La Teulada Verda
Llàstima que no tinguem fotografies en color d’aquesta masia, per tal de ratificar que realment la seva teulada era verda, com la de la casa de Pippi Långstrump!!
No hi ha pràcticament informació sobre aquesta casa, i la que tinc acompanya a la fotografia inferior, incorporada al “Museo Virtual de Viejas Fotos” del diari 20 minutos per Jaume Almirall, i ens explica que l’any 1958, quan va fer la foto, allà vivia la familia Subirachs-Almirall.
A l’imatge inferior he marcat on es situaria la Teulada Verda, i algunes més properes, veieu que el terra on es va construir cal Tano, ara és aigua! També he situat les mateixes masies a una fotografia aèria de 1947. La nostra masia es situava propera a la carretera que anava a la Farola, que trobareu a la cantonada inferior dreta.
La següent fotografia ens mostra la Teulada Verda envoltada de camps en data indeterminada
A continuació veiem el carro de la casa partint cap al Born i un dels conductors fent el pi a sobre. És interessant la pintada de la façana, “Propiedad del Consorcio del Puerto Franco”, que no surt a les altres dues fotografies. No sé quan el Consorci es va dedicar a pintar les cases amb el cartellet, segur que després de 1920, quan van expropiar tot això a l’Hospitalet, el que veiem és que el 1958, els habitants ja havien repintat més o menys la façana.
REFERÈNCIES
- Museo Virtual de Viejas Fotos del diari 20 minutos
- Les dues últimes fotos del llibre Imatges retrospectives de la Marina (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
Ca la Pepa
Com ja sabeu el que ara és el gran polígon industrial de la Zona Franca abans era una constel·lació de masies envoltada de camps que arribaven fins a la platja on encara continua el far del llobregat, la farola. D’aquest paisatge sols queden com a testimonis la citada farola, entre grans dipòsits de combustibles, i una masia, Ca la Pepa, protegida dins de la Nissan, que va optar per ampliar-la i adaptar-la per fer-la servi com a oficines i sala de convencions.
Ca la Pepa, també dita al llarg dels anys Cal Mariano Font i també Can Estrada, i…, es trobava a l’est del encreuament de la carretera de Cal Pau Radó amb la del Campàs. Allà a prop hi havien tres cases més, que es deien Cal Saio (o Sayo), Cal Ramon Saio (o del Sayo, o Cal Salvador Salvadó) i Cal Peret Isleny (o Can Papel Sayo, o Cal Manel Nolla). Com veieu això dels motius (o sobrenoms) és un embolic, i sobre tot si el que compares son 5 mapes amb uns quants anys de diferència.
D’aquest motiu en trobem dos origens: la Matilde Marcé ens diu que es deia així, per la Pepa, que era una dona de forta personalitat, i la Montserrat Cornelles, ens diu que a la gent d’aquesta casa els agradava “figurar” molt i les noies es pintaven molt, com a nines, i es veu que de les nines abans es deien pepes.
Anem a veure una imatge actual dins de la Nissan:
i ara una imatge més antiga, posterior a 1920, ja que a la façana mig esborrada encara es conserva la pintada “Propiedad del Consorcio del Puerto Franco”.
REFERÈNCIES
- “Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
- “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” (1990) de Montserrat Cornelles i Pujol, editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
- La primera imatge aèria és de la web motor360.es
- Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- La imatge antiga és del llibre citat de la Matilde Marcé, encara que també la podeu trobar al de Julio Baños.
L'Hospitalet de Llobregat 
