La Brigada de la Mort de Pascual Fresquet Llopis
Dijous passat al curset d’història de l’Hospitalet tocaven els anys 30, i qui millor per explicar aquells anys que en Joan Camós i Cabecerán, l’autor del llibre L’Hospitalet, la història de tots nosaltres 1930-1936, indispensable si voleu conèixer el que va passar a la nostra ciutat en aquells anys previs a la Guerra Civil.
Com m’he llegit el seu llibre un parell de vegades i l’he consultat moltes més, diguem que anava amb la lliçó apressa, encara que va comentar moltes coses de les que no en tenia ni idea. Una d’elles és la que es descriu en aquest llibre, publicat fa uns quatre anys i que espero llegir-me aquest estiu (o abans).
El llibre té el seu origen en els fets del dia 14 de setembre de 1936 a Falset, quan van afusellar 27 veïns en nom de la revolució. Van morir a mans d’una brigada de la mort composada per una quarantena d’homes de la FAI, que viatjava en un òmnibus negre amb calaveres pintades a la carrosseria.
Segons he llegit a comentaris sobre el llibre aquest grup va actuar entre finals de juliol i finals d’octubre d’aquell any assassinant a 247 persones de diversos municipis de la rereguarda, al Priorat i el Baix Aragó. Les seves accions van finalitzar quan la CNT va parar-lo per que estavea desacreditant el nom de l’organització.
D’aquella brigada es conserva la següent fotografia on es pot veure el seu líder, en Pascual Fresquet Llopis, l’home amb bigoti que subjecta amb les dues mans el cap d’una estàtua religiosa.
En fi, sols dir que Pascual Fresquet, va vindre quan era un nen a La Torrassa des d’Alcalà de Chivert, on va neixer el 1907. Tenia un caràcter agresiu, amant de la beguda i la boxa, amb un comportament vexatori cap a les dones, era temut per sindicalistes i anarquistes. Abans de la guerra ja havia estat detingut i torturat per la policia imputat per pistolerisme i atracaments,… En fi, no investigo més que al final quan em llegeixi el llibre no em dirà res de nou, però si vosaltres voleu continuar, internet està ple d’informació, i el llibre el trobareu a la biblioteca Tecla Sala,…
REFERÈNCIES
La caseta modernista de la Tecla Sala, 1937
Suposo que tots alguna vegada o una altra heu visitat algun equipament de l’antiga fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala, per tant crec que no fa falta situar aquest petit edifici que es troba just davant, on gira la rampa que puja cap a la biblioteca.Aquest és un dels edificis més macos de la ciutat, una petita joia (com diu la Cristina García) modernista amb la decoració característica d’aquest estil: relleus florals que emmarquen portes i finestres, esgrafiats també florals sota la cornisa, respiralls ornamentats amb relleus, vidres de la parts superior gravats amb àcid, coronaments decorats amb el cap d’una dona amb els cabells embolicats amb flors,…
I a més de maco està envoltat d’algun que d’altre misteri, el primer és què per ara no es coneix qui va ser l’arquitecte, i tampoc l’any de la seva construcció. La primera referència que s’ha trobat de la caseta data de 1916 i és un dibuix de tota la fàbrica realitzat per F. Xumetra on podem veure-la, aquest dibuix es troba a l’entrada de la biblioteca, i ja el vaig compartir aquí mateix fa un temps.
La data anterior es propera a 1913, quan Joan Riera i Sala (¿?-1926) i Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973) van comprar la fàbrica a la família Basté, propietària des de l’any 1889 (encara que alguns edificis són més antics, concretament de l’any 1855, quan era un molí paperer). En principi, encara no sé per què, es considera que l’edifici es posterior al 1913, però no hi ha probes de que no fos la família Basté la que va manar construir-lo, per exemple a Claudi Duran i Ventosa (¿? -,1925), l’arquitecte que va construir al 1893 el gran edifici on es troba la biblioteca.
Després d’introduir una mica la historia de la caseta continuem amb un altre “misteri” que no té res a veure amb els anteriors i que m’ha sorgit al descobrir aquestes fotografies de l’arxiu Zerkowitz i realitzades per Adolfo Zerkowitz (1184-1972).
Resulta que a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana disposen de dues imatges del mateix lloc, també amb els nens i nenes al pati, amb els gronxadors, amb l’obra de la casa a la mateixa posició,…. semblen fetes al mateix dia però lògicament no el puc assegurar. Van ser publicades al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell (pàg. 582), on es diu que es van realitzar a l’any 1937 i que són de l’escola bressol de la fàbrica, a més identifica a dos nens, el Vicenç i la Carme Ortí, fills de la Carme Travé, una veïna de Sant Josep treballadora de la fàbrica.
Per situar-nos una mica més, cal dir que en el moment que ens situem, la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica, ha marxat exiliada cap a Paris i l’empresa ha estat col·lectivitzada per la CNT, com la gran majoria de les de la ciutat. De fet l’historiador Miquel Izard, al seu article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució”, diu que la de la Tecla Sala va ser la primera llar que es va organitzar a una fàbrica de l’Hospitalet
Les imatges de l’arxiu Zerkowitz no estan datades però indiquen un altre tipus de llar d’infants, diuen que la llar era d’Assistència Infantil, m’explico,… Tal dia com avui, fa 75 anys, es podria dir que es va iniciar la Guerra Civil; Barcelona i voltants era una de les zones republicanes, que dies després es va transformar en receptora de milers de nens i nenes que fugien dels llocs de conflicte. Diferents entitats van formar el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, i una d’aquestes entitats era Assistència Infantil.
Després de fer molta recerca les hemeroteques sobre aquesta entitat i també sobre Ajut Infantil de la Reraguarda, un altra entitat també molt important, no he trobat cap referència a cap llar d’infants a la nostra ciutat, però que quedi clar que això no vol dir que no es fes servir per aquesta causa, ja que aquestes llars es mantenien amb cert secret, inclús pot ser, a pesar del seva petita grandària, que la funció fos doble?
En tot cas quan veieu aquesta caseta, a pesar de les incògnites sobre el seu origen, segur que tindrà una altra dimensió per vosaltres. A les imatges següents podreu veure aquesta petita llar d’infants de 12 plats, per dins i per fora: el pati, l’aula de treball, el dormitori i el menjador
Aquestes últimes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions sota pressupost.
REFERÈNCIES
- Fitxa 62 del Pa Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic, 2001
- Fil de intervencions a la pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, a partir d’una imatge d’aquest edifici.
- Dibuix de la Tecla Sala, F. Xumetra, 1916
- Article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució” de Miquel Izard
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireiza Mascarell i editat per l’editorial Efadós a l’any 2003.
- Arxiu Zerkowitz (www.zerkowitz.es) Dades de contacte Arxiu Zercowitz: archivozerkowitz@gmail.com Tfno. 93 211 22 50 / 610 25 74 45
Rafel Garrich i Masip (1930-1994) – Primera part
Li dic primera part a aquest article per que sóc conscient de que existeixen altres referències escrites sobre Rafel Garrich que encara no he consultat i sobre tot per que el dos quadres que avui comparteixo no representen la totalitat de la seva obra ni molt menys, sols és part del que he trobat des d’aquí, des del meu seient,…
Rafel Garrich i Masip va neixer a la nostra ciutat a l’any 1930, fill d’una família humil, el seu pare era carreter. De petit destacava per la seva facilitat pel dibuix, i el seu mestre, el senyor Lladós de l’escola Rossend Arús, va aconseguir-li una beca, però lamentablement un canvi a l’ajuntament ho va truncar tot, el pare de Rafel era de la Col·lectivitat de Pagesos i de la CNT, així que de beca,res; va entrar a treballar com a estampador a l’industria tèxtil, però sense deixar el dibuix, es va convertir en un autodidacta.
Entre els anys 1952 i 1958 també es va dedicar a dibuixar còmics per la Hispano Americana de Ediciones, de la que he trobat aquestes dues portades. També treballar per l’editorial Germán Plaza però no he trobat cap dibuix. He trobat a més que entre 1951 i 1961 va participar a les exposicions col·lectives que es realitzaven per l’entitat Amics de la Música.
A l’any 1980 fa la seva primera exposició al Museu d’Història de la nostra ciutat i des de llavors li van ploure els encàrrecs i va fer moltíssimes exposicions. Va viatjar a Rússia i a Paris, i quasi es queda allà permanentment pintant, s’ho van oferir, però va decidir que millor es tornava. Des de 1978 va ensenyar al taller de pintura de l’Ateneu de Cultura Popular, que des de que va morir, porta el seu nom.
Diu Rosa Salguero al seu article de la publicació l’Hospitalet: Rafael Garrich va treballar totes les tècniques del dibuix i la pintura, des del carbó a la tinta xinesa, la aquarel·la i l’oli. La seva obra és bàsicament costumista amb personatges marginats, obrers i especialment carreters, la feina del seu pare. Garrich sempre va sentir especial predilecció pels paisatges hospitalencs de la seva joventut com la zona rural de la Marina, on ara hi ha el barri de Bellvitge.
Les dues obres que he trobat mostren aquests dues aspectes, la primera mostra un el espantaocells a un terreny àrid, darrere un edifici que es sembla molt a l’ermita de Bellvitge,…
La segona imatge és la d’un carreter, l’ofici del seu pare.
Finalitzo, per ara, amb la descripció que feia Paco Candel de la seva obra a l’any 1981 “ .., Dueño ya de la habilidad, facilidad y perfección aludidas, Garrich se ha lanzado a captar en sus papeles el mundo que le rodea, y ese mundo que le ro dea ha sido y es el del trabajo, el de la vida cotidiana, el de los barrios y amb ientes humildes. Garrich hace un dibujo testimonial además de desenvuelto: testimonial y de denuncia además de lleno de arte y calidad. Garrich trabaja de estampador en Can Vilumara. Con sus dibujos no se aparta ni un ápice de esa clase social a la que por su oficio pertenece. Es más, parece como que este mundo de pequeñeces, dramas y detalles de cada día es el que le enamora y le emociona como ahora nos está enamorando y emocionando a nosotros. Gracias Garrich.“
REFERÈNCIES
- El Butlletí. Informació Municipal i Ciutadana de Sant Feliu de Llobregat 01.01.1981 (Exposició)
- Alpha 63: fets i llegat de Jaume Botey editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet/Alpha 63 a l’any 2010 (pàg. 17)
- El Periódico del Llobregat, 10.11.1982 (Entrevista)
- Publicació L’Hospitalet 12.12.1994 (Exposició antològica)
- Publicació L’Hospitalet 12.06.2006 (Memorial Rafel Garrich)
- Canal-h.net 23.06.2006 (Memorial Rafel Garrich)
- Lloc web Museus en línia
El refugi de Torre Barrina
Avui a la radio he escoltat que a Gavà es preten rehabilitar i fer visitable un refugi antiaeri que van fer els obrers de la Roca a l’any 1938, i llavors he recordat que a la nostra ciutat existia un projecte similar amb el refugi que es va trobar sota la Torre Barrina (al parc de la Marquesa, Collblanc) quan l’estaven rehabilitant.
El 25 d’octubre del 2007, la primera tinenta d’alcalde i ara alcaldessa, Núria Marín, deia: “En paral·lel estem treballant el projecte de la recuperació d’un refugi antiaeri que es va trobar mentre s’estaven fent els sondatges per comprovar l’estat del parc i de la casa, per tant ara treballarem també per fer la recuperació d’aquest túnel antiaeri que recuperarem pel barri i per la ciutat perquè forma part dels petits vestigis que encara ens queden d’aquella època”.
També he trobat una altra referència el 24 de novembre de 2008 que diu “l’any 2009 és previst fer la recuperació i senyalització dels espais de memòria històrica de la ciutat, com el refugi de la Torre Barrina i la localització d’alguns dels més de 200 que, segons l’historiador Josep Ribes, hi ha a l’Hospitalet”
Precisament d’un treball de Josep Ribas Vinyals publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet és d’on he tret aquestes imatges de l’accés i de l’interior del refugi, que van ser realitzades per F. Xavier Menéndez. Al treball es diu que el refugi estava vinculat a una cuina popular de la CNT, i també que probablement és l’únic refugi de la ciutat que té condicions per ser visitable,… el que no sé és si ja es pot visitar ¿?
REFERÈNCIES
- Noticia sobre el refugi de Gavà (09.03.2011)
- Noticia sobre la rehabilitació de Torre Barrina (25.10.2007)
- Noticia sobre la recuperació de la memòria històrica (24.11.2008)
- Treball de Josep Ribas Vinyals Bombardeigs i refugis a l’Hopsitalet (1937-1939)
Els Nostres Barris. Collblanc-La Torrassa, 03
Fa uns dies va sortir l’esperadíssim tercer número de la revista Els Nostres Barris, tot un aconteixement ja que l’anterior va sortir fa dos anys. En ella es recull tot el treball que ha realitzat la comunitat de veïn@s de La Torrassa, vinculada com a alumnes i amics al Punt Omnia Jis/Arrels de la Ronda La Torrassa, 105.
Dins de les seves 60 pàgines trobem un munt d’articles sobre la història de la ciutat: Avel·lina Silvestre ens parla dels seus records d’infantesa; Ramon Aguilera ens explica algunes anècdotes del seu estudi fotogràfic; Antonia Torrens ens fa una llista dels carros que eren comuns al barri i també ens parla de l’espardenyeria Cadenes, l’establiment més antic de la plaça Espanyola. També podem llegir la història de l’anarcosindicalisme a la Torrassa, i un article de la CNT; se’ns presenta una ruta antifranquista pel barri, i també un petit reportatge sobre la recentment restaurada casa dels Cargols,… i articles sobre literatura, salut, associacionisme,… i moltes coses més!
En fi, jo crec que pot ser una lectura molt interessant. La podeu descarregar aquí: http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com/ i des del 3 de febrer ja la podeu aconseguir en paper passant-vos pel Punt Omnia i l’Associació JIS en els seus horaris habituals: de 10 a 20 hores, de dilluns a divendres.
Enhorabona!
Estiu del 1936, confiscació d’edificis a la Torrassa
Com ja sabeu, a la matinada del dia 19 de juliol de 1936 es produeix l’aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. La plaça d’Espanya de Barcelona estava ocupada i es van produir molts enfrontaments entre els militars rebels i els partits d’esquerra i, principalment, els sindicats, amb l’ajut de la Guàrdia d’Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit que restaren fidels a la Segona República. Van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l’alçament militar a Barcelona. Aquell mateix dia a la tarda, a la nostra ciutat es van cremar les esglésies de Santa Eulàlia de Mèrida, de Provençana, Bellvitge i Sant Ramon
Al dia següent, fou creat el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), àmpliament dominat per la CNT. Des d’aquell moment es va fer evident un doble poder, el CMA i l’ajuntament, que van coexistir sota el domini del primer fins al 30 de setembre. L’estiu de 1936 pot ser definit, doncs, com el periode revolucionari, i dins d’aquest context trobem aquest butlletí on es fa referència a la confiscació de locals anteriorment destinats a indústries, entitats, casernes, escoles, cinemes,…
REFERÈNCIES
- Història de l’Hospitalet, una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament de l’Hospitalet i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Viquipèida
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Dora Celma Milian ¿que pasa con vuestras informaciones? en catalan, bien,
- en ingles ¿porque? en castellano prohibido?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Dora, no entiendo tus preguntas.
- Julia Costa Sobre la Torrassa, em sap greu el que va passar amb la processó que havia arribat a ser molt i molt popular.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Qué va passar?????
Primer capítol de “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís, 1932-1933
El llibre “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís es podria denominar com a indispensable per entendre la història de la nostra ciutat. Està composat de diversos articles publicats entre 1932 i 1933 a la revista Mirador; llavors Sentís tenia poc més de 20 anys, i descriu des del seu punt de vista la Torrassa, uns dels nuclis de la immigració murciana a aquella època.
Avui transcriurem el primer capítol dels nou dedicats a la Torrassa, i si us agrada (i l’editorial m’ho permet) es podria anar transcrivint cada cert temps.
“La capital de la Nova Múrcia
A la Torrassa es manifesten tots els problemes de la immigració murciana, tots hi tenen cabuda: és el compendi de tots ells.
La Torrasa és tan murciana i quasi tan gran com a Lorca. En tot i pertot es respira el més autèntic ambient murcià. A la plaça d’Espanya, abans d’arrencar l’autobús que ens ha de dur a la Torrassa, el cobrador, murcià, repeteix amb cantarella:
<< ¿Quién va a Murcia? Dentro medio minuto va a salir el correo de Murcia, señores.>>
El meu acompanyant, pertanyent a la reduïda colònia catalana de la Torrassa, accepta juguesques seriosament sobre un punt: que en tot el trajecte no sentirem ni una paraula en català. Durant tota la llarga conversa que sobre el Port Franc -esperança del murcià- sostingueren tot el camí els veïns de vehicle, no caçàrem ni una mala interjecció en català.
Apuntem unes dades, només les exclusivament imprescindibles, tan explícites que estalvien mitja columna d’explicacions: A la Torrassa hi ha actualment 22.000 habitants, dels quals 20.000 son murcians. Els 2.000 restants provenen de molts llocs; només un miler escàs són catalans. Aquests catalans viuen molt ben avinguts, tots es coneixen, tots van mig esporuguits arrambats a les parets.
La Torrassa, per si no ho sabeu, és un torunet que s’alça tocant a l’Hospitalet, a mà esquerra anant de Collblanc a Esplugues. És -millor, seria- un indret deliciós, ben situat i ben orejat. Anys enrrere, s’hi edificaven torretes amb jardinet, que servien a llurs estadants de lloc d’estiueig o de passar-hi les festes. Però aquesta gestació de barri d’esbargiment s’entroncà en decidir alguns propietaris, amb mires lucratives, la construcció d’unes edificacions estrambòtiques, que tributaven al fisc com cases de dos pisos i estatjaven cada una trenta o quaranta families. La construcció no era pas massa sòlida, però com que -sis o set anys enrere- hi havia demanadissa d’habitacions, el propietari, amb els deus duros mensuals de lloguer que treia de cada una amortitzava aviat els envans de maó de cantell“
REFERÈNCIES
Text i fotografia: “Viatge en Transmiserià” (1994) Carles Sentís. Edicions La Campana.
El peu de la fotografia diu: “La quitxalla podia anar vestida, de vegades, amb parracs, però són alegres i vius, i no semblen desnodrits”
- Susana López Tinc família a la Torrassa, a un bloc de pisos que originàriament tenia 3 plantes (tipus edifici de l’eixample de bcn) tot maco i espaios, sostres alts, etc… i no se en quin any, van decidir allargar l’edifici! A sobre van fer com 4 pisos més, tots més “cutres” (un d’ells on viuen els meus familiars jeje), amb una escala horrible… Vas pujant pisos i veus el canvi i flipes… Per això, sempre que hi vaig sento la història del nostre poble, i m’agrada 🙂
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De 3 a 7 plantes no està malament! Van fer uns fonaments resistents! A veure si puc anar ficant més coses d’aquest llibre, he demanat permís a l’editorial,… Hi ha capítols que jo crec que son una mica, diguem xenòfobs,… però mostra un sentiment de la població catalana en vers l’onada immigratòria d’aquella època
- Susana López Bé, sobre els comentaris xenòfobs… res més lluny de la realitat actual. Pot ser serviria com una cura d’humiltat a aquells que ja no s’enrecorden que L’Hospitalet també els va acollir a ells o als seus avantpassats.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Totalment d’acord.
- Joan Font Jo he nascut a La Torrassa i els comentaris d’en Sentís sobre el barri estan marcats no només de xenofòbia, sino també del cliche anti anarquista present llavors a la Lliga, identificant CNT amb immigració murciana i analusa. De tota manera, está bé recordar com era realment l barri (de fet només ha canviat la procedència de l’immigració)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, tens rao,… avui he posat un altre article de 1935 i va encara més en la línia anti anarquista. He de buscar algun text anarquista de l’època per equilibrar una mica,…
- Manuel Domínguez López Compte, perquè les paraules del Sentís no només són racistes sinó que són falses. De fet, era fals que dels 22 mil habitants de Collblanc-Torrassa 20 mil eren murcians. Eren immigrants, és clar, però del camp català, del País Valencià, Aragó i també Múrcia i Almeria. Segons els cens del 1930, només el 18,5% del habitants del barri eren de Múrcia.
- Manuel Domínguez López Però la manipulació no acaba aquí. Sembla que les fotos que acompanyaven el reportatge al Mirador no eren totes de Collblanc, sinó del Somorrostro o dels nuclis barraquistes que hi havia on ara hi és el Fòrum. Recordem que el senyor Sentís va entrar a Barcelona amb les tropes de Franco anys després. I ara no fem de Sentís nosaltres en la situació actual, si us plau.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies pels teus apunts! No faig de Sentís, faig difusió de la visió de Sentís, una visió com dius totalment manipulada i com diu Susana, pot ser que a algú li faci pensar. Fa poc vaig trobar la revista Mirador a la Biblioteca Virtual de Prensa Historica ( http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/busqueda.cmd) Encara estic llegint a estones, però ahir vaig trobar al núm. 212 (23.02.1933) la resposta de Mirador a un míting que van fer els dirigents de la “Casa Regional de Murcia y Albacete” al cinema Alhambra de la Torrassa i on es queixaven del tracte rebut als textos de Sentis. A la Revista satírica “El Be Negre” al seu núm. 88 (21.02.1933) també es parla d’aquest discurs, en la mateixa línia. Fan esment de frases que es van dir, però no sé si són invenció de la revista… inclús s’inventen un “himne dels Murcians” a la pàgina 2. http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=%2Fportalarca&CISOPTR=150716&REC=1 No tindràs més informació d’aquest discurs, no?
- Manuel Domínguez López Evidentment que no ho deia per tu. S’ha de parlar de Sentís i del que va escriure. El Joan Camós li va dedicar algunes pàgines en el seu llibre sobre la Repúblca a l’Hospitalet (1986) i la part més important d’un article l’any passat. El que vull dir és que hem d’aprendre de la manipulació i la falsedat que va fer aquest fatxa que va acabar ajudant als franquistes a imposar-nos a tots plegats la dictadura. Ara no hi ha una situació amb algunes semblances?
- Manuel Domínguez López Adjunto l’enllaç amb l’article del Joan Camós: http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/L%60HOSPITALET%20I%20LA%20IMMIGRACIÓ.%20CATALANISTES%20I%20ANARQUISTES%20ALS%20ANYS%20TRENTA.pdf
L'Hospitalet de Llobregat 