Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “clavegueram

Rambla de la Marina, 1976

En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.

El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…

També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…

A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.

Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.

REFERÈNCIES

Anuncis

Impressions de l’Hospitalet de 1928

Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…

L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.

Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.


REFERÈNCIES

La Esfera: Ilustración Mundial: Año XV núm. 737 – 8 de febrer de 1928. El podeu trobar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura