Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “hospital de bellvitge

Entre Bellvitge i la SEAT,… 196?

Com que la construcció de l’hospital de Bellvitge es va iniciar a mitjans de 1970 i  no es veu ni rastre d’ell, la fotografia seria anterior a aquell moment, i no molts anys anterior.

Més enllà dels blocs del barri de Bellvitge, encara en construcció, no es distingeix gran cosa, però davant podem veure les fileres d’arbres que existien a costat i costat de la Gan Via; entre aquesta i la SEAT, encara a finals dels 60, existien un munt de masies; he etiquetat totes les que he pogut reconeixer, espero no haver-me equivocat.

La línia blava és el Llobregat, i la vermella es la via de la RENFE; el límit entre Barcelona i l’Hospitalet es trobaria a uns 175 m de distància d’aquesta línia cap a la nostra ciutat.

Piqueu a sobre per ampliar,…

REFERÈNCIES


Afeccions de la riuada del 20-21 de setembre de 1971

Avui es compleixen 40 anys de l’última riuada del Llobregat, que va afectar a molts municipis de la comarca veïna, dintre d’un context de destructives inundacions a gran part de Catalunya. A Cornellà no es van produir víctimes mortals, però els desperfectes van ser molt quantiosos, sobre tot al barri Centre, Riera i Almeda; això va fer que aquelles dates encara no s’hagin esborrat de la memòria de molts cornellanencs, i a partir d’avui es commemoren aquests fets amb una exposició de la que deixo enllaços a sota.

Nosaltres no ens vam lliurar de les aigües enfurismades del Llobregat, també van penetrar dins de la nostra ciutat, principalment al barri de Bellvitge, un barri en construcció frenètica, pràcticament sense urbanitzar, on la riada va afectar a moltes famílies que vivien a les plantes més baixes.

Miguel Sanz i Parera ens descriu la riada així: “Les fortes pluges concentrades a la Serralada Pre-litoral motivaren la inundació més gran que es coneix del Llobregat en els darrers temps, possiblement semblant a la de 1617 (Any del Diluvi). Tot el delta quedà inundat. Les aigües penetraren per la part baixa de Cornellà fins a l’entrada de l’Hospitalet, i en alguns punts arribaren a una aLçada de 3 metres. La zona coberta per les aigües queda delimitada pel camí del Mig, el carrer de la Marina, la cruïlla de la Gran Via amb el pont del tren i el barri de Carbonell fins a la Zona Franca. A Bellvitge el nivell de l’aigua arribà fins el segon pis d’alguns blocs i es van omplir d’aigua 45 habitatges, cosa que obliga a evacuar 96 families. Els col·legis del carrer d’Europa és negaren d’aigua entre 60 i 100 cm d’alçada. S’inundà tota la zona agrícola de la Marina, una trentena de naus industrials i Mercabarna. La zona afectada fou d’unes 200 Ha entre àrees industrials i agrícoles.

Amb el text anterior he fet aquest mapa sobre les dimensions de la zona inundada, on també indico la situació de les quatre fotografies següents. D’altra banda, al text anterior diu que va afectar als col·legis del carrer [avinguda] d’Europa, però aquest carrer queda a la zona no afectada, en altres llocs també he llegit que va afectar al Gornal, on encara no havia començat la construcció dels blocs, però existien els habitatges dels carrers de Campoamor i de Finestrelles,…

 

A continuació també deixo tres articles del diari La Vanguardia sobre les inundacions a Bellvitge.

Cal dir que el bloc de l’avinguda de Amèrica a que es refereix l’article del 10.10.1971 des de llavors es coneix com el bloc de la riada, i no és altre que el de les escales 71 a 81, el que es troba entre el passeig de la Rajola i la plaça de la Cultura. El tema dels baixos inundats portaria cua, i crec que encara avui no es poden fer servir com habitatges.

REFERÈNCIES

L’HOSPITALET

CORNELLÀ


Voltants de l’hospital de Bellvitge, anys 70-80

L’altra dia una amiga meva, l’Ana Herraiz, m’enviava aquesta imatge de quan era petita, de finals dels 70, feta com es pot veure pels voltants de l’hospital de Bellvitge, crec que des dels camps on ara es troba l’Estadi Municipal de Futbol. Es poden veure també els dipòsits ¿d’aigua? a l’àrea de la bugaderia de l’hospital.

Al Bloc de la biblioteca del Campus de Bellvitge he trobat aquesta altra fotografia feta més o menys en la mateixa direcció, es a dir, cap al sud. És d’uns anys abans, ja que els arbres són més petits. Es poden veure els camps des del carrer de la Feixa Llarga fins al Llobregat, abans de la construcció del nus viari B-10/C-31/B-18/A-2. Es veu la desapareguda masia de Cal Miquel del Ros, al costat esquerre del mòdul més alt de l’hospital, i Cal Xic de la Barca al mateix costat de la Gran Via cap al Prat.

Actualment sols queden sense construir els de la zona de la dreta; encara amb ús agrícola, és el que es coneix com a zona de reordenació de Cal Trabal/Cal Masover Nou, i això de reordenació ja sabem el que significa,…

No he trobat cap imatge dels 70 del lloc on es va fer la primera fotografia,  però sí aquesta de finals 80-inicis 90, on es veu l’espai entre els carrers de la Feixa Llarga, Residència, Travessia Industrial i avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge.

Aquest és l’aspecte que tenia abans de la transformació originada per les olimpíades del 1992. Horts i camps de cultiu. En aquest moment ja existeix el camp de rugby, que es va inagurar al 1983, i la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989. Ja no veiem els gran dipòsits que hem vist a les imatges superiors; a l’historia de l’hospital de Bellvitge es diu que als anys 80 van reformar la bugaderia, pot ser va ser l’època en que els van retirar.


Hospital de Bellvitge, 1970

“La construcció de l’Hospital, encarregada a l’empresa Dragados y Construcciones, es va iniciar a mitjans de l’any 1970 i va ser una de les grans obres d’aquells moments, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. 

Hi treballava una plantilla de 700 persones, 500 de les quals eren obrers i 200, tècnics. La jornada de feina dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l’hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants. Les pressions perquè es finalitzés l’Hospital al més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors, que van acabar en vagues, i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments.

Les pressions de l’Administració a la constructora perquè l’obra no es parés van concloure en unes negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. En canvi, no es va aconseguir el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga.

Aquests fets van servir d’estímul a la solidaritat entre els treballadors de l’obra i també per als treballadors d’altres empreses”

REFERÈNCIES

Imatge de Javier Otega Figueiral a Flickr
Text de la web de l’Hospital de Bellvitge

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Alkezar Kelevra ‎40 años después, la zona sigue en obras.
  2. Jorge Gomez OOOoooooohhh!!! Que buena la foto!!!.
  3. Juanjo Serrano Lopez Parece que son las estructuras de los ascensores, y al pié de las mismas, la rotonda de la entrada.
  4. Jose Manuel Muñoz Quiñones A la derecha Urgencias, detrás los quirófanos, las torres altas son los ascensores y las dos cosas de debajo redondas a ambos lados de la estructura de los ascensores, son el hospital todavía sin levantar….
  5. Esther Cabello Que foto mas buena!! 🙂
  6. Max Plaza Todos esos campos que hay detrás del Hospital se convirtieron en huertos de particulares durante bastantes años. Actualmente está la ‘ciudad deportiva’ con el campo de futbol, de rugby, polideportivo, beisbol,etc,…
  7. Carme Ruiz Alcalá La lucha obrera SIEMPRE ha de existir!!!!