Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “carretera de la farola

Faema i els seus voltants, 1968

Faema va ser una de les primeres grans empreses que es va instal·lar al carrer dels Motors, quasi en el límit actual amb Barcelona. Va arribar als anys 60, com a filial de la mateixa marca italiana, que ja havia desembarcat a Barcelona l’any 1954. A aquesta fàbrica es feien màquines de cafè per l’hostaleria, i a pesar dels molts canvis, encara hi fan, però sota el nom de Quality Espresso, que crec que manté Faema com a marca.

La fotografia segurament és de l’any 1968, ja que és la mateixa que surt en un anunci de El Mundo Deportivo d’aquell any, el deixo a les referències. A part de que a aquells anys la fàbrica es trobava pràcticament envoltada de camps, veureu també que pel seu costat passava un canal, era la pluvial de la Farola, que baixava des del cementiri, recollia l’aigua del sector de Bellvitge, i posteriorment passava a tocar de Can Pi; aigües avall d’aquesta fotografia seguia en línia recta cap el far. La pista que la segueix de forma paral·lela era la carretera del far, que ara es diu carrer de Miguel Hernández

faema2

Aquí sota deixo una foto de 1967, on incorporo el recorregut de la carretera i pluvial de la Farola, també he posat algunes referències més per que us situeu, ja que aquesta zona ha canviat moltíssim. Camps com aquests sols en queden uns quants a cal Trabal, i pel que va dir ahir l’alcaldessa, em sembla que per molt poc temps,…

faema1967

La fàbrica actualment és així, té el mateix aspecte però amb plaques solars.

faemaactual

 

REFERÈNCIES

Anuncis

Entre Bellvitge i la SEAT,… 196?

Com que la construcció de l’hospital de Bellvitge es va iniciar a mitjans de 1970 i  no es veu ni rastre d’ell, la fotografia seria anterior a aquell moment, i no molts anys anterior.

Més enllà dels blocs del barri de Bellvitge, encara en construcció, no es distingeix gran cosa, però davant podem veure les fileres d’arbres que existien a costat i costat de la Gan Via; entre aquesta i la SEAT, encara a finals dels 60, existien un munt de masies; he etiquetat totes les que he pogut reconeixer, espero no haver-me equivocat.

La línia blava és el Llobregat, i la vermella es la via de la RENFE; el límit entre Barcelona i l’Hospitalet es trobaria a uns 175 m de distància d’aquesta línia cap a la nostra ciutat.

Piqueu a sobre per ampliar,…

REFERÈNCIES


La SEAT i les masies de l’antiga Marina de l’Hospitalet (1955-59)

No sé ben bé en quin any és va fer la següent fotografia, però gràcies a una extensa recopilació realitzada per José Sanz Neira sé que és posterior a l’any 1955, ja que a la part esquerra es veuen els menjadors, i darrere d’aquests, encara no havien ampliat la fàbrica amb 12.ooo m² més, fet que va succeir a l’any 1959.

La SEAT, Sociedad Española de Automóviles de Turismo SA, es va constituir el 9 de maig de 1950 com a part de l’INI (Instituto Nacional de Industria). El 27 de Juny del mateix any arrendava al Consorci de la Zona Franca 220.000 m² i a finals d’aquell any l’empresa arrencava la seva construcció amb 12 empleats, quasi tots militars. El 13 de novembre de 1953 surt el primer cotxe, un 1400; l’any 1955 ja es produïen 7.000 unitats, i al 1959, 28.000 dels que s’encarregaven uns 6000 treballadors.

Com veieu l’entorn de la fàbrica era idílic, a prop del mar, envoltada d’un paisatge de camps de conreu, sèquies que portaven l’aigua neta del canal de la infanta i masies disseminades. Però els pagesos ja sabien que la seva marina, tal com la coneixien no duraria molt, a mesura que la fàbrica anés creixent o vinguessin d’altres, ells haurien de marxar,  ja que tot havia estat expropiat al 1920 i sols quedava esperar.

Aquesta imatge ens deixa veure algunes de les masies i camins antigament situats a l’Hospitalet, sobre tot si piqueu damunt d’ella. La masia que veiem més propera és cal Joanet del Marc, una mica més cap a Montjuïc creua la carretera de la farola, que baixava des de la barriada de Can Pi fins, com diu el seu nom, la Farola. Cal Xerricó (Charicó segons alguns plànols) és la següent casa que veiem, un petit edifici situat molt a prop de la SEAT, separat d’ella pel torrent Gornal.

Com em perdia una mica darrere de la SEAT he superposat el seu contorn al plànol següent. Com veieu es situava totalment als antics terrenys de l’Hospitalet i quan la van construir van tenir que tirar a terra les masies de cal Sebastià d’en Gotlla, cal Anton “Nas” i cal Guixo, aquesta última no surt en alguns plànols, però surt una altra una mica més cap a mar que es deia cal Madrona.

Com veieu cal Munné (Magné en segons quins plànols) encara continuava al costat de la carretera que serpentejava en direcció Montjuïc i que feia d’accés principal a la SEAT, a pocs metres, a l’esquerra d’aquesta encara es conservava l’antiga carretera de can Navarro, que passada la riera Blanca ens portava a cal Felip o cal Güell, a un extrem de la colonia Canti, ja a Barcelona.

Podem veure l’alineació d’arbres de la sèquia pluvial del Canyet, interrompuda per la fàbrica i també que de l’hipòdrom ja no queda res, sols veiem cal Sangoneres a un extrem,… i no sé que més dir,…


Deixo també unes imatges de pitjor qualitat, a la primera podem veure l’entrada principal de la SEAT i darrere, al costat de la planta de generació d’energia, cal Xerricó.

A la següent la fletxa blava és la llera del Llobregat. En aquesta també podem Cal Munné, davant de l’entrada. Els menjadors sembla que estan en construcció, així que la fotografia seria aproximadament de l’any 1955.

Cal Xerricó, Cal Joanet del Marc crec que perdurarien fins mitjans dels 60; ja no les trobem a la següent fotografia, en principi de 1966, quan van construir el taller de planxisteria (4), destinat llavors al SEAT 850, el (5) que es destinaria al SEAT 124,  el (3) destinat a premses, i el (6) denominat “La Ponderosa” i que es destinaria a expedicions. El (7) en aquell moment estava en construcció i també s’utilitzaria pel 850.


I aquesta és l’història de David contra Goliat, de cal Xerricó i la resta de masies contra la SEAT; de l’agricultura contra l’industria als voltants de Barcelona. Sols ens queda la zona agrícola de Cal Trabal.

REFERÈNCIES