L’Hospitalet de Llobregat, 1963
Avui comparteixo el mapa de carrrers que surt a la guia oficial de l’Hospitalet dels anys 1963-64, on trobareu una ciutat molt diferent a l’actual, plena d’espais oberts, sense els blocs de Can Serra al Samontà i sense cap polígon industrial o d’habitatges (Gornal, Bellvitge) a la Marina. Carrilet avall, a la banda oest de la ciutat, tot eren camps i cases de pagès, i a la banda est, Granvia avall també.
Els canvis son molts, segur que us divertiu si el compareu amb un plànol actual, podreu trobar el canal de la Infanta, així com el desaparegut carrer del Canal, on ara existeix el carrer de Josep Tarradellas i Joan (abans anomenat dels Alps), els carrers del barri de Can Pi, també el barri de la Bomba, l’antic camp de futbol,… ja dic, molts canvis,…
Deixo també un llistat dels 43 motius de les cases de pagès que he trobat al mapa. Com aquests noms parteixen del llenguatge oral en català trobareu incorreccions a la seva escriptura, ja que es va fer en castellà,… agafant el llistat que va fer la Matilde Marcé trobareu que cal Machacot era cal Matxacot, cal Tocayo era cal Tocaio,… També he trobat algunes diferencies més grans, com per exemple que cal Xic de la Loreta al llibre surt com a cal Xic de la Laieta,…
REFERÈNCIES
Cop d’ull als motius de l’Hospitalet, escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Atenue de Cultura Popular de l’Hospitalet l’any 1991
L’Hospitalet de Llobregat, 1933
Una de les coses que més m’agraden és trobar noms de lloc oblidats, encara que siguin de llocs que ja no existeixen, aquí trobarem alguns. Aquest mapa és dels pocs que he trobat escrit en català i s’apropa més que uns altres als motius que va oferir la Matilde Marcé al seu llibre, encara que amb moltes divergències, com també tenen amb els que surten al mapa que va fer Francesc Marcé i Sanabra als 80.
Aquestes serien els noms de les masies que ens van expropiar al 1920, falten algunes ja que al mapa no surt la part més propera a la platja i el far.
A més d’aquests, a l’actual l’Hospitalet també menciona Cal Ros (actual Cal Trabal), l’ermita de Bellvitja, Cal Rei, Cal Vial (també trobada com Can Vehils o Cal Bails), El Canyet, les vaqueries, la Granja Peronas, la Caserna d’Enginyers (Lepanto) i dels dos cementiris. També veiem el Bassal que havia al costat de la desapareguda barriada de Can Pi.
Un altre tema que ens apropa aquest mapa és la xarxa hidràulica, amb el recorregut del canal de la Infanta i les seves sèquies (Vora del Riu, Feixa Llarga, Bellvitja, pluvial general Pont de la Mola, del molí-dels molins, de la Farola i la pluvial major del Canyet).
També podem veure la xarxa hidrològica, és curiosa la denominació que es dona al que nosaltres ara diem torrent Gornal (tampoc coincideix amb el mapa de Francesc Marcé), al mapa li diuen torrent del Neguit, que ens portaria les aigües del torrent d’Estela i de Cal Oliveres,; passaria a tenir el nom de Gurnal una vegada travessat el canal de la Infanta, es a dir el que des de l’any 1984 és el carrer de Rosalía de Castro, i ja que estem, dir que Gornal és un d’aquells noms de lloc amb solera, tenim notícies d’ell des de principis del segle XV.
Tant el torrent Gornal com la riera Blanca baixaven fins al mar, aquesta última era i és el límit del nostre municipi amb la ciutat veïna. Al mapa únicament trobareu aquests límits ja que el que us presento es un fragment d’un mapa de Barcelona, i per això no dona el nom de tots els carrers de la nostra ciutat, sols els dels més importants,… per cert el Carrer de Santa Eulàlia, encara que el mapa es republicà, no es presenta amb el nom de la Mitja Galta, encara no l’he trobat a cap mapa.
Ah! i també podeu veure els límits de quan el nostre terme arribava fins el camí de Finestrelles, es veu que també teniem una cantonada de la caserna del Bruc (en aquell moment de Pedralbes).
REFERÈNCIES
- Mapa de Francesc Marcé i Sanabra, 1980
- Un altra relliscada, text de Ramon Morales dins del llibre Coses de l’Hospitalet, publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet al 1990
L’Hospitalet de Llobregat, 1952
Continuem amb els mapes, avui un de 1952, on podem trobar 44 noms d’edificis que llisto a sota alfabèticament amb la situació. Però no sols això, també trobem el que eren els sis districtes d’aquell moment i la situació de vuit barriades, nuclis amb caràcter propi: Valeta, Can Vidalet, Can Pelegrí, Faus, Pubilla Casas, Las Planas, Canyet i Carbonell.
Hi ha una cosa interessant que és la previsió dels carrers que es farien al sud de la Granvia, destaca l’avinguda de Amèrica que mai és realitzaria allà, però sí a l’altre costat de la via a Bellvitge. També es pot observar com estava previst un accés a la Granvia des del carrer de Campoamor, que mai es realitzaria, ja que mig carrer s’aniria a terra per construir el barri del Gornal. Ah! i també es curiós on situa la barriada Las Planas,…
REFERÈNCIES
Guía oficial de la ciudad de Hospitalet de Llobregat (1952)
Granvia Sud, principis dels 90
Joaquín Arroyo em va passar aquesta imatge i els seus comentaris per incluir-los al bloc del barri de La Bomba fa uns mesos. Crec que a aquest bloc també és necessari el seu treball:
Si piqueu damunt es fa enorme!!
Anotacions de Joaquín Arroyo: ZONA 1 Actualmente lo ocupa el almacén de IKEA. ZONA 2 Es lo que hoy en día es la Plaza Europa de Hospitalet. El paso elevado de la calle Amadeu Torner se ha derruido a favor de un paso a ras de suelo, y de unos edificios que poco recuerdan a lo que esa zona fue en su día. ZONA 3 Toda esa gran explanada es el centro comercial Gran Vía 2. Hasta finales de los 80 había habido un cementerio de coches. ZONA 4 Esa zona la ocupa a día de hoy el hotel Prestige Congreso. ZONA 5 Hoy, esto es la Fira Montjuich-2. Wow! Las veces que he estado dentro he intentado adivinar en qué parte del recinto se encontraba el viejo barracón de mi padre.
“En la parte central de la fotografía hay un grupo de barracas arremolinadas en una calle. Esa es la antigua calle Física. Mi padre tenía un taller ahí.
Pared con pared a su taller, había una granja de caballos y demás animales regentada por una familia de gitanos apodada “Los mulatos”.
En esa calle había varios tallercitos industriales, alguna casa particular, etc etc. Enfrente del taller de mi padre, el dueño de otro taller tenía un par de perros. Los nombres de los animales no tenían desperdicio: uno se llamaba Felipe y otro se llamaba Fraga.
Hay dos autocares al inicio de la calle. Y es que allí había un taller de reparación de autocares. No comprendo como el dueño tuvo las narices de montar el taller ahí. Y es que la zona era un barrizal lleno de baches. Si un autocar era capaz de llegar hasta ahí, ¡sinceramente poca reparación necesitaba!
Humor aparte, es verdad que aún recuerdo los botes que pegaba la furgoneta Citroen 2CV de mi padre. Afinando la vista, se puede ver esa furgoneta medio tapada por la sombra, un poco más debajo de los autocares. Y encima de estos, se ve lo que había sido una recuperadora de vidrio.
A la izquierda de la recuperadora de vidrio, hay un edificio blanco de dos pisos. Ese es el Bar Carrillo (Bar La Guarra para los de la zona). En los comentarios de otro blog me he encontrado con alguien que vivía ahí cerca.
Entre los años 1988 y 1990 (hablo de memoria) se construyó en toda la zona un gran colector de aguas pluviales, como paso previo a la urbanización de todo el entorno. Hasta entonces, toda la zona era un barrizal. También se construyeron las calles que se ven en la foto, perfectamente asfaltadas, que a día de hoy se han ensanchado mucho.
Existía una casa donde había todo de huertas alrededor. Las cultivaban unos señores (Damián, Pedro y no se quien más) y vendían hortalizas por pocas pesetas. También tenían algún animal como gallinas, unos caballos… ¡y unos perros que los domingos iban al campo del Barcelona! (el hijo de Pedro era vigilante de seguridad). Pues bien, aquella casa era de un tío abuelo mío y en su día les cedió aquellos terrenos aunque quien pagaba las facturas de la propiedad era él. Toda el agua que irrigaba aquellas tierras provenía de las aguas subterráneas del terreno.
Una anécdota final, muy ligada a los últimos días de Can Pi, fue cuando los últimos propietarios de talleres se marcharon. Hablo del año 1991. Mis padres tuvieron que deshacerse de varias máquinas, entre ella una prensa a la que tenía mucho cariño (una prensa es básicamente un enorme martillo que moldea piezas de metal a base de propinarle un golpe seco de varias toneladas con un molde). Corría el año 2003 y mi padre, ya jubilado, por curiosidad asistió con mi madre a una feria de máquinas de segunda mano. No se lo pudieron creer: ¡quince años más tarde, se toparon con su querida prensa! y aún funcionaba”
Segurament Joaquín i la seva família estaran encantats d’escoltar els vostres comentaris i així podrem recompensar l’esforç que ha fet per tal de compartir els seus records.
REFERÈNCIES
L'Hospitalet de Llobregat 