Altar major de Santa Eulàlia de Mèrida, 1918
Aquesta fotografia que comparteixo es va enviar com a postal el 14 d’agost de 1918, i és la tercera que he tingut oportunitat d’observar de l’altar major del temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, no de l’actual, sinó del que van destruir a l’any 1936.
Les altres fotografies són les que hi ha a l’exposició permanent Color, Forma i Volum de l’Harmonia, i la del llibre Espigolant en el passat… de la Matilde Marcé i Piera. Mostren certes diferències, com per exemple que les teles laterals a les altres són de color blanc, les làmpades davanteres que pengen del sostre són diferents i que també que aquí la imatge de Santa Eulàlia és altra i més gran.
Aquest altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor Salvador Roig per 3600 lliures, a semblança de l’altar major de l’església de Sant Jaume de Barcelona.
En Francesc Marcé ens trasllada els comentaris de Mn. Miquel Pou, aleshores rector, quan van traslladar part del nou altar des de Barcelona, el dia 22 de novembre de 1807: “los obrers Francesc Codina i Josep Oliveras amb algun de l’Ajuntament i varis particulars passaren amb carros a aquella Ciutat d’on retornaren amb tot lo referit, acompanyats de músics, passant per la carretera nova a causa d’estar en mala per les pluges, la de la Bordeta. Eixiren a rebre la santa a l’entrar a la Parròquia, més allà de Collblanc, gran número de fadrins los quals, amb escopetes feren salves tot lo camí. Però que goig, que contento a l’estar pròxims a entrar en lo carrer! La melodia de la orquesta, lo estrèpit de les escopetades, lo repic general de les campanes foren los anuncis que obligaren a comparèixer davant l’església a tot lo poble. Grans i xics, tots volgueren ser espectadors i participants de semblant funció. Quantes llàgrimes de ternura se derramaren est dia desesperançat de gran part, no cregut de moltíssims, però desitjat de tots!”
També ens diu que Josep Bori, un fuster conegut també com “el Malla” i que vivia al carrer Major, 42, va fer una rèplica a escala que se’n va anar traslladant d’habitatge en habitatge fins que als anys 70 va arribar al museu, i en teoria allà, suposo que als magatzems, es troba,… pot ser quedaria bé, si encara està en bon estat, a l’exposició permanent de l’Harmonia,…
REFERÈNCIES
- Informació sobre l’exposició Color, Forma,.. i Volum
- Retalls del passat. escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
- Del temple parroquial, per Francesc Marcé i Sanabra (set. 1980) dins del llibre Visions de la Història de l’Hospitalet publicat l’any 2005 per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
Alcaldes (i alcaldesa) de l’Hospitalet de Llobregat, 1717-2011
Aquesta és una relació que feia temps que volia compartir, era tan fàcil com traslladar les dades que Francesc Marcé i Sanabra va escriure al llibre “Batlles o alcaldes de Hospitalet” de 1975, però entre la manca de temps i que el llibre no és fàcil de trobar, s’ha endarrerit una mica. Com dic el mèrit és del senyor Marcé, jo sols he fet l’últim apartat, que tampoc es que sigui molt complicat. El mateix escriptor ens alerta de la possibilitat d’errades degut a la manca i a la dificultat dels documents consultats, el que es podria resoldre per la meva part amb la consulta de treballs posteriors sobre aquest tema,… mica en mica,…
Rev 2 -> Gràcies a Javier Ayuso per avisar de que mancava l’alcade Josep Xena Torrent.
Joan Perelló i Masllorens (1929-2011)
Ahir va morir als 82 anys Joan Perelló i Masllorens, va ser director d’una empresa química, regidor del nostre ajuntament al 1974 i alcalde accidental de l’Hospitalet quan va substituir a Vicente Capdevila Cardona, el 25 d’abril de 1977, ja que es presentava com a diputat a Las Cortes. Va precedir a Juan Ignacio Pujana Fernández, que va ocupar el càrrec després de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 3 d’abril de 1979. Posteriorment, 1980-86, va presidir la Junta de Govern de l’Hospital de la Creu Roja i de la seva assemblea local. També era membre del Consell de Síndics de la ciutat; sinó erro, l’únic membre predemocràtic.
L’actual alcaldesa, Nuria Marín ahir va dedicar unes paralues: “un alcalde que va viure una de les etapes més interessants política i socialment a la ciutat, amb l’arribada de la democràcia i la legalització dels partits polítics” i “era una persona molt dialogant i oberta a participar en actes importants, com la commemoració dels actes dels 75 anys de la concessió del títol de ciutat de L’Hospitalet o els actes de celebració dels ajuntaments democràtics”
Al llibre Història de l’Hospitalet podem llegir: “Persona de tarannà dialogant, acusat per l’oposició d’esquerres de ser l’home de palla del dimitit Capdevila, es manifestà impotent per a donar solucions, ni que fossin transitòries, al desgavell de la ciutat en tots els ordres. El mateix alcalde manifestà públicament la vigília de la fi del seu mandat que els problemes plantejats al Consistori hospitalenc no tenien solució sense una nova Llei de règim local, l’Estatut d’Autonomia i l’autonomia municipal. A la impotència política, s’hi afegir la seva solitud. Progressivament, i per causes diferents, van dimitir els regidors [Ramiro] Gallego Pinilla, Francesc Codina, Miró i Gomar. D’altres es mantingueren en una posició passiva i sembla que uns quants, entre ells Celestí Nolla, Mulet, Fossa i Vilaplana seguiren actius a l’equip municipal”. Cal dir que ens trobem dins de la transició democràtica espanyola, un moment molt complicat de governar, quan l’oposició d’esquerres, que tenia com a fita arribar al poder local, i juntament amb els sindicats i les associacions de veïns, porten a terme un allau d’accions reivindicatives sense precedents.
Buscant a Hemeroteques he trobat molts articles on es fa palès l’ambient d’aquells moments; per la quantitat d’informació trobada, recomano els articles de J. Macià i Macià a la publicació Setmanari del Baix Llobregat, que podeu trobar a la secció de Premsa digitalitzada del Departament de Cultura
No vull acabar sense tornar a recomanar el seu llibre Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba (2005), que vaig utilitzar a una article per extreure molts noms de lloc del barri de Sant Josep, d’on ell era. Va escriure més llibres: Un bocí de l’Hospitalet, una gent (1993) i va participar al llibre de la Matilde Marcé i Piera, Tres hospitalencs s’expliquen (1998), però aquests últims no els coneixia fins ara, així que no els puc recomanar,… Tots tres van ser publicats a la col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat, que Joan Perelló va ajudar a renàixer.
Descansi en pau.
REFERÉNCIES
- Imatges de Museus en línia
- Notícia a la web de l’Ajuntament
- La Vanguardia 26.04.1977
- Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet. (pag. 229-230)
- Història de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat
- Article “Barri de Sant Josep, 1947”
L'Hospitalet de Llobregat 