Francesc Marcé i Sanabra, creador del Museu d’Història
La veritat es que estava escrivint sobre una altra cosa, i m’he trobat aquesta entrevista a Francesc Marcé i Sanabra a finals de l’any 82, no he dubtat en deixar el que estava fent per demà i publicar-la.
No dic molta cosa més ja que l’entrevista s’explica sola,… sols que crec que aquest home es pot considerar el culpable de molts dels llibres que s’han escrit sobre la ciutat. Els seus escrits, principalment el “25 imatges,…”, van aconseguir que els hospitalencs s’interessessin per la seva història, i mica en mica, de no existir pràcticament cap llibre sobre la nostra ciutat als anys 80, ara gràcies a molts investigadors que han rebuscat en l’oblit, ja en tenim una petita biblioteca,…
REFERÈNCIES
Imatge de la platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1907
Avui presento sencera i en gran (piqueu a sobre!) la imatge de la capçalera d’aquest bloc de records, d’antigues imatges, moltes oblidades… i què millor imatge per presidir aquest bloc que una platja desapareguda per sempre.
Podeu veure el delta inundat a l’octubre de 1907, segons Jaume Codina: “conegut al territori amb el nom de «l’any de les cinc riuades», encara que en realitat foren sis, cinc a l’octubre, seguides i molt fortes, i la darrera, el 17 de novembre. De caràcter general -la premsa publicà nombroses fotografies de les riuades -, la situació del pla del Llobregat es féu deplorable. El Delta vas quedar convertit en «un verdadero mar que llegaba desde las faldas de Montjuich hasta las playas de Castelldefels, ocupando una superficie de más de cien kilómetros cuadrados con una altura en algunos parajes de dos y tres metros». Hom organitzà les humanitàries subscrpcions i juntes d’auxilis, molt efectius.”
També veieu el far, de 35 m d’alçada, molt més allunyat de la platja que ara, i davant el barri de barraques dels pescadors de l’Hospitalet, aquesta és l’única imatge que he trobat on es pot veure el barri en conjunt. Com veieu era un barri petit, que segons les dades dels padrons de l’Hospitalet de Llobregat (on apareix des del 1895 fins al 1920) al 1915 va arribar a tenir 180 veïns vivint a 35 barraques.
De l’any de la fotografia no tenim dades però sabem que a l’any 1905 exisitien 25 barraques amb 75 habitants, que 5 anys després van pujar a 35 barraques amb 141 veïns. Tot això sense comptar els veïns que no estaven empadronats per diferents causes.
Hi han altres edificis, com veieu la fotografia es va fer des de la teulada d’un edifici situat molt pròxim a la platja, era Can Boada y Buhigas, una fàbrica de productes químics, que es trobava a 500 m de la farola, al límit de l’Hospitalet amb Barcelona.
Sobre les masies ho sento però no les puc identificar amb la informació que tinc, ja que és contradictoria. En principi la masia que es veu al centre de la imatge, hauria de ser Cal Pebrot també anomenada Cal Sala, que és la masia més propera al mar segons la llista de 1863 que vaig publicar l’altre dia, però l’única imatge que he trobat de la masia no es sembla molt a la de la foto,… deixo a sota tota la cartografia antiga de que disposo, per si algú està interessat.
REFERÈNCIES
- Imatge de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d’octubre de 1907 i del llibre “Imatges retrospectivas de la Marina” de Julio Baños i Soria
- Text: Inundacions al Delta del Llobregat (1971) de Jaume Codina. Editor Rafael Dalmau.
- Padrò municipal 1905, 1910 i 1915
CARTOGRAFIES
Les ordinacions de l’Hospitalet de Llobregat, 1475
Al segle XII existien dos nuclis diferenciats al territori que anava des de Sant Pere Màrtir a la mar i de Montjuïc fins al riu; el més antic, al voltant de Santa Eulàlia de Provençana, i un de nou al voltant de l’hospital de la Torre Blanca, i que va se el que donar nom a la nostra ciutat.
Al segle XV aquest últim nucli ja tenia nom, es deia La Pobla de L’Hospitalet, i havia aconseguit construir la seva església pròpia. Eren moments difícils, després de la guerra civil catalana (1462-1472), amb males collites i l’atac de la pesta, però el 10 de setembre de 1475 la Pobla decideix redactar les seves ordinacions (document que podeu trobar sencer a l’enllaç) i on es tracta del manteniment econòmic de l’església i sacristia de Santa Eulàlia; de la classificació dels habitants segons els seus béns (maiors, miyans e menors), de l’admissió dels foranis (no naturals de l’Hospitalet) a la comunitat amb igualtat de drets i deures, i de donar veu i vot per a tothom.
Diu Jaume Codina “Els prohoms dirigents de l’Hospitalet, poble sense jurisdicció feudal, convoquen també els pobres. Haurien pogut no fer-ho i decretar els talls o impostos corresponents amb caire obligatori, tal com repetidament s’esdevindrà després a la mateixa localitat. Però el 1475, època de pobresa, convoquen també els pobres. Dins d’una societat rígidament estructurada, trets com aquest, de precocitat social, confereixen a l’Hospitalet un lloc d’honor entre les nostres comunitats”. Cal dir també que convoquen a dues dones i aquest fet no és força usual ja que aquestes en aquella època no podien intervenir en la política municipal ni gairebé en la vida pública.”
REFERÈNCIES
- Bloc Àvols fembres – l’Edat Mitjana a la xarxa (aquí podeu trobar el document i la seva transcripció)
- Enciclopèdia Catalana
L'Hospitalet de Llobregat 