Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Manuel Domínguez

El quiosc del carrer de l’Albareda, 196?

Aquest estiu en Manuel Domínguez em facilitava aquesta fotografia de l’Ernest Sánchez, nebot de l’home que veieu assegut al costat d’una taula a la part dreta de la imatge. El motiu de la fotografia és l’oncle de l’Ernest, i la seva taula, que en realitat és un quiosc dels d’abans, on es venien diaris, revistes i segurament tot el que podia desitjar la canalla, ja que com veieu estava situat estratègicament a la sortida d’un col·legi.

El lloc és el carrer de l’Albareda quan canvia a ronda de la Torrassa, i per tant el col·legi que veieu és el Santiago Ramón y Cajal, fa pocs anys ampliat.

El que ens permet datar la imatge, més o menys, és l’obra del costat, on es construïa l’actual ambulatori, que es va inaugurar al gener de 1968, així que com a màxim podria afirmar que la fotografia és de mitjans dels anys 60.

També tinc una fotografia de la setmana passada on es veu el nou aspecte del col·legi i l’edifici de l’ambulatori, que sempre queda bé per comparar,…


REFERÈNCIES

Anuncis

La plaça dels veïns, 1975

Primer de tot donar-li les gràcies a Manuel Domínguez, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet per enviar-me la primera imatge que trec d’aquesta zona de l’Hospitalet, i el mateix agraïment per Bartomeu Fité, de l’Associació de Veïns  “Ildefons Cerdà” de Granvia Sud,  que m’ha explicat algunes cosetes.

A sota us deixo la situació d’aquest barri, just al límit (en verd) amb Barcelona, fent una bossa sota la Granvia. Aquesta situació va fer que durant molt de temps hi haguessin molts problemes al barri, sobre tot derivats de la dificultat dels habitants de comunicar-se amb la resta de la ciutat. Tant era així que moltes persones es sentien més de Barcelona que de la nostra ciutat, i utilitzaven els serveis de la Zona Franca, molt més propers.

El que veiem és la plaça dels veïns a l’any 1975, un solar de terra que servia d’aparcament i poc més. A la imatge superior ja la podeu veure pavimentada, amb un escenari i amb un edifici allargat on es troben les entitats, com per exemple l’Associació de Veïns citada.

Del mateix any també us mostro la imatge inferior on els veïns planten arbres reivindicant aquest espai com a públic, en comptes d’utilitzar-se per fer més edificis com estava previst.

També es pot observar el rudimentari pont que es feia servir per creuar la Granvia i que van construir els sapadors de la caserna de Lepanto. No sé quan de temps va durar però a l’any 1980 ja s’havia realitzat un més “decent”.


Pas elevat a carretera de Collblanc / avinguda de Tomás Giménez, finals anys 80

Avui una imatge, de finals dels 80-inicis dels 90, del pas elevat que es situava a la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez. Ha estat facilitada per l’AV de Pubilla Cases mitjançant Manuel Domínguez.

La veritat és que jo sempre he viscut a l’altra punta de la ciutat i no vaig passar mai per aquesta passarel·la,…  no tinc molt a dir, però espero que a algú de vosaltres li faci sortir algun record,….


A la frontera Esplugues-Barcelona-Pubilla Cases

Ja que les últimes entrades han estat sobre límits territorials, avui toca unes imatges (si piqueu es fan més grans) d’una zona de frontera, concretament d’on es situa el complex esportiu l’Hospitalet Nord.

La primera fotografia és d’en Manuel Domínguez i es veuen les obres dels jardins que van construir sota les línies d’alta tensió. A la segona fotografia ja estan fets, i a la tercera es veu com fa poc, per tal de soterrar els cables de les línies elèctriques, van desfer els jardins.

Com deia ahir, els límits de la ciutat segons el Pla General Metropolità (1976) i segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) no coincideixen en algunes zones, i aquesta és una. En principi les torres elèctriques del fons i la masia (Ca l’Oliveres), que es troba al costat esquerra de les fotos aèries, es troben a Esplugues.

Pel que veig als mapes del Pla del 1976 un dels accidents geogràfics que definia el límit entre els dos municipis era el torrent de Can Oliveres i un dels seus afluents, ja desapareguts a les tres imatges, per tant és una mica complicat situar-se. A les imatges de sota, a la mateixa escala, es veu com la superficie de l’Hospitalet era més gran al 1976, ¿?.


Des del camí de la Fonteta, 1921

No fa molt vaig mostrar una imatge d’una casa del camí de la Fonteta al 1914, una casa de plata baixa i un pis amb quatre persones al balcó, no sé si la recordeu. En Manuel Domínguez m’ha facilitat una nova fotografia de la zona, però en aquest cas del paisatge que es veia des d’aquesta casa a l’any 1921.

La fotografia és de la Teresa Casals, una dona que està lluitant juntament amb els seus veïns i veïnes per que aquesta casa i la resta que n’hi ha al camí de la Fonteta no siguin enderrocades de manera capritxosa. Dic capritxosa per que a l’any 1976 a algú sense legitimitat democràtica li va donar per escriure que aquestes cases no havien d’existir, encara que estiguessin escripturades, i també ho dic per que a l’any 2008  a algú amb majoria absoluta, en un ple municipal, sense avisar ni informar als veïns afectats, va decidir aplicar el caprici anterior per tal de construir més pisos.

Estic preparant un article sobre aquest conflicte amb més dades, així que ho deixo per ara i avui, a partir de la mateixa fotografia, m’agradaria parlar d’un altre crim urbanístic sobre el patrimoni històric de la ciutat. Si amplieu la imatge, a l’alçada de la locomotora de vapor, a la dreta, veureu un edifici més alt i blanc; bé, per situar-nos, just darrera ens trobaríem a la part més alta de la rambla de Just Oliveras; concretament aquest edifici es diu Casa Sabadell, ja que el propietari va ser en José Sabadell Casasel.

Si mirem cap a l’esquerra es veuen tres casetes blanques, aquestes són les denominades “Cases Barates” que va construir en Ramon Puig i Gairalt entre 1914 i 1915, i que actualment formen part del nostre Patrimoni Arquitectònic. Ara, si mireu a la imatge inferior veureu que sols van sobreviure dues casetes. On està la tercerA? Doncs encara no sé quan, però crec que als anys 60, algú la va tirar a terra i al seu lloc va construir aquest edifici tan alt i estret, sense cap valor arquitectònic.

Cadascuna de les cases barates era diferent tant a l’interior com a l’exterior, encara que la façana frontal de la desapareguda era més o menys simètrica a la del mig, la que trobem situada a la dreta a la imatge superior, el que hem perdut és la possibilitat de contemplar la façana lateral del carrer del Parral.

Lamentablement la nostra ciutat està plena d’històries com aquesta, i sembla ser que no pararan,…

REFERÈNCIES


Records de Santa Eulàlia

El Grup de Dones de Santa Eulàlia, la Agrupació Veïnal 5 Carrers i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, juntament amb la Biblioteca de la plaça Europa i la col·laboració i suport de l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, La Caixa,… han organitzat una xerrada sobre la història del barri de Santa Eulàlia, el primer barri de l’Hospitalet de Llobregat.

Si sou d’aquest barri o de la resta de la ciutat, segur que està millor que el que donen a la tele. Estem d’acord, no?