Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “hipòdrom

Els camps de la Marina des de l’hipòdrom de Can Tunis, 1916

L’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya fa temps que està compartint el seu fons al lloc web de la Memòria Digital de Catalunya. La següent fotografia és del 1916, i ens mostra el hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona, que es feia servir també com aeròdrom, de fet, l’any 1910, es va realitzar allà el que es considera el primer vol a motor d’Espanya.

El fotògraf, Josep Maria Co de Triola,  ens mostra una avioneta Caudron G3 aterrant, davant l’expectació de tot el public.

Aquesta imatge és de les poques que està orientada cap a l’Hospitalet, el que ens permet veure els extensos camps de la Marina, i també la Farola, situada a l’esquerra. Us deixo un mapa a sota del 1926 on marco la visual des de l’hipòdrom cap a la Farola, aquest mapa marca fins les alineacions dels arbres, així que la que veiem a la fotografia podria ser la del camí del Canyet, per on també baixava la pluvial Gran, o del Pont del Pi, o d’en Pebrot.

Davant de la farola es veu la figura d’una construcció, que per la posició podria ser cal Cigalet Nou, també sembla que es veu una altra construcció darrere del pal de l’electricitat situat més a la dreta, però aquesta ja no m’atreveixo a dir quina masia podria ser.

REFERÈNCIES

Anuncis

Impressions de l’Hospitalet de 1928

Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…

L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.

Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.


REFERÈNCIES

La Esfera: Ilustración Mundial: Año XV núm. 737 – 8 de febrer de 1928. El podeu trobar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura


L’hipòdrom de Casa Antúnez

L’hipòdrom de Casa Antúnez es va inaugurar el 2 de maig de 1886, per les festes de la Mercè, encara que ja es feien carreres des de l’any 1882 (aquestes dates poden variar molt depenent de la font consultada). Es situava a la Marina de Sants, pràcticament a tocar del límit amb l’Hospitalet de Llobregat, tal com veieu al mapa inferior, moltes dècades més modern.

Sobre tot la burguesia i també l’aristocracia acudien en massa des de Barcelona i emplenaven la gran tribuna orientada cap a Montjuïc; el gran públic, amb menys medis, es situava a la barrera, cara al sol. Es van celebrar importants reunions hípiques i van assistir grans personalitats.

L’any 1933 es van deixar d’organitzar carreres periòdicament, i ja des de 1931 ja s’havia perdut assistència, ja no corrien els pura sangre i solsament ho feien els “trotones” tirant de carrets. Les dues exposicions universals van motivar la immigració de moltes persones que van envoltar de barris d’obrers l’hipòdrom, es veu que això li va fer perdre glamour, i a més va deixar de rebre ajudes. L’any 1934 es va decidir enderrocar-lo.

En aquells anys, fins 1920, el nostre municipi arribava fins el mar i la Riera Blanca era la frontera amb Barcelona. Imagineu-vos tot ple de camps amb Montjuïc i la farola com únics elements sobresortints i en mig un hipòdrom com a punt d’atracció de l Barcelona de l’època,… pagesos, pescadors, burgesos, aristòcrates,…

Fins a 1920 l'Hospitalet arribava fins la platja i el límit amb Barcelona era la sèquia de la Riera Blanca, que trobareu just a l'esquerra de l'hipòdrom.

Es estrany però la majoria de imatges que he trobat són de persones als voltants de l’hipòdrom. Aquesta és una de les poques imatges que he trobat de les instal·lacions,… es sap que disposava de pati per carruatges, quadres, jardins, restaurant,… espero que mica en mica es vagin obrint els arxius.

La tribuna era de fusta i tenia una capàcitat per 2.500 persones. Uns metres cap enrrere estava la forntera amb l'Hospitalet.

Però si hi ha un fet que sobresurt a la història d’aquest lloc, és que aquí es va realitzar el que es considera el primer vol a motor d’Espanya. Eren les 16:59 del 11 de febrer de 1910, quan el francès Julien Mamet (també l’he trobat com a Lucien Mamet), amb un monoplà Blériot XI, amb motor Anzani de 25 cavalls, fa el vol d’exibició pel que havia estat contractat per la barcelonina Sociedad de Locomoción Aérea i el Aero Club de Madrid. Podreu trobar informació i imatges a patades sobre aquest fet a internet.

El Bléirot a Casa Antúnez, Montjuïc al fons.

El Bléirot a Casa Antúnez, la tribuna de l'hipòdrom al fons.

Julien Mamet a un Bléirot

El vol va durar 2 minuts i 8 segons, i va tenir temps de donar una volta a l’hipòdrom per darrera de la tribuna, i quan estava a 60 metres d’alçada va descriure un “elegant cercle” per enfilar una línia recta i aterrar. Després d’aquest primer vol va realitzar uns altres en dies successius, fins que un paparazzi de l’època es va creuar quan aterrava i es va trencar un ala a l’esquivar-lo,…

Aquest va ser el principi; si a la tarda ventosa del primer vol van acudir tan sols dues dotzenes de curiosos, que van embogir propagant la noticia per tota Barcelona, a la segona cita, dos dies després, va acudir mitja ciutat, que va sortir desil·lusionada ja que el vent no va deixar fer. El dia 17 Julien sí que va volar i va acabar sortint “a hombros” des de l’avió fins a la tribuna,… La passió per l’aviació acabava de començar. La ciutat havia vist amb els seus propis ulls que volar era possible,…


REFERÈNCIES