Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Celler d’en Pep

Una fassina al carrer d’Enric Prat de la Riba

Avui no tinc foto antiga, tan sols tinc aquest simple anunci que he trobat a una Guia de Barcelona de 1925:

L’he trobat i m’ha donat per mirar que hi havia ara a aquesta direcció, al 148 d’Enric Prat de la Riba, i sí, resulta que he trobat un edifici antic, segurament el mateix on era la fàbrica. Ara allà tenim la botiga Decoració Sant Josep i el Celler d’en Pep.

També he recordat que Josep Perelló i Masllorens va escriure un llibre indispensable pels que viviu a aquest carrer, i m’he posat a buscar entre tots els seus records a veure si trobava els d’aquest edifici, i sí, aquí els teniu:

El local acostat al carrer de l’Estrella que acull la botiga Decoració Sant Josep és antic però espaiós i plaent  De nit una lluminària generosa s’emmiralla amb els teixits que seran cortines o cobertors, i l’establiment adquireix un matís refulgent. Per accedir-hi cal superar un esglaó d’una alçada un xic superior a la normal, de segur que els constructors no es fiaven ni un pèl de les avingudes de la riera dels Frares, aleshores a cel descobert. Quan la riera es desbordava i ajuntava el seu cabal al de les aigües que, enfurismades, baixaven pel carrer de l’Estrella , la zona es convertia en un llac. Cal deduir, doncs, que el mestre d’obres coneixia l’alçada dels negaments i , previsor, no escatimà l’alçada de la planta de l’edifici.

En aquest punt no sempre s’han confeccionat cortines. Jo, d’infant, abans de la guerra, recordo dues fileres de bótes, una a cada costat de les parets, pintades totes del mateix to marró, proveïdes d’unes aixetes lluentíssimes, a sota cada aixeta un gobelet de fusta disposat per recollir un possible degoteig de líquid.

Aquest celler era conegut amb el nom de la fassina, atès que , en un annex del local, s’hi destil·lava vi per obtenir aiguardent. Quan l’alambic funcionava, el carrer s’omplia d’una flaire intensa de matafaluga [anís]. La meva mare, que era abstèmia total, passava una mala estona. Després de la guerra, celler i fassina foren regentats per la societat Coromines i Tort; aquesta societat contractaria un aprenent joveníssim  quasi un nen, el meu gran amic Jacint Castells i Tarragó, – els temps eren prou durs-; en aquells dies també formava part de la plantilla que tenia cura del celler i la fassina, un hospitalenc prou conegut, el compositor Jaume Ventura i Tort.

El celler canviaria de mans dues vegades – la fassina ja no tornaria a funcionar-, l’última el 1950 quan el matrimoni format per Pere Ribas i Encarnació Piñol es disposaren a perseverar en la venda de vins i licors. Tenien tres fills: Josep, el gran, i duies nens bessones extraordinàriament semblants, costa distingir quina era l’Anna Maria i quina la Maria Teresa. En arribar 1970 -ja mort Pere Ribas-, l’espai fou sotmès a una profunda transformació. Josep Ribas continuarà l’activitat vinatera i licorera a l’espai posterior de la finca i, a l’antic celler, la vídua Ribas i les seves filles endegaren quelcom tan diferent de vendre vi com pot ésser la confecció de cortinatges. I fins ara.

Deixeu-me dir  que l’atractiu aparador que en Josep Ribas, amb tanta atenció, té obert a la façana de l’edifici era, fa seixanta anys, la porta d’entrada a la destil·leria.

Alambí de la Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí

En Joan Casas i Fuster,  a un llibre seu sobre la indústria de la ciutat al segle XIX, ens situa aquesta fassina com un lloc de referència als seus records infantils, ens diu que va tardar molt temps en assabentar-se de que allà es feien begudes alcoholiques i en aquell moment és va produïr quelcom interessant:

Aleshores vaig saber que aquella fassina em lligava amb les vinyes que ja gairebé havien desaparegut quan jo vaig néixer [1950], que era el meu fràgil pont amb la tradició rural mediterrània del meu poble que, a la meva infantesa, era ja un paisatge tan arqueològic com les piràmides d’Egipte.

REFERÈNCIES

  • Passejant pel carrer Enric Prat de la Riba. Escrit per Joan Perelló i Masllorens i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any  2004
  • La formació de la indústria a l’Hospitalet del s. XIX . Escrit per Joan Casas i Fuster i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1985
  • Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí

Comerços més antics de la ciutat. Revisió 1

Ahir es va celebrar al Palauet de Can Buxeres  el reconeixement anual als comerços de la ciutat que compleixen més de 75 anys. Aquest acte va començar l’any 2001 sota el nom de la Nit del Comerç, i la previsió era fer-lo anualment, però al 2009 crec que no es va fer, i l’any passat es va canviar de data, va passar del novembre al març, i es va deixar de dir la Nit del Comerç.

La taula que mostro és la recopilació de tots els comerços homenatjats amb la seva direcció i l’any en que es van crear, més o menys, ja que als serveis informatius municipals, que és el que he consultat, la informació oferida va canviant d’any en any i a vegades manquen aquestes dades.

He realitzat una sèrie de comprovacions i en principi el que estan pintats de vermell ja no existeixen a la direcció que tenien al moment de rebre l’homenatge i els de color blau o no sé la direcció o encara no he pogut comprovar si encara perduren. Tampoc he pogut verificar les parades dels mercats.

D’un dels comerços que no localitzo tinc una foto antiga, a veure si us sona,…

També és possible que existeixen comerços antics que no es troben a la llista, jo crec que conec alguns com Ca l’Arrufí, al 158 del carrer de l’Enric Prat de la Riba, que Joan Perelló i Masllorens definia coma centenari i com l’establiment més antic del barri de Sant Josep, o també El Charleston de 1927, al mateix carrer, encara que no sé si és casualitat però sempre me’l trobo tancat i hem temo que això es permanent. Si coneixeu algun establiment molt antic, com d’abans dels anys 40, i que encara estigui obert digueu-lo, que intentaré investigar-lo el ficaré a la llista!

Amb els que segur que sé que existeixen he creat aquest mapa, si piqueu damunt us podreu moure per ell (tarda una mica en carregar). Dins de cada icona he posat totes les dades que he trobat, si sabeu alguna cosa més, ja sabeu,…

REFERÈNCIES

  • Serveis informatius municipals
  • Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba (2004) Joan Perelló i Masllorens. Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet