Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Julio Baños i Soria

El Deli torna per quedar-se,…

Va haver-hi un temps en que els barris eren plens de descampats de terra, ocupats per manades de nens amb pantalons curts i genolls bruts, que sols paraven a casa per dinar i dormir, i que feien tot tipus d’entremaliadures,…  era el temps de les fogueres de Sant Joan, de les boles, churro-media-manga-mangotero, el bote, yoca mingui, el trompo, la lima, mosca,… del DELI!

Es nota que era el meu joc preferit, no?… no recordo si era un bon jugador, però sí de que em divertia molt i molt i que quan es deia això de Deli? deli! tiro? TIRA!, xocaven les dues fustes i amb la boca oberta veies volar lluny la petita fusta, era extasiant.

Quan va sortir això del facebook vaig descobrir un grup d’interessats en aquells jocs, i on gràcies a persones amb molta memòria es van poder recuperar les regles exactes de com es jugava a aquest joc a l’Hospitalet, i allà estan penjades si voleu rememorar bons moments.

Vam decidir investigar els origens d’on procedia el deli i vam descobrir altres jocs d’altres regions amb les mateixes fustes però amb regles diferents. De la paraula deli a internet no existia cap rastre, i mira que ens vam tirar estona amb el google,… fins que un dia llegint un llibre de Julio Baños sobre el barri de Can Tunis (sota Montjuïc) als anys 40, al fi va sorgir el mot “déli”, associat a un joc similar. Parlant amb l’escriptor em va comentar que ell mai l’havia vist escrit i que l’accent era collita pròpia per donar èmfasis a la primera síl·laba, així que per ara el que sabem és que el mot deli al menys té 70 anys!

També de fa 70 anys són els records de Ramon Morales al barri hospitalenc de Sant Josep, però ell no li deia déli,… contradictòriament li deia vèlit! . Pot ser als anys 50, quan molts veïns de Can Tunis van arribar als blocs de la Florida la van portar d’allà i es va estendre entre els barris moderns,… amb tan poca informació podrien sorgir moltes teories,… algú vol investigar? pot ser arribarà fins al Nepal, on amb una fusta similar al deli es juga al Dandi Biyo!

Anem al present, el bèlit, denominació més acceptada, és un joc que té fins i tot campionats del món i que està en plena i ràpida expansió, a cada moment es creen nous grups disposats a recuperar-lo i passar una bona estona,… i ara ens toca a nosaltres, les últimes notícies indiquen que ja hi han cinc persones disposades a formar el primer equip de la ciutat i que les podreu trobar al Casino aquest dissabte,… vine, encara que sigui per tornar a tocar un deli!

REFERÈNCIES

Anuncis

Ca la Pepa

Com ja sabeu el que ara és el gran polígon industrial de la Zona Franca abans era una constel·lació de masies envoltada de camps que arribaven fins a la platja on encara continua el far del llobregat, la farola. D’aquest paisatge sols queden com a testimonis la citada farola, entre grans dipòsits de combustibles, i una masia, Ca la Pepa, protegida dins de la Nissan, que va optar per ampliar-la i adaptar-la per fer-la servi com a oficines i sala de convencions.

Ca la Pepa, també dita al llarg dels anys Cal Mariano Font i també Can Estrada, i…, es trobava a l’est del encreuament de la carretera de Cal Pau Radó amb la del Campàs. Allà a prop hi havien tres cases més, que es deien Cal Saio (o Sayo), Cal Ramon Saio (o del Sayo, o Cal Salvador Salvadó) i Cal Peret Isleny (o Can Papel Sayo, o Cal Manel Nolla). Com veieu això dels motius (o sobrenoms) és un embolic, i sobre tot si el que compares son 5 mapes amb uns quants anys de diferència.

D’aquest motiu en trobem dos origens: la Matilde Marcé ens diu que es deia així, per la Pepa, que era una dona de forta personalitat, i la Montserrat Cornelles, ens diu que a la gent d’aquesta casa els agradava “figurar” molt i les noies es pintaven molt, com a nines, i es veu que de les nines abans es deien pepes.

Anem a veure una imatge actual dins de la Nissan:

i ara una imatge més antiga, posterior a 1920, ja que a la façana mig esborrada encara es conserva la pintada “Propiedad del Consorcio del Puerto Franco”.

REFERÈNCIES

  • Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
  • Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” (1990) de Montserrat Cornelles i Pujol, editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
  • “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
  • La primera imatge aèria és de la web motor360.es
  • Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • La imatge antiga és del llibre citat de la Matilde Marcé, encara que també la podeu trobar al de Julio Baños.

Imatge de la platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1907

Avui presento sencera i en gran (piqueu a sobre!) la imatge de la capçalera d’aquest bloc de records, d’antigues imatges, moltes oblidades… i què millor imatge per presidir aquest bloc que una platja desapareguda per sempre.

Podeu veure el delta inundat a l’octubre de 1907, segons Jaume Codina: “conegut al territori amb el nom de «l’any de les cinc riuades», encara que en realitat foren sis, cinc a l’octubre, seguides i molt fortes, i la darrera, el 17 de novembre. De caràcter general -la premsa publicà nombroses fotografies de les riuades -, la situació del pla del Llobregat es féu deplorable. El Delta vas quedar convertit en «un verdadero mar que llegaba desde las faldas de Montjuich hasta las playas de Castelldefels, ocupando una superficie de más de cien kilómetros cuadrados con una altura en algunos parajes de dos y tres metros». Hom organitzà les humanitàries subscrpcions i juntes d’auxilis, molt efectius.”

També veieu el far, de 35 m d’alçada, molt més allunyat de la platja que ara, i davant el barri de barraques dels pescadors de l’Hospitalet, aquesta és l’única imatge que he trobat on es pot veure el barri en conjunt. Com veieu era un barri petit, que segons les dades dels padrons de l’Hospitalet de Llobregat (on apareix des del 1895 fins al 1920) al 1915 va arribar a tenir 180 veïns vivint a 35 barraques.

De l’any de la fotografia no tenim dades però sabem que a l’any 1905 exisitien 25 barraques amb 75 habitants, que 5 anys després van pujar a 35 barraques amb 141 veïns. Tot això sense comptar els veïns que no estaven empadronats per diferents causes.

Hi han altres edificis, com veieu la fotografia es va fer des de la teulada d’un edifici situat molt pròxim a la platja, era Can Boada y Buhigas, una fàbrica de productes químics, que es trobava a 500 m de la farola, al límit de l’Hospitalet amb Barcelona.

Sobre les masies ho sento però no les puc identificar amb la informació que tinc, ja que és contradictoria. En principi la masia que es veu al centre de la imatge, hauria de ser Cal Pebrot també anomenada Cal Sala, que és la masia més propera al mar segons la llista de 1863 que vaig publicar l’altre dia, però l’única imatge que he trobat de la masia no es sembla molt a la de la foto,… deixo a sota tota la cartografia antiga de que disposo, per si algú està interessat.




REFERÈNCIES

  • Imatge de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d’octubre de 1907 i del llibre “Imatges retrospectivas de la Marina” de Julio Baños i Soria
  • Text: Inundacions al Delta del Llobregat (1971) de Jaume Codina. Editor Rafael Dalmau.
  • Padrò municipal 1905, 1910 i 1915

CARTOGRAFIES