La Marina perduda encara cueja quasi cent anys després
Com ja sabeu l’11 de maig de 1920 una llei de les Corts de Madrid feia agregar més de 900 Ha i 70 cases del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat al de Barcelona; a més d’expropiar-nos el 45% del terme, sembla que ho van fer en contra i sense avisar prèviament a l’ajuntament, en aquell temps manat per Just Oliveras i Prats. Després de molts estira i arronsa el nostre ajuntament va rebre 85.000 pessetes de l’època, una quantitat molt petita encara que es traslladi als preus actuals. Aquest resum el podeu ampliar amb el document de Jordi Ferrer i Pumareta que deixo a les referències.
Això va passar fa 92 anys, i molta gent podia pensar que el tema estava més que mort, però no, ahir a La Vanguardia sortia la notícia de que la família propietària dels terrenys on ara trobem Mercabarna y la Nissan han guanyat un judici al Consorci de la Zona Franca, i haurà de ser indemnitzada per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme:
Si els propietaris poden ser indemnitzats, ho pot ser l’Hospitalet?. Sobre aquest aspecte he trobat aquesta nota del dia 22 de gener de 2009 al lloc web del PP, on es demana que la ciutat formi part del govern del Consorci de la Zona Franca com a una mena compensació dels fets citats. Aquesta idea es va portar com a moció al Ple municipal del 27 de gener de 2009, però va ser rebutjada.
Javier Díez Crespo suposo que es referia a aquestes manifestacions públiques de Celestino Corbacho de l’any 2004 (per cert, no feu molt de cas a les dades històriques que cita l’article)
Tant l’any 2004, com el 2009, l’ajuntament de Barcelona, i el de l’Hospitalet, així com la Generalitat eren socialistes. Actualment l’Hospitalet continua amb el PSC, però la resta de governs ha passat a mans de CIU. Pot ser ara que sabem que la llei ens podria donar la raó, i que ens envolten governs “no amics”, podria interessar insistir en aquesta idea,… aquestes coses de la política a vegades funcionen així,… o no.
REFERÈNCIES
- Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials 1920 i 1933 del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat” escrit per Jordi Ferrer i Pumareta dins del Quadern d’estudi núm. 19 (2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Podeu arribar a l’origen de cada article picant a sobre
Finestrelles, la muntanya perduda al 1933
Al segle XX el territori de l’Hospitalet de Llobregat va sofrir varies retallades, la més gran va ser la de 1920 quan ens van expropiar més de 909 Ha de la nostra Marina, però al 1933 Barcelona, amb l’excusa d’ampliar la Diagonal, es va annexar 53 Ha més a canvi de:
- el servei d’extinció d’incendis,
- el servei de recollida de gossos,
- el subministrament de vacuna Jenneriana,
- les anàlisis d’aigües potables i de llet,
- el tractament antiràbic per a persones veïnes de l’Hospitalet infectades,
- reducció dels canons de neteja i conservació del clavegueram de Collblanc i la Torrassa
- emplaçament d’una col·lectora a la riera Blanca,
- la reparació del ferm de la travessera de les Corts entre la riera Blanca i la carretera de Madrid a França per la Jonquera
- la supressió del gual existent a la carretera de la Bordeta i la riera Blanca.
Val a dir que cadascun dels serveis tenia establertes limitacions, condicionants o taxes, de manera que no es va tractar de contrapartides altruistes. No s’ha investigat el grau de compliment de tots els serveis, remunerats, que havia de prestar l’Ajuntament de Barcelona als veïns de l’Hospitalet; però consta que hi va haver retards i incompliments. Per exemple, les obres de la travessera de les Corts i del gual entre la carretera de la Bordeta i la riera Blanca, almenys fins el 1945, no havien estat executades. També hi va haver alguna descoordinació en l’efectivitat dels canons de les clavegueres.
Com veieu a aquesta imatge de 1947, la Diagonal està en obres i el territori encara no era ocupat per veïns de manera estable i acollia conreus de secà. Gran part corresponia a la finca de Torre Melina.
Aquesta imatge és del treball al que faig referència a sota, és d’uns treballs topogràfics realitzats per la ciutat i està datat com a posterior a l’any 1921. Els límits en groc que he posat al mapa de 1947 i al que ara continua s’han basat en els accidents naturals (torrents) de 1947, així que com veureu no són ben bé els mateixos.
Als tipus d’ocupació actual sí que trobem alguns edificis d’habitatges al costat de la caserna del Bruc, però la gran part són zones verdes i equipaments esportius. A la part inferior anirà el nou parc de Cal Rigalt, que ja ha començat a construir l’ajuntament de Barcelona
Aquí veieu una imatge del dipòsit d’aigua de Finestrelles (tot el que veieu a la imatge era territori de l’Hospitalet), i a sota fins l’horitzó, des del límit més muntanyós del nostre antic territori; amb els límits més o menys marcats de la part que es va annexar Barcelona,… la contaminació d’aquests dies no va molt bé per fotografiar paisatges,…
REFERÈNCIES
Text segons l’estudi de Jordi Ferrer i Pumareta – “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials 1920 i 1933 del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat” dins del Quadern d’estudi núm. 19 (2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. En ell trobareu molta més informació!!!
Les masies de l’Hospitalet de Llobregat el 1863
Francesc Marcé i Sanabra, al seu petit llibre sobre les masies de l’Hospitalet transcriu els noms i la situació (en orientació i minuts) de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863. He fet aquesta taula ordenant-les per la distància a la que es situaven de suposo l’ajuntament.
Va traslladar els noms tal com estaven escrits, alguns es van perdre, ja que van ser substituits pels dels posteriors propietaris o habitants de les cases, altres encara existeixen però s’escriuen d’un altra manera, per exemple, l’antiga “Casa l’Masubé Nou” ara és la semiderruida Cal Masover Nou, que podeu veure a l’entrada anterior.
Can Pebrot era la masia més llunyana cap a Orient, es trobava molt a prop de la Farola, al costat del mar, es a dir que des de l’ajuntament es tardaven 90 minuts en arribar fins la platja! Cap a migdia, també a 90 minuts, estava Casa n’Bou, però aquesta no l’ha pogut localitzar als plànols que he pogut trobar ja del segle XX, com tampoc Can Angulo, a Ponent o Casa Camorra, al Nord; el que és segur és que aquesta última es trobava més al nord dels límits actuals del l’Hospitalet de Ll., ja que calia caminar 10 minuts més des de Can Rigalt per arribar fins ella, pot ser estava a la zona del torrent de Finestrelles, encara que pel que sé allà no hi havia veïns de manera estable.
Casa Manso, a 12 minuts cap el Migdia, també hi figura; actualment li diem Cal Manso i es troba al territori de Cornellà de Llobregat. Al 1924-1926 es van regularitzar els límits entre aquest municipi i el nostre en el tram d’aquesta casa. El nou límit va ser traçat pels camins existents (carretera del Mig i actual camí del Val) sense travessar els camps de conreu com fins al moment passava. La superficie dels municipis no va variar ja que les parts agregades compensaven les segregades, el que no sé si aquesta casa (la de la foto) va passar llavors a Cornellà.
REFERÈNCIES
- Jordi Ferrer i Pumareta, “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, 1920 i 1933” , dins dels Quaderns d’Estudi, 19 (maig 2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Francesc Marcé i Sanabra “Una mirada a la marina d’ahir. Les nostres masies” (1980), editat pel Museu d’Història de la Ciutat.
L'Hospitalet de Llobregat 
