Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “FC Barcelona

Can Taner (o Tané), una masia propera a Collblanc

Avui sortim de la ciutat, concretament uns 50 m fora del barri de Collblanc, anem cap a la cantonada de l’illa on es situa el Camp Nou. A la imatge inferior he dibuixat en vermell el límit de l’Hospitalet amb Barcelona, amb el barri de Les Corts; doncs, anem just davant de l’angle que apunta al camp del Barça, a la cantonada entre el carrer de la Riera Blanca i  la Travessera de Les Corts.


Però el lloc on us vull portar fa més de quaranta anys que ja no existeix, així que no el trobareu a la fotografia anterior, per això us poso aquest plànol dibuixat als anys 1870-1880, on veureu l’antic municipi de les Corts a sobre de les línies discontínues del barri actual. Podreu llegir, al mateix lloc on indicava a la fotografia anterior, el topònim de Can Tané.


La masia de Can Tané o Can Taner  feia d’això, d’edifici rural envoltat de camps, però clar, durant el segle XX, als voltants de Barcelona els camps van anar desapareixent i més a aquest lloc, així que es va transformar en “El Parador del Camino”, una fonda i parada de traginers.

Hi havia un ampli rafal de parra per a menjar-hi a l’estiu i un gran abeurador per a les bèsties de càrrega. També en aquest indret fins ben entrats els anys 50 existia una caseta dels burots, on es tenien que pagar les taxes d’entrada a Barcelona de segons quins articles. La imatge inferior és de 1956, ja veiem la fonda, però no sé si encara existia l’oficina dels burots.

Quan als anys 50 el FC Barcelona va comprar els terrenys per construir l’estadi (1953-1957), no es va arribar a cap acord amb el propietari de la masia, Guerau Piera, així que allà es va estar durant molts anys. Donada la proximitat al camp, era habitual que els aficionats, abans i després del partit, es passessin per prendre alguna cosa.

La desaparició de la masia s’inicia l’any 1965 quan el Picadero Jockey Club va comprar els terrenys, l’any 1968 inaugurava el seu pabelló, juntament amb l’edifici de 8 plantes que podeu veure a la primera imatge.

He trobat aquesta fantàstica fotografia dels anys 60 realitzada per Dolors Torné Bosch i publicada a la revista del Barça fa pocs anys.

REFERÈNCIES

Anuncis

Gustau Biosca i Pagès

Gustau Biosca i Pagès es considera com un dels millors defenses centrals que ha tingut el F.C. Barcelona en tota la seva història, i va ser el líder de la defensa del Barça de les cinc copes als anys 50, com ho va ser Eduardo Manchon, al que ja vaig dedicar una entrada a aquest bloc.

Va ser titular del Barça durant 9 temporades (1949-1958) i va jugar a la selecció espanyola durant 3 anys (1951-1954). A l’any 1959 es va deixar de jugar a futbol, degut a que no es va poder recuperar duna greu lesió que va sofrir dos anys abans, i va començar la carrera com entrenador de diferents equips: Español de México, UE Sant Andreu, Real Valladolid,C.E. Sabadell, Racing de Ferrol i Terrassa FC. fou entrenador de la selecció espanyola sots-21 i segon entrenador de Ladislau Kubala a la selecció espanyola durant els anys setanta. L’any 1993 entrà a formar part de la junta directiva del Barça de Josep Lluís Núñez. A l’any 2007 va ser distingit amb la insígnia d’or del Barça pels seus 50 anys com a soci

Es veu que va ser considerat un dels jugadors més atractius dels anys 50, i va tenir un intens romanç amb Lola Flores; com també era amic de famosos de diferents àmbits socials i sortia molt a una televisió que s’acabava d’estrenar, es considera un dels primers futbolistes mediàtics de l’estat.

Biosca va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el febrer del 1928, tot i que als vuit anys i per causa del treball del seu pare va marxar a Mairena de Alcor (Sevilla). Als onze anys la família va tornar, però ja a Barcelona.

REFERÈNCIES