Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Josep Ribas Vinyals

Antoni Blanch Latorre, un heroi de l’Hospitalet

Fa 23 anys Joan Camós Cabeceran repasava l’origen dels noms de carrer de l’Hospitalet, traient com a conclusió final que gran part no tenien res a veure amb la ciutat, i ens suggeria alguns, d’entre d’ells noms de persones vinculades a la nostra història local. Una d’aquestes persones era Antoni Blanch Latorre.

Antoni era sergent pilot del cos auxiliar de l’Aeronàutica Naval, força que durant la Guerra Civil es divideix entre els dos bàndols. Encara que la major part era fidel al bàndol governamental, Antoni es trobava a Ceuta, on començà la revolta feixista. El dia 15 de desembre de 1936, juntament amb un company seu  segresten el seu propi avio,… millor llegiu la història en aquesta versió:

Esta noche, llamados por el Ministerio de Marina y Aire, han llegado a Valencia los dos aviadores que ayer se presentaron en Málaga para hacer entrega del hidro faccioso que tripulaban. Dicho aparato, que es un Dornier, salió de Ceuta a la una de la tarde, con objeto de proteger el paso de un convoy marítimo, compuesto de tres buques mercantes, entre ellos el “España núm. 5”, que salió de Ceuta para Algeclras. El Dornier tenia como misión explorar la boca oriental del Estrecho. Llevaba una carga de profundidad contra submarinos, yendo armado con dos ametralladoras y dos mosquetones con sus municiones correspondientes.


Cuando, encontrándose a unas veinte millas de Ceuta, el hidro iba a dar vuelta hacia el Estrecho, el segundo piloto, maestre de Aeronáutica Naval, Antonio Blanch Latorre instó al primer piloto alférez de navio José Mª Moreno [Mateo-Sagasta], a seguir rumbo a Málaga, con objeto de entregar el aparato a las fuerzas leales, Moreno se negó, forcejearon ambos pilotos para adueñarse del mando del avión y llegaron a cruzarse algunos disparos. El alférez Moreno, al sentirse herido dió un violento tirón a los mandos poniendo en peligro el aparato.

Entonces Blanch le disparó un tiro en la cabeza dejándole muerto instantáneamente. Ya dueño del avión, lo condujo a Málaga, haciendo entrega del aparato al jefe de aquella base naval.»

Amb ell anava el mecànic Evaristo Carballeria López, dies després dels fets, a més de ser considerats herois nacionals i sortir fins a la portada de La Vanguardia, tots dos van ser ascendits a tinents, i el 25 de gener de 1937 Blanch és ascendit a capità per mèrits de campanya.

El destinen a l’esquadrilla d’Andrés García Lacalle com a pilot d’un chato, es a dir d’un Polikarpov I-15, com el que teniu a sota,…


Però el 13 de març de 1937 és abatut en combat contra els bombarders italians que pretenien bombardejar l’aeròdrom d’Azuqueca a Guadalajara, i mor al no obrir-se el paracaigudes.

A continuació incorporo la noticia sobre el seu enterrament tal com es va publicar a La Vanguardia:


REFERÈNCIES

Anuncis

El refugi antiaeri del torrent de Can Nyac

Fa uns dies escrivia sobre el refugi antiaeri de la Torre Barrina, al barri de Collblanc, un refugi que s’havia de recuperar fa dos anys per fer-lo visitable,…

El cert és que a la nostra ciutat ja existeix un altre refugi visitable, el que hi ha al barri de Sanfeliu, on està l’aqüeducte i la xemeneia de l’antiga bòbila,… sols teniu que preguntar. Està fet una m***a, i pel que m’han comentat els pagesos que m’he trobat, últimament es fa servir d’habitatge ocasional pels sense sostre, de lloc ideal per a drogodependents, d’espai de diversió pels caps de setmana del jovent, etc.

Avui no hi havia pràcticament ningú i he tret unes imatges de l’accés i de l’interior:

Té dos accessos, aquest que és el que queda més al sud, i un altre que trobareu al final d'aquesta sèrie d'imatges

Quan entrem veiem una sala principal amb unes voltes de maons per reforçar el sostre; aquesta sala dona a altres dues habitacions més petites, una que és ben bé un túnel, cap a l'est, dins de la muntanya, i una altra cap al nord, a la que també s'accedeix des de l'exterior mitjançant la segona entrada al refugi.

Aquest és el túnel que va cap a l'est, encara que a la seva part final gira una mica cap al nord. Com veieu està ple de terra i escombraries vàries

El gir cap al nord que deia, que és on acava el túnel.

Aquesta és l'habitació que queda al nord respecte de la sala principal on també veiem una volta de maons.

Des del punt anterior faig una foto cap a la sala central i podem veure que el mur sud es troba ple de bidons, que semblen tancar una part del refugi trencat.

Ara veiem el segon accés, on sols queden la meitat dels maons que reforçaven l'obertura.

La historia d’aquest lloc la podem trobar als Quaderns del Centre d’Estudis, concretament al núm 23, on Josep Ribas rememora un altre Quaderns, el núm.3, on Antoni Mataix ens diu:

Tots els refugis que es van construir durant la guerra es començaren a omplir amb els emigrants que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués… Aquest va ser el procés de més de 500 habitants censats l’any 1950 a barraques i refugis de la Fonteta, la riera del Canyet i la Remunta… Hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades (…) al cens de 1950 hi ha 590 veïns en refugis“.

He preguntat a les persones que he trobat per la zona i aquest és l’últim testimoni de la defensa passiva a la guerra que va ser reutilitzat com habitatge que queda allà i segurament ens queda a l’Hospitalet.

Pot ser s’hauria de fer alguna cosa com catalogar-lo dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat i protegir-lo,… o pot ser no té cap importància,…

REFERÈNCIES


El refugi de Torre Barrina

Avui a la radio he escoltat que a Gavà es preten rehabilitar i fer visitable un refugi antiaeri que van fer els obrers de la Roca a l’any 1938, i llavors he recordat que a la nostra ciutat existia un projecte similar amb el refugi que es va trobar sota la Torre Barrina (al parc de la Marquesa, Collblanc) quan l’estaven rehabilitant.

El 25 d’octubre del 2007, la primera tinenta d’alcalde i ara alcaldessa, Núria Marín, deia: “En paral·lel estem treballant el projecte de la recuperació d’un refugi antiaeri que es va trobar mentre s’estaven fent els sondatges per comprovar l’estat del parc i de la casa, per tant ara treballarem també per fer la recuperació d’aquest túnel antiaeri que recuperarem pel barri i per la ciutat perquè forma part dels petits vestigis que encara ens queden d’aquella època”.

També he trobat una altra referència el 24 de novembre de 2008 que diu “l’any 2009 és previst fer la recuperació i senyalització dels espais de memòria històrica de la ciutat, com el refugi de la Torre Barrina i la localització d’alguns dels més de 200 que, segons l’historiador Josep Ribes, hi ha a l’Hospitalet”

Precisament d’un treball de Josep Ribas Vinyals publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet és d’on he tret aquestes imatges de l’accés i de l’interior del refugi, que van ser realitzades per F. Xavier Menéndez. Al treball es diu que el refugi estava vinculat a una cuina popular de la CNT, i també que probablement és l’únic refugi de la ciutat que té condicions per ser visitable,… el que no sé és si ja es pot visitar ¿?

REFERÈNCIES

 


Coves al barri de Sanfeliu, anys 50

A la Guerra Civil (17 de julio de 1936-1 de abril de 1939), l’enclavament perifèric del barri de Sanfeliu dona major seguretat que el centre de l’Hospitalet o Barcelona, cosa que provocà que molts habitatges que en principi van ser construïts pels cap de setmana es transformessin en habituals, i més tard en els definitius, d’una població autòctona més o menys vinculada al barri del Centre o bé a Barcelona

Malgrat la seguretat de què parlàvem, durant aquest període conflictiu es construïren innombrables refugis a la Riera del Canyet, a la de La Fonteta i als terrenys de la Remunta, que s’omplien cada cop que sentien les sirenes anunciant el perill de bombardeig.

Als anys 40 tots els refugis es començaren a omplir amb emigrants que abrivaven de fora de Catalunya, i que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués, per després comprar-se un petit terreny on construir-hi una barraca per sortir del pas, i de mica en mica, anar edificant la pròpia casa.

Aquest va ser el procés dels 590 habitants censats l’any 50 a barraques i refugis dels llocs citats anteriorment. Una dada curiosa és que segons el cens, hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades a tal efecte a la resta del barri. Al 1955 ja eren 700 habitants al barri i 150 als refugis, i a l’anys 60 els refugis ja havien desaparegut pràcticament.

Avui al torrent de Can Nyac encara es veu alguna entrada, i diuen els habituals de la zona que encara viu gent allà. Parlen d’un home gran del que tenen por que un dia rellisqui pels camins escarpats.

La imatge és dels anys 50, dels habitatges a la zona dels refugis construïts a la guerra.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Josep Ismael Climent Corona Jo anava al col.legi Joanot Martorell. Un dels col.legis que n’hi havien a la pujada del c/ Miquel Peirò. En Mig de la pujada, devant de lo que era el Col.legi Pere Ferres i Costa i actualment la creu Roja, N’hi havia una entrada, una cova que li deiem nosaltres, d’un refugi que actualment está tapat. Quan sortiem d’escola anavem uns quants marrecs a in vestigar. Entravem amb llumins i papers encesos com teas i exploravem els passadisos fins arribar a una sala final no massa gran, a on n’hi havien seients tallats de la roca i en mig de la sala una columna-puntal amb inscripcions fetas per la gent que es refugiaba alli. No m’enrecordo que posava i si n’hi havien restas de aquella epoca, perque com he dit, anavem amb llums molt precaries i gairabe no veiem res. Tota una experiencia insconcient ( ja em direu amb 12 o 13 anys) que recordo amb molta estima i he aprofitat per recordar aqui en relacio del tema que heu tret dels refugis hospitalencs de la guerra civil. Si no recordo malament, ho van tapar a finals del 8o. Es una llastima, perque estava en molt bon estat i es podria haver preservat per la memòria historica i poder fer com altres llocs de Catalunya que estan restaurats i es poden visitar. Felicitacions per el grup i les fotos antologiques que son maquissimes!!
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Josep, al llibre de Foto-Viva hi ha una imatge de l’entrada del refugi que comentes. A l’arxiu municipal hi ha un parell de documents no editats sobre els refugis a l’Hospitalet.  Un d’ells és “Bombardeigs i Refugis a l’Hospitalet (1937-1939)” d’Ariadna Ribas Merino i Josep Ribas Vinyals. L’Hospitalet, novembre, 2008, que ja vaig fer servir per una entrada sobre el carrer Juan de Toledo al barri de Sant Josep. A veure si faig temps per passar-me i trobo més detalls del refugi que comentes. Gràcies a tu per la teva aportació!