalt i al novembre de 1928 gràcies a l’ajuda econòmica dels amics i emportant-se pràcticament tota la seva obra, menys la que havia pogut vendre, regressa a Montevideo, i al febrer de l’any següent mor.

El museu de l’Hospitalet guarda la segona millor col·lecció de l’artista i un centre cultural de la ciutat porta el seu nom.

REFERÈNCIES