Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Just Oliveras i Prats

La Marina perduda encara cueja quasi cent anys després

Com ja sabeu l’11 de maig de 1920 una llei de les Corts de Madrid feia agregar més de 900 Ha i 70 cases del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat al de Barcelona; a més d’expropiar-nos el 45% del terme, sembla que ho van fer en contra i sense avisar prèviament a l’ajuntament, en aquell temps manat per Just Oliveras i Prats. Després de molts estira i arronsa el nostre ajuntament va rebre 85.000 pessetes de l’època, una quantitat molt petita encara que es traslladi als preus actuals. Aquest resum el podeu ampliar amb el document de Jordi Ferrer i Pumareta que deixo a les referències.

Això va passar fa 92 anys, i molta gent podia pensar que el tema estava més que mort, però no, ahir a La Vanguardia sortia la notícia de que la família propietària dels terrenys on ara trobem Mercabarna y la Nissan han guanyat un judici al Consorci de la Zona Franca, i haurà de ser indemnitzada per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme:

articlevanguardia

Si els propietaris poden ser indemnitzats, ho pot ser l’Hospitalet?. Sobre aquest aspecte he trobat aquesta nota del dia 22 de gener de 2009 al lloc web del PP, on es demana que la ciutat formi part del govern del Consorci de la Zona Franca com a una mena compensació dels fets citats. Aquesta idea es va portar com a moció al Ple municipal del 27 de gener de 2009, però va ser rebutjada.

articlepp

Javier Díez Crespo suposo que es referia a aquestes manifestacions públiques de Celestino Corbacho de l’any 2004 (per cert, no feu molt de cas a les dades històriques que cita l’article)

articlevanguardia2

Tant l’any 2004, com el 2009, l’ajuntament de Barcelona, i el de l’Hospitalet, així com la Generalitat eren socialistes. Actualment l’Hospitalet continua amb el PSC, però la resta de governs ha passat a mans de CIU. Pot ser ara que sabem que la llei ens podria donar la raó, i que ens envolten governs “no amics”, podria interessar insistir en aquesta idea,… aquestes coses de la política a vegades funcionen així,… o no.

REFERÈNCIES 

Anuncis

La Causa General a l’Hospitalet de Llobregat

La Causa General fou un extens procés d’investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, després de la Guerra Civil, amb l’objecte, segons el seu preàmbul, d’instruir «els fets delictius comeses en tot el territori nacional durant la dominació roja».

Va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d’abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d’accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d’esquerres des de la instauració de la Segona República en 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l’obertura de nombroses processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables dels mateixos, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d’una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l’1 d’abril de 1939».

El que teniu aquí sota és la portada dels 271 fulls de la Causa General a l’Hospitalet instruïda per Luis Mazo Mendo.

Què podem trobar a la Causa General?

  • La relació de les 60 persones residents en el terme municipal, que durant la Guerra Civil van ser mortes violentament o van desaparèixer i es creu van ser assassinades. (1) i (2) 
  • La relació de 19 cadàvers recollits en el terme municipal, de persones no reconegudes com a residents en ell, que van patir mort violenta durant la Guerra Civil. (1) i (2)
  • La relació de turments, tortures, incendis d’edificis, saquejos, destruccions d’església i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius que per les seves circumstàncies, per l’alarma o el terror que van produir s’hagin de considerar greus, amb exclusió dels assassinats, que van ser comesos en el terme municipal durant la Guerra Civil. (1) i (2)
  • Diligències, Certificacions, Providències del fiscal i del jutge, Informes de la Guàrdia Civil i la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, Declaracions de testimonis, Relacions, Citacions, Certificats de defunció,… (Entre les pàgines 132 i 145 també trobareu un informe sobre l’estat de l’ordre públic en els mesos precedents a l’inici de la guerra)

De l’últim paquet, el més voluminós, he decidit incorporar aquí, per la seva rellevància, el testimoni d’Àngela Casas Sabaté sobre la mort de Just Oliveras i Prats (industrial, i tres vegades alcalde la de la nostra ciutat entre 1916 i 1931) i la seva cunyada Antònia Durban Casas.

REFERÈNCIES

Can Bori, escola de sericicultura, avicultura i indústries zoògenes, 1928

Ens trobem a l’any 1928 i l’alcalde,Tomás Giménez i Bernabé aconsegueix que s’instal·li la primera escola de sericicultura (cucs de seda), avicultura i indústries zoògenes de tota Espanya. Ho aconsegueix de l’Estat, això sí, facilitant-li l’edifici i els terrenys de la finca de can Bori, que van costar a la ciutat 85.000 pessetes a pagar en tres terminis al 6% anual al senyor Francesc Bori, que era l’antic propietari.

El lliurament a l’Estat de can Bori es va realitzar el dia 10 de juny de 1928, davant el notari de Sant Boi i amb un banquet ple d’autoritats, on l’alcalde i el Director General d’Agricultura, Sr. Emilio Vellando, van pronunciar discursos d’enaltiment mutu

Com a premi, a l’octubre del mateix any, el ministeri de Foment el nombra cavaller de la  Gran Creu del Mèrit Agrícola, i a principis de novembre els propietaris i veïns del manso Quinzà (que encara no sé qui eren) el feliciten.

Per portar l’escola es van contractar a Francesc Salt i la seva dona Encarnació Serra, originaris de les Borges Blanques, com a masovers, porters i vigilants. Les obres d’adaptació de la casa van estar sota la direcció de l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.

Aquí sota teniu can Bori en aquells anys, a la dreta la casa i en primer pla els terrenys que l’envoltaven. La casa petita suposo que seria l’habitatge dels masovers. Just per darrere passa el canal de la Infanta, que li proporcionava aigua abundant pel reg. També podeu veure les famoses palmeres de la finca, de les quals tres encara existeixen. El arbres que veieu més propers pot ser són les moreres que es van plantar per donar de menjar als cucs de seda.

Va arribar la República i el 27 de maig de 193o el nou alcalde, Just Oliveras i Prats, acompanyat del Diputat a les Corts pel districte de Sant Feliu, Antonio Miracle, van anar a demanar la devolució de la finca al president del Consell de Ministres. A l’octubre del mateix any s’acorda al Ple municipal la devolució de la finca; es veu que encara no s’havia fet servir com a escola.

El juliol de 1931 el tinent d’Alcalde Ramon Frontera marxa a Madrid i aconsegueix que s’asignin 20 escoles noves per la ciutat de l’Hospitalet, d’entre d’elles can Bori, que s’inauguraria el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià.

REFERÈNCIES


Hospitalencs d’ahir

Hospitalencs d’ahir és el títol d’un llibre de Francesc Marcé i Sanabra publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any 1994, com a recull de 79 biografies que ja havien format part del seus Xiprerets des de 1988.

He tingut accés a ell fa relativament poc, ja que es troba esgotat a l’Ateneu, i a tota la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona sols existeix un únic volum al menys de préstec, i a més bastant atrotinat, amb algun full desaparegut, i molts desenganxats, tants que fa por obrir-lo ja que es trenca!, sembla que en qualsevol moment tots els fulls s’alliberaran del llom,… i després com retorno això a la biblioteca??

Són quasi 600 pàgines on s’aprofiten tots els racons per ficar molt de text, fotografies, mapes, partitures,… de tot el que es pot ficar dins d’un llibre; tot per definir les persones d’aquesta llista:

És probable que no conegueu a la majoria, sols Francesc Sabaté surt a la llista de personatges relacionats amb la nostra ciutat que hi ha a l’article de la Wikipedia sobre l’Hospitalet de Llobregat. Pot ser el més mediàtic és Antoni Castejón que va ser meteoròleg a TV3, també hi ha escultors, pintors, polítics, religiosos, pilots d’aviació, poetes, empresaris,… tots van deixar una empremta gran o petita a la ciutat. Segurament faltaran persones, però ja diu l’autor que és una llista personal, i per ell també incompleta per la manera en que es va realitzar.

També diu a la justificació de l’obra“Si els que som autòctons no recordem els origens, quins vincles podem oferir als vinguts de fora? Si com a poble perdem la identitat – i l’estem perdent- què resultarà de l’aiguabarreig? Jo intento, modestament, – i no és la primera vegada- posar el meu gra d’arena per estintolar la nostra personalitat i establir un pont entre el passat i el futur que anem fent dia a dia. Perquè no resulti que som un poble que eternament comença a partir de zero”

REFERÈNCIES


Alcaldes (i alcaldesa) de l’Hospitalet de Llobregat, 1717-2011

Aquesta és una relació que feia temps que volia compartir, era tan fàcil com traslladar les dades que Francesc Marcé i Sanabra va escriure al llibre “Batlles o alcaldes de Hospitalet” de 1975, però entre la manca de temps i que el llibre no és fàcil de trobar, s’ha endarrerit una mica. Com dic el mèrit és del senyor Marcé, jo sols he fet l’últim apartat, que tampoc es que sigui molt complicat. El mateix escriptor ens alerta de la possibilitat d’errades degut a la manca i a la dificultat dels documents consultats, el que es podria resoldre per la meva part amb la consulta de treballs posteriors sobre aquest tema,… mica en mica,…

Rev 2 -> Gràcies a Javier Ayuso per avisar de que mancava l’alcade Josep Xena Torrent.


Centre i Sant Josep, 1923

He trobat aquest plànol de 1923 on podem veure el barri del Centre i les primeres cases del de Sant Josep. He marcat algunes zones, a l’esquerra l’església i l’ajuntament, i a la dreta les casetes del carrer de l’Ebre i la de Juan de Toledo (suposo que enderrocant-se), també el nucli del carrer de Sant Josep, i el del carrer de Rodés. Crec que així és una mica més fàcil orientar-se. no els he marcat però també surten Can Vilumara, la Tecla Sala, la caserna de la Ramunta, el carrer Xipreret amb els grans espais que envoltaven la casa España,…

Ens trobem a l’any 1923, la ciutat està rebent immigració de manera brutal i més que vindrà,… (1910 -> 6.905 habitants ; 1920 -> 12.360; 1923 -> 20.136; 1930 -> 37.650) i per tant es comença a construir sense cap planejament. És en aquest any quan es planteja la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació urbanística del terme municipal i suposo que per això van fer aquest plànol, però l’ordenament no arribaria fins 1926 de la ma de Ramon Puig i Gairalt.

L’any 1923 també es produeix el cop d’estat de Primo de Rivera i els ajuntaments queden suspesos per Reial Decret. Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, deixa l’alcaldia a l’octubre i l’agafa Tomàs Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, que es mantindria fins el febrer de 1930.

REFERÈNCIES


Autobús de la línia Hospitalet-Barcelona, 1922

Xafardejant revistes m’he trobat amb aquesta de la FAVB on en portada surt una fotografia de l’hospitalenc Josep Brangulí (1879-1949), on capta el que a la revista donen com el primer autobús que va fer la línia l’Hospitalet-Barcelona. M’he anat directament al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell a veure si trobava més fotos i sí, hi han dos més d’autobusos Scémia, amb matrícules posteriors, un B-12445 i l’altre B-16065

Per tal de datar la matrícula podem consultar una web que ens diu que el 01.06.1922 a Barcelona es va donar la matrícula B-8611, i una altra web que ens diu que el 31.12.1922 es va donar la B-9759, per tant queda clar que aquest vehicle es va matricular a finals de 1922, mentre que els que surten al llibre citat es van matricular al 1923

Ara ens anem a altra web amb moltíssimes imatges de la historia de Oliveras SA, i on podem llegir:

“Los orígines de la empresa Oliveras nacen con la línea de L’Hospitalet del Llobregat a Barcelona, el origen de esta línea aparece cuando, el 5 de agosto de 1921, María Prats, viuda de Just Oliveras y madre del entonces alcalde de L’Hospitalet, solicitaba, presumiblemente por cuenta de su hijo, una línea de autobuses que uniese ambas localidades. Con una población de 12.360 habitantes, el movimiento entre L’Hospitalet y Barcelona era ya importante, este hecho debió animar al alcalde a establecer el servicio de autobuses, aunque la solicitud citaba que el servicio se hacía en vía de ensayo. Hay que remarcar también, por otro lado, que la pavimentación de la carretera había quedado lista por septiembre del 1920, hecho que contribuía a facilitar las comunicaciones

El permiso fue -evidentemente- concedido en la misma sesión y la parada quedó fijada en la Pl. de la Vil.la, esquina con la calle Rossend Arús [Aquí es pot veure la parada al 1925]. Por otro lado, el Ayuntamiento de Barcelona concedia, el 25 de agosto de 1921, la autorización para establecer una parada al lado de la carretera de la Bordeta, cerca de la Pl. España. El servicio parece que se inició a finales de aquel mes, i se presentaba desde las 6.30h. hasta las 21.30h. con unas tarifas que oscilavan entre 10 y 60 céntimos de pesetas. La concesión definitiva de la línea en explotación fue acordada el 15 de mayo del 1925 a la Sra. María Prats.

La línea de L’Hospitalet fue dotada desde el 1921 con autobuses eléctricos marca Walker. Aunque fueron retirados, a partir de 1923, por autobuses Scémia: autobuses con dos plataformas y cuatro accesos, con un mínimo de 8 vehículos en servicio.”

Això no cuadra, el de la foto no va ser el primer autobús de la línia l’Hospitalet-Barcelona ja que abans van fer aquesta ruta els Walker. El que pot ser és que fos el primer d’aquesta marca, i també que encara que es va matricular a finals del 1922, no entrés en funcionament fins el 1923.

REFERÈNCIES